Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: altres temes
El documental sobre Terra Lliure al canal 33: punt de partida
17 abr 2007
Per la Joana Gorina
terralliure.gif
Lâemissió de dissabte 14 dâabril al canal 33 del documental Terra Lliure, punt final ha aportat una interessant treball audiovisual sobre una part de la història de lâindependentisme per a un públic de masses, un fet fins ara desconegut.
El documental, a més, parteix dâun lloable rigor historiogràfic, que compta amb lâopinió de nombrosos testimonis de lâexperiència armada de lâindependentisme modern i que recupera un important fons documental. Terra Lliure, punt final, que ha estat elaborat per la productora Batabat i sota direcció del periodista David Bassa, ha afrontat el tractament dâuna part de la història política del nostre país que fins fa poc temps havia romàs silenciada o menystinguda als mèdia.

Tot i realitzar un treball sobre un terreny pantanós i fins i tot perillós, David Bassa i el seu equip han reeixit en lâaproximació de lâelaboració dâuna història només escrita fins ara fragmentàriament. Si bé el mateix Bassa ja partia dâuns coneixements bastant amplis sobre la història de Terra Lliure i de lâindependentisme modern, ja que és autor de diversa bibliografia sobre el tema, el fet de realitzar un documental audiovisual com aquest sobre la vida dâaquesta organització armada suposa una plasmació en conjunt de tots els seus treballs, així com les aportacions dâaltres autors, en un documental que explica els orígens, el naixement i la història de lâorganització armada que va esperonar lâindependentisme català durant setze anys. Un interessant punt de partida per a una futura historia completa tant de Terra Lliure com de lâindependentisme contemporani.

El més interessant del documental, i per aquesta raó supera tots els intents precedents dâabordar el tema de Terra Lliure, rau en el fet que cerca les raons polítiques de lâaparició i lâexistència dâaquesta organització, així com dâun element indestriable de la seva existència: la persecució i marginació dâun moviment polític que lluitava âi lluita- per lâalliberament nacional i de classe als Països Catalans. Com queda plasmat al documental, lâexistència dâaquesta experiència armada no sâhauria donat en una conjuntura democràtica que hagués permès a aquest moviment polític desenvolupar-se en plena llibertat. Terra Lliure va lluitar, més enllà dels seus objectius estratègics, contra una continuïtat de les estructures franquistes que condemnaven âi condemnen- el poble català a la dominació i la seva desaparició lenta.

Han calgut més de deu anys des de la dissolució formal de la III Assemblea de Terra Lliure perquè un programa televisiu sâatrevís a abordar aquesta part de la nostra història. No obstant això, aquest treball encara presenta aspectes incòmodes per a la casta política institucional, periodística o judicial que queda evidenciada en el seu paper de copartíceps de la repressió, de la submissió o de la col.laboració. I són precisament les explicacions de contingut polític, i no els aspectes més anecdòtics o simbòlics com les seqüències dâaparició dâarmes o dâactes violents (de les dues parts dâaquest conflicte) allò que deu haver aixecat més ampolles en certs àmbits. Això explica el fet que en medis ultres del blaverisme valencià sâhagi anunciat una denúncia jurídica contra els responsables dâaquest documental.

La correcta elaboració de Terra Lliure, punt final podria millorar encara, però, en alguns aspectes. Per exemple, pel que fa a dues del total de persones entrevistades, que fan grinyolar la dinàmica del documental i que no aporten massa continguts. El fet que aquests dos entrevistats apareguin contiguament, a més, ofereix una imatge distorsionada en relació a la resta dels testimonis. Dâuna banda, lâaparició de Frederic Bentanachs, conegut per ser lâautor dâunes memòries hagiogràfiques sobre el seu pas per Terra Lliure, però que actualment no passa de ser un personatge pintoresc i amb poca credibilitat a lâEsquerra Independentista. De lâaltra, Agustí Colomines, actualment president dâUNESCO a Catalunya, que sâesplaia a carregar contra Terra Lliure tot desfigurant la imatge dels seus militants. Colomines, expert en la matèria per art de màgia, no és un testimoni relacionat amb la lluita independentista ni ha realitzat cap estudi sobre lâevolució dâaquest moviment. Una raó per la qual no sâexplica la seva aparició al documental. La combinació de tots dos ofereix una imatge distorsionada dâallò que va ser Terra Lliure que, per sort, queda suficientment recuperada per la resta dâentrevistats i pel conjunt del documental.

Una altra mancança del documental és lâomissió del sector del PSAN i de Catalunya Lliure que no es va integrar a ERC, així com de lâaportació dâaquest partit històric al desplegament del MDT durant els anys 1984-1986. Si bé lâexplicació dels orígens del grup armat és encertada, aprofundint en les propostes del PSAN-P de construcció dâun front militar que van enllaçar amb les experiències de resistència provinents del FNC, un fet avalat pel testimoni dels qui foren fundadors de Terra Lliure, la trajectòria dels militants més afins al PSAN no queda prou plasmada al documental. En descàrrec de les persones que han elaborat el documental, cal dir que dues persones significatives dâaquest corrent no han volgut participar-hi.

Terra Lliure, punt final també aporta una aproximació històrica fins ara inèdita en el tractament dâun grup armat precedent, lâanomenat EPOCA. Dos dels seus militants (Carles Sastre i Xavier Barberà), que després passarien a formar part de Terra Lliure, aporten un testimoni quasi secret fins ara. La història dâaquest grup, provinent de la resistència antifranquista del FNC, sâhavia esdevingut un tabú durant lâanomenada Transició a causa de les complexitats de relacions personals i polítiques, de les relacions existents al si del catalanisme durant la dictadura. Per primer cop sâexposen públicament uns lligams que, després de la mort de Franco, es bifurcarien entre els qui va optar per la resistència contra la reforma i la restauració borbònica, una tradició que enllaçaria amb lâindependentisme modern, i aquells que va optar pels pactes a la baixa i la col·laboració amb lâEstat dâestructura franquista. En aquest sentit el testimoni de Jordi Pujol sobre Jordi Martínez Vendrell esdevé un document innovador que aporta llums a aquesta història secreta de la Transició mai no explicada.

Altres mèrits del documental són haver aconseguit entrevistes de responsables institucionals de rellevància com Jordi Pujol o Francesc Martí Jusmet. Les seves opinions i els seus gestos, contrastats amb imatges de lâèpoca, palesen el paper polític que van jugar en cada cas. Més reeixida és lâentrevista del jutge Baltasar Garzón, que queda evidenciat tant per les seves fugides dâestudi com pel seu suposat posat de demòcrata negociador actual.

En qualsevol cas, Terra Lliure, punt final contribueix a desfer la confusió i la mistificació que sâhavia anat construint entorn de Terra Lliure i la lluita independentista. Dâuna banda aportarà un coneixement aproximat dels objectius i de la història dâaquest grup clandestí entre la població. Dâuna altra, aquest documental contribuirà a la formació de la militància independentista sobre la història del nostre moviment. Una eina agraïda en uns moments en què els referents històrics, la nostra pròpia història, no és coneguda ni tan sols entre lâindependentisme militant.

En aquest sentit aquest documental posa lâaccent en dos dels aspectes cabdals per entendre lâauge i davallada de lâestratègia de lâindependentisme de combat dels anys vuitanta, aspectes dels quals hauria de prendre nota lâactual Esquerra Independentista. El paper dels CSPC, explicat amb el testimoni de Blanca Serra, que va empènyer el moviment tant com lâorganització armada a partir de la defensa política dels represaliats i de sumar forces al voltant de la solidaritat. I dâuna altra banda, també relacionat amb el primer, la ingerència dâETA als Països Catalans, que van marcar un declivi i una desvirtuació de la lluita armada entre la població i un posterior aïllament de lâindependentisme combatiu. Les conseqüències nefastes de les accions dâETA al nostre territori, que els presoners de Terra Lliure a la presó i la pròpia organització en el seu butlletí Alerta van denunciar sense paliatius i que també apareixen considerades com a negatives des del testimoni de persones vinculades a lâesquerra abertzale, van marcar lâofegament dâun moviment polític creixent i perillós per a lâEstat i els seus súbdits. Lâoperació dâÃngel Colom, amb la renovació dâERC com a partit independentista i les seves intrigues penitenciàries, acabarien de reblar el clau.

Sigui com sigui, Terra Lliure, punt final és un punt de partida perquè aprenguem a analitzar la nostra pròpia història. El documental hi aporta interessants testimonis i reflexions sobre allò que va ser encertat i allò que fou erroni. Malgrat el títol, lâequip de realització ha sabut copsar allò que va significar Terra Lliure, un punt de partida que va saber construir un moviment nou que avui és ja una expressió viva i que no ha finalitzat en la lluita pels seus objectius polítics: la independència i el socialisme.

Per saber-ne més:
Bibliografia
Catalunya, qüestió d´estat. Vint-i-cinc anys d´independentisme català (1968-1993). Jaume Renyer. El Mèdol, 1995
El llibre de Renyer repassa la història de l'independentisme des de la fundació del PSAN fins al 1993. Ãs interessant la seva exposició de la divisió del PSAN o del desenvolupament de la nova estratègia independentista a partir de 1979, ja que defuig de plantejaments subjectivistes i, encara que els seus arguments siguin discutibles, intenta, per exemple, explicar les divisions del moviment en termes d'opcions polítiques divergents. El més criticable del llibre és la part final, que com era previsible esdevé una exposició de l'argumentari de la gent de l'independentisme combatiu que va optar per ERC.


De les armes a les urnes. Oriol Malló. L'esfera dels llibres, 2005
Es tracta d'un llibre construït a partir d'extractes d'entrevistes amb ex-militants de Terra Lliure i d'altres organitzacions independentistes que per vies diferents acabaren ingressant a ERC. La tesi del llibre és esbiaixada i inexacta, ja que a partir d'aquests casos concrets (entre els quals hi ha el mateix autor del text) es pretén fer creure que la majoria de l'independentisme combatiu dels 80 és a ERC, la qual cosa és simplement fals. La realitat és força més complexa en aquest sentit i del que poden explicar determinades històries oficials. Així, no costaria gens elaborar un altre llibre amb entrevistes de les persones de l'independentisme combatiu dels anys vuitanta que no han entrat a militar a ERC. Entre les virtuts del llibre en destacaríem tant el fet que està ben escrit com l'originalitat de l'estructura.

Història de l'MDT. Xavier Deulonder. Llibres de l'�ndex, 2005
Un llibre molt dolent, en què l'autor fa passar la seva experiència personal com a militant de l'MDT de Barcelona per una història de l'organització. Confon les seves fòbies personals anticomunistes amb l'anàlisi política de l'evolució de l'MDT, i fins i tot s'atreveix amb la història contrafactual i adverteix de la dictadura del proletariat que hagués implantat l'independentisme victoriós.

L'independentisme armat a la Catalunya recent. David BassaRourich, 1996
Un llibre que recull cinc entevistes amb Pere Bascompte, Josep Serra "Cala", Xavier Barberà, Carles Castellanos i Josep Guia, fetes a principis de 1992, quan per diferents raons hi havia força dificultats per desplegar la lluita armada. El format d'entrevista permet una aproximació més amena al fenomen. Els personatges pertanyen a diferents tradicions militants, cosa que contribueix a una visió més completa. Reeditat el 2005.

Història de l'independentisme (1979-1994). David Bassa, Carles Benítez, Carles Castellanos i Raimon Soler. Llibres de l'�ndex, 1994
El primer resum que es feu de la història de l'independentisme, amb les virtuts i les mancances que això suposa. Dels quatre autors, tres militaren al moviment independentista. Ofereixen, per tant, la visió oficial de la pròpia història, destacant els principis ideològics en un moment de crisi per l'ascens de l'independentisme reformista. No evita, però, l'autocrítica.

Memòries d'un rebel. Frederic Bentanachs. Llibres de l'�ndex, 2003
Llibre totalment prescindible pels seus nombrosos errors factuals, pel seu nul interès polític, per la seva deficient escriptura i pel plantejament presudomemorialístic que en cap moment amaga l'egolatrisme de l'autor. Només les persones interessades en anècdotes insubstancials (determinada mena de periodisme desgraciadament massa estès) hi poden trobar algun interès.

Parla Terra Lliure. El Jonc, 2000
Imprescindible recull a càrrec de Ramon Usall d'una part dels documents i textos que va produir l'orgabització armada catalana al llarg de dels seus anys d'existència. S'hi pot trobar des des de la Declaració de Principis fins als interessants documents aprovats a la III assemblea nacional.

Reviure els dies. Carles Castellanos. Pagès, 2003
Memòries d'aquest militant del PSAN, d'IPC i de l'MDT. La narració dels episodis de repressió es combina amb un alt contingut històric, situant-nos en els diferents contextos socials i explicant en primera persona molts dels episodis clau de la història independentista, com per exemple la formació del PSAN, de Terra Lliure o dels Grups de Defensa de la Llengua. Una visió crítica però en absolut penedida d'algú qe continua la militància en l'Esquerra Independentista.

Terra Lliure (1979-1985). Jaume Fernàndez Calvet. El Llamp, 1986
Un dels protagonistes principals de l'organització armada a la primera meitat dels vuitanta, Jaume Fernàndez Calvet, narra d'una forma bastant amena el seu sorgiment i les vicissituds per què l'organització va travessar en aquests anys. Permet entendre el context històric en què es va fundar, l'estratègia política que hi havia al darrere i els entrebancs amb què va ensopegar en els seus primers anys de la seva existència.

Terra Lliure: La temptació armada a Catalunya. Ricard Vilaregut Columna, 2004
Elaborat per una persona aliena a l'independentisme, el lector o lectora hi trobarà força informació sobre Terra Lliure i l'independentisme dels vuitanta, en general contrastada amb diferents fonts. Tanmateix, el llibre està llastat per determinades tesis, com ara explicar la desaparició de Terra Lliure adduint, entre dâaltres raons, que la societat catalana no hauria permès (ni permetrà) el desenvolupament a llarg termini d'una organització armada. També cal considerar desencertat considerar Terra Lliure com una "temptació" i no pas el desplegament d'una estratègia política conscient que va permetre estendre la consciència independentista.

Llibertat.cat 16.04.07
Mira també:
http://llibertat.cat

This work is in the public domain

Comentaris

Re: El documental sobre Terra Lliure al canal 33: punt de partida
17 abr 2007
En línia.

GUANYAREM EL COMBAT!
Re: El documental sobre Terra Lliure al canal 33: punt de partida
17 abr 2007
i ha que parlar tamve de monteagudo.
Re: El documental sobre Terra Lliure al canal 33: punt de partida
17 abr 2007
I aquest darrer ha d'aprendre a escriure i a llegir, no?

En Joan Carles Monteagudo va fer una cosa molt greu: es va canviar d'equip de fubtol (entengui's la metàfora) perquè li sortia més fàcil (més fàcil que remuntar l'equip de futbol autòcton) A sobre, l'equip contrari enfonsava l'ascens de l'equip del país, xurrascava la gespa i exaltava una colla de holligans sense un dit de front.

Què més voleu?

La història s'ha d'esciure amb la tinta de la veritat. Perquè la veritat és revolucionària.

Al "Monti" que li facin els honor el seu equip de fubtol, que per això va lluita per ells...
Re: El documental sobre Terra Lliure al canal 33: punt de partida
17 abr 2007
li falta al documental explicar quines negociacions i entre qui van acabar sent dinamitades per l'operació garzón, tot i que ja es veu clar quan pocs anys després hi ha els indults i l'autodissolució, tampoc es pot retreure res añls militants, la cosa estava fatal, ja ho diu el Carles Sastre, des del 85 no s'aixecava cap i amb la divisió del moviment polític, a aquelles alçades ja no pintaven gran cosa...

és cert que s'omet tot el sector PSAN-CL que no va acabar a ERC, i per tant dóna una imatge parcial, però sembla ser que els del PSAN no van voler participar-hi, estan en una altra línia i no els interessa reivindicar aquesta etapa.
Re: El documental sobre Terra Lliure al canal 33: punt de partida
17 abr 2007
No interessa reivindicar les seves vergonyes...

En fi. Bla bla bla...
La història s'escriu sovint sense els protagonistes. Sort que aquí han participat una mica. Aquest deu ser el mèrit del documental
Sindicat