|
|
|
Notícies :: antifeixisme |
|
Acte d'homenatge a Francesc Layret
|
|
|
per CSC |
01 mai 2007
|
|
Acte amb motiu del Dia del Treballador i de la Treballadora. A partir de les 10:00, 1 de Maig HOMENATGE A FRANCESC LAYRET. Ofrena floral i acte. Plaça Goya, Barcelona. |
Francesc Layret, 1880-1920
Francesc Layret, nasqué a Barcelona el 10 de juliol de 1880.
El 1902 va formar part del grup fundador de l’Ateneu Enciclopèdic Popular.
Com a advocat va participar en nombrosos processos de caràcter social defensant els treballadors, en especial de la CNT, el sindicat majoritari i que agrupava els obrers més combatius.
Layret va ser elegit regidor de l’Ajuntament de Barcelona per la Unió Republicana.L’any 1919 va ser elegit diputat per Sabadell a Las Cortes de Madrid, en representació del Partit Republicà Català. De les seves intervencions, destaca la que, com a defensor de la pau, realitzà arrel de la presentació del Pressupost de Guerra i un discurs, que pronuncià l’any 1920, en què denuncià la situació repressiva que patia el proletariat català després de la vaga de la Canadenca, el 1919.
El 30 de novembre de 1920 Francesc Layret va ser assassinat pels pistolers del Sindicat Lliure (tal com sarcàsticament s’autodenominava) a sou de la patronal catalana i amb la complicitat de l’autoritat governativa. El van assassinar quan sortia de casa seva per anar, com a diputat, al Govern Civil per protestar pel trasllat de trenta presos, anarcosindicalistes uns i del Partit Republicà Català altres, entre els quals es trobaven Lluís Companys i Salvador Seguí.
El compromís amb la realitat del seu temps i del seu país el va portar a col·laborar amb l’obrerisme i el moviment llibertari, que van fer que Barcelona fos internacionalment coneguda com la "Rosa de foc" pel seu paper d’avantguarda en la lluita contra l’opressió i l’explotació laboral. Per Francesc Layret la lluita per la democràcia i la República, la lluita pels drets del poble català i la lluita per una societat en què s’hagués desterrat la injustícia social, estaven indestriablement unides.
Per tot això l’assassinaren el 1920, i per tot això avui, els hereus dels qui ordenaren el seu assassinat volen esborrar-lo de la memòria col·lectiva.
Conferències pronunciades per Francesc Layret, el 10 de novembre i l’1 de desembre de 1918 (Fragments).
" Ja estem cansats de fer de comparses perquè damunt les nostres espatlles, i amb l’amor a Catalunya només als llavis, s’enfilin als ministeris i des d’allà dalt ens diguin: Catalans, no és aquesta l’oportunitat del nostre problema. Hem d’ajornar les reivindicacions de la nostra terra "
" El problema social era el més greu abans de la guerra; continua essent-ho ara, agreujat encara, i continuarà essent-ho demà "
" El món està dividit en dues classes enemigues: la classe dels que posseeixen i la dels qui no res tenen (...), a l’extrem a què hem arribat, el problema social no es resol amb pal·liatius, suavitats, ni draps calents. No ho resoldrem amb les pensions obreres, assegurances socials, augments de salaris, disminució de la jornada de treball, etcètera. Tot això està molt bé, però no resol el punt fonamental (...). I el punt fonamental és un traspàs del poder." |
Mira també:
http://www.callejeando.com/Mapa/Barcelona/callejero-barcelona.htm
|
This work is in the public domain |
