Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: antifeixisme
Commemoració Fets de Maig del 37
24 abr 2007
Sabeu si algú prepara o hi ha algun acte previst pel 3 o 4 de maig? Fa 70 anys dels fets de maig i alguns sectors (literatura sobretot) en van plens. Possiblement les merdes de tv's acabin abocant alunga porqueria. Però m'agradaria saber si hi ha algun col·lectiu que rememori/reivindiqui els que s'aixecaren.

Llibre que he trobat sobre el tema, recomanat: "Barcelona, mayo 1937" Testimonios desde las barricadas - García - Piotrowski - Rosés. Recull d'articles que els combatents foranis que eren a Barcelona en aquelles dates escriveren pels seus països.

gràcies

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Commemoració Fets de Maig del 37
24 abr 2007
Sí. La Fundació Andreu Nin organitza al col·legi de periodistes unes taules rodones:

divendres 4 de maig: Guerra Civi i història critica amb Reiner Tosstorff, Just Cases i Andrew Durgan. a les 19 hores.

Dissabte 5 de maig; 16 hores; Dolors Marin, Flavio Guidi i Pepe Gutiérrez, "Els Fets de Maig"
18 hores; "Andreu Nin i la revolució espanyola", amb Wilebaldo Solano, Pelai Pagés i Reiner Tosstorff.

Salut i revolució
Re: Commemoració Fets de Maig del 37
24 abr 2007
Jo reivindicaré que els tornariem a matar com a bons Quintacolumnistes que van ser.
Re: Commemoració Fets de Maig del 37
24 abr 2007
http://www.revoltaglobal.cat/breve39.html
Re: Commemoració Fets de Maig del 37
24 abr 2007
tu PSUC ets tonto del cul
Re: Commemoració Fets de Maig del 37
24 abr 2007
moltes gràcies Alejandra! Visca la FAI i Visca el POUM!
Re: Commemoració Fets de Maig del 37
24 abr 2007
Documental on line

Operacion Nikolai,la mort de Andreu Nin

http://www.brightcove.com/title.jsp?title=686963788&channel=219646953
Re: Commemoració Fets de Maig del 37
24 abr 2007
¿DÃNE ESTÃ? ANDREU NIN?

¡EN ROMA O EN BERL�N!
Re: Commemoració Fets de Maig del 37
24 abr 2007
Divendres 27 dâabril
- 11h projecció del documental âOperació Nikolaiâ? de Dolors Genovés.

- 12.30h. xerrada âdebat âEls Fets de Maig del 37â? amb Pepe Gutiérrez (historiador) i Wilebaldo Solano.

LLoc: Sala Gran, 4art pis de la Facultat de Geografia i Història de la UB
Organitza la Fundació Andreu Nin. Més informació a www.fundanin.org
Re: Commemoració Fets de Maig del 37
24 abr 2007
Barcelona, 3 de maig de 1937.

A primera hora de la tarda, un grup de guàrdies dâassalt (policia governamental) intenta prendre per la força la central de la telefònica, situada a la Plaça Catalunya, i que esta sota control obrer.

Els treballadors de la telefònica, militants de la CNT y, en menor mesura, de la UGT resisteixen lâatac.

Ràpidament sâescampa la noticia i per tota la ciutat es declara una espontània vaga general.
Els treballadors abandonen els seus llocs de treball, omplen els carrers de barricades i es disposen a plantar cara a la contrarevolució.

En la Catalunya del 1937, es vivia una situació de doble poder. Per una banda, el carrer era controlat per el proletariat revolucionari: els anarcosindicalistes de la CNT-FAI y els comunistes antiestalinistes del POUM; per altra banda el poder polític lâostentava la burgesia liberal representada per el govern de la Generalitat, i el PSUC, partit estalinista que va fer del recolzament a la burgesia la seva bandera.

Els factors que van conduir a aquesta situació van ser múltiples, però es poden sintetitzar en dos.

El primer factor va ser el gran error de lâanarcosindicalisme que, tenint el control sobre la majoria de la massa obrera a Catalunya, el que equivalia a tenir el poder efectiu, va negar-se a prendre el poder polític evitant així que la revolució sâencaminés a la seva consecució final. Emparant-se en el seu âapoliticismeâ?, lâanarquisme facilità que la burgesia liberal, escombrada per la vigorosa reacció del proletariat català davant lâaixecament feixista el 18 de juliol, es reorganitzés. Lenta però inexorablement, la democràcia liberal ampliant les seves cotes de poder.

El segon factor, va ser el gir a la dreta que lâestalinisme va imposar a la tercera Internacional i als partits comunistes oficials. A Catalunya, el resultat va ser que el Partit Socialista Unificat de Catalunya inicià la campanya del front popular que, invocant una suposada unitat antifeixista de tots els demòcrates (o dit dâuna altra manera, unitat interclassista per una república liberal), es dedicà a frenar, limitar y, per últim, asfixiar totes les fites revolucionaries assolides fins aquell moment.

Va ser en aquell context en el que el comissari dâordre públic Eusebio Rodríguez Salas, membre del PSUC, en confabulació amb el conseller de seguretat interior Artemi Aiguader i Miró, membre dâERC, resolgueren donar lâordre a la guàrdia dâassalt dâatacar la central de la telefònica.

Lâexcusa donada va ser que les comunicacions havien dâestar, en temps de guerra, sota control governamental. Però sâobviava que control de la telefònica per part del comitè obrer era perfectament legal (dâacord amb el decret de colâ¢lectivització del 24 dâoctubre de 1936) ja que al front dâaquest comitè hi havia un delegat del govern. Y sâobviava també que, en aquells temps de guerra, lâesmentada guerra la portava a terme el proletariat.

Les jornades que van seguir al 3 de maig van ser dâintenses lluites en els carrers de la ciutat (i aquesta violència es va estendre per altres localitats de lâàmbit català).

Les masses proletàries, sense comptar amb els seus dirigents, van combatre tenaçment les forces de la reacció burgesa, encarnats en el govern i el PSUC. Molts treballadors van entendre que aquella lluita marcaria definitivament les pautes que seguiria la revolució... però els seus dirigents els van fallar.

Els ministres cenetistes al govern imploraren, pràcticament des de lâinici dels enfrontaments, la deposició de les armes i el retorn als seus llocs de treball dels obrers revolucionaris. El discurs democràtic burgès havia calat també en ells. Qualificaren la salvaguarda de la revolució com a âguerra fratricidaâ?, caient ells també en la defensa de la dicotomia feixisme/antifeixisme, quan per al proletariat el que es dirimia en aquell moment era el conflicte entre capitalisme o revolució social.

Només el POUM y la agrupació anarquista Amigos de Durruti van intentar crear una junta revolucionària per continuar la lluita, però temptativa no va cristalâ¢litzar. La traïció dels dirigents anarcosindicalistes als seus militants amb les seves reiterades crides a la calma, junt amb lâenviament per part del govern central dâuns milers de guàrdies dâassalt que provenien de València (i que realment haguessin pogut fer un millor servei al front), van aconseguir parar definitivament els enfrontaments als carrers el dia 9 de maig.

Dues greus conseqüències es derivaren dâaquests fets. La primera era que, per fi, lâestalinisme va poder desencadenar tota la seva violència repressiva contra el POUM, representant de lâhonestedat marxista que sempre sâhavia enfrontat a la reacció burocratico-estalinista.

Pel fet dâhaver defensat la bandera revolucionària, el POUM va ser injustament acusat dâinstigar un aixecament en colâ¢laboració amb els feixistes. Això comportà la prohibició del partit, la persecució dels seus militants i lâassassinat de molts dâells, com en el cas dâAndreu Nin, un dels seus més destacats dirigents.

La segona conseqüència va ser que el govern republicano-liberal-estalinista va sortit enfortit i la contrarevolució adquirí dimensions tràgiques. Havent estat a punt de caure, quan els treballadors eren els amos dels carrers de Barcelona durant aquelles jornades de maig, el govern aconseguia sotmetre, encara que no destruir com era la seva intenció, a la poderosa central sindical, la CNT, que era la única organització obrera que degut a la seva gran implantació en el proletariat, representava una amenaça per a la democràcia burgesa.

El 9 de maig de 1937 es constatava que la revolució social havia estat derrotada.



Sergi Thennard
* Membre de la Fundació Andreu Nin
Contrarevolució. Els fets de maig de 1937- Ferran Aisa
24 abr 2007
fetsmaigaisa.jpg
L'altre dia al KOP del Prat es va presentar el llibre de Ferran Aisa i pinta molt bé.

Contrarevolució. Els fets de Maig de 1937
Ferran Aisa

Fa setanta anys que es van produir a Barcelona uns fets contrarevolucionaris que van acabar amb les aspiracions populars de crear una nova societat més justa, més digna i més lliure. Ferran Aisa s’immergeix en els fets històrics de la Segona República, la revolució de juliol de 1936 i la contrarevolució que va néixer a contracor dels esdeveniments revolucionaris. I fa testimoni de la calúmnia sistemàtica, des de la premsa i la tribuna pública, que pateixen organitzacions com el POUM i la CNT-FAI, així com investiga l’atac a les realitzacions autogestionàries i a les milícies obreres per part dels estalinistes atrinxerats en el PCE i el PSUC.
Mira també:
http://barcelona.indymedia.org/newswire/display_any/300499
Re: Commemoració Fets de Maig del 37
24 abr 2007
Pel de 1984, els estalinistes del PSUC deien que estava a Salamanca o a Berlín. Com a anècdota.
És molt trist però a ningú li interessa remomemorar el final de la revolució social, en això de la memòria històrica només val per la història oficial i oficialista dels republicans i els stalinos, la resta moren un dia rera l'altra. A aquells partiduchos que tan parlen de mèmoria històrica són els primers que no els hi agrada sentir que va passar realment.
Per cert aquest llibre està molt bé, amb moltes referències historiogràfiques i documentades. Molt interessant i donar molta llum sobre el que no volen que es recordi, la fi de la revolució social i l'inici de la dictadura stalinista en plena guerra a Barcelona i al Principat
Re: Commemoració Fets de Maig del 37
24 abr 2007
tambe + info a www.kaosenlared.net
Re: Commemoració Fets de Maig del 37
24 abr 2007
TENS RAÓ, èl video aquest està mot bé.
Re: Commemoració Fets de Maig del 37
25 abr 2007
això això conmemoreu el dia que els bons es d'osties i eren la gracieta dels franquistes. Quina gràcia dividir-nos entre nosaltres.
Re: Commemoració Fets de Maig del 37
25 abr 2007
la pintada era:
"gobierno negrín, ¿dónde está nin?"
i la constestació apareguda més tard:
"en salamanca o en berlín"
Re: Commemoració Fets de Maig del 37
25 abr 2007
Senyor REDWARRIOR: que no commemora pas vostè l'11 de setembre, la data d'una derrota? Doncs això seria similar: nosaltres a diferència del PCE, el PSUC, el PSOE i ERC no oblidem que aquí es va engegar una Revolució, per por a la qual de fet es va engegar una Guerra Civil. Oblidar-ho seria perdre doblement. I més ara que aquesta colla de traidors s'omplen la boca i els titulars de premsa amb la patranya de la memòria històrica. I adjunto la resposta a un altre post per prevenir possibles respostes per dur la qüestió a debats estèrils:

"Els traidors a la revolució i al front varen ser els mateixos: PSUC i PCE.

A partir del 1937 se'ls va fer cas: enquadrament de les milícies dins l'exèrcit regular, retorn a la legalitat republicana (burgesa) amb l'excusa del front popular contra el feixisme, etc. La major part de milicians va acabar tragant, i es va guanyar la guerra així? No, a banda dels vencedors oficials (oligarquia, Església i exèrcit), va guanyar la burgesia (que va preferir perdre la guerra que les seves propietats) i va guanyar l'estalinisme ("comunisme" a un sol país, a la URSS, i submissió dels partits comunistes europeus als seus interessos nacionals).

La guerra es va fer per evitar la revolució, i es va evitar: des dels dos bàndols."

http://barcelona.indymedia.org/newswire/display_any/298408
Re: Commemoració Fets de Maig del 37
03 mai 2007
Els trotskystes sempre parlant de revolucions:que si revolucions fallides per culpa de la traïció, que si l'stalinisme opresor, que si els contrarevolucionaris...i no en teniu ni puta idea del que és el socialisme real, una revolució de veritat, justa i del poble.
I tant stalinisme que diueu...és que us fa por dir la veritat?: MARXISME-LENINISME REAL i no imaginari...que us feu unes palles sobre revolucions imaginàries i agents secrets del KGB que mengen nens petits...
Sindicat