|
|
|
|
|
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats |
|
e.t.a.
|
|
|
per barrikada |
08 abr 2007
|
|
"Si desapareixen els atacs, estem disposats a assumir compromisos ferms amb un escenari sense violència" |
ENTREVISTA a ETA
En les últimes setmanes s'ha parlat molt de les intencions d'ETA. El comunicat del 10 de gener era l'objecte de valoració i debat més recent fins al dia d'avui. En aquesta entrevista realitzada per GARA, ETA detalla les seves reflexions, objectius i compromisos.
Josu JUARISTI
ENTREVISTA A ETA
Es parla molt de l'oportunitat que existeix per a superar el conflicte a Euskal Herria. Però, quin és la fotografia que fa ETA del país?
És conegut que el nostre objectiu és una Euskal Herria lliure i socialista i que lluitem per a assolir-lo. Avui, podem dir que veiem més prop que fa uns anys un Estat independent, encara que encara caldrà treballar i lluitar molt. Per altra banda, veiem un poble que construirà en llibertat el seu futur, que recorre el seu camí cap a la independència. No obstant això, els qui van dividir Euskal Herria, i els seus successors, han portat a terme un enorme treball per a destruir la identitat del nostre poble. Els valors del capitalisme estan molt vius en l'esdevenir diari. I, en la nostra opinió, els actuals gestors d'aquesta Euskal Herria dividida són els principals responsables d'aquesta situació.
Quins són els principals problemes que detecten?
Les principals necessitats del nostre poble són les que els gestors de les actuals institucions i els cacics que governen a Euskal Herria no volen resoldre.
Com no s'adonen dels seriosos problemes estructurals que hi ha a Euskal Herria? Per exemple, el de l'oficialitat de l'euskara; estant el seu futur en mans de personatges com Sanz o de Lasserre, la nostra llengua està condemnada a morir. N'hi ha prou amb repassar les enquestes sociolingüístiques en els set territoris per a fer-se càrrec del fosc futur de l'euskara. I, davant aquesta situació, en el millor dels casos es limiten a posar falsos instruments per a tranquil·litzar o desactivar a la societat. Aquest no és el camí.
I els treballadors bascos? La seva situació és inacceptable. Condicions de treball, precarietat absoluta... Per exemple, a Euskal Herria els accidents i morts de treballadors s'han convertit en el pa de cada dia. En aquest sentit, els poders públics i els empresaris bascos tenen una responsabilitat que no poden ocultar. Mentre la patronal condemna a mort als treballadors, els cacics polítics del PNB només pensen en com ocultar els seus béns als ciutadans. Situant en la centralitat política les seves llargues llistes de cases d'estiu, hivern i vacances. Mentrestant, fan oïdes sordes a les reivindicacions i crides de tots els sindicats, i així fins a quan? Euskadi Ta Askatasuna pregunta que faran per a acabar amb aquesta opressió!
Per altra banda, està la greu situació de Lapurdi, Zuberoa i Baxe Nafarroa. Pais Basc del Nord no conta amb una estructura institucional pròpia. Així, en benefici de París, el projecte 2x2, el Tren d'Alta Velocitat o altres projectes gegantins similars són el futur que ens dibuixen. Però el problema bàsic no és que aquests projectes no siguin convenients al nostre entendre per a Euskal Herria, no, no és aquesta la principal qüestió, el problema és veure com ho estan fent. Sense cap vergonya, estan imposant al nostre poble projectes que condicionen el futur d'Euskal Herria. Aquests que s'omplen la boca amb paraules com democràcia o participació oculten a la societat què volen fer i per què volen fer-ho.
Les actuals institucions actuen donant l'esquena als problemes dels ciutadans. Els ciutadans només poden rebre informació d'aquests projectes gràcies a les plataformes populars, perquè els ideòlegs d'aquests projectes també els oculten. Tal com van fer amb la Central de Boroa i el pantà d´Itoiz. També tota aquesta destrucció es realitza contra la voluntat dels ciutadans.
Són situacions originades per l'opressió, negació i partició d'Euskal Herria. Avui, el nostre poble no conta encara amb els instruments de poder i sobirania necessaris per a construir i organitzar el seu futur. En canvi, els qui gestionen les actuals institucions, treballen diàriament per a convertir en definitiva la situació de negació i partició d'Euskal Herria. Només volem dir-los una cosa. Que abandonin aquesta política d'imposició i posin en mans dels ciutadans tots els mecanismes democràtics, perquè entre tots construïm el futur del nostre poble!
Entorn del procés, sobre el bloqueig i crida a la societat basca
-Es parla molt sobre el procés... però, quin és la raó que els duu a sostenir o a engegar un procés ara? Per què diu ETA que es donen les condicions per a portar a terme un procés?
Han transcorregut dos anys des que van tenir lloc diversos esdeveniments a l'Estat espanyol. A partir d'aquí es va fixar un nou inici.
Per a començar, els atacs armats del 11-M a Madrid van acabar amb vuit anys de govern d'Aznar i el PSOE va arribar al poder. Això provoca un cert canvi i, seguint amb la lectura que fèiem llavors, a l'analitzar com afectaria aquest canvi al conflicte que pateix Euskal Herria, prevèiem que aniria en funció de la voluntat dels nous líders del PSOE. Aquest va ser un dels factors.
Per altra banda, les declaracions del PSOE i el «tarannà» de Zapatero reflectien voluntat per a canviar. Així, ETA entén que hi ha intenció d'engegar un segon procés de reforma a l'Estat espanyol. Podíem interpretar que aquesta reforma portarà la resolució definitiva del conflicte entre el País Basc i l'Estat espanyol.
I, per descomptat, perquè havia un compromís per ambdues parts que es donaria una distensió, com requereix qualsevol procés de resolució. No entrarem en els detalls, però ens referim a això quan diem que l'Estat espanyol no ha complert els seus compromisos d'alto el foc.
-Però hem escoltat moltes coses entorn de les converses entre ETA i l'Estat espanyol. Què opinen de totes aquestes filtracions?
Nosaltres hem reiterat la nostra ferma voluntat. Hem valorat i manifestat permanentment que la solució del conflicte arribarà per mitjà del diàleg i la negociació.
-En quina situació està el procés en opinió d'ETA?
En marxa! Però, què entenem per procés? En primer lloc ens agradaria respondre a aquesta qüestió. Al Pais Basc hi ha qui tendeix a desvirtuar alguns termes, especialment els polítics que no tenen voluntat de canviar les coses. Procés igual només a pau, procés igual a la desaparició d'ETA... molts han tractat de fer-nos escoltar o creure això. Però s'equivoquen.
Tal com vam manifestar al març de 2006 (i vam reiterar posteriorment), per a nosaltres el procés consisteix a construir un marc democràtic per al País Basc i a donar la paraula i la decisió sobre el seu futur als ciutadans bascos. És a dir, el que cada agent oferim i aportem per a això. Nosaltres tenim clar que hem posat, i que estem disposats a posar, tota la nostra voluntat i una sèrie d'iniciatives, estan disposats el Govern espanyol i els principals agents polítics del Pais Basc a recórrer aquest camí?
Avui no tenim motius per a ser optimistes, però reafirmem aquests objectius. I confirmem la ferma voluntat d'ETA de donar passos que alimentin i blindin aquest procés. Els compromisos d'ETA són fermes, però que ningú s'enganyi, el nostre compromís és amb un procés que doni una sortida democràtica veritable al conflicte.
-Significa això que en aquest moment està bloquejat?
Sí, el procés continua en una situació de bloqueig, perquè el Govern espanyol no ha escoltat el que li diu el poble! Perquè el Govern espanyol no ha actuat amb maduresa davant el gest d'ETA.
La situació de bloqueig s'agreuja si es neguen a aprofundir en la negociació i a donar passos. És molt simple, veritat? En aquest sentit, el Govern espanyol haurà de decidir si tanca la porta a un procés de resolució del conflicte o si aposta per donar una sortida política a un llarg conflicte.
S'està estenent una convicció: ara sí, si hi ha procés haurà de ser sobre unes bases més fermes i una nova dinàmica, perquè amb l'actitud demostrada fins a ara pel govern espanyol i per agents com el PSOE i el PNB no es pot construir un procés seriós. Cal canviar aquestes actituds.
És moment d'actuar amb responsabilitat política. No és temps d'incórrer en ingenuïtats. Ho estem dient una vegada i una altra. La societat basca sap perfectament que les claus per a resoldre el conflicte són la territorialitat i el dret a decidir. El debat polític està situat en aquests paràmetres, així que cal abordar-lo.
Insistir ara en les peticions de condemna o en debats sobre el dret a defensar-se d'aquest poble és eludir el veritable debat. No té altra intenció.
-I què és el que ETA demana a l'agents socials perquè es desbloquegi aquesta situació?
Volem dirigir la nostra primera crida a tots els ciutadans, perquè s'aixequin davant els atacs que sofreix el nostre poble i perquè instin als partits polítics que actuïn amb la responsabilitat que els correspon. A fi de comptes, el principal actiu per a la resolució del conflicte són els ciutadans bascos, i als partits els toca canalitzar la voluntat popular i treballar perquè el dret de decidir dels ciutadans bascos quedi garantit.
Volem dirigir el nostre segon emplaçament als mitjans de comunicació. Perquè no tirin més llenya al foc del conflicte, perquè deixin de donar cobertura a sortides policials i donin suport una veritable solució democràtica i negociada.
I, finalment, volem expressar la nostra admiració a totes les persones que treballen diàriament a favor d'un canvi de model per a aquest poble: a tots els ciutadans, associacions de barri, universitats, escoles, centres de treball i moviments populars.
Sobre l'atemptat de Barajas i el concepte d'alto el foc permanent
-Afirmen que el procés, en general, avança. És llavors el procés de negociació el que està bloquejat? Per què van decidir portar a terme l'atemptat de Barajas?
Barajas va ser una acció armada de resposta als atacs permanents del Govern espanyol. ETA va manifestar a l'agost que si seguien els atacs contra el País Basc respondria, i així ho vam fer el 30 de desembre. Per mitjà d'aquesta acció, ETA va donar una resposta directa a l'actitud mantinguda pel govern espanyol durant vuit mesos. Fins a aquell moment, i encara avui, el Govern espanyol no ha respectat els seus compromisos d'alto el foc i tampoc ha mostrat una intenció clara de complir aquests compromisos.
Amb l'acció de Barajas ETA intenta reconduir el procés, i envia un missatge clar al Govern espanyol, perquè reflexioni: que és necessari respectar els compromisos perquè pugui desenvolupar-se un procés de resolució del conflicte, que ha de desactivar la maquinària repressiva que manté contra el País Basc, i que ha de donar passos ferms a favor d'un procés que respecti els drets del País Basc.
En aquest sentit, amb aquesta acció ETA no ha trencat res, la nostra intenció ha estat la d'influir perquè el procés avanci amb bases més sòlides.
-Molts han dit que ETA, amb aquesta acció, ha trencat un codi no escrit, perquè la va portar a terme sense avisar que anava a trencar l'alto el foc. Que, de cara al futur, el concepte mateix d'alto el foc ha perdut valor, perquè ha perdut credibilitat...
No en la nostra opinió. No hem perdut una punta de credibilitat. Tot el món sap que el que dóna credibilitat en un procés de negociació és respectar i complir els acords arribats a la taula de negociació. El que dóna credibilitat és donar passos que siguin coherents amb un procés de resolució del conflicte, donar passos ferms que alimentin el procés. La principal garantia del procés és complir els compromisos arribats a la taula de negociació i donar passos acords a això.
Amb el transcurs dels mesos, la credibilitat del Govern espanyol s'ha anat enfonsant. El PSOE ha anat perdent la poca credibilitat que podia tenir davant la ciutadania basca. Amb la seva pràctica política ha anat perdent la legitimitat que podia tenir de cara a desenvolupar un procés de resolució davant del País Basc.
ETA pot confirmar que ha complert tots els seus compromisos durant aquests mesos. El Govern espanyol no pot dir el mateix. En aquest sentit, nosaltres entenem qualsevol alto el foc des d'un punt de vista bilateral. No hi ha alto el foc unilateral. No es pot construir un procés de pau només amb els passos i la voluntat per una banda, és imprescindible que els compromisos siguin bilaterals.
És més, repetirem una equació que qualsevol pot entendre: que no ataquin el País Basc, que no creïn mesures criminals contra els Presos Polítics Bascos, com per exemple la doctrina Parot. Que no imposin judicis i càstigs contra els ciutadans bascos, com són els casos d'Iñaki De Juana, del judici contra la joventut basca i infinitat d'exemples que podríem posar per a descriure l'estat d'excepció que sofreix el nostre poble. Que desaparegui tot això i ETA no tindrà necessitat de respondre.
-Des de molts àmbits se'ls ha instat a mantenir els compromisos del 24 de març. Què responen a això?
ETA confirma avui tots els compromisos del 24 de març. És més, si desapareixen els atacs contra el País Basc, en aquest context tenim la disposició absoluta de prendre compromisos ferms amb un escenari d'absència de violència, desactivant fins i tot l'opció de respostes puntuals en una situació d'alto el foc.
Sobre el futur, el marge de Zapatero i l'actitud del PSOE i del PNB
-A Madrid especialment (però també algunes veus al País Basc), diuen que el Govern de Zapatero s'ha quedat sense marge. I al·ludeixen a l'enorme ofensiva del PP. Què opina ETA sobre aquesta qüestió?
El Govern de Zapatero, si vol, té tot el marge del món. Encara més, marge i capacitat. La qüestió, no obstant això, és si té voluntat i decisió política per a donar una sortida democràtica al conflicte. Que no desviïn el debat.
Però fins ara han dibuixat el camí contrari, i això ha restat marge no al Govern espanyol, sinó al desenvolupament del procés. Si no es donen passos valents per a alimentar el procés, si el procés no s'omple de contingut polític, se li tanquen espais, i aquesta és la situació que s'ha creat, perquè el Govern espanyol ho ha dut aquí. Han col·locat com límit la Constitució espanyola.
A 1978 es va imposar una situació concreta a aquest poble. L'esquerra abertzale va adoptar l'opció de lluitar contra aquest marc polític imposat, i per mitjà de la lluita hem assolit portar al nostre poble fins a aquest dia i a aquest moment encara enmig d'una situació d'opressió. Hem arribat aquí per mitjà de la resistència. Ara tots accepten que cal donar una sortida política i negociada al conflicte, i que aquesta sortida política ha de portar un canvi del marc polític imposat. La necessitat de construir un marc nou i democràtic és una idea ja assumida.
És més, encara que es mantenen les resistències dels inmobilistes a reconèixer els drets del Païs Basc, el debat entre els partits polítics està situat en aquest terreny. Això és positiu, perquè hem assolit obrir aquest escenari, l'escenari del canvi polític, i el debat sobre el marc jurídic-polític que necessita el Païs Basc.
Havent arribat a aquesta situació, els sectors populars no acceptaran cap procés que mantingui els mateixos límits de la Constitució rebutjada al 1978. Això suposaria perpetrar un frau a 30 anys de lluita i tancar les portes al futur del País Basc. El procés ha de retirar aquests límits polítics i plasmar el canvi polític. Ha de servir per a passar d'una situació antidemocràtica a una altra democràtica.
Ara viuen un conflicte d'Estat. I haurien d'enfrontar-se a això. Haurien de realitzar la transició que no han fet en tots aquests anys.
El PSOE i la resta de partits que es consideren a si mateixos progressistes tenen una responsabilitat especial en la democratització de l'Estat espanyol, i no només responsabilitat, sinó necessitat i obligació. Aquesta és la principal assignatura pendent de l'Estat espanyol. I això passa per donar una sortida política, democràtica i negociada al conflicte que mantenen amb el País Basc.
Està en mans del Govern espanyol.
-Però molts afirmen que si hi ha opcions... que les condicions per a solucionar el conflicte estan donades.
Perfecte, i què diuen sobre els atacs permanents que dirigeixen contra el País Basc i, en general, contra els ciutadans? I sobre la salvatge actuació de la Policia Autonòmica espanyola en les manifestacions? Sobre les detencions, tortures i altres? Nosaltres mai hem ocultat res. Hem expressat clarament, tant al conjunt de la societat basca com al Govern espanyol, on estan les claus per a solucionar el conflicte.
Pot algú pensar que podem donar passos per a resoldre el conflicte mantenint a una opció política en la il·legalitat? No, veritat? Per descomptat que no. I amb la vergonyosa actuació del PNB amb ETA en alto el foc durant un any? Enviant a l'Ertzaintza a la caça del ciutadà basc com si fossin gossos *rabiosos? Aquest poble ni mereix ni necessita una policia així. Serà necessari abordar aquest debat. Demanem als responsables d'aquesta salvatge repressió que assumeixin la seva pròpia responsabilitat. Aquesta no és l'aportació que ha de fer-se al procés.
I ens parlen sense molta vergonya de la irreversibilitat del procés. Fins i tot ho exigeixen! Per a fer-lo irreversible cal actuar amb molta responsabilitat, cal prendre decisions polítiques valentes i profundes.
-I no s'estan donant passos, com la decisió del Govern espanyol sobre Iñaki de Juana?
El que han fet amb Iñaki i, en general, el que estan fent amb els presos polítics bascos pot resumir-se en una paraula: xantatge. Com hem dit abans, el Govern espanyol ha entès malament el procés. El seu objectiu ha estat empènyer a ETA a una negociació tècnica i les coses li han sortit malament. Ha volgut utilitzar als presos com moneda de canvi en la negociació amb ETA. Així interpretem les sentències contra Iñaki, la creació de la doctrina Parot i tantes mesures d'excepció.
Però la lluita popular ha aconseguit portar a Iñaki al País Basc. I la lluita de tots assolirà canviar la seva política cap al Col·lectiu de Presos.
En canvi, per part del Govern s'ha tractat d'un gest que s'han vist obligats a fer davant una situació creada per ells mateixos. Un gest que ha arribat tard. I insistim, un gest que s'han vist obligats a realitzar. No hem d'oblidar (encara que ho estiguin ocultant) que han condemnat a Iñaki per escriure dos articles de premsa, i com? L'exministre de Justícia espanyol va dir ben clar que construirien proves perquè Iñaki fos condemnat. I sabem bé que contra els lluitadors bascos val tot. Que s'inventen proves en les comissaries o en l'Audiència Nacional espanyola. I així és. Aquestes mesures s'emmarquen en una situació repressiva d'excepció imposada al Col·lectiu. Així que, on està el gest? Ara criden gest a la necessitat de fer quelcom provocat per una decisió presa amb anterioritat.
-I què opinen del nou ministre de Justícia espanyol?
Nosaltres no entrem a jutjar una persona. Però sí a jutjar les actuacions pròpies de la seva responsabilitat. I la veritat és que les últimes declaracions ens han deixat de pedra. L'actual ministre sembla tallat pel mateix patró. Ja es veurà. Però insistir en la il·legalització de Batasuna, entossudir-se en la persecució política-judicial contra l'esquerra abertzale de cara a les eleccions no és un bon símptoma. La seva actuació se situa en una estratègia d'Estat i així interpretarem totes les seves iniciatives.
-A Anoeta es van destacar dos carrils: un que corresponia a partits i agents; i altre entre el Govern espanyol i ETA. ETA ha volgut immiscuir-se en el «altre» carril? (alguns, com el PSOE o el PNB, han manifestat que ETA ha obstaculitzat l'acord polític).
Per descomptat que no. ETA no vol entrar en responsabilitats que no li competeixen. El PSOE i el PNB utilitzen com excusa aquesta acusació. Amb la intenció, a fi de comptes, d'eludir el debat sobre els continguts polítics que han de clarificar-se en el procés. És a dir, per a no respondre a les claus polítiques que ens duran a la solució. Però allò proposat a Anoeta és un esquema negociador que el poble ha assumit ja com a propi, aquest debat està ja superat.
Quan s'acusa a ETA d'immiscuir-se, hauríem d'acudir a la memòria històrica. No hem d'oblidar que l'actual marc polític és resultat d'un procés de transició imposat al País Basc. I com? Amb la implicació de l'Exèrcit espanyol, i amb la complaent acceptació i suport dels qui van formar el bloc de la reforma.
Mantenen aquest marc antidemocràtic imposat per la força amb el tutelatge de la Guàrdia Civil i de la legalitat espanyola. L'opressió política, l'econòmica, la cultural i la militar del País Basc persisteixen. Això és el `tutelatge'!
-I com dur al PSOE a assumir aquest contingut polític? En aparença, el PSOE prefereix parlar només de procés de pau (primer la pau i després ja veurem, o alguna cosa semblant).
Fins ara, el PSOE i el PNB han eludit aquest debat, i per a això han utilitzat tots els seus mitjans. Han usat els seus instruments repressius per a afeblir la posició de l'esquerra abertzale de cara a l'acord polític, han obstaculitzat la negociació política i han estat oferint sortides falses a l'esquerra abertzale.
És aquesta visió i aquesta actuació la que ha dut al procés a la situació actual de bloqueig, perquè estan desvirtuant el sentit del procés amagant el contingut polític. Aquest és el punt de vista que cal superar, perquè hem vist que aquesta dinàmica no fa sinó alimentar l'enfrontament. I abordar aquest contingut polític ha de permetre obrir una nova dinàmica, fer possible un procés de resolució del conflicte. Per exemple, seria significatiu preguntar-nos on estan els socialistes bascos.
-S'han referit al PNB. Com valoren les reaccions suscitades a l´interior d'aquest partit per l'al·lusió en l'últim comunicat al «PNB d´Imaz»?
Nosaltres veiem que el PNB comparteix l'estratègia del Govern espanyol. Imaz o Urkullu de vegades han assumit la funció de portaveus dels missatges de La Moncloa, fent feina d'avantguarda quan ha estat necessari. Però també som conscients que dintre del PNB hi ha actituds diferents. Estan quedant de manifest i això és bo per a Euskal Herria.
Per això diem que el PNB d´Imaz, també de cara a la negociació política, ha actuat amb la mateixa estratègia d'intentar realitzar un nou frau al País Basc. Més del mateix pel que fa a l'estratègia repressiva, el PNB ha posat a la Policia Autonòmica espanyola al servei de l'estratègia marcada pel govern espanyol. El PSOE i el PNB, cadascun segons la seva funció, han actuat amb idèntica estratègia i posició política al llarg del procés. En els despatxos de Ferraz i Sabin Etxea escriuen una única estratègia, Rubalcaba en un costat i Imaz en l'altre.
Després d'aquesta unitat hi ha interessos molt grans, els interessos econòmics del PSOE i del PNB, projectes econòmics gegantins que uneixen a ambdós. N'hi ha prou amb veure com arriben a acords en projectes com el del TAV, imposat i destructiu, o com es donen suport mútuament en els pressupostos de Vascongadas i de l'Estat espanyol. Entre mig hi ha molta corrupció, ho coneixem bé. Darrere estan les seves coincidències entorn del model d'Estat espanyol.
És certament vergonyosa, per altra banda, la polèmica oberta dins del PNB en la disputa per les Juntes Generals. Però la qüestió no radica aquí. Qui no s'ha preguntat com és possible tenir tants diners i béns? D'on? Com? Moltes preguntes i poques respostes. Olora a podrit en el PNB. Han recollit els fruits de molts anys de gestió, sobretot per a omplir-se les butxaques. Segueixen realitzant una política repleta de corrupció, donant l'esquena a les necessitats del País Basc i als interessos dels ciutadans, sense desenvolupar cap política popular.
Sobre l'acord polític i la proposta de l'esquerra abertzale
-Però tindrà alguna cosa que dir ETA sobre l'acord polític que es vol aconseguir?
No, si aquest diàleg polític es dóna en condicions democràtiques. No, si no es posen límits a cap opció política. No, si es donen les condicions perquè tots els ciutadans puguem desenvolupar en igualtat de condicions la defensa i lluita del nostre projecte polític. Però avui no ocorre així.
El que nosaltres veiem és que per a participar en aquests diàlegs polítics es posen límits a Batasuna, que es nega a l'esquerra abertzale el poder participar en igualtat d'oportunitats en les negociacions polítiques. La mantenen en situació d'il·legalització, al llarg del procés han estat permanents els atacs contra la seva activitat, vam acabar de veure l'espionatge polític contra el seu equip negociador. Quines condicions són aquestes per a portar a terme una negociació política?
És el PSOE qui sustenta aquesta situació i el PNB qui l'accepta. El PSOE i el PNB posen condicions al diàleg d'una banda (demanant condemnes i altres coses), i complementen aquestes peticions amb els atacs de la il·legalització.
Diem clarament que el marc jurídic-polític futur del País Basc ha de ser acordat entre els agents socials, polítics, sindicals. Per a això creiem que ha de construir-se un acord polític. Els animem a què ho facin. No entenem per què, després de tants mesos, encara no han arribat a aquest acord polític. Precisament quan és aquest un dels factors principals que pot desbloquejar el procés. I ho diem amb tota claredat: el procès està bloquejat, sobretot perquè entre els partits no han arribat a un acord polític, perquè el PSOE i el PNB posen obstacles a aquest acord.
-Com valoren la proposta presentada per la Comissió Negociadora de l'Esquerra Abertzale? Pot la proposta deslligar els actuals nusos? Té recorregut, en la seva opinió?
Sí, seria un pas cap al desbloqueig. L'entenem com una proposta per a la negociació política i per a l'acord polític que ha de possibilitar la resolució del conflicte. No és el projecte que nosaltres volem per al País Basc, però sí una proposta per a superar el conflicte. Des d'aquest punt de vista, creiem que és positiva: és un mínim, però obre el debat sobre el contingut que necessita aquest acord polític.
Considerem que la proposta realitzada per Batasuna aporta concreció, i pensem que la resta d'agents hauria de realitzar un esforç similar, perquè, a través de la negociació, sigui possible aquest acord polític.
Batasuna ha ofert una alternativa al conjunt del País Basc, al poble. A l'Estat francès reclamant-li clarament una autonomia, i a l'Estat espanyol demanant-li que posi els mitjans per a superar la partició entre Navarra i Vascongadas i construir un marc únic. Aquest és, en la nostra opinió, un element important per a superar el conflicte. Per això veiem amb bons ulls la proposta.
Però Batasuna està denunciant permanentment que ni el PSOE ni el PNB han respost a la proposta ni han marcat la seva posició...
Aquesta és la realitat. Ja hem dit que el bloqueig persisteix perquè el PSOE i el PNB mantenen una actitud de rebot davant la possibilitat d'assolir l'acord polític. Mantenir una actitud de rebot davant l'acord polític, al final, és respondre amb la negació al canvi polític que necessita el País Basc i a la necessitat de crear un marc democràtic. I un procés de resolució del conflicte no pot construir-se des de la negació.
Sobre l'actitud de l'estat francès i la proposta d'autonomia
-En relació al procés, què és exactament el que se li demana al Govern francès?
El País Basc, sense cap reconeixement polític, sense instruments i poder institucional i permanentment atacat, està condemnat avui a una mort lenta. Davant aquesta situació, entenem que la reivindicació d'un marc autonòmic per al País Basc, per a garantir la seva supervivència en les bases que ens converteixen en poble, és la reivindicació d'un marc bàsic, per a contar amb els instruments de govern necessaris per a poder viure. Això és el que el poble demana a l'Estat francès.
Demanem el reconeixement i respecte del País Basc. Sol·licitem que acabin els violents atacs contra el nostre poble. Demanem que abandonin la colonització del nostre poble.
I com aconseguirem tot això? Aglutinant als sectors favorables al País Basc al voltant d'aquesta petició, activant la mobilització i la lluita. Així assolirem arrossegar a l'Estat francès a què respecti els drets del País Basc.
La proposta que s'ha socialitzat ha de servir per a obrir un nou cicle. Aquesta lectura marca l'obertura d'una nova fase en el camí cap al reconeixement dels drets del Pais Basc. Nosaltres ho entenem com una fase de lluita, una fase de lluita per a proclamar les revindicacions dels ciutadans bascos davant l'Estat francès.
-Però aquesta proposta d'autonomia no és nova.
No, no ho és. Sembla que avui ha sorgit la necessitat de posar sobre la taula aquesta alternativa. Considerem que, partint de la situació dels set territoris del País Basc, es presenta una proposta per al conjunt del país. Això és, al nostre entendre, el que l'esquerra abertzale acaba de presentar a la societat. I, amb tota humilitat, diem que ens hem alegrat molt. Perquè les ganes i la necessitat de viure d'aquest poble també es demostra en aquestes propostes.
És una reivindicació històrica al País Basc. El més important és fer veure a la cinquena potència mundial que Euskal Herria ha de viure. Superant antigues polèmiques, s'ha presentat als ciutadans de tres territoris del País Basc una alternativa que permetrà el desenvolupament de Lapurdi, Nafarroa Behera i Zuberoa. Això és realment l'important. I emplaçar a l'Estat francès i aconseguir-ho és un treball ardu, cal lluitar i hauríem d'aconseguir-ho entre tots.
-Però, per què ara? Fa bastants anys també IK va presentar una proposta a favor de l'autonomia. No obstant això, llavors no va haver acord entre els abertzales i aquesta reivindicació no va tenir èxit.
Com ja hem dit, aquesta proposta ens sembla adequada. En aquests anys s'ha avançat molt, però la negació que sofreixen els set territoris bascos, el País Basc a fi de comptes, segueix sent una realitat. Sota dos estats, i dues realitats. Però encara siguent això així, l'esquerra abertzale ha sabut formular una única proposta per a tot el País Basc, que parteix de dues realitats, que ofereix respostes concretes, però que té un sol objectiu en el temps i en els assoliments. Això és el que ha canviat en aquests anys, en la nostra opinió.
No tenim el menor dubte que tots els sectors abertzales i d'esquerra del País Basc del Nord impulsaran avui aquesta reivindicació. Perquè estem assegurats que és un canvi d'estatus que beneficiarà a tot el país.
-Veuen possible que l'Estat francès canviï la seva actitud envers el País Basc?
Sens dubte. Cada vegada que els governants francesos diuen que el «conflicte basc» no existeix en el nostre territori manifesten el seu menyspreu cap al País Basc. I això dol. Però aquests sense-sentits ja no enganyen a la societat basca, i tampoc al poble francès.
Però anem més enllà. La societat basca ja ha superat aquest debat. A l'Estat francès se li planteja una alternativa. I això és imparable. La determinació de la necessitat d'un espai de decisió i gestió o de marc autonòmic que aglutini als tres territoris és clara. El País Basc avança, avancem tots!
Creiem fermament que, amb la lluita de tots, sentiran la necessitat del canvi. Tenim clar que l'Estat francès no podrà seguir negant durant molt temps l'existència d'un conflicte, que haurà de canviar també el seu tancament cap al reconeixement del País Basc, perquè la reclamació d'un marc polític propi és cada vegada més compartida a la societat basca. Els governants francesos no podran eludir aquesta reivindicació.
La llei de partits i la presentació de abertzale sozialisten batasuna
-La Llei de Partits, la qüestió de la il·legalització, segueix sense ser resolta.
Il·legalització? No ens sentim il·legals, encara que una legalitat estrangera que no acceptem ens vulgui fer creure això. No pot negar-se, en tot cas, que la il·legalització reforçada pel poder espanyol ha dificultat i endurit la vida de moltes persones, al mateix temps que reflecteix encara més clarament el rostre de la situació antidemocràtica que vivim.
Per altra banda, la il·legalització d'amplis sectors mostra també el fracàs dels estats. Han intentat moltes vegades assimilar i diluir en la seva legalitat l'ànsia de llibertat del País Basc. Els bascos no hem de buscar lloc en la legalitat espanyola. A ells els toca decidir com volen tenir a la societat basca; si en un marc que camina cap a la recuperació total de tots els seus drets o en lluita per a subsistir, és a dir, en un enfrontament totalment violent amb les realitats espanyola i francesa.
Així que la qüestió té una sortida òbvia. Fem camí des de la realitat actual, haurien de donar passos per a democratitzar la situació. Un d'aquests passos seria derogar la Llei de Partits.
-La principal notícia d'aquests últims dies ha estat la presentació d´Abertzale Sozialisten Batasuna. Com interpreten aquest pas i la situació creada pel mateix?
Per sobre dels obstacles que sorgeixen en el camí, l'esquerra abertzale mostra que és capaç de donar passos concrets i que actua amb la valentia, força i responsabilitat acords al que exigeix aquesta situació.
L'esquerra abertzale ha presentat en aquests últims mesos una proposta política per a un acord polític que ha de dur-nos a la superació del conflicte. Ara, donant nous passos, ha presentat un nou partit polític. Davant aquests passos de l'esquerra abertzale,, el Govern espanyol respon amb el rebuig i la negació, el PSOE i el PNB responen posant noves condicions. Aquests últims dies hem vist com els portaveus del PSOE, o gent com Urkullu, dirigeixen noves peticions a l'esquerra abertzale. Quins passos donaran ells?
AL mateix temps, la presentació d'aquest partit reflecteix la fortalesa, vivacitat i frescor del projecte polític que defensa l'esquerra abertzale.
-I si finalment és il·legalitzat i s'impedeix a l'esquerra abertzale participar en els comicis?
Si succeís així, significaria que, una vegada més, estem davant una situació antidemocràtica i que el Govern espanyol fa oïdes sordes a la ferma reclamació que li fan tots els agents, excepte la dreta feixista, de derogar la Llei de Partits.
Si el Govern espanyol duu a terme l'atac contra el pas de l'esquerra abertzale, si manifesta d'aquesta manera la seva falta de voluntat per a resoldre el conflicte, ETA ho prendria molt en compte.
Euskadi Ta Askatasuna no pot imaginar-se unes eleccions sense l'esquerra abertzale. Celebrar unes eleccions no democràtiques suposaria apostar per allargar el conflicte. Esperem que no es doni aquest escenari. Perquè, en una paraula, això expressaria el fracàs del procés, seria una decisió del Govern espanyol contra el procés.
Quina legitimitat tindrien aquestes eleccions? I quin seria la responsabilitat de la resta de partits polítics? Perquè és fàcil parlar en contra de la Llei de Partits però aprofitar-se d'aquesta situació. Creiem que estan fent justament això. Aquest és el joc del PNB. Per no entrar al fons del conflicte i per assolir uns pocs vots, està demanant que Batasuna no estigui en les eleccions, de la mà d´Azkuna i dels seus acòlits. Però, per què? Simplement, per a poder seguir tranquil·lament amb la seva gestió-corrupció.
Reflexions i polèmiques suscitades entorn de la lluita armada
-Al Dia del Soldat de 2006 van manifestar el següent: «Renovem el nostre compromís a lluitar, amb les armes en la mà, fins a assolir la independència del País Basc i el socialisme». La polèmica suscitada per aquestes paraules va ser enorme.
Si, al País Basc la polèmica salta amb facilitat, quan les coses es diuen tal com són.
Per a començar, vam voler oferir el nostre homenatge més sentit a tots els soldats, i vam voler dir ben alt que aconseguirem un poble lliure seguint el seu modèlic exemple. Però també vam voler proclamar una altra cosa important. Que la lluita és cosa de tots els dies. Vam Pretendre dir que, es faci en el passat o en el present, la lluita és futur. Perquè estem construint el futur amb la lluita.
I això és el que manifestem, que ETA seguirà lluitant fins a aconseguir els seus objectius fundacionals. No volem obrir cap debat. Avui, i en les condicions que viu el nostre poble, vam pensar que segueixen vigents les raons per a utilitzar la lluita armada i mentre sigui així seguirem en això. Una cosa és oferir un cessament de les accions, ja que entenem això també com un instrument de la nostra lluita, perquè entenem que l'enemic o l'altra part també entra en una situació de «alto el foc» o de distensió. Però una altra cosa ben distinta és reflexionar que practicar la lluita armada no és necessari. Aquesta situació la veiem llunyana en les actuals condicions. Això podrà arribar quan vegem que al País Basc hi ha suficients condicions democràtiques i suficients garanties per a mantenir aquesta situació.
Llavors ETA s´ho manifestaria obertament al País Basc. Lamentablement, és obvi que al País Basc no vivim aquesta situació, ja que la partició, la persecució cultural i la repressió que pateix el nostre poble és enorme.
-Últimament s'ha esmentat que a l'esquerra abertzale han sorgit contradiccions entorn de la lluita armada. Com incideix aquesta situació en la reflexió d'ETA?
Aquesta situació no és nova, a l'esquerra abertzale sí hi ha persones que no estan d'acord amb la utilització de l'instrument de la lluita armada, i això, a més de ser respectable, és enriquidor. Perquè no és, de cap manera, la legitimitat de la lluita armada la qual crea contradiccions. Tampoc es posa en dubte que, per a assolir els nostres objectius, la lluita armada sigui un instrument polític. Per això, si hi ha adhesió amb la línia general i consens amb els objectius polítics, no veiem problema que l'esquerra abertzale tracti internament aquests temes, és a dir, a valorar i reflexionar sobre les accions polítiques portades a terme per mitjà de la lluita armada, a parlar sobre les conseqüències que genera aquest instrument polític.
-I què responen als qui diuen que ETA ha de desaparèixer o als qui afirmen que la lluita armada no té avui sentit?
Si mirem a la història recent d'aquest poble i a les seves ànsies de viure, veiem que després de la petició que ETA desaparegui s'amaga un gran sense-sentit. Al País Basc hi ha hagut altres organitzacions que han practicat la lluita armada, i fins i tot si ETA desaparegués no desapareixerien les raons per a la lluita armada, mentre persisteixi la situació d'opressió contra el nostre poble, sempre hi haurà ciutadans organitzats disposats a prendre les armes, per a garantir la supervivència del País Basc, perquè entenen que no hi ha una altra opció per a tenir un país lliure.
- |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: e.t.a.
|
|
per Ursego |
08 abr 2007
|
|
Es una verguenza que cedan espacio en esta web para promocionar un grupo terrorista. |
|
Re: O bé no és terrorista tota la classe política que ha expoliat a un poble perquè està venuda de cap a peus????
|
|
per poca-vergonya |
08 abr 2007
|
DECLARO XD
Contra la Llei de partits, la Constitució espanyola
i la Monarquia continuadora del franquisme.
Contra la tendència dels mass-merda a la criminalització de la dissidència política.
I...Per Ia defensa incondicional de Batasuna
!!!!
Per Ia Ilibertat de tots els presos politics i el lliure exercici d'autodeterminació dels pobles, que implica el dret a Ia separació (independència) i també Ia unió Iliure i consentida dins un agermanament universal (pobles en peu d'igualtat),
transició doncs, cap a formes més socials de relacions internacionals.
Dins Ia Ilarga Transició Politica que encara no ha estat definitivament tancada, Ia Llei de Partits no és un fet de més a afegir a Ia Ilarga IIista de Lleis i de mesures que marquen, en els darrers temps, una clara inflexió envers el tancament de Ia gran parèntesi de transició a favor del retorn al règim anterior que va fer Aznar en majoria absoluta i ara el telepredicador Losantos des la COPE: no, Ia Llei de Partits constitueix Ia direcció de tancar per una llarga estona la cuadratura del cercle del fonamentalisme neoconservador degenerat que amenaça seriosament la pervivència dels requisits mínims sobre els quals reposa, encara, l'existència de la nostra espècie coexistint amb les altres (espècies) i amb la Natura dins un planeta assetjat pel més nefast de tots els depredadors: la barbàrie de la guerra, el caos total, absolut i regressiu del capitalisme, dels seus Estats, de les seves institucions i de tot el seu personal politic-burocràtic.periodistic.
No són tan poques les veus que s'alcen en «defensa dels drets democàtics», de «les llibertats»… Són moltes més, encara, les Plataformes per defensar «tota mena de causes»…
Amb claredat perquè no és possible estar contra la Llei de partits i mantenir les posicions polítiques que mantenen Iniciativa, Esquerra Unida i tots els qui hi són, del PCC al POR, que es preparen per demanar el vot per governar amb el Psc-Psoe, per al Psoe de l´infatigable de Rodríguez Ibarra que demana a crits «la suspensió de l'Autonomia Basca».JA NI HA PROU D'AQUEST COLOR!
Qui són els terroristes a Venezuela, Chávez i tota la massa popular que està disposada a donar la seva vida o el permanent assetjament de les forces «internes» d'uns partits «tradicionals» que foren escombrats, de la patronal i dels cares blanques de l'exèrcit, tots en plena harmonia amb l'imperialisme més fort del planeta i la seva «intel.ligència» subnormal (CIA)?
És terrorista el proletariat argentí que encara té pantejada una revolució de signe social? O bé és terrorista tota la classe política que ha expoliat a un poble, l'argentí, perquè estava venuda de cap a peus al Banc Mundial, a l'Organirzació Mundial del Comerç, al Front Monetari Internacional, als interessos dels imperialismes més forts, entre els quals hi ha l'imperialisme espanyol, els seus bancs, les seves multinacionals de luxe?
Terroristes ho són els redactors de la Llei de partits que pretén avançar envers el tancament de la Transició Política en la seva vessant més reaccionària, l'aplicació de la Constitució Espanyola? Cal parlar clar i actuar en consequència: No es pot combatre la Llei de Partits sense un clar pronunciament contra la Constitució i la Monarquía! Vet aqui la delimitació! |
|
Re: e.t.a.
|
|
per petazeta |
08 abr 2007
|
Milers de bascos sense dret, però allò important és que no es parli d´això. Segons el baròmetre d´opinió pública una majoria de bascos està a favor de la legalització de Batasuna i la negociació d´Eta amb l´estat espanyol.
http://www.youtube.com/watch?v=-9NdwisgVTg
http://www.youtube.com/watch?v=EeTNiWOMM_w
http://www.youtube.com/watch?v=404ViiZ-Av0
Zapatero és un inutil i no pot controlar les estructures de l´estat, per tirar endavant una segona transició? Ja s´ho trobarà!
<div><br /><b><a href="http://www.dailymotion.com/video/x1c1jx_gora-euskal-herria-sozialista&qu;>Gora Euskal Herria Sozialista</a></b><br /><i>
<div><br /><b><a href="http://www.dailymotion.com/video/x10zmg_eta";>ETA</a></b><br /><i> |
|
Re: e.t.a.
|
|
per un |
09 abr 2007
|
|
ei nois, aquesta entrevista parla de molt de futur i tenint en compte el paper del PP-SOE, jo aquest futur que veuen tant positiu no el veig. que algú m'expliqui això de que l'estat francés reconeixerà el país vasc "francés" o que s'està avançant cap a la pau. expliquem-mo perke no ho pillo. |
|
Re: e.t.a.
|
|
per userda |
09 abr 2007
|
|
Al del primer comentario: no debe ser tan vergonzoso cuando ha sido reproducida por partes en toda la prensa generalista por muy de derechas que sea. Ahora, si lo que quieres es que cierren el Mundo... |
|
|
