|
|
|
Notícies :: altres temes |
|
La força d'existir: infectació!!!
|
|
per jordi martà font
Correu-e: jordimartif69 ARROBA mesvilaweb.cat (no verificat!) |
27 abr 2007
|
|
|
1 de maig del 2007
La força d’existir: infectació!!!
Firma:
Jordi Martà Font, secretari general de la CGT del Camp de Tarragona
S’ha acabat el temps del plany, s’ha acabat el temps del “no hi ha res a fer�. Ara sabem i podem afirmar que hem estat capaces de resistir, que hem estat capaços de crear espais de dissidència, que hem estat capaces de dir “no� quan ha calgut, que hem estat capaços de dir, en veu alta, que el futur serà de totes i tots o no serà .
Malgrat sindicats domesticats, partits d’esquerra gestionadors del capital, projectes fracassats i utopies verbalitzades i no realitzades, ens enfrontem al poder en cada una de les seves realitzacions, començant pel poder que nosaltres mateixes creem. I davant hi tenim el capital, la patronal, la banca, els exèrcits, les esglésies (començant per les nostres) i la nostra mateixa incompetència.
Som les que vam dir prou a la Selva Lacandona al 1994, les que vam cridar que amb l’exèrcit sà que es podia a Barcelona el 1936, els que van continuar el combat després d’Almansa fa tres-cents anys, les que vam creure en la ruptura al 79... i assumim la nostra història, les nostres derrotes i victòries, alhora que no en fem ni en farem monument funerari del futur, però sà record i memòria.
Som els qui no ens vam creure el final de la història que anunciaven els ultraliberals dels EUA, per això hem decidit avançar.
-Som les que vam celebrar la caiguda del mur de BerlÃn i lluitem per tirar a terra els que queden a l’Estret de Gibraltar, a Belfast, a Palestina...
-Som les que no volem ni exèrcit, ni policia, ni presons, i no ens creiem els mentiders que parlen de terrorisme i de delinqüència per assegurar el contol militar del planeta i el control policial de les nostres ciutats.
-Som les qui continuem la lluita per la igualtat de gènere, la lluita del feminisme, perquè sabem que malgrat les lleis el masclisme, a voltes disfressat però encara assassÃ, continua essent norma social.
-Som els qui volem casa, sanitat, cultura, educació, transport, cures per a tothom, comunicacions i alegria.
-Som les qui creiem en la llibertat de les persones, en la llibertat dels pobles, en els drets de les minories i en la llibertat d’expressió.
-Som els qui rebutgem la guerra i les armes, a Iraq i a Palestina, a Nova York i a Bilbao, a Txetxènia i a Tarragona.
-Som els qui no deixarem de parlar català i defensarem el dret a l’existència de totes les llengües minoritzades, començant per la nostra.
-Som les que no tenim casa, les okupem, creem zones autònomes i establim relacions horitzontals per la transformació social.
-Som les alternatives, sempre en plural: les cooperatives, els bancs ètics, les ONG pel desenvolupament, els cooperants internacionalistes...
-Som els qui vivim sexualitats dissidents, religiositats dissidents, formes de vida dissidents... i les volem motor d’alliberament social.
-Som els qui no ens volem subdits de cap rei, de cap Déu, de cap lÃder, ideòleg o patum.
-Som vent, terra, treball, cultura, sentiment i no concebem l’odi com a motor de res, perquè aquest sempre porta als filats d’Auswitch o la Verneda.
-Som els qui defensem la presumpció d’innocència i no acceptem ni ara ni mai els estats d’excepció de cap tipus. Llibertat Núria Pòrtulas!, llibertat Laura Riera!
-Som les qui assenyalem l’industrialisme i el capitalisme com a culpables de la destrucció del planeta i per això els volem aturar i els aturarem.
-Som les qui no acceptem la dictadura ni quan aquesta pren forma i estètica democrà tiques.
-Som els qui treballem, les imprescindibles, els explotats, les precaritzades, els subcontractats, les sense contracte, la classe obrera... dones i homes motors de la història que els empresaris volen esclaus... i mai ho hem estat.
-Som els qui reclamem l’autogestió de l’economia, de la nostra vida, subordinades sempre al respecte per la natura i a les necessitats no incentivades de la majoria.
-Som a les fà briques, als sindicats, als centres de treball, a les agrupacions polÃtiques, a les organitzacions solidà ries, les antirepressives, a les cooperatives, a les universitats, a les cases okupades, als ateneus, als centres d’estudis, als casals populars, als instituts, als mitjans de contrainformació, als carrers, a les oficines i arreu, i no acceptem els objectius econòmics que ens tracten com a números i prou.
Ho volem tot i ho volem ara, totes i tots, perquè renunciar-hi per prudència o responsabilitat només ens pot portar, com sempre, a ser imprudents i irresponsables.
Visca la Terra!
Visca l’Anarquia!
Igualtat, Llibertat, JustÃcia!!! |
This work is in the public domain |
