|
|
|
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats |
|
el català llengua comuna sant jordi dos-mil set
|
|
|
per lingüista |
16 abr 2007
|
|
(a sota Manifest de l´acte i grups organitzadors) |
Acte que té com a objectiu promoure el català com a eina d'inclusió dels nouvinguts i com a llengua que obre portes i que contribueix a la cohesió social. La cita serà el pròxim 23 d'abril a partir de les 12 del migdia i fins la nit a la cèntrica pl Catalunya de Barcelona.
Manifest de l'acte.
El català, llengua comuna
Manifest de Sant Jordi 2007
Avui, diada de Sant Jordi de 2007, nosaltres, representants de les associacions i
entitats de la immigració resident al país, volem compartir amb el conjunt dels
ciutadans les nostres reflexions al voltant del català i dels elements que faciliten el
procés d’inclusió social de les persones nouvingudes. Són una sèrie de punts als quals
la societat catalana no pot renunciar si pretén construir una societat justa i
cohesionada.
Per tot això manifestem el següent:
L’arribada de gent de tot el món ha fet que en aquesta terra es parlin avui dia més de
200 llengües. Aquí vivim també en xinès, en wòlof, en urdú, en quítxua, en anglès, en
gallec, en castellà, en amazic i en àrab.
Oferim les nostres llengües i cultures
d’origen per enriquir aquest país, i aquest oferiment creiem que la societat catalana
l’ha d’aprofitar.
Les administracions i institucions públiques, a conseqüència d’aquesta nova realitat
sociolingüística, han d’apostar per un model educatiu multilingüe, en què el català
continuï com la llengua vehicular de l’ensenyament i en què es promogui el
coneixement d’aquestes noves llengües que ara també són catalanes.
En aquest context de diversitat lingüística, el català és la llengua que ens uneix a
tots i a totes. És l’idioma que tothom comparteix i amb què ens entenem, és la
llengua comuna.
En aquest sentit, els poders públics encara poden fer molt més perquè tothom
que vulgui aprendre el català ho pugui fer.
L’ús de la llengua pròpia és un dret que
recull la llei. Els poders públics, per tant, han d’establir les mesures necessàries per
facilitar l’exercici d’aquest dret als qui ens establim en aquesta terra.
La defensa del català és la defensa de totes les nostres llengües. Volem transmetre la importància que té parlar la llengua pròpia del lloc on es viu.
Nosaltres també volem que en els nostres països d’origen la llengua pròpia sigui compartida per
tothom.
El català és una eina d’inclusió social. Quan utilitzem el català fem una aproximació
real a la societat catalana i propiciem la relació entre els qui hem arribat ara i els qui
van arribar abans. Fent servir la llengua aconseguim ser reconeguts com a propis del
lloc i assolim, ni que sigui simbòlicament, el rang de ciutadans.
No hem d’oblidar, però, que per accedir a la categoria de ciutadans adoptar la llengua
pròpia no és suficient, sinó que també és indispensable l’adquisició dels drets
socials i polítics. Amb aquests drets podrem evitar esdeveniments com els que han
patit molts treballadors d’origen estranger, els quals, mancats dels drets laborals bàsics i sense garanties d’acomplir la feina amb seguretat, han perdut la vida mentre
treballaven.
Aquest país té el repte que ens incorporem a la societat catalana i, així, participem en la creació d’aquest nou espai que junts hem de crear. Per fer-ho possible és imprescindible que ho fem en condicions d’igualtat i, per això, és tan important que assolim els mateixos drets que té qualsevol ciutadà. Tots els drets estan
lligats entre si. El dret a l’habitatge és inseparable del dret al treball, del dret lingüístic o del dret a votar o a ser votat. Tots van en aquesta mateixa direcció de promoure la inclusió social i l’adquisició de la ciutadania catalana.
El català és sinònim de cohesió. La llengua és el millor vehicle per fer comunitat, més enllà de la comunitat cultural de cadascú.
L’ús de la llengua és la millor manera i
la més fàcil d’implicar-se en la societat civil catalana i de construir la millor societat per
a tothom.
La llengua és una eina d’aproximació i no pas un instrument de confrontació.
Des d’alguns sectors es vol utilitzar la llengua com a arma d’enfrontament polític. La
llengua no mereix aquest tracte. Creiem en la capacitat que té per trencar els murs de
la incomunicació i per desfer les fronteres que ens separen.
Ajudeu-nos a viure en català!
Fem del català la llengua d’acollida. No ens
discrimineu pel fet d’haver nascut en un altre lloc i permeteu-nos, parlant-nos en català, que participem en la construcció d’aquest país que entre tots i totes estem edificant.
Barcelona, 23 d’abril de 2007
Entitats signatàries del manifest:
Casal Argentí a Barcelona, Associació Catalana de Residents Senegalesos, ITRAN
(Associació d’Amics del Poble Marroquí), Kavocheva (Associació Cultural de Costa
d’Ivori), Associació de Treballadors i Immigrants Marroquins de Catalunya (ATIMCA),
Associació de Treballadors Pakistanesos, Asociación de Mujeres Chinas de
Catalunya, Asociación de Mujeres Ecuato-guineanas E’Waiso Ipola, Llactacarú
(Asociación de Immigrantes Ecuatorianos en Catalunya para la Solidaridad y la
Cooperación), Centro Boliviano-Catalán, Centre Cultural Camí de la Pau, Cornellà
Sense Fronteres (membre del grup Agraw Amazic N’Katalunya), Immi.cat, Tamettut
(Associació de Dones Amazigues per la Cultura i el Desenvolupament), Comunitat
Palestina de Catalunya, Federació d’Associacions Americanes de Catalunya
(FASAMCAT), El Mirador dels Immigrants, Veu pròpia, Els Altres Andalusos,
Federació de Col·lectius d’Immigrants de Catalunya i Plataforma per la Llengua.
Plataforma per la Llengua
Diputació, 276. Planta baixa
08009 Barcelona
93 321 18 03
info ARROBA plataforma-llengua.cat
Les entitats organitzadores són:
Casal Argentí a Barcelona
Associació Catalana de Residents Senegalesos
ITRAN (Associació d'Amics del Poble Marroquí)
Kavocheva (Associació Cultural de Costa d'Ivori)
Associació de Treballadors i Immigrants Marroquins de Catalunya (ATIMCA)
Associació de Treballadors Pakistanesos
Asociación de Mujeres Chinas de Catalunya
Asociación de Mujeres Ecuato-guineanas E'Waiso Ipola
Llactacarú (Asociación de Immigrantes Ecuatorianos en Catalunya para la Solidaridad y la Cooperación)
Centro Boliviano-Catalán
Centre Cultural Camí de la Pau
Cornellà Sense Fronteres (membre del grup Agraw Amazic N'Katalunya)
Immi.cat
Tamettut (Associació de Dones Amazigues per la Cultura i el Desenvolupament)
Comunitat Palestina de Catalunya
Federació d'Associacions Americanes de Catalunya (FASAMCAT)
El Mirador dels Immigrants
Veu pròpia
Els Altres Andalusos
Federació de Col·lectius d'Immigrants de Catalunya |
This work is in the public domain |
|
Subvencions de la Generalitat i tots contents...
|
|
per no comment |
16 abr 2007
|
|
<IMG SRC="http://barcelona.indymedia.org/usermedia/image/3/xnavidead.jpg";> |
|
Re: el català llengua comuna de Jasón i los Argonautas
|
per <
|
16 abr 2007
|
|
|
|
|
Re: el català llengua comuna sant jordi dos-mil set
|
|
per Que no saps llegir? |
16 abr 2007
|
|
Si esta escrit en catala, obses de les banderes! |
|
Re: el català llengua comuna sant jordi dos-mil set
|
|
per un |
17 abr 2007
|
|
Dos mil set. crec que no duu el guió, es fa lo de la regla del D-U-C, no? |
|
Re: el català llengua comuna sant jordi dos-mil set
|
|
per gramátic |
17 abr 2007
|
En el català a les centenes també s'utilitza el guionet. La regla per al correcte ús del guió és D-U-C: desenes-unitats (quaranta-dues) i unitats-centenes (sis-cents).
Per a una xifra com el 334 és molt fàcil: tres-centes trenta-quatre. A xifres de milers: 3.425 tres mil quatre-cents vint-i-cinc... |
![http://barcelona.indymedia.org/usermedia/image/3/xnavidead.jpg"](http://barcelona.indymedia.org/usermedia/image/3/xnavidead.jpg"){kind=link}