Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Juliol»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
01 02 03 04 05 06 07
08 09 10 11 12 13 14
15 16 17 18 19 20 21
22 23 24 25 26 27 28
29 30 31        

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: ecologia
[CAJEI] Avui 19:30 Sabadell Manifestació - Acte Polític - Concert
13 abr 2007
Més info: www.cajei.net i info ARROBA cajei.net

19:00 h. – RODA DE PREMSA
Lloc: Plaça de l’Ajuntament de Sabadell

19:30 h.- MANIFESTACIÓ
Lloc: Plaça de l’Ajuntament de Sabadell
Lema: "Ni especulació ni destrucció, el jovent defensa el territori"

20:30 h. – ACTE POLÃ?TIC
Lloc: Plaça de l’Ajuntament de Sabadell


22:00 h. – CONCERT
Lloc: Parc del Vallès (al costat de l’estació de Sabadell – Sud)
Preu: 7 euros
MANI CONCERT ACTE.jpg
Ni especulació ni destrucció
El jovent defensa el territori

Salaris irrisoris, contractes temporals, llocs de treball inestables i condicions laborals cada dia més precàries i discriminatòries. Aquesta és la realitat diària que estem patint els i les joves dels Països Catalans, veient-nos totalment incapaces d’emancipar-nos i d’afrontar l’elevadíssim preu de l’habitatge, els avals que ens imposen i, en definitiva, el conjunt de condicions abusives i d’hipoteques vitalícies que ens exigeixen els bancs.

I és que multitud d’empreses promotores, constructores i immobiliàries s’estan dedicant a traficar (perquè no té un altre nom!) amb els nostres drets: amb el dret a un habitatge digne i amb el dret a disposar d’espais col·lectius, autogestionats i lliures de la tutela institucional.

Els empresaris protagonistes d’aquesta cadena especulativa són conscients de l’evident rendibilitat del seu negoci i saben molt bé que, malgrat les traves, algú o altre acabarà comprant: perquè disposar d’un sostre on viure no és un luxe, sinó una necessitat humana i essencial.

Però l’estafa i el saqueig que estem patint no acaben aquí. A més d’hipotecar el nostre futur, arrasen amb el nostre territori. Construeixen infrastructures innecessàries, destructives i perjudicials pel medi ambient, a esquenes de les demandes populars i obviant el rebuig ciutadà al carrer.

Especulació urbanística i destrucció del territori. Aquesta és, doncs, la crua realitat que estan recolzant les institucions i els polítics que ens haurien de representar, per comptes de respondre a la voluntat, a les necessitats i a les aspiracions del nostre poble. Menyspreen el nostre dret a viure dignament i responen, bàsicament, als interessos de les grans multinacionals i dels empresaris més corruptes del país.

En nom de tots els catalans i catalanes, els governs autonòmics i regionals dels Països Catalans continuen emparant l’especulació, requalificant metres quadrats i pagant amb fons públics infrastructures que beneficien una minoria. Les autopistes d’Eivissa i Mallorca, el Quart cinturó, la línia de Molt Alta Tensió i el Tren d’Alta Velocitat, projectes urbanístics com Marina d’Or, la sobresaturació de la costa mediterrània a base d’hotels i urbanitzacions, els camps de golf que satisfan els capritxos més absurds i elitistes,... són només alguns exemples il·lustratius de com l’interès privat i el màxim benefici passen per davant de la voluntat popular i de les necessitats de la nostra societat.

La classe político-econòmica espanyola i catalana fa més de tres dècades que ens està venent l’Estat del fals benestar com a solució a totes les injustícies del passat. Però les noves generacions del país ja hem pogut tastar què amaga realment aquesta retòrica política reformista. Mentre pregonen l’habitatge social com a sortida a la tardana emancipació del jovent, nosaltres estem assistint al trist espectacle de la subhasta dels nostres drets.

El jovent català ja no passa per l’embut de les mentides i de la passivitat: després de molts anys, l’Estat del benestar s’evidencia com la façana dissuassòria de les nostres aspiracions rupturistes i transformadores. La problemàtica de l’habitatge i la destrucció del nostre territori tenen un origen comú: l’especulació urbanística i territorial, fomentada per l’ordre del mercat, per la llei de l’oferta i la demanda, per la cerca del màxim benefici i, en definitiva, pel sistema capitalista espanyol i francès i per la propietat privada sobre els recursos naturals dels Països Catalans.

Des de la CAJEI passem a l’acció i assenyalem als culpables d’aquesta situació. Cal enfrontar-se a tots aquells que s’estan aprofitant de les injustes regles del joc i d’una classe política servil i venuda als seus interessos.

El jovent de l’esquerra independentista no ens quedarem de braços plegats, ¡ aquest divendres 13 d’abril sortim al carrer. Sortim a denunciar les agressions contra els nostres drets i a afrontar els atacs envers la nostra terra.

Ni especulació, ni destrucció.
El jovent defensa el territori!

Països Catalans, 13 d’abril del 2007
COORDINADORA D’ASSEMBLEES DE JOVES DE L’ESQUERRA INDEPENDENTISTA (CAJEI)
Mira també:
http://www.cajei.net

This work is in the public domain

Comentaris

Re: [CAJEI] Avui 19:30 Sabadell Manifestació - Acte Polític - Concert
13 abr 2007
Com a advertència prèvia, diré que aquest no és un article de proselitisme okupa per al conjunt de la societat. No parlaré de la incapacitat objectiva que tenim per accedir amb dignitat a un dret universal de les persones, fruit de la contradicció existent entre les condicions del mercat laboral i les condicions del mercat de la vivenda. No parlaré de la propietat privada, ni de la injustícia que representa que un sector extremadament petit i privilegiat de la societat faci els impossibles per mantenir i perpetuar un estat de les coses que aboca a la majoria a la precarietat i la misèria. Vull parlar de nosaltres, d’aquells que ens hem plantat, hem dit prou a aquesta barbaritat i hem decidit organitzar-nos per tal de destruir, per sempre més, les relacions de producció i d’intercanvi actuals, causants principals de la gran majoria de problemes que patim. Vull parlar de nosaltres i de les nostres contradiccions.    
Sóc conscient de que –tot i l’evident sacrifici que comporta intentar assolir els nostres objectius polítics- per a la gran majoria de militants que conec (i en aquest grup m’incloc) la vida és una elecció constant entre allò que ens aporta benefici personal i allò que no ho fa. En aquest sentit cal esmentar l’excepció que suposa la institució de la parella, doncs en el 90% dels casos que conec es tracta d’una elecció voluntària que aporta més perjudicis que beneficis i de la qual sembla que no es pot sortir; però això ja és un tema per un altre dia. Les eleccions, que determinen el rumb de la nostra vida, cal plantejar-se-les doncs com el resultat de comparar el conjunt d’aspectes positius amb el conjunt d’aspectes negatius de determinades qüestions. Així doncs, si apliquem aquesta senzilla fórmula (eleccions = balanç de la comparació d’aspectes positius i negatius) a un conjunt de persones (militants anticapitalistes com per exemple nosaltres) i a una elecció determinada (viure okupant, o no), hom podria treure la conclusió ràpida de que okupar genera un balanç profundament negatiu, doncs de 5 projectes de vivenda okupada que existien fa poc temps, tan sols en queda un. Els i les militants han comparat, i l’elecció ha estat clara. Ara be, a l’hora de fer el balanç, cal tenir en compte la subjectivitat de molts factors, doncs molts d’ells no es poden mesurar empíricament. Aspectes com la estabilitat, l’esforç necessari, l’estigmatització pública, els riscos, la rendibilitat política que suposa apropar a la societat termes com ara expropiació, autogestió o acció directa o, per que no dir-ho, la dignitat; s’han de barrejar amb aspectes objectius com l’econòmic. D’aquesta forma i sent evident que el balanç econòmic és profundament positiu en favor de l’okupació, cal buscar les raons de la negativa generalitzada entre la militància a okupar als aspectes subjectius, la qual cosa no aporta des del meu punt de vista gaires elements per l’optimisme. Ens trobem que la gran majoria dels i les militants consideren que una suposada necessitat extrema d’estabilitat (cal recordar que no són molts els i les militants amb compromisos radicalment incompatibles amb una estabilitat relativa), l’important esforç necessari de rehabilitació, l’estigmatització i els riscos legals pesen molt més que aspectes com el compromís polític o l’exercici de dignitat que comporta fer ús de l’expropiació i l’acció directa com a eines de desobediència, d’acció política i de construcció dels projectes personals. En aquest sentit, les nostres demandes al conjunt de la societat treballadora –i especialment al jovent- per tal que es comprometin amb el canvi social i deixin enrere l’individualisme i l’egoisme personalista queden buides de sentit, doncs ni nosaltres mateixes –conscienciades, compromeses i disposades per a la lluita- som capaces de valorar més el treball polític i la dignitat que la nostra situació personal; demostrant que en aspectes que afecten realment a les nostres vides, és a dir, aspectes que ja no són simples passatemps o “activitats extraescolars de socialitzacióâ€? el nostre compromís segueix sent el mateix que el de la resta de la societat, és a dir, tendint a zero.
Dos qüestions que vull comentar abans de finalitzar l’article. Primer: que la meva intenció -lluny de ser la de presentar els que hem triat el camí de l’okupació com a mode de vida com la avantguarda de la lluita i l’exemple de compromís- és la de fer reflexionar sobre el grau de compromís que tenim entre la militància, doncs en situacions de major conflictivitat i de conseqüent diversificació dels mètodes de lluita –no cal especificar- el compromís serà un aspecte clau a tenir en compte. I segon: que sóc conscient de que aquest article en realitat només va dirigit a una MINORIA MOLT MINORITÀRIA de la militància, doncs és evident que gairebé TOTHOM té una RAÓ INQÜESTIONABLE (subjectiva o objectiva) per a no portar a la pràctica allò amb el que està a favor en el camp de la teoria. Faltaria més...
Una abraçada a totes aquelles persones –de la ciutat sabadellenca o no- que han triat l’okupació com a forma de vida; encara que hagin decidit cedir a l’enemic una treva, espero que curta.
Re: [CAJEI] Avui 19:30 Sabadell Manifestació - Acte Polític - Concert
13 abr 2007
Us feu pesadets amb el vostre concert d'avui. Amb un cop que ho anuncieu n'hi ha prou. Ara trobo una mica barroer barrejar l'especulació i el dret a l'okupació pq us vingui gent a fer gasto al concert. Si voleu que la gent vingui a un concert no hi barregeu els problemes socials. Si voleu afrontar els problemes socials no els frivolitzeu de la manera que ho esteu fent.
Salut
Re: [CAJEI] Avui 19:30 Sabadell Manifestació - Acte Polític - Concert
13 abr 2007
Xavi, no cal que ens expliquis la quantitat de manifestacions i concerts que has muntat al llarg de la teva vida perquè les teves reflexions al voltant de la jornada organitzada per la CAJEI ja ens n'informa suficient: cap. I si no fos així voldria dir que el teu problema és més greu perquè no es tractaria només de la opinió d'un ignorant.

Des de quan has vist tu que ningú organitzi una manifestació per després poder omplir un concert? Aquest fenomen deu ser el que explica perquè a les manifestacions hi assiteixen milers de persones i en canvi els pobres músics toquen sempre en sales desertes.

Salut.

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more

CNT Girona