Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Anunci :: corrupció i poder : pobles i cultures vs poder i estats
presentació de la campanya LES MAJORIES FAN MAL
10 abr 2007
Presentació de la campanya

LES MAJORIES FAN MAL
EL CONSENS ÉS SALUT

dijous 12 d'abril a les 20h al casal de cultura robert brillas

més info a http://www.entrebastidors.info/?p=244
www_cartell presentacio les majories fan mal 12abril07 simpsons.jpg


Esplugues de Llobregat 2007
d'on venim, on estem i on volem anar

A Esplugues de Llobregat la situació és preocupant: des de 1990 fins el 2003, 24.000 persones varen marxar a una mena dâexili forçós. Lluny de perdre població, aquesta sâha renovat ja que lâajuntament amb les seves polítiques ha fet poc a poc que la gent que molesta, que ve a ser la gent sense recursos, la gent pobra, la gent que no dóna âbona imatgeâ? a la ciutat, no tingui més alternativa que marxar del poble on va néixer en veureâs exclosa: pel preu de lâhabitatge, per la pèrdua de la feina a través de deslocalitzacions o fallides en el negoci de tota la vida, per la manca dâatractiu cultural, per la reducció constant de zones verdes, etc.

Polítiques dâun ajuntament procedents de persones que no hem votat sinó dâaquells âcàrrecs de confiançaâ? que sentim tant a parlar. Ãs a dir, lâajuntament és governat com una empresa privada gràcies a un òrgan de gerència que âsuggereixâ? que sâha de fer en cada moment. Ãrgan directiu que es paga de la nostra butxaca, faltaria més.

Els fruits no sâhan deixat esperar: conflictivitat laboral, externalització de serveis, manca de transparència, anul·lació progressiva de la participació ciutadana, etc. tot posant Esplugues, els seus recursos i el seu sòl a disposició del manteniment dâaquest sistema.

Sistema on entren en joc les immobiliàries perquè a lâajuntament li ha faltat temps per evitar resoldre els problemes dâhabitatge i sâha dedicat en diferents moments a bescanviar el 10% obligatori de construcció de vivendes assequibles per diners. Per així poder seguir ingressant quantitats enormes per pagar els sous dels directius que gestionen lâajuntament (més de 6.000 ⬠mensuals en algun cas), propaganda i autobombo.

I això que Esplugues compta amb terrenys per a equipaments per prop de 90.000 persones. Però el govern del P$OE dosifica aquests terrenys per fer-los aparèixer de 4 en 4 anys o darrerament els transforma en âhabitatge de promoció públicaâ?, eliminant equipaments i engreixant els beneficis de constructores. Tot i que també és cert i conegut per tothom que a la gent benestant no li fan falta aquests equipaments: educació i sanitat privades, ús del poble com a ciutat-dormitori, cotxe propi, despreocupació dels problemes quotidians comuns... Per tant, si la ciutat és per a gent rica que es paga les seves necessitats, caldrà menys despesa en tot això i per tant augmentaran els ingressos que poc, o gens, revertiran en el poble.

Des de ja fa temps una de les traduccions de tot això és la destrucció del teixit social, que cada cop sigui més difícil tenir una vida col·lectiva a Esplugues i que algunes entitats fins i tot hagin de desplaçar-se a municipis veïns per trobar un sostre on desenvolupar la seva activitat. I âsolucionantâ? per la via de més policia situacions que per culpa de la pobresa, la desigualtat, lâatur, la manca de perspectives de futur, etc. que provoquen situacions no desitjades, requeririen més atenció social, programes de benestar i ajudes, educadors de carrer, augmentar els recursos educatius i dâaccés al món laboral, activitats dâintercanvi i coneixement de les cultures, etc.

Els espais públics que crea lâajuntament no donen suficient cobertura per atendre les necessitats de la majoria de grups. Sovint el reglament intern restringeix excessivament la franja horària a les activitats que no formen part del propi espai, ni permet abastar tots els usos que precisa cada entitat com ara emmagatzemar material, fer reunions, etc... donant només acollida a actes puntuals. Aleshores hi ha una situació de desequilibri entre col·lectius doncs lâafinitat o submissió política al govern local donen fruits: locals i majors subvencions, principalment. Tot plegat dibuixa un model dâespais públics que entorpeix la vida associativa a base de generar entrebancs i dâignorar les iniciatives que no són políticament âcorrectesâ? segons el parer del P$OE.

Això sí lâentesa i condescendència amb els interessos privats és evident, si les societats anònimes es queixen, tot són solucions ràpides. La supressió de les limitacions urbanístiques, reconversió de la zona industrial en residencial o terciària, la privatització de serveis i equipaments públics o la nul·la promoció dâhabitatge públic són només algunes característiques de les estratègies de la nova âesquerraâ? que ja no parla dâigualtat, justícia, austeritat... Al contrari, és lâapoteosi de les grans propostes, de lâabsència de restriccions pressupostàries, del Pla Caufec, el Trambaix⦠mentrestant les deslocalitzacions empresarials o els desnonaments són qüestions privades on lâajuntament no té res a fer.

I a més a més encara sâatreveixen a parlar de âsostenibilitatâ? quan arrenquen arbres centenaris per posar gespa anglesa, volen cimentar Sant Pere Màrtir, posen un llac de ciment i una piscina a un torrent... són millores pel medi ambient si a sobre afegim algun carril-bici i parcs de disseny que no es poden trepitjar. O parlen de âmemòria històricaâ? quan el patrimoni arquitectònic sâenderroca, lâagricultura es declarada il·legal (horts Sant Llorenç, Can Cervera...), el petit comerç desapareix, etc.

Amb tot aquest panorama i més que no hi cap en aquest full,

logo1.jpg


ââ

curem-nos en salut
9 raons per a un 9 panorama municipal

TIPS DE QUE PRENGUIN LES DECISIONS UNILATERALMENT, VOLEM UNA:
1.Participació popular vinculant en lâelaboració de tot tipus de programes
2.Redacció d'un pla estratègic amb participació real, no com s'ha fet fins ara amb les conclusions ja escrites pel govern local.
3.Consells municipals decisoris, vinculants i operatius (joventut, cultura, educació, seguretat social, economia, urbanisme, etc.).

DAVANT UNES DESPESES TANT ASTRONÃMIQUES COM INÃTILS, PENSEM QUE:
1.Sâha de reduir i contenir el pressupost de propaganda, dietes i sous de directius
2.L'ajuntament està hipotecat. Prou de modificacions de crèdit mensuals
3.Sâha de crear un consell dâeconomia: planificació, priorització de despeses i control de totes les partides importants.

DESPRÃS DE VEURE COM ES POTENCIEN A EMPRESES DE FORA EN DETRIMENT DE LES ENTITATS, DIEM QUE:
1.Es convocarà i contactarà amb les entitats, col·lectius i persones interessades de cada àmbit per definir les línies a seguir amb les diverses àrees i regidories.
2.Sâha dâimpulsar i seguir la proposta de Casal per a Entitats de la Coordinadora d'Entitats Culturals
3.Sâha de redefinir els criteris per a subvencionar entitats: establiment col·lectiu i solidari en funció de les necessitats de cada entitat. Potenciar lâautogestió i autonomia de les entitats.
4.Cal Suís per al poble, gestió autònoma i indefinida per lâAssemblea, lâAV de Finestrelles i les persones que hi participen de l'espai.
5.Sâha de potenciar associacions d'Esplugues en les activitats del poble en comptes de fer fitxatges estrella.
6.Autogestió dels locals que utilitzen les entitats. Ãs i repartiment de tots els locals buits en funció de les necessitats actuals. Creació i potenciació de casals de gent gran i de joves.

VEIENT MULTINACIONALS I GRANS SUPERFÃ?CIES EN DETRIMENT DEL COMERÃ LOCAL, ARGUMENTEM QUE:
1.Hi ha dâhaver un consens amb les associacions de paradistes dels mercats sobre el seu futur.
2.La Unió de Botiguers i els comerciants interessats han de planificar lâestratègia comercial.

HAVENT PATIT MANERES DICTATORIALS DE LâAJUNTAMENT, DEMANEM QUE:
1.Eliminar el sistema gerencial. Redefinició consensuada de l'estructura municipal. Transparència en les decissions.
2.Una normativa interna dâobligat compliment segons la qual, quan ocupi un altre càrrec com a diputat o similar, deixarà automàticament el del consistori.
3.La fi dels privilegis especials (disposar dâuna zona per aparcar els seus vehiclesâ¦). Control de la despesa de representació, regals, subvencions, desplaçaments, etc.
4.La Policia Local es desmilitaritzi, disminueixi, per així potenciar serveis socials.

CONEIXENT ELS MACROSOUS DâALGUNA GENT, EXIGIM QUE:
1.Els càrrecs de confiança sâeliminin (avui dia hi ha una trentena).
2.Els càrrecs d'habilitació estatal (secretari Carmona, interventor Vicén) que facin únicament la seva feina de control i fiscalització de la gestió municipal.
3.El sou de regidor serà raonable i consensuat. Els regidors no cobraran el mateix, però ni perdran ni guanyaran. S'establiran mínims i màxims. Fi de cobrar per assistència a plens, comissions i altres, forma part de la feina i del compromís.
4.Es contacti i consensui amb els sindicats i la plantilla les qüestions laborals de l'ajuntament. Control de l'ingrés a la plantilla municipal, prou d'interinatges de persones políticament afins

FARTS DE QUE NO ES PROTEGEIXI EL PATRIMONI I ES CONSTRUEIXIN PISOS PELS RICS, VOLEM:
1.Fer un consell de planificació urbanística.
2.Una revisió del planejament futur d'Esplugues. Moratòria dels grans projectes mentre no es consensuï un pla estratègic (elaboració dâun pla de futur sobre equipaments, habitatge, mercats, pla Caufec, Can Cervera, pla Sant Llorenç, etc).
3.Aturar i redefinir el pla Caufec, malgrat dificultats jurídiques i indemnitzacions.
4.Lâelaboració d'un pla de futur sobre equipaments, habitatge, etc.
5.Una política de vivenda amb els 900 pisos buits (expropiacions, càrregues fiscals, pressió pel lloguerâ¦).
6.Lâelaboració dâun pla de protecció del patrimoni (natural, urbanístic)

OBSERVANT COM SâEXTERNALITZEN EL SERVEIS, COMENTEM QUE:
1.Es prioritzi el contracte amb petites i mitjanes empreses o cooperatives, preferiblement locals.
2.Sâeviti l'externalització de serveis i si es dóna: fiscalització de despeses, control d'irregularitats laborals i firmar compromisos de responsabilitat vers les plantilles). Empreses amb compromís social i criteris de sostenibilitat.
3.âProgeserâ?. Control de lâempresa per part de la població i l'oposició a l'ajuntament i participació en les decisions.
4.Es recuperi la gestió dels equipaments i serveis públics (poliesportiu La Plana).
5.La gestió dels mercats sigui pública.

I ADONANT-NOS DE COM LA COMUNICACIÃ ES MANIPULA I ES CENSURA, DEMANEM UNA:
1.Revitalització de Ràdio Esplugues tal i com funcionava (llibertat i pluralitat)
2.Reducció de pressupost d'El Pont i participació oberta en la seva elaboració.
3.Control i seguiment de les subvencions atorgades a medis de comunicació i dels anuncis inserits.
Mira també:
http://www.entrebastidors.info
http://www.entrebastidors.info/?p=244

This work is in the public domain

Comentaris

Re: presentació de la campanya LES MAJORIES FAN MAL
10 abr 2007
molt bé.

Potser ho heu dit, però jo afegiria:

llistes obertes i revocació de càrrecs electes mitjançant referèndums del districte o zona electoral que ha elegit aquell càrrec.
Re: presentació de la campanya LES MAJORIES FAN MAL
10 abr 2007
anims gent d'Esplugues amb la feina que esteu duent a terme per tal d'assolir una democracia real i radical. La vostra lluita popular, des de tots els frons, n'es un exemple. Anims!!
Sindicat Terrassa