Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: educació i societat : immigració
Menors no acompanyats a Catalunya [articles + un comentari del col·lectiu DRARI]
02 abr 2007
DOS ART�CULOS DEL DIARIO AVUI Y UN COMENTARIO DEL Col·lectiu DRARI :
Comentario del Col·lectiu DRARI :
Ante estos artículos, desde el Col·lectiu DRARI pels Drets de l'Infant queremos haceros unos comentarios :
Estos artículos más que información, nos parecen un publi-reportaje de los que la Generalitat de Catalunya y su entidad protectora y Tutora de menores, la Dgaia, Direcció General d'Atenció a la Infància, hacen varias veces al año.
No ofrece otras informaciones u opiniones, siendo que en la semana pasada quedaron claras las críticas, tanto en este diario como en La Vanguardia y en TV3, la televisión pública catalana, al Programa Barcelona-Tànger de repatriación de menores y de prevención de la migración precoz de éstos. Sería aceptable si fuera la presentación de este programa, pero es que en los dos últimos años la Dgaia y la Generalitat ya lo han presentado en público unas cuatro veces.
Por nuestra experiencia en el sector de los menores no acompañados, acumulada desde 1998, con nuestro trabajo en Catalunya y en red con organizaciones de Euskadi, Madrid, Andalucía, País Valenciano, Aragón, Cantabria, Ceuta, Melilla y Marruecos, :
Podemos asegurar que las cifras oficiales que ofrece la Dgaia son dudosas, pues nunca se sabe si corresponden a niños concretos y diferentes o a expedientes abiertos, pues es frecuente que un mismo niño tenga diferentes expedientes abiertos, con diferentes nombres, confrecuencia por estar escritos de manera diferente, o porque el niño ha ingresado más de una vez en el sistema de protección. También ocurre que comparando las cifras mes por mes no resultan los totales anuales que ofrece este mismo organismo.
Por otro lado, en estas cifras se contabilizan también a los niños que, habiendo pasado unos meses bajo tutela catalana (nunca con la Tutela formalmente asumida como por imperativo legal ha de ser), por miedo al mensaje de la repatriación que reciben cotidianamente, recibido como amenaza y no como garantía de sus Derechos, acaban abandonando su centro y Catalunya para huir a la calle y a otras comunidades autónomas, principalmente a Euskadi. Estas bajas constan oficialmente como fugas voluntarias, pero asímismo constan como niños acogidos en las cifras anuales que leemos más abajo.
Ocurre con estos niños que huyen por miedo a la repatriación y por las malas acogida y Tutela, que en la comunidad autónoma en la que finalmente terminan siendo acogidos tienen esperándoles la Orden de Repatriación que había solicitado Catalunya, y en muchos casos esta repatriación se ejecuta, según nuestro parecer, sin las debidas garantías que los Derechos del Niño requieren.
Por lo que hace a la realidad actual y cotidiana, sabemos que son pocos los niños repatriados anualmente desde Catalunya (15 en 2005, 17 en 2006, oficialmente), esto es debido a los desacuerdos políticos entre los gobiernos catalán, español y marroquí. Y también sabemos que son muchos los que huyen de Catalunya camino de Euskadi, Aragón, Cantabria, Asturies, etc, o los que se quedan en Catalunya en situación de calle, de desamparo. Actualmente se están ofreciendo y ejecutando repatriaciones de menores a los que no se ofrece este bonito Programa Barcelona-Tànger. Y a niños a los que se les ofrece el Programa, y que responden que no quieren ser repatriados, de alguna manera tienen la puerta abierta para que puedan abandonar su centro, constando entonces como fugas.
Lo que no explica este publi-reportaje en forma de artículo de prensa es que los centros y las actividades de atención y formación de menores del Programa Barcelona-Tànger todavía no son legales pues no están reconocidas por el organismo marroquí competente, quien debe autorizarles a acoger a niños. Y esto años después de publicitar el Programa y de tener en plantilla a unas 20 personas, desde directivos hasta educadores.
Finalmente comentar que el estudio que se hace de la familia sigue consistiendo en una llamada telefónica, por lo que ponemos en duda el valor de estos estudios sociales familiares y la valoración posterior sobre el Interés Superior del Menor y si éste debe volver a la casa familiar o quedarse en su centro.
Col·lectiu DRARI دراري d'Investigació Acció Participativa pels Drets de l'Infant

Diari avui :
immigració
Cau un 10% l'arribada de nens immigrants sols a Catalunya
Atenció a la Infància va acollir l'any passat 602 menors estrangers i 669 el 2005
Només al novembre en van arribar 60
Més del 95% procedeixen de la zona del Magrib i sobretot de la ciutat de Tànger
Sònia Pau
L'arribada de menors immigrants sols no s'atura, però es frena. Catalunya, i sobretot Barcelona, continuen sent un destí de somni per als nens marroquins disposats a buscar-se la vida lluny de casa, tot i que la vigilància a les fronteres i algunes mesures del control que ha pres el govern marroquí a conseqüència de la pressió de les autoritats europees els ho posa cada cop més difícil. Això, traduït en dades, significa que l'any passat la direcció general d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) en va atendre un 10% menys que el 2005: 602 l'any 2006 i 669, l'any anterior.

De totes maneres, són xifres que estan lluny dels 759 atesos el 2001 i sobretot dels 1.139 del 2002. Hi va haver una davallada, però les arribades es van tornar a disparar entre el setembre i l'octubre del 2004. Aquell any es va tancar amb 528.

Malgrat la frenada que mostra el balanç de la DGAIA de l'any passat, en només dos mesos -octubre i novembre-, en van arribar 113. Mentre que al març van ser només 12, a l'octubre es van obrir 53 nous expedients de menors estrangers sense referents familiars i al novembre, 60. Van ser els dos mesos amb més arribades, situacions que ja s'havien viscut el setembre i el març del 2005.

Pel que fa a orígens, més del 95% provenen del Magrib i per això s'ha posat en marxa el programa Barcelona-Tànger amb un doble objectiu: evitar que els nois emigrin del Marroc cap a Europa quan encara no tenen ni tan sols edat per treballar i consensuar i tutelar el retorn d'alguns dels que són a centres de la DGAIA i estan disposats a tornar amb la família.

Immigració Innovar per prevenir que els menors marroquins fugin a Europa Reportatge
El camí de retorn
cooperar · El programa Barcelona-Tànger ofereix formació i feina als joves del Marroc perquè no hagin d'emigrar
a casa · S'intentarà que 200 dels que són en centres d'atenció a la infància acceptin tornar
ajuda · El projecte acompanyarà els infants disposats a retornar per evitar la sensació de fracàs
Sònia Pau
Hostaleria, informàtica, tèxtil i construcció són oficis amb futur al Marroc. Tot i que les empreses busquen persones ben preparades per treballar-hi, les notícies mostren dia rere dia com molts joves marroquins fugen per anar a buscar un Eldorado a Europa. Són els nens immigrants no acompanyats. Tenen entre 14 i 17 anys i emigren per anar a treballar sense tenir edat legal per fer-ho, per enviar diners a la família i alguns per, més endavant, intentar portar a Catalunya pares i germans. N'hi ha que marxen amb el consentiment patern, perquè la família considera que un fill jove amb ganes de treballar és el millor membre de la família per iniciar un projecte migratori, però també n'hi ha que fugen sense que la família en sàpiga res.

Amb aquests elements a sobre de la taula i amb l'evidència que la direcció general d'Atenció a la Infància (DGAIA) va atendre l'any passat 602 menors estrangers sols dels quals el 90% són del Magrib, des de Catalunya s'ha posat en marxa el programa Barcelona-Tànger, un projecte de cooperació i desenvolupament amb el Marroc que té com a objectiu la formació i inserció laboral dels menors per evitar que emigrin per treballar.

"Encara estem en el moment de cuinar-lo i ho fem amb ingredients consolidats". És l'expressió culinària que fa servir el director tècnic del programa, Andreu Camps, per explicar en quin moment es troba tot plegat. Una de les primeres coses que cal fer és identificar les famílies dels menors que ara són als centres de la DGAIA. "Hem de buscar l'acord amb la família i amb el menor -subratlla- i el programa fa de mitjancer. La família ha de voler rebre el noi, i el noi ha d'acceptar el trasllat i ser inserit a través de la formació laboral". Desenes d'estudis ho demostren i les experiències de les ONG que treballen amb aquests nois al Marroc ho tenen perfectament constatat: n'hi ha que han arribat a l'Estat cinc cops, han estat retornats cinc cops i ho tornen a intentar. El seu somni és treballar a Europa i que siguin retornats es veu com un fracàs.

És per això que la funció del Barcelona-Tànger és tutelar el retorn, crear-los prou expectatives de formació i de feina al Marroc mateix perquè no hagin de marxar, i també per acollir els que estiguin disposats a tornar a casa. "Hem de desenvolupar bones alternatives per fer els retorns amb garanties, generar complicitats i que tornar no sigui en cap cas un fracàs personal", diu Camps.


Potenciar la prevenció

Per ara s'està treballant en la identificació de les famílies dels menors marroquins que han arribat a Catalunya, s'està organitzant un treball en xarxa amb les entitats del Marroc per millorar les fórmules de prevenció per evitar que els menors marxin i també s'han començat a adequar els espais on es formaran els formadors i on aquests faran els cursos per als menors. "Estem una mica més enllà de la fase de posar els fonaments", diu el director aquest cop fent servir una expressió del sector de la construcció i admet que una altra feina -"potser de les més feixugues"- és negociar amb el govern del Marroc. "Parlem molt amb les autoritats marroquines i sabem que valoren que els tinguem en compte", assenyala i destaca que el Barcelona-Tànger pretén corregir la tendència sovint de prepotència de la cooperació europea a l'estranger.

La intenció és que en tres anys entre 210 i 250 menors tornin al Marroc, vagin a classe, facin pràctiques en una empresa i trobin feina. Els primers retorns voluntaris podrien ser abans del juny. Passats els tres anys s'haurà d'avaluar l'experiència i, si ha funcionat. La idea és que el mantingui el Marroc per evitar que els seus menors emigrin.

Amb la col·laboració del Consorci de Promoció Comercial de Catalunya (COPCA), cal encara convèncer les empreses que s'hi involucrin i acullin els nois en pràctiques. "Exigeix un treball prudent i aquí no funcionen els anuncis grandiloqüents", subratlla. Però això no és el més urgent perquè la inserció laboral serà el final d'un cicle que tot just acaba de començar.

Col·lectiu DRARI دراري d'Investigació Acció Participativa pels Drets de l'Infant
Colectivo DRARI دراري de Investigación Acción Participativa por los Derechos del Niño
DRARI دراري Haurren Eskubideen Aldeko Ikerketa Ekintza Partaidetza Kolektiboa
Collectif DRARI دراري de Recherche et d'Action Participative pour les Droits de l'Enfant
Collective DRARI دراري of Participative Investigation Action by the Rights of the Child

DRARI.Col.lectiu.IAP.Drets.Infant ARROBA gmail.com
DRARI.Jurista ARROBA gmail.com
DRARI.Hemeroteca ARROBA gmail.com
DRARI.Biblioteca.Drets.Infant ARROBA gmail.com

This work is in the public domain
Sindicat