|
|
|
Notícies :: xarxa i llibertat |
|
Nou Windows: capitalisme a la ‘Vista’
|
|
|
per |
09 abr 2007
|
|
|
Si volem veure ben definit, al seu mà xim esplendor, el maquiavelisme del sistema capitalista, haurem de recórrer a la tecnologia informà tica: capitalisme en estat pur. Treure productes nous per a deixar endarrerits tots els anteriors. I d’això es tracta el llançament (amb gran desplegament medià tic) del nou sistema operatiu de Microsoft per a ordinadors personals: el Windows Vista, que servirà per a deixar “antiquat� el Windows XP.
Els usuaris com a mercaderia
Però... quines novetats aporta el Vista? De beneficioses de debò, ben poques. Amb aquest nou sistema operatiu Microsoft ens fa servir els usuaris com a mercaderia per a vendre als seus veritables clients, que són les grans discogrà fiques, les indústries del món audiovisual i els fabricants de maquinari (hardware). Nosaltres som d’alguna manera els productes que Microsoft ofereix a aquestes multinacionals. Per què dic això? Perquè totes les novetats del nou sistema operatiu només son avantatjoses per aquestes.
Per què és beneficiosa per les indústries medià tiques (cinema i música)? Microsoft ha confessat que el PC, o ordinador personal, és una mà quina que crea molts problemes a aquestes empreses. Tothom sap que aquestes empreses perden milions i milions de beneficis des que la pirateria és un recurs fà cil i accessible per tothom (grà cies sobretot al fet que els PC i el Windows XP es van adaptar com a plataforma multimèdia: música mp3, vÃdeos, eMule, etc.).
Per tant, Microsoft ha cedit completament a les peticions d’aquestes multinacionals, especialment les grans productores. Ha construït un sistema basat en un conjunt de tecnologies orientades a forçar els drets digitals permesos per comissió dels drets d’autor.
Aquest conjunt de tecnologies s’anomena DRM (Digital Rights Management, és a dir, Gestió de drets digitals). Simplificant, amb el nou Windows és prà cticament impossible copiar arxius de cinema i música, i la reproducció d’aquests mateixos arxius (tot i que siguin legals) baixarà automà ticament de qualitat si no tenim un maquinari (monitor, altaveus) compatibles amb el sistema DRM (la definició del monitor pot baixar si intentes veure un DVD, o els altaveus poden deixar de funcionar quan vols reproduir segons quins CD de música).
I és que el client té sempre la raó. I el client es refrega les mans dels beneficis que li reportarà aquest nou producte de Microsoft. El pèssim aprofitament de recursos del Vista exigirà comprar un PC nou. Necessita més RAM (recomanen 2GB!) i processadors amb més GHz (que s’escalfen més, consumeixen més electricitat i generen més CO2, o sigui més malbaratament energètic que endureix el canvi climà tic).
Això vol dir que les grans cases de maquinari deixaran de construir ordinadors i peces de recanvi no adaptables al Vista, cosa que obligarà a llençar el nostre ‘vell’ PC de dos anys quan s’espatlli alguna peça irrellevant. Per no parlar del preu del Vista, que oscil·la entre els 300 i els 600 euros, depenent de la versió. Això encarirà extraordinà riament el preu dels PC a les grans botigues.
Resumint, cap benefici per als suposats ‘clients’, tot d’avantatges per als ‘clients’ reals. De fet, l’única novetat que Microsoft ven als usuaris perquè ‘s’enamorin’ del Vista és el sistema en 3D (anomenat ‘Windows Aero’), caracterÃstica que ja hi és de fa anys als sistemes operatius de MAC o de programari lliure com Linux.
L’única alternativa: potenciar el programari lliure
Un cop vist que el nou Windows no aporta res de nou als usuaris, que tot són restriccions per a ells i beneficis per a les grans multinacionals, podem parlar de què fer per trencar aquesta dinà mica.
Una bona manera de fer-ho, a part de boicotejar el Windows Vista, és atrevir-se i potenciar els sistemes operatius lliures com ara el GNU/Linux. Exigir a les administracions que eduquin, potenciïn, promocionin i inverteixen en recerca d’aquests nous sistemes. Serà l´única manera de revertir la balança, de trencar amb un futur on absolutament tot (maquinari, cultura, documentació, comunicació) estigui controlat per la Gran Corporació Microsoft. Si no, els pitjors malsons de Ray Bradbury, Orwell o Isaac Asimov poden fer-se realitat... |
This work is in the public domain |
