|
|
|
Notícies :: laboral |
|
Els sindicats denuncien que Andorra no té cap Dret laboral
|
|
|
per intersindical |
02 abr 2007
|
|
FORAT NEGRE Ni contractes, ni convenis, ni comitès d'empresa DESEMPARAMENT L'acomiadament és lliure i els treballadors financen les despeses dels accidents laborals |
extret del Diari Avui
La falta d'un reconeixement legal sòlid dels drets laborals a Andorra, després de 14 anys de Constitució, amenaça amb un Primer de Maig calent al Principat. Els sindicats denuncien que el govern del Partit Liberal d'Albert Pintat és el braç polÃtic de la patronal, i que el paÃs està sotmès a "una dictadura econòmica", segons el secretari general de la Unió Sindical d'Andorra (USdA), Gabriel Ubach, la veu de 3.000 treballadors.
Des de la votació del text constitucional, l'any 1993, només s'ha aprovat una llei del contracte de treball, del 2003, i els sindicats volen que aquesta norma es canviï per eliminar el contracte verbal i l'acomiadament lliure, "l'espasa de Dà mocles que penja sobre qualsevol treballador d'Andorra", afirma Ubach. També reclamen una llei sindical i una sobre la seguretat i la higiene en el treball, els esborranys de les quals el govern ha promès enllestir abans de l'1 de maig.
Pà nic a represà lies
Els sindicats andorrans combaten també el "pà nic a represà lies" que, segons Ubach, tenen molts treballadors al paÃs. "La por de la gent és un dels problemes més grans. Tret dels funcionaris, ningú s'atreveix a fer res", manifesta el secretari general de l'USdA.
Alerta que "hi ha persones que, després de treballar 40 anys al paÃs, cobren pensions de poc més de 400 euros amb lloguers de 900" i que "el 70 per cent dels sous són mileuristes". Ubach creu que Andorra va a la deriva i per això les estadÃstiques revelen que "vuit de cada deu treballadors no fa ni deu anys que viuen al paÃs". Veu llunyana una possibilitat de canvi: "Hi ha uns 80.000 ciutadans, dels quals 20.000 votaran i els vots de 8.000 d'aquests faran la majoria. Un 10 per cent decideix el futur de tot el paÃs".
Des del Consell Regional Intersindical Pirimed, que agrupa sindicats de les zones frontereres de Catalunya, França i Andorra, Joana Agudo va criticar la "manca absoluta de drets" i "l'explotació dels treballadors" que es viu a Andorra. Agudo va exigir que s'aprovin les lleis pendents.
Drets que són tabú
SENSE LLEI · Els treballadors andorrans se senten atrapats pel marc legal REPRESÀLIA · Un transportista, acomiadat després de denunciar irregularitats en una obra pública ACCIDENT · Una infermera que reclamava per malaltia laboral va acabar controlant els parquÃmetres de l'hospital
No és habitual que treballadors d'Andorra donin la cara per denunciar abusos en el seus llocs de treball. Només persones que se'n van, que se n'han anat o que ja no tenen res a perdre s'atreveixen a explicar l'experiència. Una d'aquestes veus és la d'Ã?lvaro AbadÃa. Fa 32 anys que va arribar a Andorra i ara diu que se'n va a Espanya, fart del tarannà del paÃs pirinenc. "No és por el que té la gent, és pà nic, però la gent només protesta en converses al bar. En aquest paÃs te n'adones que lluitar no paga la pena perquè ningú vol mullar-se i aixà és com la patronal fa el que vol", diu fastiguejat.
Fa tres anys, AbadÃa i dos companys van perdre la feina en una companyia d'autocars després de muntar un sindicat de conductors des del qual poguessin reclamar que se'ls paguessin les hores extres que feien, excedint-se del lÃmit legal en la jornada laboral, fixat en deu hores. AbadÃa denuncia maniobres per avortar la introducció d'idees sindicals entre els conductors ja que, segons diu, les companyies del sector "es van posar d'acord per pagar conjuntament les indemnitzacions" als tres acomiadats i, a més, van fer front comú per no donar-los feina.
Vetat en el transport de viatgers es va recol·locar al sector de conducció de camions de la construcció. "Vaig sortir de les brases per caure a les flames", assegura AbadÃa. "Les condicions són de por -remarca-. En una obra pública com la del túnel dels Dos Valires es cometen autèntiques barbaritats, amb jornades de 36 hores seguides o 12 obligatòries, quan el mà xim són 10". Precisament en aquesta obra, on treballa l'espanyola Dragados, hi va morir fa poques setmanes un jove portuguès de 23 anys després que el camió que conduïa el primer dia de feina i sense tenir cap tipus de llicència va caure per un talús.
Part del problema prové de l'actitud dels mateixos treballadors. "Molts immigrants portuguesos i espanyols no valoren la seva pròpia feina i no reclamen cobrar un salari digne, s'arreglen el sou fent més hores, en les condicions que sigui". AbadÃa es va presentar a Inspecció de Treball per denunciar un rosari d'irregularitats: "L'inspector de Treball -pagat pel govern- em va dir que havia de fer-ho per escrit i firmar-ho". No ho va fer per evitar-se un "suïcidi laboral". Sobre les denúncies a les obres del túnel dels Dos Valires, fonts del govern han manifestat que en projectes d'aquest volum acostumen a produir-se queixes però que Inspecció de Treball, que depèn del ministeri de JustÃcia i Interior, encapçalat per Josep Maria Cabanes, no pot actuar si les denúncies no es formulen per escrit. Les mateixes fonts apunten que són obres promogudes pel govern però que s'encarreguen a empreses que en subcontracten d'altres, fet que fa difÃcil esbrinar el fons de les denúncies.
Qui no tira la tovallola és Concepció Faraudo, una catalana de 67 anys que als anys 80 es va contagiar d'hepatitis C quan treballava com a auxiliar d'infermeria, en condicions "primitives", al laboratori del centre hospitalari públic de Meritxell. Des d'aleshores lluita perquè se li reconegui que la infecció va ser un accident laboral i, a hores d'ara, encara no ho ha aconseguit. L'any 2004 va amenaçar de fer una vaga de fam i el cap de govern, Albert Pintat, la va rebre. Li va prometre estudiar el cas i un any després li van comunicar que li donarien 60.000 euros que, de moment, no ha cobrat. "Amb els diners em volen tapar la boca", assegura.
Per recomanació dels metges va anar demanant al centre hospitalari que li donessin feines compatibles amb la malaltia, mentre seguia reclamant. Finalment, la van col·locar a controlar el parquÃmetre a l'aparcament del centre, canvi que l'afectada considera un tracte "degradant". "He hagut de lluitar per tot i no en una fà brica de pantalons, sinó en un centre hospitalari on, en principi, haurien de saber què és una malaltia", es queixa Faraudo. Actualment cobra 470 euros de pensió i en paga 600 pel lloguer del pis on viu. "Andorra és una casa que la pinten molt maca de fora, però els que hi vivim a dins estem ensorrats", denuncia.
02-04-2007 Avui |
This work is in the public domain |
|
Re: Els sindicats denuncien que Andorra no té cap Dret laboral
|
|
per oriol |
03 abr 2007
|
Intersindical, doncs a veure si feu que aquest tripartit "d'esquerres" ple de gent de doble militancia erc-intersindical fagi presió al govern de Andorra per a que millori la situació dels treballadors a Andorra.
Intersindical-CATAC-ETC..
nes acció i lliuta i menys signar convenis de merda junt amb CCOO-UGT |
|
Visca la Associacio Internacional dels Treballadors
|
|
per Cenetista |
04 abr 2007
|
Doncs a la CNT-AIT també tractem conflictes laborals existents a la comarca d'Andorra, perquè la nostra solidaritat no té fronteres; ni territorials ni legislatives.
Els i les afiliades de CNT-AIT tenim assegurada la millor cobertura: la solidaritat internacional.
Ni a en Pere Tubau de Soldeu, ni a cap altre empresari li servirà el refugi de les artificials fronteres que ens volen imposar a la classe treballadora.
http://www.cnt.es/flsteruel/andorra/ |
