|
|
|
|
|
Notícies :: altres temes |
|
Unitat republicana enfront de l’ofensiva feixista
|
|
per Partit Comunista d’Espanya (marxista-leninista)
Correu-e: contacto ARROBA pceml.inf (no verificat!) |
14 abr 2007
|
|
|
|
[en castellano, más abajo]
Unitat republicana enfront de l’ofensiva feixista
Celebrem aquest 14 d'Abril enmig d'una aspra batalla pel poder («crispació», li diuen els polÃtics del règim i els seus mitjans de comunicació afins) entre les faccions de l'oligarquia. Una lluita en la qual la dreta més cavernÃcola no dubta a aliar-se amb les forces sinistres de la Falange, comandaments militars i Església catòlica, i en la qual es manifesta l’esqueixament de «l’ordre constitucional» monà rquic: corrupció generalitzada, amenaces a les nacionalitats, bufetades en l’«independent» poder judicial... Aquesta dreta cavernÃcola la hi té jurada, als pobles d'Espanya, des que fos desallotjada del Govern per la mobilització popular en el 2004, i es prepara per dur a terme el seu ajustament de comptes. Amb aquesta fi, no dubta en recórrer als mètodes colpistes que li són tan estimats, ni en radicalitzar les seves consignes per intentar unir els sectors més endarrerits del poble a la seva deriva feixista.
Davant d’això, una pusil·là nime socialdemocrà cia tracta de nedar i guardar la roba, sostenint un ruïnós edifici que amenaça amb enterrar-la sota els seus enderrocs. El PSOE, amb el suport dels seus aliats parlamentaris, s’afanya per continuar amb la seva estèril polÃtica de gestos, per mostrar la seva veritable cara en les decisions de calat: l'Església catòlica amplia els seus privilegis; les tropes espanyoles col·laboren amb l'imperialisme al LÃban i l’Afganistan; el Govern defensa aferrissadament les prebendes de les multinacionals “espanyolesâ€? en Amèrica del Sud; i, últimament, RodrÃguez Zapatero sanciona alegrement l'annexió del Sà hara Occidental al Marroc, aixafant tres dècades d'heroica lluita del poble saharaui. Per no parlar dels resultats nefasts en polÃtica social i laboral, o del respecte religiós del PSOE a la mordassa que el PP va posar als drets democrà tics més elementals, amb la Llei de Partits.
Tenim aixà que el Govern i els seus entusiastes aliats es veuen abocats, ara, a collir els fruits de la seva pròpia covardia. El decidit suport a la Constitució amb el qual van inaugurar la legislatura, quan creien a ulls clucs les mentides de Zaplana, va traçar la senda que havia de seguir el Govern del «tarannà ». Aquesta fe constitucionalista ha marcat l'actitud de tots ells davant els grans problemes que la monarquia, trenta anys després que la llei confirmés allò disposat pel dictador Franco, segueix sense resoldre. Per aquest motiu la classe obrera veu els seus drets impunement trepitjats, avui com ahir, pel capital; l'Església segueix centrant els debats sobre l'Educació; la resolució del conflicte basc es troba en un atzucac, igual que la qüestió general de les nacionalitats; i els drets socials continuen supeditats al dret a la propietat privada.
Sens dubte, el sector més conscient de la classe obrera té clar que el seu primer objectiu és enderrocar el règim monà rquic imposat per salvaguardar l'esclavitud capitalista; i que, aquà i ara, la lluita per la III República és l’element aglutinant que pot galvanitzar els diversos sectors populars per avançar en la democrà cia i, per tant, per preparar el terreny cap al Socialisme. El moviment republicà , per la seva banda, va acordar fa quatre anys un programa mÃnim (els Vuit Punts) que havia de guiar l'acció polÃtica unità ria, per tal d’avançar de forma efectiva en aquesta direcció. Els fruits d'aquests principis, tant polÃtics com organitzatius, són evidents i els comunistes hem de felicitar-nos per això, perquè tenim molt a veure en aquest creixement. No obstant això, és la nostra obligació denunciar i advertir sobre una tendència que es desenvolupa al si del republicanisme: ens referim a la postura divisiva que, últimament, impera en certes organitzacions, obstinades en diferenciar-se de la resta del moviment costi el que costi. El seu afany per significar-se, ja sigui per acaparar un determinat espai polÃtic, ja per pretendre's capdavanters del purisme republicà , per recaptar vots o simplement per baralletes de partit que vénen d'antic, es materialitza en polèmiques estèrils i travetes que divideixen el moviment i afebleixen la lluita per la República.
Els marxistes-leninistes ens mantindrem sempre ferms en els nostres principis; però això no significa, sinó tot el contrari, que estiguem contra una unitat tà ctica que ha demostrat ser útil al moviment popular, a la classe obrera i a l'acumulació de forces en el camà al Socialisme. Per això, insistim en la nostra lleialtat al moviment unitari per la III República; i fem una crida a les diferents organitzacions a afermar la unitat de les forces republicanes, sobre la base dels acords validats per tots, com a mitjà de plantar cara a l'ofensiva feixista avançant en la lluita per la República.
Per la República! Pel Socialisme!
Partit Comunista d’Espanya (marxista-leninista), abril de 2007
www.pceml.info
contacto ARROBA pceml.info
_____________________________________________
Unidad republicana frente a la ofensiva fascista
Celebramos este 14 de Abril en medio de una agria batalla por el poder («crispación», lo llaman los polÃticos del régimen y sus medios de comunicación afines) entre las facciones de la oligarquÃa. Una lucha en la que la derecha más cavernÃcola no duda en aliarse con las siniestras fuerzas de la Falange, mandos militares e Iglesia católica, y en la que se está manifestando el resquebrajamiento del «orden constitucional» monárquico: corrupción generalizada, amenazas a las nacionalidades, bofetadas en el «independiente» poder judicial... Esta derecha montaraz se la tiene jurada a los pueblos de España, desde que fuera desalojada del Gobierno por la movilización popular en 2004, y se prepara para llevar a cabo su ajuste de cuentas. Con ese fin, no duda en recurrir a los métodos golpistas que le son tan queridos, ni en radicalizar sus consignas para intentar unir a los sectores más atrasados del pueblo a su deriva fascista.
Enfrente, una pusilánime socialdemocracia trata de nadar y guardar la ropa, sosteniendo un ruinoso edificio que amenaza con enterrarla bajo sus escombros. El PSOE, con el apoyo de sus aliados parlamentarios, se esfuerza por continuar con su estéril polÃtica de gestos, para mostrar su verdadera cara en las decisiones de calado: la Iglesia católica amplÃa sus privilegios; las tropas españolas colaboran con el imperialismo en LÃbano y Afganistán; el Gobierno defiende a capa y espada las prebendas de las multinacionales “españolasâ€? en Sudamérica; y, últimamente, RodrÃguez Zapatero sanciona alegremente la anexión del Sahara Occidental a Marruecos, ciscándose en tres décadas de heroica lucha del pueblo saharaui. Por no hablar de los nefastos resultados en polÃtica social y laboral, o del religioso respeto del PSOE a la mordaza que el PP puso a los derechos democráticos más elementales, con la Ley de Partidos.
Tenemos asà que el Gobierno y sus entusiastas aliados se ven abocados, ahora, a cosechar los frutos de su propia cobardÃa. El decidido respaldo a la Constitución con el que inauguraron la legislatura, cuando creÃan a pies juntillas las mentiras de Zaplana, trazó la senda que habÃa de seguir el Gobierno del «talante». Esa fe constitucionalista ha marcado la actitud de todos ellos ante los grandes problemas que la monarquÃa, treinta años después de que la ley confirmara lo dispuesto por el dictador Franco, sigue sin resolver. De ahà que la clase obrera vea sus derechos impunemente pisoteados, hoy como ayer, por el capital; que la Iglesia siga centrando los debates sobre la Educación; que la resolución del conflicto vasco se encuentre en un callejón sin salida, al igual que la cuestión general de las nacionalidades; y que los derechos sociales continúen estando supeditados al derecho a la propiedad privada.
Sin duda, el sector más consciente de la clase obrera tiene claro que su primer objetivo es derribar el régimen monárquico impuesto para salvaguardar la esclavitud capitalista; y que, aquà y ahora, la lucha por la III República es el aglutinante que puede galvanizar a los diversos sectores populares para avanzar en la democracia y, por tanto, para preparar el terreno hacia el Socialismo. El movimiento republicano, por su parte, acordó hace cuatro años un programa mÃnimo (los Ocho Puntos) que debÃa guiar la acción polÃtica unitaria, para avanzar de forma efectiva en esa dirección.
Los frutos de esos principios, tanto polÃticos como organizativos, son evidentes y los comunistas debemos felicitarnos por ello, porque tenemos mucho que ver en ese crecimiento. Sin embargo, es nuestra obligación denunciar y advertir sobre una tendencia que se está desarrollando en el seno del republicanismo: nos referimos a la postura divisionista que, últimamente, impera en ciertas organizaciones, empeñadas en diferenciarse del resto del movimiento a toda costa. Su afán por significarse, ya sea por acaparar un determinado espacio polÃtico, ya por pretenderse adalides del purismo republicano, por rebañar votos o simplemente por rencillas de partido que vienen de antiguo, se materializa en polémicas estériles y zancadillas que dividen el movimiento y debilitan la lucha por la República.
Los marxistas-leninistas nos mantendremos siempre firmes en nuestros principios; pero ello no significa, sino todo lo contrario, que estemos contra una unidad táctica que ha demostrado ser útil al movimiento popular, a la clase obrera y a la acumulación de fuerzas en el camino al Socialismo. Por eso, insistimos en nuestra lealtad al movimiento unitario por la III República; y hacemos un llamamiento a las distintas organizaciones a reafirmar la unidad de las fuerzas republicanas, sobre la base de los acuerdos validados por todos, como medio de hacer frente a la ofensiva fascista avanzando en la lucha por la República.
¡Por la República! ¡Por el Socialismo!
Partido Comunista de España (marxista-leninista), abril de 2007
www.pceml.info
contacto ARROBA pceml.info |
Mira també:
http://www.pceml.info
|
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Unitat republicana enfront de l’ofensiva feixista
|
|
per via fora botiguers |
14 abr 2007
|
|
Fora estalinistes d'indymedia. Torneu als anys trenta i deixeu-nos en pau. |
|
Re: Unitat republicana enfront de l’ofensiva feixista
|
per fora?
manelw@hotmail.com |
14 abr 2007
|
|
escolta "via fora botoguers" Qui ets tu, payaso, per dir fotre fora a qualsevol persona!! i tu acuses d'estalinistes? ves a menjar herba... |
|
Re: Unitat republicana enfront de l’ofensiva feixista
|
|
per xxx |
14 abr 2007
|
|
"el sector més conscient de la classe treballadora"? però que és això, l'avantguarda de què, més horitzontalitat, més treball en comú, més unitat popular i menys partits súpermans. Aquesta gent està fent revisionisme sobre la persecució i aniquilació del POUM i exposen la figura d'Stalin com la d'un demòcrata. El que fa més gràcia és que es presenten defensant la unitat i allà on estan posant la seva públicitat ho fan sense parlar amb ningú, vaja "yo me lo guiso, yo me lo como", així segur que queden molts anys de monarquia a l'Estat espanyol. |
|
Re: Unitat republicana enfront de l’ofensiva feixista
|
|
per aneu a madrid |
14 abr 2007
|
|
que sou els mateixos de De verdad i tal? fa cagar de totes totes |
|
Re: Unitat republicana enfront de l’ofensiva feixista
|
|
per aneu a cagar |
14 abr 2007
|
no cola tios...
pero oie aneu a madrid no, la merda sha de rentar no traslladar-la |
|
Re: Unitat republicana enfront de l’ofensiva feixista
|
|
per tu |
15 abr 2007
|
|
quin avorriment, m-l-tk----- |
|
|
