|
|
|
|
|
Notícies :: mitjans i manipulació |
|
opinió al llibre COMéspossible
|
|
|
per Miquel |
09 abr 2007
|
|
Opinió sobre el llibre COMéspossible |
Conec molt bé el llibre i els que l´han fet possible signan amb pseudònim.
Penso que el quid de la qüestió no és el que s´ha escrit sino el que s´ha silenciat.
Axi s´ha fet a mida pels que l´escriuen, òbviant
molts debats interns i contradiccions |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: opinió al llibre COMéspossible
|
|
per Plas Plas!! |
09 abr 2007
|
Molt bé, Miquel! Plas, plas, plas!!
Rellegeix-te el que has escrit i veuràs que no ens dius res en concret. Només boires...
Dius que coneixes el llibre i els que l'han fet i que s'han silenciat debats interns i contradiccions, però no dius quines... Parla clar tio!
ja ja
De llibre.
Com diuen els xinesos:
Calla, o digues alguna cosa que valgui més que el teu silenci. |
|
Re: opinió al llibre COMéspossible
|
|
per no difamació |
10 abr 2007
|
Que cadascú es formi la seva opinió:
La web del col.lectiu que ha fet el llibre és:
www.comunicant.info
Es pot veure un reportatge de la presentació a:
http://www.comunicant.info/spip.php?article124
Salut i anarquia. |
|
Re: opinió al llibre COMéspossible
|
|
per Lluis Planes |
11 abr 2007
|
El video es molt macó però no aclara rés.
Perque no és diu en el llibre que un dels redactors va estar col.laborant amb Ràdio 4/ Radio Nacional de España ?
Que és sàpiga que el que és va proposar de manera totalitaria a les 3 ràdios lliures de Barcelona era 12 hores diaries gestionades per els més de 200 col.ctius teórics de la societat civil.
Quina experiencia tenem aquests col.lectius en el mitjà ? |
|
Re: opinió al llibre COMéspossible
|
|
per Tres |
11 abr 2007
|
Diu qui signa com a Lluis Planes que va proposar-se de manera totalitària a les 3 "ràdios lliures" 12 hores de programació diària: home, si s'hagués fet de manera totalitària ja tindrien aquestes 12 hores, no? La cosa, penso, no va anar exactament així; el que es demanava era poder utilitzar els horaris en els quals aquestes ràdios feien emissions de continuitat (és a dir, on no es feia ràdio en directe sino que es passaven coses ja emeses o grabades).
Els redactors del llibre formen part d'un col·lectiu, les persones del qual han col·laborat en infinitat de projectes (les "ràdios lliures" entre ells) comunicatius al llarg dels darrers anys.
I respecte a l'experiència, doncs sí, en tenien, però és que potser ara l'experiència ha de ser un requisit per fer ràdio? Per què si fos així, probablement no es podria parlar de ràdios lliures a Barcelona... |
|
Re: opinió al llibre COMéspossible
|
|
per Jordi |
11 abr 2007
|
Sorprès...
Jo sóc funcionari d'educació secundària. És on treballo.
M'impedeix això ser anarquista? M'impedeix això parlar de l'educació? M'impedeix de fer propostes?
No entenc quin mal en ser col·laborador a R4.
Sembla que sigui enveja.
I que jo sàpiga, es va fer una proposta de fer servir la franja matinal de la freqüència que utilitzen alguna de les tres ràdios lliures perquè, pel matí, no es feien programes, sinó que es reemetien els programes de la tarda. I el format que es proposava no era de fer una gran varietat de programes sinó fer un magazine diari on poguessin participar aquests 200 col·lectius, sense haver d'estar en tot el procés (pq són col·lectius i associacions que no tenen temps de fer ràdio, perquè estan treballant, però sí que tenen propostes i alternatives).
(I és interessant això dels programes diaris durant tota la setmana perquè permeten una imatge útil per l'oient. Crec que és un dels màxims errors de les ràdios lliures -si se'm permet opinar des de fora-, que la graella de programes és una gran escudella amb molts programes amb molt diferent enfocament -que ja està bé la diversitat-, però des del punt de vista de l'oient és una cosa difícil d'utilitzar: programes molt compromesos, alguns molt col·lectius, alguns molt personalistes, alguns molt interessants, altres amb molt poca qualitat,... Ho dic a nivell de ser utilitzats per l'oient i amb tota la bona voluntat de fer una crítica constructiva.)
I en tot cas, sobre aquella proposta que es va fer es podia parlar i modificar-la.
Però la gent de les ràdios lliures es va posar molt nerviosa per la proposta i no es va poder parlar més. Van dir que les ràdios eren seves i que no hi havia res a parlar. Fins i tot una ràdio (no cal dir el nom) va enviar una carta on mostraven més apropiació de la freqüència que altres ràdios públiques o privades.
Bé, va ser tot un desencontre... i ara es veu en les reaccions a aquest llibre.
Jo crec que el llibre aporta elements interessants per analitzar els últims temps de mogudes socials i de les estratègies que s'haurien d'anar endegant a nivell comunicatiu. Tot des d'una visió potser massa teòrica i poc pràctica, però es pot salvar, perquè primer ve el debat i després, si la gent es va convencent, haurien de venir les accions, i estaria bé que anessin sortint des de diferents sectors (de fet, ja va passant mica en mica). |
|
Re: opinió al llibre COMéspossible
|
|
per Manel Romeu |
11 abr 2007
|
Doncs si, ja està bé de tant teoría !!
En principi no nego la bona voluntat de Comunicant, però que fa actualment pràctic a part de teorizar sobre el que tindrien que ser el mitjans de comunicació ? |
|
Re: opinió al llibre COMéspossible
|
|
per un |
11 abr 2007
|
"I en tot cas, sobre aquella proposta que es va fer es podia parlar i modificar-la"
Això no és ben bé cert. Un dels problemes d'aquella proposta, d'aquest llibre i de la manera de fer de certa gent és que es diuen unes coses mentre s'intenten unes altres, i s'acusa a qui es nega a col·laborar d'allò mateix que s'està fent.
Parlem clar: unes poques persones, en nom de 200 col·lectius i amb la suposada legitimitat que això dona, volien tornar a fer ràdio, a "manejar el cotarro" des de la posició privilegiada i l'status que ser el coordinador d'una franja horària només dedicada als moviments socials et dona. Suposo que tenien els seus mecanismes de democràcia interna, però qui m'assegura a mi que aquestes "redaccions que asseguressin la correció formal" no acabarien actuant de comissaris polítics? Millor una assemblea oberta a la diversitat que una "redacció" formada per gent que sap ben bé el que vol, a costa de qui i amb una línia ben definida.
Per desgràcia no som a l'Itàlia dels anys setanta, i les condicions en les que ens movem han canviat totalment. Comenceu a assumir-ho: l'època daurada de les ràdios lliures no tornarà, perquè el context social i les perspectives d'actuació col·lectiva han canviat radicalment, en bona part construïnt sobre les runes d'aquella derrota. |
|
Re: opinió al llibre COMéspossible
|
|
per Joel |
11 abr 2007
|
|
Si el concepte "ràdio lliures" és el que tenim ara mateix a Barcelona, amb les graelles de programació que mostren a les seves webs, aleshores és evident que el seu paper com a eines comunicatives de transformació social ha acabat (i de quina manera!). |
|
Re: opinió al llibre COMéspossible
|
|
per via fora botiguers |
11 abr 2007
|
El "social" a transformar és el que ha canviat, us en voleu adonar o no. Els mètodes de transformació també han d'ésser diferents.
Ara potser les ràdios lliures acompleixen altres funcions més acords amb el món en el que vivim: acompanyar i reafirmar els oients que no traguen amb els valors hegemònics enmig de l'aïllament que patim. Que, ben mirat, en realitat no és poc.
En qualsevol cas, les ràdios lliures han acabat essent el que són per molts motius, un dels quals és l'abandó que patiren en determinat moment per part dels sacrosants pares fundadors movimentistes, ells sabran per què. Si ara han decidit que una ràdio els torna a ser estratègicament útil, que respectin la feina dels que no varen rendir-se i s'adaptin als nous ritmes i formes de funcionament enlloc de reclamar una franja per dret diví fent-se passar per la societat civil en el seu conjunt. Perquè no ho són. |
|
Re: opinió al llibre COMéspossible
|
|
per c/ Tusset |
11 abr 2007
|
|
"piensa el ladrón que todo el mundo es de su condición". |
|
Re: opinió al llibre COMéspossible
|
|
per ishi |
11 abr 2007
|
|
Es el segon post en pocs dies on alguns es dediquen a criticar aquest llibre, més ben dit, a atacar qui l'ha fet. A mi la pràctica de l'atac personal, sobre tot si no s'argumenta, es basa en les "intencions" dels atacats i es fa de forma anònima sempre m'ha semblat un xic repugnant. En aquest cas però hi ha l'element afegit que els "atacants" no gasten ni una paraula en criticar qui, des de la COM, les institucions, la premsa, els diversos poders alimenta i defensa el sistema mediàtic. Sembla que el perill per als moviments siguin aquests fantomàtics manipuladors... Curiós. O és que els nostres crítics anònims voldrien que els seus adversaris deixessin d'opinar? No havíem acabat amb les caceres de bruixes i les purgues estalinistes? |
|
Re: opinió al llibre COMéspossible
|
|
per Joel |
11 abr 2007
|
|
Realment, millor no es podia dir: "acompanyar i reafirmar els oients que no traguen amb els valors hegemònics enmig de l'aïllament que patim". Potser una de les conseqüències d'aquest aillament ha estat la nula o escassa relació que han tingut aquests mitjans comunicatius amb la resta de mortals que, es vulgui o no, conformen la societat civil. Si la idea és que cal seguir uns "nous ritmes i unes noves formes de funcionament", el terme "ràdios lliures" ja es pot aparcar, enterrar, i lluir simplement el nom que tinguin, per què, que jo sàpiga, aquestes van néixer per ser reflex i transmissor del quefer de la societat civil i no per acabar essent reflex i transmissor de sí mateixa. |
|
Re: opinió al llibre COMéspossible
|
|
per ex-ràdio lliurero |
11 abr 2007
|
Mira-t'ho d'una altra manera: si no són tan reflex i transmissor del quefer de la societat civil com t'agradaria potser és que aquesta societat civil no dona per més. No hi ha moviments de masses, no ens enganyem, i una sopa de lletres amb més baralles internes que ICV-EUiA no és un moviment de masses encara que li agradi pensar-se a si mateix com a tal.
Sí, les ràdios lliures van néixer per ser això que dius, i això que dius ja no passa com passava aleshores. Aparquem el terme "ràdios lliures"? Aparquem-lo. Si prefereixes en diem "alternatives", "no-comercials" o com se t'acudeixi. La realitat és la que és. I jo em pregunto quina relació tenen exactament els 200 col·lectius que signaven amb la resta de mortals que formen la societat civil, que són uns 7 milions de persones a Catalunya.
Els ritmes i formes de funcionament a les que em referia (assemblea sobirana, participació a la ràdio més enllà del propi programa -en aquest cas franja-, autonomia de cada espai dins de la ràdio -evitant línies oficials que exloguin-, etc.) es van adoptar per salvar aquests mitjans després de diverses fractures internes, per salvar la llibertat d'expressió, d'opinió i d'informació que aquests mitjans encara avui permeten i realitzen. Perquè hi havia gent que, malgrat el fracàs del projecte de fer ràdios de i per moviments socials (en cap cas reflexe del conjunt de la societat civil, no ho oblidem) en el nou escenari neoliberal, creien que deixar-les morir era pitjor encara. Més tard, quan apareix el moviment antiglobalització, els mateixos que van decidir deixar-les morir veuen altre cop la possibilitat de reprendre el projecte anterior i pintar quelcom al panorama movimentista, i després de la negativa de la COM de fer-los cas (era evident que així seria, no critico la COM ni critico els mass media perquè no espero absolutament res d'ells tret de criminalització i propaganda institucional) reapareixen exigint unes hores d'emissió sota unes condicions que atemptaven contra la manera de funcionar que havia salvat el mitjà. I en alguns casos es va parlar amb ells, i es van platejar fòrmules alternatives que respectessin la nova manera de fer, i si no es feia com ells volien no es feia. Doncs no es va fer, i és normal que així fos. Les ràdios com a tals (perquè hi ha programes concrets que en tenen i molta) potser tenen escassa o nul·la relació amb els moviments socials, com els moviments socials tenen escassa o nul·la relació amb les ràdios. Tot i així hi ha força gent que les escolta, i la gent que les escolta està força contenta i quan vol hi participa i hi diu la seva. A mi també m'agradaria que la realitat fos diferent i hi hagués més interrelació amb els moviments socials, però no puc culpar a les ràdios d'això. O no només.
I que ara ataquin (altre cop, després de fer-ho a Indymedia i a on fes falta) les ràdios lliures en el seu llibre (i m'he llegit les tres pàgines on ho fan) em sembla trist. Trist i barato. I en absolut autocrític. I això és el més trist. I per aquest camí no arribaran massa lluny. Quan creus que tothom està equivocat per no fer-te cas potser t'has de plantejar que potser qui s'equivoca ets tu, i que si plantejessis les coses d'una altra manera se't faria més cas. I això, dos o tres anys més tard, no ha estat així. |
|
Re: opinió al llibre COMéspossible
|
|
per Ja ja ja |
11 abr 2007
|
Ja, ja, diu el "ex-ràdio lliurero" que en un llibre que deu tenir unes 100 pàgines, només n'hi ha 3 que fan un anàlisi (crític sembla que és) sobre les ràdios lliures. Sí, decididament és un atac demoledor!!! Intolerable!!!!
És que no es pot ANALITZAR el que tenim? Sobretot si com ell mateix diu no hi ha gaire aprofitament d'aquestes freqüències per part dels moviments socials?
Cadascú que ho analitzi com vulgui.
I també dius que s'ha atacat a les ràdios lliures a Indymedia? Tu llegeixes Indymedia? Perquè jo recordo que quan la campanya COM és possible? sortia a Indymedia, la gent que s'acabava identificant com de ràdios lliures criticava la campanya virulentament i llavors s'acabava parlant de les ràdios lliures, és a dir que se'ls girava la truita. Però des de llavors he vist molts posts parlant de ràdios lliures i ningú opinava, és a dir, que es respectava el que deien i potser generava poc interès i tot.
No se qui haurà penjat els posts desqualificant el llibre aquests...?
És que, com a molts en molts altres casos de la societat, s'acusa la víctima, té gràcia... |
|
Re: opinió al llibre COMéspossible
|
|
per contrapoder |
11 abr 2007
|
A veure si ho he entès: hi ha gent de ràdios lliures (espero que no tota) que es mosqueja perquè en un llibre es dediquen tres pàgines a criticar les ràdios lliures. No he llegit la crítica, però per la indignació que desperta deu ser una cosa molt greu... Faig una proposta: perquè no organitzem un bon debat a les ràdios lliures, per antena, sobre la comespossible i les diverses maneres d'entendre participació, societat civil, moviments, llibertat d'expressió?
Vinga, qui s'anima? |
|
Re: opinió al llibre COMéspossible
|
|
per jo |
11 abr 2007
|
|
ex-radiolliurero, ets un exemple de manual de com es poden reescriure les històries i la història barrejant insinuacions, fantasmes, fets deformats, interpretacions, amb idees prefabricades, opinions preconcebudes, per arribar a fer valoracions i judicis polítics i personals "...veuen altre cop la possibilitat de reprendre el projecte anterior i pintar quelcom al panorama movimentista..." sobre gent que no coneixes i idees que no entens i que potser s'inspirin en valors que a tu mai podràs comprendre, com ara el respecte. I això si que és trist. |
|
Re: opinió al llibre COMéspossible
|
|
per Xavi |
11 abr 2007
|
Ex-ràdio lliurero, tres coses:
1.
Jo vaig ser un dels que va anar (físicament) a fer la proposta dels nassos a una de les ràdios dites lliures. Aquella proposta que, segons dius "si no es feia com ells volien no es feia".
Recordo que poc després, també a Indymedia, es va generar un debat sobre el tema. Hi havia força insults i intoxicació. En aquell moment, donat que s'estaven dient mentides, vaig optar per exposar la meva vivència dels fets. He fet una cerca per la pàgina per evitar el vici de re-escriure el passat segons la meva conveniència. Ho engantxo tot seguit (només els 2 fragments concrets; si no, és un rotllo). He eliminat (XXX) el nom de la ràdio en qüestió per no desviar el debat amb batalletes sobre un xiringuito concret. Aquí va:
1r fragment:
«[…] La cosa va anar així:
-Vam fer una trucada telefònica, vam escriure un mail explicant-nos i ens vam reunir 4 vegades: dues amb la comissió de programació i dues amb l'assemblea de programació (així s'ens va dir, tot encara no he entès la diferència entre les dues). Això fa un total de 6. "Seis toros seis".
-La composició dels dos òrgans era diferent d'una reunió a l'altra, i la gent nova que vèiem NO havia estat informada de res de la nostra proposta, és a dir que vam repetir 4+2=6 vegades la mateixa proposta a gent diferent.
-S'ens va dir EXPLICITAMENT que el millor era que NO anéssim a l'assemblea. Que d'això s'encarregava la comissió.
-No s'ens va respondre fins TRES setmanes després de l'última de les 4 reunions. I perquè vam trucar nosaltres durant uns quants dies.
-La resposta va ser, evidentment, que NO i sense possibilitat de debat. És a dir, pitjor que en una convocatòria de subvencions, on almenys et deixen uns dies per completar la paperassa que et falta.
-El que si que vam rebre va ser una sèrie de qualificatius gratuits i algunes perles en forma de sentències pontificants que van elevar el nostre esperit a l'alçada del clavagueram, que ja us exolicaré si us interessa.
[…]»
2n fragment:
«[…]
Mira, em sembla molt constructiva la teva actitud, de veritat, però amb l'intent d'equidistància que fas hi ha coses que no son admisibles. Ja he explicat la nostra vivència d'apropament a XXX, he intentat explicar FETS. Però en canvi, la versió que et van explicar des de dins la ràdio sembla que es reduix a judicis de valor, deies que:
"Pero pel que m'ha informat gent de XXX (i d'altres radios lliures on també heu intentat anar amb la vostra proposta) hi ha coses no tant correctes que no comenteu. No es pot anar a un mitja de comunicació que funciona de forma assamblearia i autogestionada, agradi més o menys, a intentar imposar les vostres idees, no com un membre més del col.lectiu sino com a "salvadors de la humanitat".
Això no es, de cap manera, informar d'un procés de reunions entre dos col·lectius, sino una altra cosa. Les dades que dono es poden discutir, corregir... vaja, CONTRASTAR. Però la versió de XXX no, és una simple desqualificació. Com es porta el debat en aquests termes? Jo no ho sé.
Per altra banda, algú (tu, per exemple) es pot creure que un col·lectiu va a demanar col·laboració a un altre amb aquesta supèrbia que ens atribueixen!? Però com que això no és discutible, entraré en un tema que si que ho és:
S'ha dit diverses vegades (únic argument formalment admisible que he sentit) que nosaltres preteniem pasar olímpicament de l'assemblea de XXX. Jo AFIRMO que, la gent amb la que ens vam reunir, això no ho sap, perquè nosaltres no vam portar una proposta sobre aquest tema, esperàvem a conèixer el funcionament per veure que hi pintàvem nosaltres. Les reticències i les primeres maneres de dir-nos que NO, van ser anteriors a discutir res sobre temes organitzatius ni de relació entre nosaltres i XXX.
[…] »
Aquest revival-tostón és per allò de fer memòria. És clar que qui vulgui és lliure de pensar que en aquell moment vaig mentir, com pot pensar que menteixo ara. Més no puc fer.
2.
Cada vegada que hi ha un intent d'analisi crític d'algun moviment social, campanya concreta, manera de fer d'un col·lectiu determinat, etc, sempre hi ha un sector que ho troba poc oportú, desmobilitzant, injust amb els companys, torracollons... Tú ho anomenes "trist i barato".
Jo pregunto: hi ha alguna manera concreta de proposar un debat i que, efectivament, es pugui debatre? Si existeix, si us plau, que algú ens l'expliqui, perquè ja s'han provat unes quantes i això ja comença a ser desesperant. I si no existeix, com totes les pistes fins ara semblen indicar, acceptem que hom pot sentir-se lliure de criticar el que vulgui, a on pugui i com li doni la gana. D'acord?
3.
Posats a trobar coses "tristes i barates", a mi m'ho sembla aquest argument teu:
«si no són tan reflex i transmissor del quefer de la societat civil com t'agradaria potser és que aquesta societat civil no dona per més»
Bonic exercici de cinisme. És molt fàcil l'any 2007, en un moment de reflux, dir que les ràdios dites lliures no tenen una societat civil organitzada a la qual prestar un servei. Però si fem memòria (un altre cop), recordarem què passava amb les ràdios dites lliures quan la societat civil donava per molt: doncs exactament el mateix que ara, res.
Salut |
|
Re: opinió al llibre COMéspossible
|
|
per Manel Romeu |
11 abr 2007
|
Doncs si, ja està bé de tant teoría !!
En principi no nego la bona voluntat de Comunicant, però que fa actualment pràctic a part de teorizar sobre el que tindrien que ser el mitjans de comunicació ? |
|
Re: opinió al llibre COMéspossible
|
|
per un altre |
12 abr 2007
|
|
Molt em temo que, concretament en aquests posts, els atacs als autors del llibre, almenys els no argumentats ni raonats, no provenen de "l'archienemic radiolliurero", sino més aviat de gent que ha participat en projectes comuns com l'ACS... |
|
|
