|
|
|
|
|
Notícies :: un altre món és aquí : guerra |
|
Arguments a favor de l'objecció de consciència fiscal
|
|
|
per boicot preventiu |
02 abr 2007
|
|
NOMÉS EN UNA HORA els estats es gasten 86 milions d'euros en els exèrcits, NOMÉS EN UNA HORA 1.800 nens i nenes moren en els països del Tercer Món |
Aquesta dada, una de les moltes que es podrien donar, serveix per fer palesa una realitat: el sistema militar, poderosa màquina productora i, a la vegada, consumidora d'armes i estratègies perquè unes persones dominin a d'altres, està produint ja, ni que sigui pel desviament de recursos econòmics d'àrees que necessiten atenció urgent, estralls en la humanitat i en el seu entorn. I intenten amagar-ho sota el nom de "defensa".
Aquest any, altre cop, l'Estat ha elaborat uns pressupostos una part substancial dels quals es dedica a despeses militars. Els diners d'aquests pressupostos els hem de posar entre tots. Una part important ja ens l'han treta mitjançant els impostos indirectes (IVA, essencialment), d'altres els obtenen mitjançant l'anomenat "deute públic", però una altra part és la que nosaltres posem directament en els comptes d'Hisenda a través de l'impost sobre la renda.
Aquest és un bon moment per plantejar-nos la nostra posició sobre les despeses militars. Hi ha dues possibilitats: col·laborar-hi o no col·laborar-hi. En aquest fullet convoquem a la no-col·laboració, a la desobediència civil a les intencions de l'Estat de fer-nos partícips de la injustícia: se l'ha de denunciar públicament i negar-li els mitjans materials per fer-ho. L'Estat no ho voldrà acceptar. Intentarà sotmetre'ns i s'ha de reconèixer que és poderós, a la seva manera, però igualment s'ha de ser conscient que quan el món està a punt de ser destruït només per culpa de l'armament emmagatzemat, quan els militars van adquirint cada vegada més pes econòmic dintre del sistema mentre diuen que cedeixen pes polític, hem d'assumir la nostra responsabilitat individual per tal d'aconseguir que això canviï.
Nosaltres ho anem dient des de l'any 1984, i aquest any ho tornem a repetir, malauradament: les guerres continuen a tot el planeta, n'acaben unes i en comencen d'altres; la investigació militar no s'atura, ja que tots desitgen tenir l'arma més poderosa amb afany de poder -a la vegada que el seu comerç augmenta, sobretot en països subdesenvolupats- per a una submissió i un control millors de la població civil. Sota aquestes realitats fem nostre el desig de treballar pel Desarmament, la Justícia i la Solidaritat Internacional, amb un compromís ferm de continuar endavant malgrat tots els obstacles que intentin posar-nos.
El 1849, el nord-americà Henry David Thoreau analitzava, en el seu assaig titulat "Desobediència civil", la situació del seu país, en el qual, assenyalava, una sisena part de la població estava sotmesa a l'esclavitud, i l'exèrcit del qual havia envaït Mèxic. En un moment del seu treball deia: "Em veig enfrontat a aquest govern americà directament i cara a cara una vegada a l'any, només, en la persona de recaptador d'impostos. Llavors aquest diu: "Reconeix-me". I la manera més senzilla, més pràctica i, en l'actual estat de coses, més indispensable de tractar-lo en aquesta matèria és dir-li que no". Avui, a l'Europa desenvolupada de principis del segle XXI, ens trobem l'Estat bastant més sovint, però la declaració de la renda continua sent, en la majoria dels casos, l'única ocasió que tenim d'arreglar els comptes amb ell.
Ha arribat el moment de pagar, diuen, però hi ha qui creu que ha arribat el moment d'analitzar. I com que es tracta de contribuir a les despeses de l'Estat, veiem que, entre les partides pressupostades, n'hi ha una que, sota el nom de "defensa", s'emporta una bona (mala) quantitat de milions. Aquesta "defensa" no és la nostra defensa:
Defensa de qui?, defensa de què?, defensa davant de qui?, defensa per a qui?
Si ens preguntessin a cada un de nosaltres què és el que s'ha de defensar s'obtindrien moltes respostes: la qualitat de la vida, el dret a la salut, l'accés a la cultura, el respecte als drets humans, l'entorn natural, la no-explotació dels uns pels altres, les minories davant les majories... Moltes respostes possibles i totes sota un denominador comú: cap, absolutament cap, relacionada amb allò que l'Estat defensa per mitjà dels exèrcits.
(La no-violència, arma política, textos recopilats per Gonzalo Arias, Editorial Nova Terra, Barcelona, 1976)
Va ser aquest esperit el que, el 1983, va portar l'Assemblea Andalusa de No-violència a plantejar-se la idea d'objecció de consciència fiscal com a resposta a l'aparició de la Llei de dotacions pressupostàries per al sosteniment de les Forces Armades de 1982, que pretenia, en el termini de vuit anys, acomodar l'aparell militar espanyol a l'estructura de l'OTAN. El 1984 es va convertir en la primera campanya d'objecció fiscal als impostos militars.
Tècnicament, l'objecció fiscal consisteix a desviar de l'impost sobre la renda de les persones físiques el percentatge que correspon al Ministeri de Defensa, d'acord amb els pressupostos de l'Estat, o una quantitat fixa.
Aquests diners, que digui el que digui la llei de pressupostos no es destinarien a la defensa de la societat, sinó a la preparació de les guerres en defensa d'uns quants, es desvia cap a finalitats socialment útils: qui fa objecció fiscal ingressa l'import de la seva objecció en el compte d'un projecte alternatiu, i inclou el resguard de la seva acció i una carta explicativa amb la resta de papers de la declaració.
Com veieu, no es tracta de pagar menys impostos. Es paga exactament el mateix, però fent ús de l'irrenunciable dret a l'objecció de consciència, l'objector o objectora fiscal es nega a col·laborar al manteniment de l'aparell militar i opta per lliurar directament aquesta part del seu impost a alguna cosa que veritablement el defensa. No es tracta tampoc d'arreglar tan sols un problema personal, sinó que es tracta també d'una implicació en la lluita per un món on la pau no sigui la victòria de qui estigui més armat, sinó el resultat de la justícia. L'objecció fiscal es constitueix així en una lluita que, a més del seu caràcter de resistència a les coses militars, té un component fort de solidaritat: des del primer moment va quedar ben clar que l'objecció de consciència fiscal a les despeses militars treballaria també per impulsar altres lluites que, portades a terme per tota una sèrie de moviments i grups, estructuraven en conjunt el que es podria anomenar una defensa alternativa, i progressaven en el desenvolupament i la justícia social. Aquest aspecte va quedar més clar quan es van llançar els anomenats "projectes col·lectius". És l'objector o objectora fiscal qui decideix on enviar els diners de la seva objecció fiscal. |
Mira també:
http://www.solidaries.org/ofiscal/assessoria.htm
http://www.pangea.org/campanyaUE/alternatives/fiscal.php
|
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Arguments a favor de l'objecció de consciència fiscal
|
per tgnapau
tgnapau ARROBA tarragona.tin |
02 abr 2007
|
Veig que aporteu alguns arguments sobre l'objecció fiscal amb la web de Girona i una web molt obsoleta, per tant, us informo que el passat 24 de març es va reunir l'Assemblea d'Objecció Fiscal de Catalunya (Justicia i Pau, Barcelona, Sant Cugat, Manresa, Sabadell, Tarragona, CGT...) amb la finalitat, sobretot, de preparar la propera campanya d'Objecció Fiscal a la despesa militar pel que fa a materials, actualització de webs, accions com lliuraments col·lectius de declaracions amb OF, campanya de premsa, etc.
Malgrat que la informació és encara del 2006 (com la web de Girona) afegeixo un parell d'enllaços sobre objecció fiscal.
Seguirem informant.
http://www.objecciofiscal.org
http://usuaris.tinet.org/tgnapau |
|
|
