Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: altres temes
Mikel et Soledad
15 abr 2007
De la capture de Mikel Antza et Soledad Iparraguirre au petit matin du dimanche 3 octobre 2004, aux itinéraires chaotiques de ces deux figures « etarra », les auteurs ont réussi la gageure de décrire la trajectoire froide et tragique du nationalisme basque sans tomber dans le travers de l’apologie. Cet équilibre constant est rendu possible par l’imprégnation de la mouvance révolutionnaire - ce qui suppose une solide documentation sur Euskadi Ta Askatusuna - et par la grâce d’une plume finement incisive qui évoque, par moments, les glaciales atmosphères d’un polar de Chester Hines.
mikel-gm.jpg
Tout commence et finit par l’arrestation brutale de deux têtes de l’ETA dans leur planque douillette proche de Salies-de-Béarn. Un coup de chance pour les hommes de la BREC venus de Toulouse pour un contrôle routinier et un résultat inespéré qui déplace les sommités de la lutte antiterroriste française. Originaire d’Eskoriatza, village oublié du Guipuzcoa, Maria Soledad Iparraguirre Genetxea naît en 1961 dans une famille ouvrière de cinq enfants. Franco règne à Madrid et « Il faut voir avec quel acharnement il les punit et les dirige. Plus de 50000 tués, 200000 exilés et l’opprobre pour finir. La honte jetée sur Euskadi, qualifiée de provinces traîtresses ». Soledad décide d’être institutrice pour enseigner aux enfants la terre, l’histoire, la culture de l’Euskal Herria. Santi, son père, est un chaud partisan de la cause. À ses récits, elle sait tout des actions de l’ETA. L’attentat contre Carrero Blanco, par le commando Txikia, est accueilli comme un triomphe de la résistance basque à « l’occupant ». José Manuel est un « contact » de son père. Il est beau et pédagogue. Un matin, épuisé, il raconte sa nuit de combattant etarra à Soledad. Elle devient follement amoureuse de son « Pana » qui lui apprend le maniement des pistolets et le placement de la dynamite.

Mikel Albisu Iriarte est né à Saint-Sébastien, en 1961. Rafael, le père, vient d’intégrer l’organisation. Dans ce cocon familial nationaliste, Mikel grandit puis entre à l’université. Beau garçon aux grandes lunettes, l’allure réservée, il est vite étiqueté « intello » au sein du mouvement. Servir dans un commando n’est pas pour lui. Chargé de faire évader de prison Joseba Sarrionandia, le poète, l’écrivain, l’opération est une réussite mais Mikel est repéré. Départ pour Paris. L’exil est une épreuve et l’anonymat obligatoire.

La perte de « Pana » tombé sous les balles des policiers de Madrid, a transformé Soledad. Emoussée dans sa capacité affective, machine à tuer implacable, son énergie meurtrière subjugue ses compagnons. Mikel, lui, est devenu le penseur de l’action, méprisé par les durs, ceux qui s’exposent aux coups du GAL, mais apprécié de tous pour ses concepts stratégiques. Rencontre improbable, ces deux êtres s’estimeront avant de s’aimer passionnément. Une tragédie moderne, tellement bien écrite.

« Mikel et Soledad » - Jean Chalvidant et Gracianne Hastoy - Éditions Atlantica Séguier - juin 2005.

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Mikel et Soledad
15 abr 2007
Traduccio sisplau, traduccio! El frances oprimeix al catala!!
Re: Mikel et Soledad
15 abr 2007
No crec que hi hagi cap llengua que oprimeixi a cap altre, si un cas, serà l'Estat francès que amb la seva politica centralista destrueix les llengües que no son el francés, que és una cosa molt diferent.
Re: Mikel et Soledad
15 abr 2007
Totalment d'acord. És l'estat francès que mitjançant la seva constitució i concretament l'article 2 on només reconeix l'existència del francès en el seu estat. Negant l'existència de la resta de llengües i menystenint-les, menyspreantçles són els estats els que oprimeixen i vuleneren la resta de cultures. Una llengua o una cultura no són ni opressores ni dolentes en si mateixes, ni millors ni pitjors.
Re: Mikel et Soledad
15 abr 2007
Molt be llibertari i un, sempre estan be unes rflexions d'aquest tipus; i ara, si us plau, algu podria traduir
Re: Mikel et Soledad
15 abr 2007
Aquesta novel·la, verdader document d'informació i de reflexió, ha estat escrita a quatre mans.
De la captura de Mikel Antza i Soledad Iparraguirre al petit matí del diumenge 3 octubre de 2004, als itineraris caòtics d'aquestes dues figures «etarra», els autors han aconseguit la juguesca de descriure la trajectòria freda i tràgica del nacionalisme basc sense caure en el defecte de l'apologia. Aquest equilibri constant és posat|tornat possible per la impregnació de l'esfera d'influència revolucionària - el que suposa una sòlida documentació sobre Euskadi Ta Askatusuna - i per la gràcia d'una ploma finament incisiva que evoca, par moments, les glacials atmosferes d'un polar de Chester Hines.

Tot comença i acaba per la detenció brutal de dos caps de l'ETA al seu amagatall tou prop de Salies-de-Béarn. Un cop de sort per als homes de la BREC vinguts de Tolosa de Llenguadoc per a un control rutinari i un resultat inesperat que desplaça els cims de la lluita antiterrorista francesa. Originari d'Eskoriatza, poble oblidat del Guipuzcoa, Maria Soledad Iparraguirre Genetxea neix el 1961 en una família obrera de cinc nens. Franco regna a Madrid i «Cal veure amb quin aferrissament els castiga i els dirigeix. Més de 50000 matats, 200000 exiliats i l'oprobi per acabar. La vergonya llançada sobre Euskadi, qualificada de províncies traïdores». Soledad decideix ser institutriu per ensenyar als nens la terra, la història, la cultura|conreu de l'Euskal Herria. Santi, el seu pare, és una calor partidària de la causa. En els seus relats, sap tot de les accions de l'ETA. L'atemptat contra Carrero Blanco, pel comando Txikia, és acollit com un triomf de la resistència basca a «l'ocupant». José Manuel és un «contacte» del seu pare. És bonic i pedagog. Un matí, esgotat, conta la seva nit de combatent etarra a Soledad. Es fa bojament amorosa del seu Va «empanar» que li ensenya|comunica el maneig de les pistoles i la col·locació de la dinamita.

Mikel Albisu Iriarte va néixer a Saint-Sébastien, el 1961. Rafael, el pare, acaba d'integrar l'organització. En aquest capoll familiar nacionalista, Mikel creix després entra a la universitat. Noi maco a les grans ulleres, l'aspecte|pas reservat, és de pressa etiquetat «intello» al si del moviment. Servir en un comando no és per a ell. Encarregat de fer evadir-se de presó Joseba Sarrionandia, el poeta, l'escriptor, l'operació és un èxit però Mikel és localitzat. Sortida per a París. L'exili és una prova i l'anonimat obligatori.

La pèrdua de Va «empanar» caigut sota les pilotes|bales dels policies de Madrid, ha transformat Soledad. Romejada en la seva capacitat afectiva, màquina a matar implacable, la seva energia mortífera subjuga els seus companys. Mikel, ell, s'ha fet el pensador de l'acció, menyspreat pels durs, els que s'exposen als cops del GAL, però apreciat de tots per als seus conceptes estratègics. Trobada improbable, aquests dos éssers s'estimaran abans d'estimar-se apassionadament. Una tragèdia moderna, tan ben escrita.

«Mikel i Soledad» - Jean Chalvidant i Gracianne Hastoy - Éditions Atlantica Séguier - juny 2005.
Re: Mikel et Soledad
16 abr 2007
a veure si som menys mandrosos i agafem el diccionari, q són llengües romàniques collons. i això val per tots els mandrosos, i tant se val d'on veniu, si del sud o del nord, i una bandera ens agermana...apa salut i lletres.
Sindicat