Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Octubre»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
  01 02 03 04 05 06
07 08 09 10 11 12 13
14 15 16 17 18 19 20
21 22 23 24 25 26 27
28 29 30 31      

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* %sArticle
Notícies :: altres temes
Unitat republicana enfront de l’ofensiva feixista
14 abr 2007
Logo1pceml_sinletras.jpg
[en castellano, más abajo]




Unitat republicana enfront de lâofensiva feixista


Celebrem aquest 14 d'Abril enmig d'una aspra batalla pel poder («crispació», li diuen els polítics del règim i els seus mitjans de comunicació afins) entre les faccions de l'oligarquia. Una lluita en la qual la dreta més cavernícola no dubta a aliar-se amb les forces sinistres de la Falange, comandaments militars i Església catòlica, i en la qual es manifesta lâesqueixament de «lâordre constitucional» monàrquic: corrupció generalitzada, amenaces a les nacionalitats, bufetades en lâ«independent» poder judicial... Aquesta dreta cavernícola la hi té jurada, als pobles d'Espanya, des que fos desallotjada del Govern per la mobilització popular en el 2004, i es prepara per dur a terme el seu ajustament de comptes. Amb aquesta fi, no dubta en recórrer als mètodes colpistes que li són tan estimats, ni en radicalitzar les seves consignes per intentar unir els sectors més endarrerits del poble a la seva deriva feixista.
Davant dâaixò, una pusil·lànime socialdemocràcia tracta de nedar i guardar la roba, sostenint un ruïnós edifici que amenaça amb enterrar-la sota els seus enderrocs. El PSOE, amb el suport dels seus aliats parlamentaris, sâafanya per continuar amb la seva estèril política de gestos, per mostrar la seva veritable cara en les decisions de calat: l'Església catòlica amplia els seus privilegis; les tropes espanyoles col·laboren amb l'imperialisme al Líban i lâAfganistan; el Govern defensa aferrissadament les prebendes de les multinacionals âespanyolesâ? en Amèrica del Sud; i, últimament, Rodríguez Zapatero sanciona alegrement l'annexió del Sàhara Occidental al Marroc, aixafant tres dècades d'heroica lluita del poble saharaui. Per no parlar dels resultats nefasts en política social i laboral, o del respecte religiós del PSOE a la mordassa que el PP va posar als drets democràtics més elementals, amb la Llei de Partits.

Tenim així que el Govern i els seus entusiastes aliats es veuen abocats, ara, a collir els fruits de la seva pròpia covardia. El decidit suport a la Constitució amb el qual van inaugurar la legislatura, quan creien a ulls clucs les mentides de Zaplana, va traçar la senda que havia de seguir el Govern del «tarannà». Aquesta fe constitucionalista ha marcat l'actitud de tots ells davant els grans problemes que la monarquia, trenta anys després que la llei confirmés allò disposat pel dictador Franco, segueix sense resoldre. Per aquest motiu la classe obrera veu els seus drets impunement trepitjats, avui com ahir, pel capital; l'Església segueix centrant els debats sobre l'Educació; la resolució del conflicte basc es troba en un atzucac, igual que la qüestió general de les nacionalitats; i els drets socials continuen supeditats al dret a la propietat privada.

Sens dubte, el sector més conscient de la classe obrera té clar que el seu primer objectiu és enderrocar el règim monàrquic imposat per salvaguardar l'esclavitud capitalista; i que, aquí i ara, la lluita per la III República és lâelement aglutinant que pot galvanitzar els diversos sectors populars per avançar en la democràcia i, per tant, per preparar el terreny cap al Socialisme. El moviment republicà, per la seva banda, va acordar fa quatre anys un programa mínim (els Vuit Punts) que havia de guiar l'acció política unitària, per tal dâavançar de forma efectiva en aquesta direcció. Els fruits d'aquests principis, tant polítics com organitzatius, són evidents i els comunistes hem de felicitar-nos per això, perquè tenim molt a veure en aquest creixement. No obstant això, és la nostra obligació denunciar i advertir sobre una tendència que es desenvolupa al si del republicanisme: ens referim a la postura divisiva que, últimament, impera en certes organitzacions, obstinades en diferenciar-se de la resta del moviment costi el que costi. El seu afany per significar-se, ja sigui per acaparar un determinat espai polític, ja per pretendre's capdavanters del purisme republicà, per recaptar vots o simplement per baralletes de partit que vénen d'antic, es materialitza en polèmiques estèrils i travetes que divideixen el moviment i afebleixen la lluita per la República.

Els marxistes-leninistes ens mantindrem sempre ferms en els nostres principis; però això no significa, sinó tot el contrari, que estiguem contra una unitat tàctica que ha demostrat ser útil al moviment popular, a la classe obrera i a l'acumulació de forces en el camí al Socialisme. Per això, insistim en la nostra lleialtat al moviment unitari per la III República; i fem una crida a les diferents organitzacions a afermar la unitat de les forces republicanes, sobre la base dels acords validats per tots, com a mitjà de plantar cara a l'ofensiva feixista avançant en la lluita per la República.

Per la República! Pel Socialisme!

Partit Comunista dâEspanya (marxista-leninista), abril de 2007

www.pceml.info

contacto ARROBA pceml.info

_____________________________________________


Unidad republicana frente a la ofensiva fascista


Celebramos este 14 de Abril en medio de una agria batalla por el poder («crispación», lo llaman los políticos del régimen y sus medios de comunicación afines) entre las facciones de la oligarquía. Una lucha en la que la derecha más cavernícola no duda en aliarse con las siniestras fuerzas de la Falange, mandos militares e Iglesia católica, y en la que se está manifestando el resquebrajamiento del «orden constitucional» monárquico: corrupción generalizada, amenazas a las nacionalidades, bofetadas en el «independiente» poder judicial... Esta derecha montaraz se la tiene jurada a los pueblos de España, desde que fuera desalojada del Gobierno por la movilización popular en 2004, y se prepara para llevar a cabo su ajuste de cuentas. Con ese fin, no duda en recurrir a los métodos golpistas que le son tan queridos, ni en radicalizar sus consignas para intentar unir a los sectores más atrasados del pueblo a su deriva fascista.

Enfrente, una pusilánime socialdemocracia trata de nadar y guardar la ropa, sosteniendo un ruinoso edificio que amenaza con enterrarla bajo sus escombros. El PSOE, con el apoyo de sus aliados parlamentarios, se esfuerza por continuar con su estéril política de gestos, para mostrar su verdadera cara en las decisiones de calado: la Iglesia católica amplía sus privilegios; las tropas españolas colaboran con el imperialismo en Líbano y Afganistán; el Gobierno defiende a capa y espada las prebendas de las multinacionales âespañolasâ? en Sudamérica; y, últimamente, Rodríguez Zapatero sanciona alegremente la anexión del Sahara Occidental a Marruecos, ciscándose en tres décadas de heroica lucha del pueblo saharaui. Por no hablar de los nefastos resultados en política social y laboral, o del religioso respeto del PSOE a la mordaza que el PP puso a los derechos democráticos más elementales, con la Ley de Partidos.

Tenemos así que el Gobierno y sus entusiastas aliados se ven abocados, ahora, a cosechar los frutos de su propia cobardía. El decidido respaldo a la Constitución con el que inauguraron la legislatura, cuando creían a pies juntillas las mentiras de Zaplana, trazó la senda que había de seguir el Gobierno del «talante». Esa fe constitucionalista ha marcado la actitud de todos ellos ante los grandes problemas que la monarquía, treinta años después de que la ley confirmara lo dispuesto por el dictador Franco, sigue sin resolver. De ahí que la clase obrera vea sus derechos impunemente pisoteados, hoy como ayer, por el capital; que la Iglesia siga centrando los debates sobre la Educación; que la resolución del conflicto vasco se encuentre en un callejón sin salida, al igual que la cuestión general de las nacionalidades; y que los derechos sociales continúen estando supeditados al derecho a la propiedad privada.

Sin duda, el sector más consciente de la clase obrera tiene claro que su primer objetivo es derribar el régimen monárquico impuesto para salvaguardar la esclavitud capitalista; y que, aquí y ahora, la lucha por la III República es el aglutinante que puede galvanizar a los diversos sectores populares para avanzar en la democracia y, por tanto, para preparar el terreno hacia el Socialismo. El movimiento republicano, por su parte, acordó hace cuatro años un programa mínimo (los Ocho Puntos) que debía guiar la acción política unitaria, para avanzar de forma efectiva en esa dirección.

Los frutos de esos principios, tanto políticos como organizativos, son evidentes y los comunistas debemos felicitarnos por ello, porque tenemos mucho que ver en ese crecimiento. Sin embargo, es nuestra obligación denunciar y advertir sobre una tendencia que se está desarrollando en el seno del republicanismo: nos referimos a la postura divisionista que, últimamente, impera en ciertas organizaciones, empeñadas en diferenciarse del resto del movimiento a toda costa. Su afán por significarse, ya sea por acaparar un determinado espacio político, ya por pretenderse adalides del purismo republicano, por rebañar votos o simplemente por rencillas de partido que vienen de antiguo, se materializa en polémicas estériles y zancadillas que dividen el movimiento y debilitan la lucha por la República.

Los marxistas-leninistas nos mantendremos siempre firmes en nuestros principios; pero ello no significa, sino todo lo contrario, que estemos contra una unidad táctica que ha demostrado ser útil al movimiento popular, a la clase obrera y a la acumulación de fuerzas en el camino al Socialismo. Por eso, insistimos en nuestra lealtad al movimiento unitario por la III República; y hacemos un llamamiento a las distintas organizaciones a reafirmar la unidad de las fuerzas republicanas, sobre la base de los acuerdos validados por todos, como medio de hacer frente a la ofensiva fascista avanzando en la lucha por la República.

¡Por la República! ¡Por el Socialismo!

Partido Comunista de España (marxista-leninista), abril de 2007

www.pceml.info
contacto ARROBA pceml.info
Mira també:
http://www.pceml.info

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Unitat republicana enfront de l’ofensiva feixista
14 abr 2007
Fora estalinistes d'indymedia. Torneu als anys trenta i deixeu-nos en pau.
Re: Unitat republicana enfront de l’ofensiva feixista
14 abr 2007
escolta "via fora botoguers" Qui ets tu, payaso, per dir fotre fora a qualsevol persona!! i tu acuses d'estalinistes? ves a menjar herba...
Re: Unitat republicana enfront de l’ofensiva feixista
14 abr 2007
"el sector més conscient de la classe treballadora"? però que és això, l'avantguarda de què, més horitzontalitat, més treball en comú, més unitat popular i menys partits súpermans. Aquesta gent està fent revisionisme sobre la persecució i aniquilació del POUM i exposen la figura d'Stalin com la d'un demòcrata. El que fa més gràcia és que es presenten defensant la unitat i allà on estan posant la seva públicitat ho fan sense parlar amb ningú, vaja "yo me lo guiso, yo me lo como", així segur que queden molts anys de monarquia a l'Estat espanyol.
Re: Unitat republicana enfront de l’ofensiva feixista
14 abr 2007
que sou els mateixos de De verdad i tal? fa cagar de totes totes
Re: Unitat republicana enfront de l’ofensiva feixista
14 abr 2007
no cola tios...

pero oie aneu a madrid no, la merda sha de rentar no traslladar-la
Re: Unitat republicana enfront de l’ofensiva feixista
15 abr 2007
quin avorriment, m-l-tk-----

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more