Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: educació i societat : pobles i cultures vs poder i estats
Guia pràctica d’acollida destinada als agents educatius i socials
16 abr 2007
Probablement molts catalanoparlants ignorin que a Catalunya s’està produint un
fenomen espectacular. I diàriament. Això sí, de manera discreta. Milers i milers de
nens i nenes arribats de l’Amèrica Llatina, del Magrib, de l’Àfrica Negra, de Pakistan
i de no sé quants llocs llunyans més, estan aprenent a parlar i escriure en català.
Repeteixo, milers i milers. Fa 50 o 60 anys, quan la primera onada immigratòria, Catalunya
estava segrestada. L’acollida es va fer als carrers, a les oficines i fàbriques, a les
escales de veïns, però no a les escoles i centres socials.
1. L’ACOLLIDA INICIAL

Si les persones que acollim la població
nouvinguda, ja sigui en municipis, ambulatoris,
escoles, esplais, equipaments esportius, etc.
mantenim una alta fidelitat a l’ús del català ja
estem fent una tasca molt important d’integració
d’aquesta població perquè:

a) Evitem l’exclusió social. Segur que en més
d’una ocasió ens hem topat amb la frase “els
nouvinguts no necessiten aprendre el català
perquè el castellà tothom l’entén�. Però cal
assumir que integrar-se no és el fet de poder-se
comunicar: integrar-se implica el fet de
viure en un lloc en igualtat de condicions que
la resta dels ciutadans. Per això, la incorporació de l’alumnat i les famílies nouvingudes sense accés al català en el territori on és la llengua pròpia representa una forma més d’exclusió
social.

b) Oferim oportunitats per poder aprendre la
llengua catalana. Els professionals que
treballem en centres educatius i socials en
zones on l’ús social del català és baix, lluny de
fer esforços en va, estem cobrint els dèficits
de la llengua catalana que hi ha en aquests
municipis o barris on viu l’alumnat nouvingut i
les seves famílies.

c) Podem millorar les condicions de la nostra
llengua. Des de la nostra tasca podem fer que
el català sigui la llengua vehicular i habitual en un futur immediat. De fet, la població
nouvinguda ha canviat el panorama lingüístic
del nostre país: d’una situació de bilingüisme
s’ha passat a una situació de plurilingüisme
(només a Catalunya es parlen més de 200
llengües). Aquest és un context nou i molt
favorable perquè el català es converteixi
definitivament en un autèntic punt de trobada
en la nostra societat.

d) Vetllem pels mateixos drets i deures que la
resta de ciutadans catalans. La legislació vigent
contempla l’ús del català com un dret del
conjunt dels ciutadans, i en l’Estatut
d’autonomia de Catalunya, a més, s’estableix
el deure de conèixer-lo. Per tant, relacionar-nos
en català amb la població nouvinguda és
una de les millors eines de què disposem per
garantir-los la igualtat d’oportunitats.
Per ser fidels a la llengua catalana hem
d’acostumar-nos a un nou hàbit: el de mantenir
l’ús de la llengua en totes les situacions,
independentment de la procedència de
l’interlocutor. Si no ens entenen, podem
adoptar algunes pautes que facilitin la
comunicació, com ara:

- Parlar amb una velocitat inferior a la normal
- Acompanyar el discurs amb gestos o imatges
- Simplificar el vocabulari i les frases que utilitzem


No hem de canviar de llengua llevat que, com a
mínim, ens ho demanin. En el cas que ens
demanin canviar de llengua i que per la
circumstància concreta creguem que és el més
convenient, cal que utilitzem aquella que sigui
més propera a l’interlocutor, no a nosaltres (no
sempre serà el castellà).

Taller de Sensibilització. Fundació Reeixida.
Adreçat a persones que exerceixen de monitors
esportius, educadors, voluntariat, assistents socials, etc.) i que volen aprendre recursos i arguments eficaços per tal d’afavorir l’ús
de la llengua catalana. Per a més informació:
Fundació Reeixida
a/e: tallers ARROBA reeixida.cat - www.reeixida.cat/sensibilitzacio



La campanya ADOPTA EL CATALÀ portada a terme per l’organització Veu Pròpia, formada per nous parlants a favor de la llengua, pretén
encoratjar els nouvinguts i les persones que coneixen el català però
que no l’utilitzen. L’entitat
difon aquestes idees mitjançant un programa d’actes a centres cívics, instituts, associacions d’immigrants, etc.
Per a més informació:
Veu Pròpia
a/e: info ARROBA veupropia.org - www.veupropia.org/adopta

Manifest elaborat per entitats de catalans nouvinguts, on cadascuna aporta la seva lectura. Totes les entitats coincideixen en reclamar el català com a vehicle comú de comunicació i evidenciar la vitalitat d’una llengua parlada amb
multitud d’accents. El manifest es pot consultar al web de la Plataforma per la Llengua:
www.plataforma-llengua.cat/doc/manifestacollida.pdf

Secretaria d’Immigració de Comissions Obreres: La immigració: una nova realitat al centre de treball. Guia per a delegats i delegades
sindicals, Barcelona, 2005. Guia per ajudar a conèixer els drets sindicals i laborals, i sensibilitzar als sindicalistes i delegats sindicals per a l’acollida de treballadors immigrats. La guia incorpora un apartat sobre l’aprenentatge de la llengua catalana. Consultable a:
www.conc.es/cite/documentacio/memoria2005/guies/
guia_immigracio_delegats.pdf





2. LA DIDÀCTICA DE LA LLENGUA CATALANA

Per a l’ensenyament de la llengua catalana convé
tenir en compte la metodologia que utilitzarem,
el tipus d’alumnat a qui ens dirigim i els materials que es faran servir a l’aula.

a) Metodologia
Actualment, diverses investigacions han
considerat l’enfocament comunicatiu com la
metodologia més eficaç per ensenyar una llengua
a un aprenent que no la coneix (tots els programes elaborats pel Consell d’Europa parteixen d’aquest enfocament). Aquesta metodologia proposa que els continguts estiguin vinculats amb les motivacions, interessos i característiques personals de l’alumnat; que les activitats que es realitzin a l’aula siguin versemblants; que tinguin una intenció comunicativa on la llengua sigui l’eina
d’interacció i no sigui un objectiu per ella mateixa; i que es treballin tan aïlladament com
integradament les quatre habilitats lingüístiques
bàsiques (comprensió oral i escrita, expressió oral i escrita) mitjançant activitats on l’alumne
aconsegueixi un propòsit inicial. Segons l’enfocament comunicatiu, una llengua
s’aprèn sobretot quan s’usa. És útil,
també, tenir coneixements de la llengua materna
de l’alumne per millorar l’eficàcia de l’aprenentatge


b) Tipus d’alumnat
En el cas dels estudiants que necessiten ser
alfabetitzats cal tenir en compte que:
- S’ha d’assolir una certa competència oral abans
que l’escrita (tot i que, a mesura que s’avança,
les dues es van entrellaçant).
- S’han d’emprar materials de suport molt visuals
i amb continguts adaptats a l’edat del públic.
Pel que fa a l’alumnat de l’ensenyament reglat
cal tenir en compte que:
- L'aprenentatge del català sol presentar menys
problemes pels qui s’incorporen en l'educació
infantil o en el cicle inicial de primària en
comparació amb l’alumnat de secundària, sobretot
mercès als Programes d’Immersió Lingüística*.
- A partir del segon cicle de primària les àrees
instrumentals són el punt de partida de l’adquisició de molts aprenentatges. Perquè puguin accedir a aquests aprenentatges en igualtat de condicions que la resta de l’alumnat caldria reforçar l’aprenentatge del català a l’aula d’acollida o a la classe de reforç de llengua a partir de l’adquisició d’un llenguatge específic i coneixements de les altres àrees d’aprenentatge (matemàtiques, ciències socials, ciències naturals...).

Per a més informació:
www.xtec.es/sedec/pil/pag80.htm
www.xtec.cat/sedec/it/estrateg.htm
www.xtec.cat/lic/nouvingut/alumnat_mat.htm
Projecte d’intercanvi de materials elaborats per professors de tot Catalunya, adreçat a les aules d’acollida, sobretot de secundària.
www.acollida.net


La diversitat de cultures i de llengües d’origen
presents en aules, esplais, equipaments esportius, etc., des de la tasca de l’ensenyament-aprenentatge
de la llengua, en comptes d’assimilar-la com una
problemàtica, caldria enfocar-la com un enriquiment i alhora una oportunitat. I és que el fet d’acollir persones d’orígens molt diversos:

a) Suposa un repte amb la intenció de millorar la
tasca de totes les persones que estem acollint
la població nouvinguda.
b) Ens permet conèixer cultures i llengües
llunyanes i noves maneres de pensar i afrontar
situacions quotidianes.

Des de l’àmbit educatiu és fonamental posar en
pràctica l’educació intercultural, entesa com la
transmissió de valors a l’alumnat per facilitar la comprensió de criteris i maneres de veure el món diferents del propi, en un marc comú de relació. Es pot fer a través de les següents propostes:

- Podem organitzar activitats que donin a conèixer els costums i trets culturals de les cultures d’origen de l’alumnat.En qualsevol activitat amb l’alumnat convindria reconèixer tant les diferències culturals com els elements compartits. Hi ha tradicions que se celebren en moltes cultures i religions, i que potser tenen enfocaments diferents però parteixen d’un mateix costum. Per exemple, els solsticis d’hivern i d’estiu, o bé el Cap d’any.
- Al contrari del que es fa en alguns casos (en els quals l’alumnat rep poca informació), hem de donar tota la informació possible sobre la diversitat cultural i lingüística al nostre país, així com també sobre la llengua i cultura catalanes. Es tracta de parlar de la importància al nostre país del castellà i l’anglès juntament amb la de l’àrab, el xinès, el
wòlof, l’urdú, etc. I explicar que la llengua comuna que uneix aquesta societat tan diversa és el català, i la cultura que compartim és la catalana.
- Transmetre la importància de parlar les llengües pròpies del lloc on es viu com a manera de sensibilitzar i preocupar-se de llengües que, com el català, han estat o estan minoritzades. Cal explicar, per exemple, que a casa nostra hi ha moltes persones que tenen com a primera llengua l’amazic, o el quítxua, també minoritzades, reforça l’autoestima dels seus parlants i amplia la visió de
l’alumnat, nouvingut i autòcton, sobre la diversitat existent al nostre país.
- Llengua pròpia: el català és lallengua pròpia del Principat de Catalunya (incloent-hi la Franja
de Ponent, que depèn administrativament de l’Aragó, i Catalunya Nord a França), les Illes Balears, el País Valencià, Andorra i l’Alguer (a Sardenya).
- Territori: el català és la llengua pròpia dels Països Catalans, petits en dimensions però amb
una tradició literària i cultural molt important (els primers textos escrits i literaris daten del
segle XII).
- Població: el català té més de set milions i mig de parlants, dotze milions de persones la
tenen com a llengua oficial, i és la novena llengua de la Unió Europea (en el territori on és
oficial), i la tretzena més parlada.

“Entrecultures� és un programa elaborat per la Fundació Jaume Bofill de suport a l'educació intercultural, en el qual participen persones i
entitats que treballen en els àmbits de l'educació i la immigració. En el “Banc de recursos� es poden trobar referències bibliogràfiques i experiències en educació formal i en l’àmbit del lleure.
www.entrecultures.org

Lingcat és una presentació multimèdia sobre la llengua catalana, la realitat sociolingüística de Catalunya i dels territoris de parla catalana
inicialment enfocada per a estudiants de mobilitat que visiten les universitats catalanes. Però aquest document també és útil per a totes aquelles persones que vulguin conèixer de manera ràpida dades actuals i útils sobre el català. web: www.ub.es/ling/expollengues

Les llengües, un gran tresor. La diversitat lingüística al món. Linguapax
www.linguapax.org/ct/educat.html

Un recurs per obtenir llibres per a alumnes amb dificultats lectores i/o de comprensió
és a través de l’associació Lectura Fàcil. Aquesta associació ha elaborat un llistat de llibres, audiovisuals, documents electrònics,
etc. amb el logotip LF (Lectura Fàcil). Per a més informació:
Lectura Fàcil. Publicacions LF
www.lecturafacil.net
a/e: lecturafacil ARROBA cobdc.org

Activitats de lleure per conèixer Catalunya.
El programa “Voluntaris per la Llengua� té per objectiu posar en contacte persones que volen practicar el català (aprenents de català)
amb persones que volen dedicar unes hores del seu temps a ajudarles a practicar-lo (voluntàries). Ser voluntari o aprenent d’aquest
programa implica comprometre's a dedicar 10 hores, una hora per setmana, a conversar en català. “Voluntaris per la Llengua� ha estat
seleccionada com una de les 10 millors pràctiques d’aprenentatge d’una llengua a la Unió Europea.Per a més informació:
Telèfon 93 567 10 31




3. LES RELACIONS SOCIALS


Els centres escolars i els de lleure són espais
d’articulació de relacions humanes. És per això
que l’interès per aprendre la llengua també pot
augmentar si existeix un clima afavoridor per a la integració relacional. Alguns suggeriments:

a) En les relacions amb l’alumnat nouvingut, cal
advertir als professors, educadors, etc. quan
tenen actituds massa paternalistes (autoritàries). Sovint s’infravaloren les seves capacitats (“pobrets inmigrants, a sobre encara volem que aprenguin el català�), o s’evita parlar-los en català per prejudicis (“és que els moros no volen aprendre el català�). Cal desmuntar els tòpics sobre el fenomen de
la immigració, que en certs casos poden
fomentar actituds racistes i la marginació de
determinats grups. El tòpic “és que no es
volen integrar� pot justificar accions
segregadores en alguns àmbits relacionats
amb l’acollida. Però hi ha dades que
demostren que la realitat és tota una altra:
l’augment de la demanda d’inscripció als
cursos de català en els darrers anys mostra que hi ha una voluntat creixent d’adaptar-se al país
d’acollida. Així doncs, és molt important
reconèixer aquests prejudicis en el moment
que es manifesten i transmetre els pressupòsits falsos sobre els quals se sustenten tant a tot l’alumnat com als companys i companyes de feina.
c) Podem portar a la pràctica estratègies
comunicatives que tinguin en compte l’origen
cultural i la llengua d’origen, com ara:
- Pronunciar de manera acurada els seus noms.
- Conèixer i utilitzar les comunicacions
lingüístiques pròpies de la seva llengua en el
moment de l’arribada o els adéus.
- Si es treballa per projectes o centres d’interès, fer que els temes tinguin a veure amb el seu origen o la seva vida.

El HACHMI, NAJAT: Jo també sóc catalana, Columna, Barcelona,2004.Novel·la sobre l’experiència de formar part d’una família d’origen immigrat i al mateix temps la seva pertinença a Catalunya. Un llibre
que ajuda a entendre com és el conjunt dels ciutadans catalans en l’actualitat.



4. BONES PRÀCTIQUES

Formació de parelles de conversa en català entre l’alumnat d’incorporació tardana (IT) que necessita aprendre la llengua i fer amics en el país d’acollida i l’alumnat catalanoparlant voluntari.

Projecte en
xarxa des de l’Aula d’Acollida
de l’IES El Cairat i l’IES El
Castell d’Esparraguera, i el
Servei Local de Català
d’Esparraguera.
Destinataris: alumnat
d’IT de 12-18 anys.

Es tracta de dos programes diferenciats:

1. Dins de l’institut, en horari escolar, a l’hora de l’esbarjo, per a tot l’alumnat dels IES (12-18 anys). Les converses es desenvolupen en el context de l’institut: a les Aules d’Acollida, a la biblioteca, a la sala d’informàtica, etc. Els voluntaris reben
el suport dels tutors de l’aula d’acollida per als temes de conversa (es procura que tinguin relació amb les activitats escolars, projectes de l’escola, etc.).
2. Extensió del programa Voluntaris per la Llengua a la franja d’edat de 16-18. Aquest programa es basa en el compromís que les parelles es trobin una hora a la setmana per
parlar en català. Així, les converses es desenvolupen fora de l’institut i els temes són lliures en aquest cas.

Compartim converses!

Anàlisi de l’experiència Compartim converses!

Aquesta experiència representa una bona oportunitat perquè els alumnes nouvinguts trobin espais fora de l’aula per poder aprendre
el català, o bé millorar-lo, en el cas dels alumnes no catalanoparlants que el coneixen i que volen començar a practicar-lo. Però també
suposa una bona ocasió per incentivar nous vincles i crear factors protectors emocionals que fomentin la cohesió social als instituts.
A més, és interessant la proposta que han fet els seus impulsors en aquells instiTUTS, de crear una Xarxa d’IES per la Llengua, amb l’objectiu de posar en comú les experiències que es duguin a terme al nostre país.
Per a més informació: Servei Local de Català
d’Esparraguera Telèfon: 93 777 18 01
a/e: esparreguera ARROBA cpnl.org

This work is in the public domain

Comentaris

Segur que si els hi doneu 1000 euros al mes, aprenen català
16 abr 2007
RESOLUCIÓ DE LA CONVOCATÒRIA D’AJUTS PER A ESTADES A COMUNITATS CATALANES A L’EXTERIOR.
Mitjançant l’Ordre GAP/411/2005, de 18 d’octubre es va obrir la convocatòria d’ajuts per a estades a comunitats catalanes de l’exterior, i se’n van aprovar les bases.
Un cop finalitzat el termini de presentació de sol·licituds, d’acord amb el que disposa la base 5 de l’Ordre esmentada, la Comissió de Selecció ha avaluat les sol·licituds presentades, tenint en compte els criteris de selecció establerts
a la base 6.
En conseqüència, d’acord amb la proposta de la Comissió de Selecció i amb el que disposa la base 7.4 de l’Ordre GAP/411/2005.
RESOLC:
-1 Concedir ajuts per a l’estada a les comunitats catalanes a l’exterior, a les persones i pels imports que consten en l’annex 1 d’aquesta resolució.
Els beneficiaris dels ajuts hauran de complir les obligacions que s’estableixen a la base 12 de l’Ordre GAP/411/2005, i, en el termini màxim de 30 dies a comptar de la data de publicació d’aquesta resolució en el tauler d’anuncis de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca, hauran de formalitzar el corresponent document d’acceptació, d’acord amb el que s’estableix a la
base 9. Les dates concretes d’inici i finalització de l’estada, els drets i deures del beneficiari i la resta de condicions s’establiran en l’esmentat document d’acceptació. En cas que no es formalitzi el document per culpa del beneficiari, s’entendrà que renuncia a l’ajut, i es podrà concedir a una de les persones designades en la llista de reserva, amb l’ordre de preferència segons la puntuació obtinguda en la fase de selecció.
-2 Desestimar les sol·licituds d’ajut presentades per les persones que consten a l’annex 2 d’aquesta resolució, d’acord amb els criteris de selecció establerts a la base 7 i pels motius que s’hi indiquen.
-3 Inadmetre les sol·licituds d’ajut presentades per les persones que consten a l’annex 3 d’aquesta resolució, pels motius que s’hi indiquen


Àstrid Bierge

Casal Català de Montevideo, Uruguai
Núm. Expedient: 2005ACC10106
Nom i cognoms: Àstrid Bierge Soto
NIF : 46146239M
Durada: 9 mesos
Dotació de la beca: 600,00 euros mensuals
Dotació per al viatge: 1.375,00 euros
Dotació per l’allotjament: 400,00 euros mensuals
Període: 1r trimestre de 2006

(...)

Barcelona,
Albert Royo i Mariné
Secretari de cooperació exterior
Sindicat Terrassa