|
|
|
Notícies :: un altre món és aquí : antifeixisme : educació i societat : laboral |
|
Manifest de Solidaritat Obrera als Treballadors de Barcelona
|
|
|
per histori@dor |
30 abr 2007
|
|
Publicat a "Tierra y Libertad" el dia 25 de juliol de 1907 |
" Els vostres companys de treball, delegats de les societats a sota citades, us dirigeixen una crida general, creient arribat el dia que els obrers reaccionem en les nostres lluites homicides dins aquest torrent de passions polÃtiques. Tinguem un moment de reflexió, donem-nos compte del nostre veritable estat i observem que mentre nosaltres abandonant l'associació obrera ens dividim en bans polÃtics disputant-nos per la forma que hem de ser governats, el capital, unit en els seus fins essencials, destrueix totes aquelles conquestes que un dia vam saber aconseguir la classe obrera de Barcelona.
En tots els oficis s'observa la mateixa decadència general; la classe patronal augmenta cada dia més les seves exigències, comet més abusos personals, de les nostres condicions de treball acostumades no se'n respecta cap; en cada fà brica, en cada taller o en cada casa, el patró ens imposa el reglament que li dóna la gana; sap que estem aïllats i aprofita aquesta causa, a més a més, per a fer-nos entrar en rivalitats dins el treball, de la qual cosa resulta el major perjudici nostre, perquè donem un excés de producció, forçant el nostre organisme, mentre un gran nombre dels nostres companys estan aturats i empaitats per la misèria, no els queda un altre recurs per viure que donar-se a la competència contra nosaltres mateixos, rebaixant els seus salari o acceptant més baixes condicions. I dins aquest estat de res serveixen les nostres queixes individuals; pitjor que el fuet de l'esclavitud passada, avui el patró té la ploma a l'orella disposada a reemplaçar-nos per un altre més sofert i llancar-nos al circ dels sense treball als què gosem protestar.
AixÃ, companys, per poc que aprofundim en la nostra situació general, hem de convèncer-nos de la necessitat urgent de tornar al nostre camÃ; no ho dubteu, l'associació és l'únic mitjà , el més prà ctic i més possible de defensa que tenim els treballadors, i com a conseqüència, la Solidaritat Obrera ha de ser la base del nostre millorament econòmic i social.
Tot el que ens apartem d'aquest sentit, és un desviació que la burgesia aprofita sempre per induir-nos a aquest laberint de la polÃtica reformista, que ha vingut a reemplaçar les promeses celestials d'un altre temps, mentrestant es perpetua el nostre estat d'ignorà ncia i d'explotació. Lleis de treball (que no es compleixen), reformes socials (que no es realitzen), societats protectores, benèfiques, d'ensenyament, patronats i altres mil formes amb què les classes privilegiades volen protegir a l'obrer, no són més que tanques encobertes per impedir la nostra marxa directa pel camà de la nostra emancipació social.
És temps que això sapiguem i en un sentit digne dels proletaris barcelonins tornem al sà de les associacions obreres, reorganitzem la nostra força i enfront de les arrogà ncies del capital aixequem la Solidaritat Obrera.
La lluita entre el capital i el treball és humanament sensible, però és necessà ria; en tot cas no som nosaltres els que l'hem causat, sinó els que ens neguen el dret a la integritat de la vida. Diguin el que vulguin els filòsofs i sociòlegs de l'altra nit, els bous mansos de la burgesia i uns quants inconscients, la nostra harmonia amb el capital és una quimera, un impossible. Per raons d'història, de natura i per deduccions cientÃfiques, és una veritat absoluta que els desheretats, els oprimits, els explotats no podem tenir una causa comuna amb els què tot ho posseeixen, tot ho manen i són els nostres explotadors, sinó que per clara raó hem d'agrupar-nos en defensa pròpia fins a arribar a la possessió de la força que destrueixi les injustÃcies socials que patim.
Solidaritat Obrera té com a objecte convèncer a tots els treballadors d'aquestes veritats i de la necessitat que tenen d'associar-se en tots els seus rams de producció. En aquesta feina hem de posar gran interès que la dona i el nen, que, sucumbint a les necessitats de la llar, han de donar les seves carns a la mà quina reemplaçant l'home i que són objecte d'una inqualificable explotació, s'agrupin també, s'associïn i s'organitzin amb nosaltres per defensar-los de la seva condició indigna d'una societat civilitzada.
Tampoc volem excloure, al contrari, demanem el seu concurs als obrers cridats de professions intel•lectuals, que, com nosaltres, també són explotats i cohibits pel capital. A aquests companys que, per la subsistència dià ria, han de prostituir la ploma, el llapis, la nota, en fi, la seva intel•ligència i els seus estudis per al lleure i la servitud d'una classe dominant de parà sits de la societat, també els esperem en la Solidaritat Obrera si senten realment un ideal d'amor i de justÃcia social.
Un altre objecte nostre també essencial és procurar-nos la cultura i la instrucció entre els treballadors mateixos, en un sentit purament racional i al nostre mode de ser, aixà per adquirir coneixements útils a la vida que no hem pogut aprendre a l'escola por falta de temps i sobra de resos, com també per adquirir consciència del nostre valor social com a homes i com a productors. Aquesta mateixa instrucció volem donar-la amb especial atenció als nostres fills, i a l'objecte de la qual proposarem la fusió de totes les escoles que avui sostenen les societats obreres de la localitat perquè pugui fer-se de totes una vertadera universitat obrera.
I per fi, no menys convenient és el que es proposa aconseguir la nostra solidaritat; volem associar l'esforç de les societats obreres que avui viuen raquÃticament en molts locals, i arribar a obtenir un edifici comú amb departaments especials per a tots els oficis i professions, però amb grans sales de reunions, espectacles, conferències i escoles per als obrers, on amb gran economia de les societats i menys esforços de les juntes, posseirÃem un vertader centre d'expansió, de relació, d'ensenyament i de cultura com requereix tenir-ho la importà ncia de la classe obrera de Barcelona.
Com a mitjà de lluita i de defensa no podem precisar els que adoptarem; aquests els indicaran les societats obreres segons les circumstà ncies. Realitzarem els nostres actes, sempre segons la voluntat de la majoria dels treballadors associats i respectarem la més possible autonomia de les societats; però com a base fonamental, Solidaritat Obrera no seguirà cap tendència polÃtica de partit, encara que respectem la de tots els associats. Com a classe obrera només podem tenir un fi comú: la defensa dels nostres interessos, i només un ideal ens pot unir, la nostra emancipació econòmica, que transforma el règim capitalista actual, basat en l'explotació de l'home per l'home, per un règim social fundat sobre la base racional del treball per la solidaritat humana.
Us hem dit els nostres propòsits i les nostres idees; en el vostre interès està com en el nostre el realitzar-los. Recordem que l'emancipació dels treballadors ha de ser obra dels treballadors mateixos; nosaltres us ensenyem el camÃ, que és l'associació i la solidaritat obrera. Si aconseguim ser compresos i secundats pel vostre à nim decidit, demostrarem que la classe obrera de Barcelona, seguint les aspiracions del proletariat universal, vol també redimir-se, si no, els obrers conscients considerarem haver complert la nostra missió i us abandonarem al vostre destÃ, o sigui a la llei natural, que ens ensenya que quan una espècie o una classe oprimida no sap associar-se i defensar-se, es degenera i es destrueix a si mateixa o bé es debilita i decau en la seva resignació a totes les tiranies.
Societats representades:
-Art Fabril.
-ArtÃstica Culinà ria.
-Associació de Professors Racionalistes.
-Associació Tramvià ria.
-Auxiliars de Farmà cia.
-Basters i Constructors de corretges.
-Boters.
-Confiters i Pastissers.
-Constructors de Carruatges.
-Constructors de Pianos.
-Cotxers “La Fraternal�.
-Dependents de Carboneria.
-Dependents de la subhasta de peix.
-Dependents d'Ultramarins.
-Estampació Tipogrà fica.
-Ferradors.
-Forners “L'Espiga�.
-Fusters de Barcelona.
-Guarnicioners i Guarnimenters de Carruatges.
-Impressors litògrafs.
-La Dependència Mercantil.
-Marbristes.
-Nova Societat de Perruquers.
-Paletes de Barcelona.
-Paletes de Sant Martà de Provençals.
-Paraigüers i Bastoners.
-Perruquers “El Progrés�.
-Picapedrers i Llamborders R. C.
-Pintors “La Nova Llavor�.
-Relligadors i Regladors.
-Serradors mecà nics.
-Serrallers d'obres.
-Serrallers mecà nics.
-Sindicat musical.
-Societat de Carreters.
-Societat de l’Art d'Imprimir.
-Unió de Cambrers.
-Unió del Ram de l'Aigua.
-Unió del Ram d'Ebenisteria.
-Unió d'Escorxadors.
-Unió Metal•lúrgica.
-Unió P. d'Assaonadors.
(*) Per a més informació cal consultar la pà gina del Centre d'Estudis Llibertaris Federica Montseny. www.centrefedericamontseny.org |
This work is in the public domain |
