|
|
|
|
|
Anàlisi :: altres temes |
|
El tancament de San Carlos Borromeo
|
|
|
per (penjat per) Antoni Ferret |
10 abr 2007
|
|
|
Publicat al butlletí d’Església Plural
L'església del Temple, la de la Llei, la que està al servei del poder i del
manteniment de privilegis, la que representa Caifàs, el summe sacerdot, la que va
combatre Jesús perquè escandalitzava, encara perviu dins de l'Església catòlica.
El cardenal Rouco, arquebisbe de Madrid, ordena tancar la parròquia de San Carlos de
Borromeo, al barri popular de Vallecas, perquè la litúrgia que es fa no compleix el
ritual oficial.
Tot just sortint de la Setmana Santa, la imatge dels poderosos de Jerusalem, les
autoritats religioses, els rics i els polítics, demanant la mort per a Jesús, un
antisistema, una persona marginal que qüestionava el seu poder i el posava en
perill, no podem pas deixar d'associar-la amb el que està passant a Madrid, on el
cardenal Rouco, arquebisbe d'aquella diòcesi, ha ordenat el tancament al culte de la
parròquia de San Carlos Borromeo.
Des de la distància no podem conèixer els detalls del que pot haver passat, sabem,
pels mitjans de comunicació, que l'ordre de tancament es justifica pels "desordres
litúrgics" que es produïen en aquesta parròquia. Segons l'equip de capellans de la
parròquia ells adaptaven les celebracions a la vida de les persones per fer-les
entenedores, per il•luminar la complicada vida dels fidels d'un dels barris més
marginals de Madrid.
Què se'ls pot reprotxar. Recordeu Jesús enfrontant-se amb els escribes i fariseus
perquè recriminaven els deixebles que no observaven el descans del dissabte o els
dejunis, o els ritus de purificació. Què li importava a Jesús tot això si no servia
per aproximar l'amor de Déu a les persones que s'anava trobant en el seu camí. Jesús
no és un purità, ni un seguidor de l'ortodòxia, ell es fia de l'Esperit, sap que el
Pare li demana arribar al cor de la gent, ajudar-la a recuperar la dignitat i la
confiança en el seu pla de salvació. En cap passatge de l'Evangeli Jesús demana als
deixebles ni a la gent que el va a trobar que sigui un bon jueu, un bon practicant,
un pietós de la religió. Tan sols demana autenticitat, netedat de cor, confiança en
el Pare, amor al proïsme, ser desprès.
Pels nous escribes i fariseus, pels nous doctors de la llei, portar a la pràctica el
més elemental del missatge de Jesús és un escàndol. Acostar-se als desvalguts amb
quelcom més que caritat, fer-se un d'ells, parlar-los de Jesús amb un llenguatge que
puguin comprendre, com Jesús parlava amb paràboles tretes de la vida quotidiana, és
un sacrilegi que cal castigar. Per això li demanen al cardenal Rouco no tan sols que
clausuri la parròquia, sinó que també suspengui "a divinis" els capellans que varen
tenir la gosadia de canviar l'ordre de la Missa, de celebrar-la amb texans, de
recordar l'eucaristia amb el mateix pa que fan servir els pobres en els seus àpats.
Els falcons de l'Església, criden. CRUCIFICA'LS ! CRUCIFICA'LS ! Et denunciarem al Vaticà, amenacen a Rouco. Ells són la "beautiful people" de l'Església: l'Opus Dei,
els Legionarios de Cristo, els Neocatecumenals. CRUCIFICA'LS, CRUCIFICA'LS, criden amb els seus clergymans ben planxats. Volen sang, volen un escarment exemplar.
La gent de San Carlos Borromeo resisteix, amb els seus capellans al davant. Algunes
de les parròquies veïnes els donen suport, moltes persones d'arreu de l'Estat els
han fet arribar la seva solidaritat. A San Carlos Borromeo hi ha moltes coses en
joc, l'esperança de molta gent, el treball desinteressat de molts anys, un futur
millor per a algunes persones del barri, la possibilitat de conèixer Jesús, però
també hi ha en joc un model d'Església que dia rere dia va quedant arraconat davant
l'impuls dels sectors neoconservadors.
Davant d'aquesta mena d'actituds no queda altre remei que plantar cara, denunciar públicament la impudícia de certs sectors eclesiàstics que corrompen el missatge de Jesús i, amb orgull i altivesa, reivindiquen per a ells la representació de la voluntat divina. Que no veuen que Jesús se'ls presenta dia rere dia i ells actuen com ho va fer Caifàs!
Jesús es va trobar sol davant la creu, a la qual va ser condemnat pel Caifàs de torn.
Ara nosaltres, per la força i el coneixement que ens dóna l'Esperit, no podem restar
desapareguts davant les situacions d'injustícia, autoritarisme, discriminació, manca
d'amor que és donen en el món, ni molt menys quan aquestes es donen dins de
l'Església.
Solidaritzem-nos amb els germans de la parròquia de San Carlos Borromeo. Entreu en
aquesta pàgina i feu-los arribar el vostre suport.
http://www.nodo50.org/sancarlosborromeo/index.php?sec=4 |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: El tancament de San Carlos Borromeo
|
|
per Anacional |
11 abr 2007
|
Home jo crec que estem d'acord en la seva feina social i el seu missatge d'alliberament, però estan dins de l'Església Catòlica i això vol dir assumir unes jerarquies, així que ara toca fotre's, si volen independència que montin el seu xiringo-secta i endavant, però no es pot estar "en misa y repicando", no es pot estar cobrant de l'Església i després queixar-se quan els teus jefes et posen firme.
Que donin un pas endavant, i a més de treballar pels marginats, que els expliquin que això de l'altra vida és un invent i que no hi ha cap déu. |
|
Re: El tancament de San Carlos Borromeo
|
|
per ramon |
11 abr 2007
|
|
Em sembla molt bé tot això dels capellans, però, com diu el comentari anterior, què hi fan aquests dos a l'església catòlica? Per definició l'església catòlica és la que segueix les directrius de la jerarquia que té com a cap suprem el bisbe de Roma, el Papa. Al segle XVI, cristians que estaven en desacord amb l'església romana se'n van separar inaugurant la reforma protestant. Aquests capellans, si no estan a gust a l'església catòlica, no hi tenen cap obligació de continuar-hi, poden afegir-se a qualsevol de les esglésies reformades existents o, si no els agrada cap, poden fundar-ne una de pròpia. És millor que cadascú sàpiga quin és el seu lloc i que les coses estiguin clares. |
|
|
