Commemoració Fets de Maig del 37 - Indymedia Barcelona

Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/

Independent Media Center


Notícies :: antifeixisme
Commemoració Fets de Maig del 37
per John Reed	24 abr 2007

Sabeu si algú prepara o hi ha algun acte previst pel 3 o 4 de maig? Fa 70 anys dels fets de maig i alguns sectors (literatura sobretot) en van plens. Possiblement les merdes de tv's acabin abocant alunga porqueria. Però m'agradaria saber si hi ha algun col·lectiu que rememori/reivindiqui els que s'aixecaren. Llibre que he trobat sobre el tema, recomanat: "Barcelona, mayo 1937" Testimonios desde las barricadas - García - Piotrowski - Rosés. Recull d'articles que els combatents foranis que eren a Barcelona en aquelles dates escriveren pels seus països. gràcies
This work is in the public domain

Comentaris

Re: Commemoració Fets de Maig del 37
per Alejandra	24 abr 2007
Sí. La Fundació Andreu Nin organitza al col·legi de periodistes unes taules rodones: divendres 4 de maig: Guerra Civi i història critica amb Reiner Tosstorff, Just Cases i Andrew Durgan. a les 19 hores. Dissabte 5 de maig; 16 hores; Dolors Marin, Flavio Guidi i Pepe Gutiérrez, "Els Fets de Maig" 18 hores; "Andreu Nin i la revolució espanyola", amb Wilebaldo Solano, Pelai Pagés i Reiner Tosstorff. Salut i revolució

Re: Commemoració Fets de Maig del 37
per PSUC	24 abr 2007
Jo reivindicaré que els tornariem a matar com a bons Quintacolumnistes que van ser.

Re: Commemoració Fets de Maig del 37
per info	24 abr 2007
http://www.revoltaglobal.cat/breve39.html

Re: Commemoració Fets de Maig del 37
per anarko	24 abr 2007
tu PSUC ets tonto del cul

Re: Commemoració Fets de Maig del 37
per John Reed	24 abr 2007
moltes gràcies Alejandra! Visca la FAI i Visca el POUM!

Re: Commemoració Fets de Maig del 37
per llibertari	24 abr 2007
Documental on line Operacion Nikolai,la mort de Andreu Nin http://www.brightcove.com/title.jsp?title=686963788&channel=219646953

Re: Commemoració Fets de Maig del 37
per 1984	24 abr 2007
Â¿DÃ�NE ESTÃ? ANDREU NIN? Â¡EN ROMA O EN BERLÃ?N!

Re: Commemoració Fets de Maig del 37
per 2007	24 abr 2007
Divendres 27 dâ��abril - 11h projecciÃ³ del documental â��OperaciÃ³ Nikolaiâ�? de Dolors GenovÃ©s. - 12.30h. xerrada â��debat â��Els Fets de Maig del 37â�? amb Pepe GutiÃ©rrez (historiador) i Wilebaldo Solano. LLoc: Sala Gran, 4art pis de la Facultat de Geografia i HistÃ²ria de la UB Organitza la FundaciÃ³ Andreu Nin. MÃ©s informaciÃ³ a www.fundanin.org

Re: Commemoració Fets de Maig del 37
per històric	24 abr 2007
Barcelona, 3 de maig de 1937. A primera hora de la tarda, un grup de guÃ rdies dâ��assalt (policia governamental) intenta prendre per la forÃ§a la central de la telefÃ²nica, situada a la PlaÃ§a Catalunya, i que esta sota control obrer. Els treballadors de la telefÃ²nica, militants de la CNT y, en menor mesura, de la UGT resisteixen lâ��atac. RÃ pidament sâ��escampa la noticia i per tota la ciutat es declara una espontÃ nia vaga general. Els treballadors abandonen els seus llocs de treball, omplen els carrers de barricades i es disposen a plantar cara a la contrarevoluciÃ³. En la Catalunya del 1937, es vivia una situaciÃ³ de doble poder. Per una banda, el carrer era controlat per el proletariat revolucionari: els anarcosindicalistes de la CNT-FAI y els comunistes antiestalinistes del POUM; per altra banda el poder polÃtic lâ��ostentava la burgesia liberal representada per el govern de la Generalitat, i el PSUC, partit estalinista que va fer del recolzament a la burgesia la seva bandera. Els factors que van conduir a aquesta situaciÃ³ van ser mÃºltiples, perÃ² es poden sintetitzar en dos. El primer factor va ser el gran error de lâ��anarcosindicalisme que, tenint el control sobre la majoria de la massa obrera a Catalunya, el que equivalia a tenir el poder efectiu, va negar-se a prendre el poder polÃtic evitant aixÃ que la revoluciÃ³ sâ��encaminÃ©s a la seva consecuciÃ³ final. Emparant-se en el seu â��apoliticismeâ�?, lâ��anarquisme facilitÃ que la burgesia liberal, escombrada per la vigorosa reacciÃ³ del proletariat catalÃ davant lâ��aixecament feixista el 18 de juliol, es reorganitzÃ©s. Lenta perÃ² inexorablement, la democrÃ cia liberal ampliant les seves cotes de poder. El segon factor, va ser el gir a la dreta que lâ��estalinisme va imposar a la tercera Internacional i als partits comunistes oficials. A Catalunya, el resultat va ser que el Partit Socialista Unificat de Catalunya iniciÃ la campanya del front popular que, invocant una suposada unitat antifeixista de tots els demÃ²crates (o dit dâ��una altra manera, unitat interclassista per una repÃºblica liberal), es dedicÃ a frenar, limitar y, per Ãºltim, asfixiar totes les fites revolucionaries assolides fins aquell moment. Va ser en aquell context en el que el comissari dâ��ordre pÃºblic Eusebio RodrÃguez Salas, membre del PSUC, en confabulaciÃ³ amb el conseller de seguretat interior Artemi Aiguader i MirÃ³, membre dâ��ERC, resolgueren donar lâ��ordre a la guÃ rdia dâ��assalt dâ��atacar la central de la telefÃ²nica. Lâ��excusa donada va ser que les comunicacions havien dâ��estar, en temps de guerra, sota control governamental. PerÃ² sâ��obviava que control de la telefÃ²nica per part del comitÃ¨ obrer era perfectament legal (dâ��acord amb el decret de colâ�¢lectivitzaciÃ³ del 24 dâ��octubre de 1936) ja que al front dâ��aquest comitÃ¨ hi havia un delegat del govern. Y sâ��obviava tambÃ© que, en aquells temps de guerra, lâ��esmentada guerra la portava a terme el proletariat. Les jornades que van seguir al 3 de maig van ser dâ��intenses lluites en els carrers de la ciutat (i aquesta violÃ¨ncia es va estendre per altres localitats de lâ��Ã mbit catalÃ ). Les masses proletÃ ries, sense comptar amb els seus dirigents, van combatre tenaÃ§ment les forces de la reacciÃ³ burgesa, encarnats en el govern i el PSUC. Molts treballadors van entendre que aquella lluita marcaria definitivament les pautes que seguiria la revoluciÃ³... perÃ² els seus dirigents els van fallar. Els ministres cenetistes al govern imploraren, prÃ cticament des de lâ��inici dels enfrontaments, la deposiciÃ³ de les armes i el retorn als seus llocs de treball dels obrers revolucionaris. El discurs democrÃ tic burgÃ¨s havia calat tambÃ© en ells. Qualificaren la salvaguarda de la revoluciÃ³ com a â��guerra fratricidaâ�?, caient ells tambÃ© en la defensa de la dicotomia feixisme/antifeixisme, quan per al proletariat el que es dirimia en aquell moment era el conflicte entre capitalisme o revoluciÃ³ social. NomÃ©s el POUM y la agrupaciÃ³ anarquista Amigos de Durruti van intentar crear una junta revolucionÃ ria per continuar la lluita, perÃ² temptativa no va cristalâ�¢litzar. La traÃ¯ciÃ³ dels dirigents anarcosindicalistes als seus militants amb les seves reiterades crides a la calma, junt amb lâ��enviament per part del govern central dâ��uns milers de guÃ rdies dâ��assalt que provenien de ValÃ¨ncia (i que realment haguessin pogut fer un millor servei al front), van aconseguir parar definitivament els enfrontaments als carrers el dia 9 de maig. Dues greus conseqÃ¼Ã¨ncies es derivaren dâ��aquests fets. La primera era que, per fi, lâ��estalinisme va poder desencadenar tota la seva violÃ¨ncia repressiva contra el POUM, representant de lâ��honestedat marxista que sempre sâ��havia enfrontat a la reacciÃ³ burocratico-estalinista. Pel fet dâ��haver defensat la bandera revolucionÃ ria, el POUM va ser injustament acusat dâ��instigar un aixecament en colâ�¢laboraciÃ³ amb els feixistes. AixÃ² comportÃ la prohibiciÃ³ del partit, la persecuciÃ³ dels seus militants i lâ��assassinat de molts dâ��ells, com en el cas dâ��Andreu Nin, un dels seus mÃ©s destacats dirigents. La segona conseqÃ¼Ã¨ncia va ser que el govern republicano-liberal-estalinista va sortit enfortit i la contrarevoluciÃ³ adquirÃ dimensions trÃ giques. Havent estat a punt de caure, quan els treballadors eren els amos dels carrers de Barcelona durant aquelles jornades de maig, el govern aconseguia sotmetre, encara que no destruir com era la seva intenciÃ³, a la poderosa central sindical, la CNT, que era la Ãºnica organitzaciÃ³ obrera que degut a la seva gran implantaciÃ³ en el proletariat, representava una amenaÃ§a per a la democrÃ cia burgesa. El 9 de maig de 1937 es constatava que la revoluciÃ³ social havia estat derrotada. Sergi Thennard * Membre de la FundaciÃ³ Andreu Nin

Contrarevolució. Els fets de maig de 1937- Ferran Aisa
per pratenc	24 abr 2007

L'altre dia al KOP del Prat es va presentar el llibre de Ferran Aisa i pinta molt bé. Contrarevolució. Els fets de Maig de 1937 Ferran Aisa Fa setanta anys que es van produir a Barcelona uns fets contrarevolucionaris que van acabar amb les aspiracions populars de crear una nova societat més justa, més digna i més lliure. Ferran Aisa s’immergeix en els fets històrics de la Segona República, la revolució de juliol de 1936 i la contrarevolució que va néixer a contracor dels esdeveniments revolucionaris. I fa testimoni de la calúmnia sistemàtica, des de la premsa i la tribuna pública, que pateixen organitzacions com el POUM i la CNT-FAI, així com investiga l’atac a les realitzacions autogestionàries i a les milícies obreres per part dels estalinistes atrinxerats en el PCE i el PSUC.
Mira també: http://barcelona.indymedia.org/newswire/display_any/300499

Re: Commemoració Fets de Maig del 37
per llibertari potablava	24 abr 2007
Pel de 1984, els estalinistes del PSUC deien que estava a Salamanca o a Berlín. Com a anècdota. És molt trist però a ningú li interessa remomemorar el final de la revolució social, en això de la memòria històrica només val per la història oficial i oficialista dels republicans i els stalinos, la resta moren un dia rera l'altra. A aquells partiduchos que tan parlen de mèmoria històrica són els primers que no els hi agrada sentir que va passar realment. Per cert aquest llibre està molt bé, amb moltes referències historiogràfiques i documentades. Molt interessant i donar molta llum sobre el que no volen que es recordi, la fi de la revolució social i l'inici de la dictadura stalinista en plena guerra a Barcelona i al Principat

Re: Commemoració Fets de Maig del 37
per k	24 abr 2007
tambe + info a www.kaosenlared.net

Re: Commemoració Fets de Maig del 37
per his+oric	24 abr 2007
TENS RAÓ, èl video aquest està mot bé.

Re: Commemoració Fets de Maig del 37
per REDWARRIOR	25 abr 2007
això això conmemoreu el dia que els bons es d'osties i eren la gracieta dels franquistes. Quina gràcia dividir-nos entre nosaltres.

Re: Commemoració Fets de Maig del 37
per al 1984	25 abr 2007
la pintada era: "gobierno negrín, ¿dónde está nin?" i la constestació apareguda més tard: "en salamanca o en berlín"

Re: Commemoració Fets de Maig del 37
per via fora botiguers	25 abr 2007
Senyor REDWARRIOR: que no commemora pas vostè l'11 de setembre, la data d'una derrota? Doncs això seria similar: nosaltres a diferència del PCE, el PSUC, el PSOE i ERC no oblidem que aquí es va engegar una Revolució, per por a la qual de fet es va engegar una Guerra Civil. Oblidar-ho seria perdre doblement. I més ara que aquesta colla de traidors s'omplen la boca i els titulars de premsa amb la patranya de la memòria històrica. I adjunto la resposta a un altre post per prevenir possibles respostes per dur la qüestió a debats estèrils: "Els traidors a la revolució i al front varen ser els mateixos: PSUC i PCE. A partir del 1937 se'ls va fer cas: enquadrament de les milícies dins l'exèrcit regular, retorn a la legalitat republicana (burgesa) amb l'excusa del front popular contra el feixisme, etc. La major part de milicians va acabar tragant, i es va guanyar la guerra així? No, a banda dels vencedors oficials (oligarquia, Església i exèrcit), va guanyar la burgesia (que va preferir perdre la guerra que les seves propietats) i va guanyar l'estalinisme ("comunisme" a un sol país, a la URSS, i submissió dels partits comunistes europeus als seus interessos nacionals). La guerra es va fer per evitar la revolució, i es va evitar: des dels dos bàndols." http://barcelona.indymedia.org/newswire/display_any/298408

Re: Commemoració Fets de Maig del 37
per SH	03 mai 2007
Els trotskystes sempre parlant de revolucions:que si revolucions fallides per culpa de la traïció, que si l'stalinisme opresor, que si els contrarevolucionaris...i no en teniu ni puta idea del que és el socialisme real, una revolució de veritat, justa i del poble. I tant stalinisme que diueu...és que us fa por dir la veritat?: MARXISME-LENINISME REAL i no imaginari...que us feu unes palles sobre revolucions imaginàries i agents secrets del KGB que mengen nens petits...

Sindicato Sindicat