Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Juny»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
          01 02
03 04 05 06 07 08 09
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28 29 30

Accions per a Avui
20:00

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: criminalització i repressió : mitjans i manipulació : altres temes : pobles i cultures vs poder i estats
Critiques i elogis al documental sobre Terra Lliure el passat dissabte
20 abr 2007
El documental sobre Terra Lliure al canal 33: punt de partida
Per la Joana Gorina. (veure bibliografia comentada).

L’emissió de dissabte 14 d’abril al canal 33 del documental Terra Lliure, punt final ha aportat una interessant treball audiovisual sobre una part de la història de l’independentisme per a un públic de masses, un fet fins ara desconegut.

El documental, a més, parteix d’un lloable rigor historiogràfic, que compta amb l’opinió de nombrosos testimonis de l’experiència armada de l’independentisme modern i que recupera un important fons documental. Terra Lliure, punt final, que ha estat elaborat per la productora Batabat i sota direcció del periodista David Bassa, ha afrontat el tractament d’una part de la història política del nostre país que fins fa poc temps havia romàs silenciada o menystinguda als mèdia.
Tot i realitzar un treball sobre un terreny pantanós i fins i tot perillós, David Bassa i el seu equip han reeixit en l’aproximació de l’elaboració d’una història només escrita fins ara fragmentàriament. Si bé el mateix Bassa ja partia d’uns coneixements bastant amplis sobre la història de Terra Lliure i de l’independentisme modern, ja que és autor de diversa bibliografia sobre el tema, el fet de realitzar un documental audiovisual com aquest sobre la vida d’aquesta organització armada suposa una plasmació en conjunt de tots els seus treballs, així com les aportacions d’altres autors, en un documental que explica els orígens, el naixement i la història de l’organització armada que va esperonar l’independentisme català durant setze anys. Un interessant punt de partida per a una futura historia completa tant de Terra Lliure com de l’independentisme contemporani.

El més interessant del documental, i per aquesta raó supera tots els intents precedents d’abordar el tema de Terra Lliure, rau en el fet que cerca les raons polítiques de l’aparició i l’existència d’aquesta organització, així com d’un element indestriable de la seva existència: la persecució i marginació d’un moviment polític que lluitava –i lluita- per l’alliberament nacional i de classe als Països Catalans. Com queda plasmat al documental, l’existència d’aquesta experiència armada no s’hauria donat en una conjuntura democràtica que hagués permès a aquest moviment polític desenvolupar-se en plena llibertat. Terra Lliure va lluitar, més enllà dels seus objectius estratègics, contra una continuïtat de les estructures franquistes que condemnaven –i condemnen- el poble català a la dominació i la seva desaparició lenta.

Han calgut més de deu anys des de la dissolució formal de la III Assemblea de Terra Lliure perquè un programa televisiu s’atrevís a abordar aquesta part de la nostra història. No obstant això, aquest treball encara presenta aspectes incòmodes per a la casta política institucional, periodística o judicial que queda evidenciada en el seu paper de copartíceps de la repressió, de la submissió o de la col.laboració. I són precisament les explicacions de contingut polític, i no els aspectes més anecdòtics o simbòlics com les seqüències d’aparició d’armes o d’actes violents (de les dues parts d’aquest conflicte) allò que deu haver aixecat més ampolles en certs àmbits. Això explica el fet que en medis ultres del blaverisme valencià s’hagi anunciat una denúncia jurídica contra els responsables d’aquest documental.

La correcta elaboració de Terra Lliure, punt final podria millorar encara, però, en alguns aspectes. Per exemple, pel que fa a dues del total de persones entrevistades, que fan grinyolar la dinàmica del documental i que no aporten massa continguts. El fet que aquests dos entrevistats apareguin contiguament, a més, ofereix una imatge distorsionada en relació a la resta dels testimonis. D’una banda, l’aparició de Frederic Bentanachs, conegut per ser l’autor d’unes memòries hagiogràfiques sobre el seu pas per Terra Lliure, però que actualment no passa de ser un personatge pintoresc i amb poca credibilitat a l’Esquerra Independentista. De l’altra, Agustí Colomines, actualment president d’UNESCO a Catalunya, que s’esplaia a carregar contra Terra Lliure tot desfigurant la imatge dels seus militants. Colomines, expert en la matèria per art de màgia, no és un testimoni relacionat amb la lluita independentista ni ha realitzat cap estudi sobre l’evolució d’aquest moviment. Una raó per la qual no s’explica la seva aparició al documental. La combinació de tots dos ofereix una imatge distorsionada d’allò que va ser Terra Lliure que, per sort, queda suficientment recuperada per la resta d’entrevistats i pel conjunt del documental.

Una altra mancança del documental és l’omissió del sector del PSAN i de Catalunya Lliure que no es va integrar a ERC, així com de l’aportació d’aquest partit històric al desplegament del MDT durant els anys 1984-1986. Si bé l’explicació dels orígens del grup armat és encertada, aprofundint en les propostes del PSAN-P de construcció d’un front militar que van enllaçar amb les experiències de resistència provinents del FNC, un fet avalat pel testimoni dels qui foren fundadors de Terra Lliure, la trajectòria dels militants més afins al PSAN no queda prou plasmada al documental. En descàrrec de les persones que han elaborat el documental, cal dir que dues persones significatives d’aquest corrent no han volgut participar-hi.

Terra Lliure, punt final també aporta una aproximació històrica fins ara inèdita en el tractament d’un grup armat precedent, l’anomenat EPOCA. Dos dels seus militants (Carles Sastre i Xavier Barberà), que després passarien a formar part de Terra Lliure, aporten un testimoni quasi secret fins ara. La història d’aquest grup, provinent de la resistència antifranquista del FNC, s’havia esdevingut un tabú durant l’anomenada Transició a causa de les complexitats de relacions personals i polítiques, de les relacions existents al si del catalanisme durant la dictadura. Per primer cop s’exposen públicament uns lligams que, després de la mort de Franco, es bifurcarien entre els qui va optar per la resistència contra la reforma i la restauració borbònica, una tradició que enllaçaria amb l’independentisme modern, i aquells que va optar pels pactes a la baixa i la col·laboració amb l’Estat d’estructura franquista. En aquest sentit el testimoni de Jordi Pujol sobre Jordi Martínez Vendrell esdevé un document innovador que aporta llums a aquesta història secreta de la Transició mai no explicada.

Altres mèrits del documental són haver aconseguit entrevistes de responsables institucionals de rellevància com Jordi Pujol o Francesc Martí Jusmet. Les seves opinions i els seus gestos, contrastats amb imatges de l’època, palesen el paper polític que van jugar en cada cas. Més reeixida és l’entrevista del jutge Baltasar Garzón, que queda evidenciat tant per les seves fugides d’estudi com pel seu suposat posat de demòcrata negociador actual.

En qualsevol cas, Terra Lliure, punt final contribueix a desfer la confusió i la mistificació que s’havia anat construint entorn de Terra Lliure i la lluita independentista. D’una banda aportarà un coneixement aproximat dels objectius i de la història d’aquest grup clandestí entre la població. D’una altra, aquest documental contribuirà a la formació de la militància independentista sobre la història del nostre moviment. Una eina agraïda en uns moments en què els referents històrics, la nostra pròpia història, no és coneguda ni tan sols entre l’independentisme militant.

En aquest sentit aquest documental posa l’accent en dos dels aspectes cabdals per entendre l’auge i davallada de l’estratègia de l’independentisme de combat dels anys vuitanta, aspectes dels quals hauria de prendre nota l’actual Esquerra Independentista. El paper dels CSPC, explicat amb el testimoni de Blanca Serra, que va empènyer el moviment tant com l’organització armada a partir de la defensa política dels represaliats i de sumar forces al voltant de la solidaritat. I d’una altra banda, també relacionat amb el primer, la ingerència d’ETA als Països Catalans, que van marcar un declivi i una desvirtuació de la lluita armada entre la població i un posterior aïllament de l’independentisme combatiu. Les conseqüències nefastes de les accions d’ETA al nostre territori, que els presoners de Terra Lliure a la presó i la pròpia organització en el seu butlletí Alerta van denunciar sense paliatius i que també apareixen considerades com a negatives des del testimoni de persones vinculades a l’esquerra abertzale, van marcar l’ofegament d’un moviment polític creixent i perillós per a l’Estat i els seus súbdits. L’operació d’Àngel Colom, amb la renovació d’ERC com a partit independentista i les seves intrigues penitenciàries, acabarien de reblar el clau.

Sigui com sigui, Terra Lliure, punt final és un punt de partida perquè aprenguem a analitzar la nostra pròpia història. El documental hi aporta interessants testimonis i reflexions sobre allò que va ser encertat i allò que fou erroni. Malgrat el títol, l’equip de realització ha sabut copsar allò que va significar Terra Lliure, un punt de partida que va saber construir un moviment nou que avui és ja una expressió viva i que no ha finalitzat en la lluita pels seus objectius polítics: la independència i el socialisme.

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Critiques i elogis al documental sobre Terra Lliure el passat dissabte
20 abr 2007
sabeu d'algun enllaç on es pugui descarregar aquest reportatge-documental?
Re: Critiques i elogis al documental sobre Terra Lliure el passat dissabte
20 abr 2007
el pots descarregar amb l'emule, a més es descarrega molt ràpid degut a que molt gent deu haver-lo prioritzat com a arxiu de descarrega ràpida.

adjunto bibliografia per ampliar:

Per saber-ne més:
Bibliografia
Catalunya, qüestió d´estat. Vint-i-cinc anys d´independentisme català (1968-1993). Jaume Renyer. El Mèdol, 1995
El llibre de Renyer repassa la història de l'independentisme des de la fundació del PSAN fins al 1993. És interessant la seva exposició de la divisió del PSAN o del desenvolupament de la nova estratègia independentista a partir de 1979, ja que defuig de plantejaments subjectivistes i, encara que els seus arguments siguin discutibles, intenta, per exemple, explicar les divisions del moviment en termes d'opcions polítiques divergents. El més criticable del llibre és la part final, que com era previsible esdevé una exposició de l'argumentari de la gent de l'independentisme combatiu que va optar per ERC.
De les armes a les urnes. Oriol Malló. L'esfera dels llibres, 2005
Es tracta d'un llibre construït a partir d'extractes d'entrevistes amb ex-militants de Terra Lliure i d'altres organitzacions independentistes que per vies diferents acabaren ingressant a ERC. La tesi del llibre és esbiaixada i inexacta, ja que a partir d'aquests casos concrets (entre els quals hi ha el mateix autor del text) es pretén fer creure que la majoria de l'independentisme combatiu dels 80 és a ERC, la qual cosa és simplement fals. La realitat és força més complexa en aquest sentit i del que poden explicar determinades històries oficials. Així, no costaria gens elaborar un altre llibre amb entrevistes de les persones de l'independentisme combatiu dels anys vuitanta que no han entrat a militar a ERC. Entre les virtuts del llibre en destacaríem tant el fet que està ben escrit com l'originalitat de l'estructura.
Història de l'MDT. Xavier Deulonder. Llibres de l'�ndex, 2005
Un llibre molt dolent, en què l'autor fa passar la seva experiència personal com a militant de l'MDT de Barcelona per una història de l'organització. Confon les seves fòbies personals anticomunistes amb l'anàlisi política de l'evolució de l'MDT, i fins i tot s'atreveix amb la història contrafactual i adverteix de la dictadura del proletariat que hagués implantat l'independentisme victoriós.
L'independentisme armat a la Catalunya recent. David BassaRourich, 1996
Un llibre que recull cinc entevistes amb Pere Bascompte, Josep Serra "Cala", Xavier Barberà, Carles Castellanos i Josep Guia, fetes a principis de 1992, quan per diferents raons hi havia força dificultats per desplegar la lluita armada. El format d'entrevista permet una aproximació més amena al fenomen. Els personatges pertanyen a diferents tradicions militants, cosa que contribueix a una visió més completa. Reeditat el 2005.
Història de l'independentisme (1979-1994). David Bassa, Carles Benítez, Carles Castellanos i Raimon Soler. Llibres de l'�ndex, 1994
El primer resum que es feu de la història de l'independentisme, amb les virtuts i les mancances que això suposa. Dels quatre autors, tres militaren al moviment independentista. Ofereixen, per tant, la visió oficial de la pròpia història, destacant els principis ideològics en un moment de crisi per l'ascens de l'independentisme reformista. No evita, però, l'autocrítica.
Memòries d'un rebel. Frederic Bentanachs. Llibres de l'�ndex, 2003
Llibre totalment prescindible pels seus nombrosos errors factuals, pel seu nul interès polític, per la seva deficient escriptura i pel plantejament presudomemorialístic que en cap moment amaga l'egolatrisme de l'autor. Només les persones interessades en anècdotes insubstancials (determinada mena de periodisme desgraciadament massa estès) hi poden trobar algun interès.
Parla Terra Lliure. El Jonc, 2000
Imprescindible recull a càrrec de Ramon Usall d'una part dels documents i textos que va produir l'orgabització armada catalana al llarg de dels seus anys d'existència. S'hi pot trobar des des de la Declaració de Principis fins als interessants documents aprovats a la III assemblea nacional.
Reviure els dies. Carles Castellanos. Pagès, 2003
Memòries d'aquest militant del PSAN, d'IPC i de l'MDT. La narració dels episodis de repressió es combina amb un alt contingut històric, situant-nos en els diferents contextos socials i explicant en primera persona molts dels episodis clau de la història independentista, com per exemple la formació del PSAN, de Terra Lliure o dels Grups de Defensa de la Llengua. Una visió crítica però en absolut penedida d'algú qe continua la militància en l'Esquerra Independentista.
Terra Lliure (1979-1985). Jaume Fernàndez Calvet. El Llamp, 1986
Un dels protagonistes principals de l'organització armada a la primera meitat dels vuitanta, Jaume Fernàndez Calvet, narra d'una forma bastant amena el seu sorgiment i les vicissituds per què l'organització va travessar en aquests anys. Permet entendre el context històric en què es va fundar, l'estratègia política que hi havia al darrere i els entrebancs amb què va ensopegar en els seus primers anys de la seva existència.
Terra Lliure: La temptació armada a Catalunya. Ricard Vilaregut Columna, 2004
Elaborat per una persona aliena a l'independentisme, el lector o lectora hi trobarà força informació sobre Terra Lliure i l'independentisme dels vuitanta, en general contrastada amb diferents fonts. Tanmateix, el llibre està llastat per determinades tesis, com ara explicar la desaparició de Terra Lliure adduint, entre d’altres raons, que la societat catalana no hauria permès (ni permetrà) el desenvolupament a llarg termini d'una organització armada. També cal considerar desencertat considerar Terra Lliure com una "temptació" i no pas el desplegament d'una estratègia política conscient que va permetre estendre la consciència independentista.
Llibertat.cat 16.04.07
tL*l¡ tL*l¡ tL*l¡ tL*l¡ tL*l¡ tL*l¡
20 abr 2007
Per ki no en tingui ni idea el documental fa un recull de fonts molt interessant i al marge d'un parell d'intervencions tant de partidaris com detractors està força bé. No s'entreté amb quimeres.

PS: una altre terra lliure! és possible!
terra lliure, 3a assemblea!
Re: Critiques i elogis al documental sobre Terra Lliure el passat dissabte
21 abr 2007
Recull històric molt lloable..., vinga home, que més d'una gamba han fotut xerrant del seu passat, posant-se d'herois, d'únic moviment disident de la seva època...
Re: Critiques i elogis al documental sobre Terra Lliure el passat dissabte
23 abr 2007
La majoria de coses que es diuen ja son coses hipersabudes. Vaig trobar a faltar més investigació sobre molts dels veritables detonants de algunes crisis: el confidents policials, els infiltrats, les cel.lules fonamentalistes utrarevolucionaries, els bocamolls, els atacs de banyes gais d´alguns dirigents...tot allò que ningú explica en els llibres pensats per quedar be.

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more

CNT Girona