Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: antifeixisme
Els ‘Catoños’ de Sabadell
per lectors 12 mai 2007
Un jove independentista de Gràcia va ser apunyalat a Sabadell el dissabte 14 d’abril a la matinada per un grup d’estètica skin.

Resum publicat a http://www.eltemps.net/art2.php?sec_id=soc&PHPSESSID=5c25372736e0c5f0aa6 a El Temps Num 1195 :
Un jove independentista de Gràcia va ser apunyalat a Sabadell el dissabte 14 d’abril a la matinada per un grup d’estètica skin. Els fets van succeir en acabant un concert “en defensa del territori� organitzat per la Coordinadora d’Assemblees de l’Esquerra Independentista (CAJEI), el referent juvenil de l’organització política Endavant. El jove va ser ingressat a l’UCI de l’Hospital Parc Taulí de Sabadell amb una ferida d’arma punxant que li va passar fregant el fetge, i va ser operat. Va sortir de l’hospital el 21 d’abril, per bé que encara continua de baixa i en repòs absolut.

Un nou episodi de violència feixista contra joves independentistes? Els mossos d’esquadra, que investiguen l’agressió, han descartat “motius ideològics� en l’apunyalament. Segons els agents, “la baralla entre l’agressor i la víctima va començar arran d’una discussió en el control d’accés al recinte�. Segons fonts pròximes a l’agredit, la investigació del cas encara és oberta i els mossos han pres declaració a unes quantes persones. Els organitzadors de l’esdeveniment expliquen això mateix, però hi afegeixen que el grup d’agressors, uns “coneguts provocadors� de Sabadell, van increpar els organitzadors als accessos del concert durant tot el recital, i els mossos no van intervenir-hi en cap moment per posar pau.

L’avalot es va desfermar en acabar el concert. Quan el públic anava desallotjant l’espai i els organitzadors desmuntaven els equips, el grup de caps rapats va irrompre violentament al recinte i va començar a agredir indiscriminadament els organitzadors. Segons testimonis presencials, “els intents de posar-hi pau eren replicats amb cops de puny i puntades de peu�. Quan va provar de separar agredits i agressors, un militant de l’Assemblea de Joves de Gràcia, l’Adrià, va rebre una punyalada per l’esquena. En aquell moment, la meitat dels caps rapats va abandonar l’indret i els mossos d’esquadra van identificar alguns individus. A més del militant de Gràcia, també foren colpejats dos independentistes més.

Agressió feixista? Es tracta d’una agressió de caràcter feixista? El comunicat en què la CAJEI denuncia els fets parla tothora “i sense embuts� d’una agressió “de caràcter feixista�, contra un jove “compromès de cap a peus amb el seu barri i amb el seu país�. En cap moment, però, no ha afirmat obertament que els autors tinguin aquesta ideologia (sempre parla de “caràcter� o “actitud� feixista). La clau de la qüestió és, més aviat, que d’ideologia no en tenen. Això sí: adopten actituds típicament ultres. Un còctel de drogues, alcohol, testosterona i fascinació per la violència i l’estètica skin. La paraula més emprada per definir-los entre els moviments socials de Sabadell és “xusma�. Una poma podrida que, si més no fins ara, ha pogut aixoplugar-se dins dels espais alternatius de la ciutat.

El Moviment Popular de Sabadell, una xarxa de col·lectius locals del Vallès en què participen, per exemple, Endavant, el Casal Independentista Can Capablanca o l’Assemblea d’Okupes de Sabadell, ha denunciat l’atac però no l’ha titllat de feixista. Per a l’MPS, “les agressions són el resultat d’un seguit d’incidents que passen a la ciutat els darrers temps, protagonitzats pels mateixos individus�. Aquest “grupuscle violent�, segons que ha explicat l’MPS en una conferència de premsa, es troba “exclòs de la majoria d’espais d’oci per l’actitud i l’estètica que mostra�. “Com que l’oci dels moviments socials no és tan excloent, s’han aprofitat del fet que nosaltres resolem els problemes per la via del diàleg�.

Així, aquest grup “ha fet boicot a nombrosos actes organitzats pel Moviment Popular de Sabadell o l’entorn més proper�. Per exemple, són els mateixos cercabregues que van promoure un bon grapat de baralles durant les Barraques de la Festa Major de Sabadell i han pintat i apedregat centres socials de la ciutat, a més de “múltiples agressions i amenaces personals�.

Passivitat dels mossos. Segons l’MPS, “a tota aquesta problemàtica s’hi ha afegit la passivitat dels mossos d’esquadra, perquè, tot i haver denunciat alguns d’aquests agressors, les forces de seguretat no han promogut actuacions judicials fermes�. Segons l’MPS, els col·lectius locals “prenem mesures d’ordre intern� perquè aquests individus “tornin a fer-se un lloc en els nostres espais col·lectius i s’aixopluguin en les nostres sigles�.

És ben clar, doncs, que no es tracta d’un atac feixista típic. L’historiador Carles Viñas, especialitzat en el fenomen skinhead a Catalunya, considera que l’agressió de Sabadell és “una agressió de violència gratuïta a càrrec d’un grupuscle de gent procliu a moure avalots i aldarulls�. Viñas no la consideraria un atac feixista. “Els agressors van ser un grup d’skins apolítics de Sabadell.� Els anomenats apolítics són una branca dins la subcultura skin que es distancia tan dels redskins o caps rapats antifeixistes –que solen militar en els formacions juvenils de l’esquerra independentista– com dels anomenats boneheads (‘caps buits’) o skins neonazis. “Dins el moviment, els apolítics són la tendència a l’alça actualment. No tenen estructures i defugen qualsevol model organtizatiu. Són skins que es desentenen de qualsevol posició política i únicament es preocupen pel culte a l’estètica i als seus gustos musicals.�

Una tendència ambigua. Viñas, autor del llibre Skinheads a Catalunya (Columna) i doctorat en història amb una tesi sobre música i skinheads, explica que en l’aspecte musical hi ha “una gran controvèrsia, perquè alguns aprofiten l’avinentesa per escoltar tant grups declaradament antifeixistes com formacions de música RAC�. El RAC són les sigles de Rock Against Comunist, un gènere musical de tendència neonazi, nascut a la Gran Bretanya durant els primers anys vuitanta arran de la deriva ultradretana de la cultura skin. Aquest gènere ha estat practicat als Països Catalans per bandes que han assolit ressò internacional i tot, com els valencians División 250 –el número de la División Española de Voluntarios, coneguda popularment per División Azul– o els barcelonins Patria. “Aquesta barreja ideològica fa que els redskins i alguns altres grups polítics els anomenin ‘ambigus’�.

Res a veure amb l’MSR. Així doncs, els autors de la darrera agressió de Sabadell, a diferència d’algunes altres ocasions, no han estat caps rapats d’extrema dreta ni d’organitzacions feixistes amb presència a la capital vallesana, com els anomenats nacional- revolucionaris del Moviment Social Republicà (MSR). Aquest és un partit polític de tendència ultra que té una certa implantació al Vallès, on a les eleccions municipals presentarà llistes a Barberà, Badia i Sabadell. Tampoc no sembla que tinguin res a veure amb l’agressió feixista de què foren objecte cinc militants de Joves d’Esquerra Verda i Joves Comunistes (joventuts d’ICV-EUiA) el 24 de febrer proppassat a Terrassa. Salvant totes les distàncies, els fets de Sabadell són més a prop del cas de Josep Maria Isanta que no del de Guillem Agulló. Els assassins del jove berguedà durant la Patum de 2005 no eren feixistes, per bé que es movien en una perifèria política lumpen d’estètica i actitud espanyolista. Els agressors del jove de Sabadell també es mouen en una perifèria política, en aquest cas l’associada als moviments socials alternatius i a l’extrema esquerra. La diferència, però, és que els Catoños que van assassinar Josep Maria Isanta, provenint d’un entorn espanyolista, van atacar un jove catalanista. Els Catoños de Sabadell, provinents d’un entorn antifeixista, no han atacat un neonazi, sinó un militant independentista. Què ho fa, que sempre rebin els mateixos?




Agressions feixistes: més poca intensitat, més violència


Les agressions de caràcter feixista han sofert una mutació els darrers anys. Durant la darrera part de la dècada dels noranta i els primers anys del segle XXI, la tipologia clàssica de les agressions era o bé un atac incendiari –amb còctels molotov o explosius– contra casals, centres socials ocupats i seus de partits d’esquerres i nacionalistes, o bé l’agressió directa per part de grups de caps rapats neonazis contra joves independentistes o okupes. No n’hi ha cap cens oficial, perquè ni els mossos d’esquadra ni la policia espanyola no n’han elaborat cap. Els atacs van arribar al grau de perfeccionament més alt amb accions com la bomba que els germans Royuela, coneguts militants d’ultradreta, van col·locar en un concert de Fermin Muguruza a les Cotxeres de Sants de Barcelona el març de 2001, sense víctimes.

Darrerament, els atacs incendiaris han disminuït notablement. Els últims de què hi ha constància són els quatre còctels molotov llançats contra el Casal Popular de Gràcia el 28 de març a la matinada –encara sense autor conegut– i l’artefacte explosiu col·locat a la seu de la CGT de Palma el 4 de març proppassat. Tampoc no hi hagué víctimes. Per contra, ha crescut la violència de les agressions físiques. Des de les d’elements parapolítics com els assassins de Josep Maria Isanta, fins als qui van atacar el jove okupa gracienc Roger Albert, que va morir després d’haver rebut una punyalada d’un grup de neonazis durant les festes de Gràcia de 2004. Al judici contra els autors dels fets, el novembre de 2006, van ser absolts dos dels caps rapats; l’autor material de l’agressió, Aitor Dávila, va ser condemnat a una pena de presó per bé que, més tard, una sentència inèdita dictada per un jurat popular en va recomanar l’indult.


Roger Palà
www.eltemps.net

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Els ‘Catoños’ de Sabadell
per jo mateix 12 mai 2007
sensacionalisme... aquest article no val una merda. Barreja conceptes i idees que no tenen res a veure...
Re: Els ‘Catoños’ de Sabadell
per un de sabadell 12 mai 2007
Doncs jo pel que fa a la part de Sabadell, crec que deixa les coses molt clares, per mi es bastant fidedigne.
prou
per 28-05-2005, un que hi era 13 mai 2007
"La diferència, però, és que els Catoños que van assassinar Josep Maria Isanta, provenint d’un entorn espanyolista, van atacar un jove catalanista"
en primer lloc, els catoños que dius tu eren representats per un o dos individus dels 20 que van atacar al pep.
En segon lloc, el pep podia provenir d'un entorn catalanista, españolista o esperantista, es igual. El Pep va ser una victima aleatoria. Així de clar, qui no ho vulgui entendre es perquès es tan mesquí que vol treure rèdit polític d'aquell assassinat. Amb molt de fàstic, rabia, impotencia, frustració i nostalgia: jo hi era.
Re: Els ‘Catoños’ de Sabadell
per Carronyaires fills de puta 13 mai 2007
CARRONYAIRES FILLS DE PUTA. Aquest es el calificatiu que em ve al cap en llegir un article demagog propi dels més detestables dictadors, i molt lluny del pensament en la seva maxima expressió. PENSAMENT, en el seu sentit més basic i exponencial, el de la logica absoluta de parlar amb coneixement de causa i propietat... Em sembla repugnant i patetic, que encara dos anys després d'una jornada tan tragica com la del 28 de maig a Berga per Patum, segueixi sent utilitzada, per aquells que no tenen més força que la que els proporciona la desgracia dels altres, plasmada en la més denigrant de les demagogies. JO era i soc amic del Pep. Jo em vaig criar, vaig creixer i vaig viure amb ell. Jo sé de quin peu calçava el Pep. I tot i ser Acrata fins a la medula, anarquista de cor, d'acció i pensament, mai de la vida s'em passaria pel cap intentar fer martir del meu moviment una persona com el Pep Isanta. Mai arribaría a aquest extrem de mesquindat.Perque els que coneixiem el Pep sabíem que tant era un home de la terra que el va veure creixer, com una persona que no concebía cap mena de legitimitat ni logica a fronteres, nacions, paisos ni estats. Els que coneixiem el Pep SABEM que no era independentista. No era anarquista. No s'el podia encasellar sota una banera, fos del tarannà que fos... Era un indiviu inteligent, bondadós, afable, i que portava la bondat i la justicia per bandera. Un revolucionari sense etiquetes. Per aixo em sembla patetic que sense saber una merda volgueu utilitzar la seva absencia que tant de mal ens ha fet als que l'estimavem per obtenir un martir que enarboli la vostra bandera, que no es una altre que la de la demagogia més indigna així com propera al feixisme més flagrant. M'agradaria pensar que sou uns analfabets, ignorants, i carallots que no saben el que diuen... Perque qualsevol altre camí em porta a pensar que algu que escriu aixó es un miserable manipulador de la realitat que sols intenta arrosegar l'enorme rebany d'ovelles cap al seu camp de pastura. Si es així, si aquest es el preu que heu decidit pagar per a convencer el ramat, no sou millors que Hitler, Mussolini o qualsevol dels altres miserables que han aconseguit pasar a la historia pel seu ultratjant despreci a les persones. Rumía o rebenta voltor aprofitat, desgraciat indigne de la condició d'esser dotat del do del raonament. I per acabar em posaré al teu nivell parlant sense raó, coneixement, ni propietat: ETS UN ENORME FILL DE PUTA.
Re: Els ‘Catoños’ de Sabadell
per Calma nois 13 mai 2007
silenci trolls!!!

L'article, si es que l'heu llegit, està molt ben documentat no diu res d q l'Isanta fos indepe i no el vol encasillar en cap lloc de fet només comenta el cas per comparar-lo amb el de Sabadell.
Foteu-vos un parell de valiums, i descanseu. L'ultim comentari no mereix ni ser comentat.

Apa Salut i anarquia a tothom.
Re: Els ‘Catoños’ de Sabadell
per per cert 14 mai 2007
per cert, algú sap com van les investigacions del cas de sabadell?
Sindicato Sindicat