|
|
|
|
|
Notícies :: altres temes |
|
::algunes notes sobre Anarquisme insureccional::
|
|
|
per [Killing King Abacus] |
09 abr 2007
|
|
|
L'anarquisme insurreccionalista no és una solució ideològica a tots els problemes socials, no és un article del mercat capitalista de les ideologies i opinions, sinó una praxi contínua que té com a objectiu acabar amb la dominació de l'Estat i la continuïtat del capitalisme, i que requereix per avançar de l'anàlisi i la discussió.
No busquem una societat ideal o oferir una imatge d'utopia per a consum públic. Al llarg de la història, la majoria de les anarquistes, excepte aquelles que creuen que la societat pot evolucionar fins al punt de deixar l'estat al marge, han estat anarquistes insurreccionalistes. D'una forma més simple, això vol dir que creiem que l'estat no va simplement a desaparèixer, per la qual cosa les anarquistes l'han d'atacar perquè sigui derrotat; el que es necessita és un amotinament expansiu i la propagació de la subversió entre les explotades i excloses.
En aquest text aclarim algunes idees que nosaltres i altras anarquistes insurreccionalistes hem traçat a partir d'aquest problema general: si l'Estat no desapareix per si mateix, com podem llavors acabar amb la seva existència? És per tant, en primer lloc una pràctica enfocada a l'organització de l'atac. Aquestes notes no són un producte tancat o finalitzat; esperem que siguin part d'una discussió contínua per la qual cosa seran benvingudes les respostes. La majoria d'aquests apunts procedeixen de números antics de la revista Insurrection i de pamflets d'Elephant Editions.
1. L'ESTAT NO DESAPAREIXERÀ; HEM D'ATACAR
- L'estat del capital no s'esfumarà, com sembla ser que moltes anarquistes creïen, no només atrinxerant-se en posicions abstractes d'"espera", sinó fins i tot posicionant-se clarament en contra dels actes d´aquelles per a les que la creació d'un nou món depèn de la destrucció del vell. L'atac és el rebuig de la mediació, de l'apaivagament, del sacrifici, de l'acomodació i de la transigencia.
- És a través de l'acció i d'aprendre a actuar, i no de la propaganda, com obrirem camí cap a la insurrecció, malgrat que la propaganda tingui un paper important en la clarificació de com actuem. Esperar només ensenya a esperar; actuant una aprèn a actuar.
- La força d'una insurrecció és social, no militar. La mesura per avaluar la importància d'una revolta generalitzada no és la classe armada, sinó al contrari la dimensió de la paràlisi de l'economia, de la normalitat.
2. AUTOACTIVITAT versus revolta dirigida: de la insurrecció a la revolta.
- Com a anarquistes, la revolució és el nostre punt constant de referència. Precisament perquè és un esdeveniment concret, ha de ser construït diàriament a través d'un gran nombre de modestos intents que no tenen totes les característiques alliberadores d'una revolució social en un sentit estricte. Aquests intents modestos són insurreccions. En ells, l'alçament de la major part de les explotades i excloses de la societat i les minories sensibilitzades políticament obre el camí cap a que una possible implicació d'estrats cada vegada més amplis d´explotades, que generi un flux de rebel·lió que pugui conduir a la revolució.
-Les lluites s'han de desenvolupar, tant a llarg termini com intermedi. És necessari el plantejament d'estratègies clares per permetre així la utilització de mètodes diferents d'una manera coordinada i productiva.
- Acció autònoma: l'autogestió de la lluita significa que aquelles que lluiten són autònomes a la presa de decisions i en els seus actes; justament l'oposat a una organització de síntesi que sempre intenta prendre el control de la lluita. Les lluites sintetitzades dins d'una única organització que les controli són fàcilment integrades dins de les estructures de poder de la societat actual. Les lluites autoorganitzades són per naturalesa incontrolables quan s'escampen a través del contorn social.
3. DESCONTROLABILITAT versus revolta controlada: la propagació de l'atac.
- Mai no és possible conèixer el resultat d'una lluita concreta per avançat. Fins i tot una lluita parcial pot arribar a tenir les conseqüències més inesperades. El camí des de diverses insurreccions que puguin tenir lloc -parcials i específiques- fins a la revolució, no pot estar garantit per endavant per cap estratègia a seguir.
- El que el sistema tem no són aquests actes de sabotatge en si mateixos, si no que s'estenguin socialment. Cada individu proletaritzat que disposa fins i tot dels mètodes més modestos pot assolir els seus objectius, sol o al costat d´altres. És materialment impossible per a l'Estat i el capital vigilar l'aparell de control que opera sobre tot el territori social. Qualsevol que vulgui realment combatre les xarxes del control, pot dur a terme la seva pròpia contribució teòrica i pràctica. L'aparició de les primeres baules trencades coincideix amb la propagació dels actes de sabotatge. La pràctica anònima de l'auto-alliberament social pot expandir-se cap a tots els camps, trencant així els codis de prevenció introduïts al seu lloc pel poder.
- Les petites accions, per tant, fàcilment reproduïbles, requereixen de mètodes no sofisticats a l'abast de qualsevol, són per la seva simplicitat i espontaneïtat incontrolables. Per això es burlen fins i tot dels desenvolupaments tecnològics més avançats de la contrainsurgència.
4. CONFLICTIVITAT PERMANENT versus mediació amb les forces institucionals.
- La conflictivitat s'ha de veure com un element permanent en la lluita contra aquella que té el poder. Una lluita que perdi aquest element acaba empenyent-nos cap a la mediació amb les institucions, creixent acostumades a l'hàbit de delegar i creient en una emancipació il·lusòria consumada per decret parlamentari, fins al punt d'arribar a participar activament en la nostra pròpia explotació.
- Haurien de ser potser raons individuals les que ens fessin dubtar sobre l'intent d'assolir els nostres propis objectius amb mètodes violents. Però quan la no violència ve a ser elevada al nivell de principi de no violència i la realitat està dividida entre "bons" i "dolents", els arguments deixen de tenir valor, i tot es veu en termes de submissió i obediència. Els dirigents del moviment antiglobalització, a través del distanciament i denunciant altres, han deixat clar una qüestió: que entenen els seus principis com una demanda de poder sobre el moviment com un tot.
5. IL·LEGALITAT; la insurrecció no és només robar bancs.
- L'anarquisme insureccionalista no és una ètica de la supervivència: totes sobrevivim de diverses formes, sovint en compromís amb el capital, depenent de la nostra classe social, el nostre talent o els nostres gustos. Naturalment no ens oposem a l'ús de mètodes il·legals per a alliberar-nos de les cadenes del treball assalariat per a així viure i poder realitzar els nostres projectes, no obstant això no divinitzem la il·legalitat ni la transformem en algun tipus de religió amb els seus màrtirs; és simplement un mètode i sovint un mètode adequat.
6. ORGANITZACIÓ INFORMAL; sense revolucionàries o activistes professionals, sense organitzacions permanents.
Dels partits/sindicats a l'autoorganització:
- Dins del moviment revolucionari hi ha diferències molt profundes: la tendència anarquista cap a la qualitat de la lluita i la seva autoorganització i la tendència autoritària cap a la quantitat i la centralització.
- L'organització s'empra per a tasques concretes: per això estem en contra dels partits, sindicats i de les organitzacions permanents, tots ells actuen per sintetitzar la lluita i convertir-la en elements d'integració per al capital i l'Estat. El seu final passa a ser la seva pròpia existència, en el pitjor dels casos primer construeixen l'organització i després troben o creen la lluita. La nostra tasca és actuar; l'organització és només un mètode. Per això ens oposem a la delegació de l'acció o de la pràctica a una organització: necessitem generalitzar l'acció que ens dirigeixi cap a la insurrecció, no controlar les lluites. L'organització no ha de servir per a la defensa de certs interessos, sinó per atacar certs interessos.
- L'organització informal es basa en un nombre de companyes unides per l'afinitat; el seu element propulsor és sempre l'acció. Quant major sigui el nombre de problemes, aquestes compañyes els enfrontaran com una unitat, augmentant així la seva afinitat. Sabem que l'organització real, la capacitat efectiva d'actuar juntes, sabent on trobar a l´altra, analitzant i estudiant els problemes juntes, passant a l'acció, tot té lloc en funció de l'afinitat assolida i no té res que veure amb programes, plataformes, banderes o partits més o menys camuflats.
L'organització anarquista informal és per tant una organització singular que s'aglutina entorn d'una afinitat comuna.
La minoria anarquista i les explotades i excloses:
Nosaltres som les explotades i excloses, i per això la nostra tasca és actuar. Encara que algunes critiquin que tota acció que no és part d'un moviment social visible i ampli sigui "actuar en nom del proletariat". Per això, aconsellen analitzar i esperar, en lloc d'actuar. Suposadament, nosaltres no som explotades al costat d´explotades; els nostres desigs, la nostra ràbia i la nostra impotència no són part de la lluita de classes. Això no és més que una altra separació ideològica entre les explotades i les subversives.
- La minoria anarquista activa no és esclava dels números sinó que continua actuant contra el poder fins i tot quan el conflicte de classes es troba en un baix nivell dins de les explotades de la societat. L'acció anarquista no deu en conseqüència aspirar a organitzar i protegir al conjunt de la classe explotada, en una àmplia organització per presenciar la lluita des del principi fins al final, sinó que hauria d'identificar els aspectes individuals de la lluita i tenir-los en compte en les seves conclusions d'atac. També, ens hem d'allunyar de la imatge esterotipada de les grans lluites de masses i del concepte del creixement infinit d'un moviment que està per dominar i controlar-ho tot.
- La relació amb la multitud d´explotades i excloses, no pot ser estructurada com a una cosa que ha de resistir el pas del temps, és a dir basar-se en el creixement sense fi i en la resistència contra l'atac dels explotadors. Ha de tenir una dimensió específica més reduïda, una que sigui decididament una relació d'atac i no de rereguarda.
- Podem començar a construir la nostra lluita de tal manera que les condicions de la revolta puguin emergir i el conflicte latent pugui desenvolupar-se i treure's cap a l'exterior. D'aquesta manera s'estableix un contacte entre la minoria anarquista i la situació específica on pot desenvolupar-se la lluita.
7. L'INDIVIDUAL I EL SOCIAL: individualisme i comunisme, un fals problema.
- Prenguem el millor de l'individualisme i el millor del comunisme.
- L'insurrecció comença amb el desig dels individus de trencar amb les circumstàncies forçades i regulades, el desig de reapropiar la capacitat de crear la nostra pròpia vida com creguem adequat. Això requereix que vencin la separació existent entre ells i li seves condicions d'existència. Al lloc on unes poques, les privilegiades controlin les condicions d'existència, no serà possible per a la majoria dels individus decidir realment la seva existència partint de les seves decisions. L'individualitat només pot proliferar on la paritat d'accés a les condicions d'existència són una realitat social. Aquesta igualtat d'accés és el comunisme; el que els individus fan amb aquest accés està limitat per ells mateixos i per aquells que els envolten. De tal manera que no hi ha igualtat o identitat dels individus implícita en el comunisme verdader. El que ens força a buscar una identitat o l'igualtat són els rols socials imposats pel sistema actual. No hi ha contradiccions entre individualitat i comunisme.
8. NOSALTRES SOM LES EXPLOTADES, som la contradicció: no és temps d'esperar.
- Certament el capitalisme conté profundes contradiccions que l'empenyen cap a metodologies d'adaptació i evolució, dirigides cap a l'evasió de les crisis periòdiques que l'afligeixen; però no podem romandre pasives en espera d'aquestes crisis. Quan ocorrin seran benvingudes si afavoreixen el procés insureccional. Com a explotades, tanmateix, som la principal contradicció del capitalisme. Per això qualsevol moment és sempre l'adequat per a la insurrecció, precisament per això podem percebre que la humanitat podria haver acabat amb l'existència de l'estat en qualsevol moment de la seva història. Una ruptura en la reproducció contínua d'aquest sistema d'explotació i opressió ha estat sempre possible.
Killing King Abacus #2
Traducció Paraules de Guerra |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: ::algunes notes sobre Anarquisme insureccional::
|
|
per be! |
09 abr 2007
|
|
¡Ja era hora de llegir anarquia en català! |
|
Re: ::algunes notes sobre Anarquisme insureccional::
|
|
per x |
09 abr 2007
|
|
ja era hora?? Llavors que llegia jo? |
|
Re: ::algunes notes sobre Anarquisme insureccional::
|
|
per acrata |
10 abr 2007
|
|
Això no és res més que el anarco-individualisme, com al segle XIX barrejat amb els situacionisme,...Les accions individuals poden deixar a un tranquil però l'efecte de les seves actuacions de l'únic que podrien servir son per a justificar encara més la repressió del poder. NO TE SENTIT utilitzar les eïnes del poder (la violència) per a lluitar contra el poder- |
|
Re: ::algunes notes sobre Anarquisme insureccional::
|
|
per jo penso |
10 abr 2007
|
|
la anarquia no te llengua (i aixó va per tots/es) que sou uns pesats/ades amb el tema de llengua. Traduiu més i queixeu-vos menys. Salut |
|
Re: ::algunes notes sobre Anarquisme insureccional::
|
|
per Llibertari potablava |
10 abr 2007
|
Que jo sàpiga l'anarquisme sempre ha plantejat que la llengua a usar era l'esperanto a nivell internacional i a cada lloc la seva.
Per aquest motiu less organitzacions esperantistes a casa nostra sempre han plantejat:
A les terres de parla catalana en català i a arreu en esperanto (a arreu ja que si no caurem en l'internacionalisme del castellà, de l'anglès, etc. un fals internacionalisme procliu a la destrucció de les cultures a banda i banda de l'Atlàntic i posarem una cultura en posició de subordinació respecte a altres)
http://www.esperanto-ct.org/
Català llengua del nostre poble, Esperanto llengua de tots els pobles |
|
Re: ::algunes notes sobre Anarquisme insureccional::
|
|
per Kropot the King |
10 abr 2007
|
L'anarquisme mai a patrocinat capo llengua... els/ les anarquistes solen parlar la llengua que els hi rota sense donar explicacions...
Els /les anarquistes ni protegeixen ni defenen cultures, les practiquen i no fan una bandera que discrimina, divideix, diferencia... és a dir no és més ni menys anarquista qui parla catlà, castellà, francès, anglès...
Buscar la diferència a travès de la llengüa és un residu marxista petit burguès que infecta els moviments socials.
¡Hablemos como nos salga de los huevos pero no seamos autoritarios, individualistas, ignorantes e insolidarios! |
|
Re: ::algunes notes sobre Anarquisme insureccional::
|
|
per Ei Kropot |
10 abr 2007
|
Tu no entens que qui viu a Catalunya i no sap el català està coartant la meva llibertat a expressar-me amb la meva llengua nativa??No vull dir amb això que se n'hagi de fer bandera, però si que cal ser realista i respectuós...
D'acord amb el potablava |
|
Re: ::algunes notes sobre Anarquisme insureccional::
|
|
per jesus |
11 abr 2007
|
people's: our fights are all and one. in cat lands to iran, to indochina and the kurdistan.
conciesness of the respect for the languages, the traditions and all the big fucking so on you want.
me is you and you is me. here and there.
sacco and vanzetti, malatesta, durruti, piug antich, zapata, marcos, guevara, etc. do not exclude, try your best to include. I am writing you from somewhere not in the maps, and english is my source to extend my thought to you camrades.
States ang bourgeouis propaganda need to create the words to divide...while their sum of money- in name of their state, or their nation-increases.
here and there are peoples fighting. do not forget to respect, in euskara, catalan, castilian, bable, or galaic. do not mistake your fights. you, the peninsula antiauthoritarians, gave the wolrd a lesson of how to fight, still how to resist.
LONG DISTANT CALLERS MAKE LONG DISTANT CALLS
salut (A) |
|
Re: ::algunes notes sobre Anarquisme insureccional::
|
|
per llibertari potablava |
11 abr 2007
|
De los huevos?
O sigui que parlar o cultura per tu és això. Cada llengua és una forma diferent de veure el nom, perquè representa des de la seva natura més propera fins diferents plantejaments existencials.
Per això són tan importants les lluites dels indigenes a Amèrica, per tal que quedi quelcom del que ells eren i volen continuar sent.
Per cert antiautoritari no ho sembles, com a molt antiautoritari però amb el patriarcat per davant, tallat els ous potser et sentiràs alliberat |
|
|
