|
Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
|
|
Notícies :: criminalització i repressió |
|
El Tractament d'excepció que pateixen els presos d'Action Directe s'ha endurit.
|
|
|
per A |
30 mar 2007
|
|
El Tractament d'excepció que pateixen els presos d'Action Directe s'ha endurit encara més el 2006, amb la posada en marxa d'una nova jurisdicció "anti-terrorista". |
Les peticions de llibertat condicional i de suspensió de pena per raons mèdiques eren examinades fins ara per la jurisdicció del lloc d'empresonament. A partir d'ara, les peticions dels condemnats per "actes de terrorisme" han de ser examinades a París.
El darrer 9 d'octubre, Nathalie Ménigon va experimentar aquest dispositiu, que centralitza més a prop del poder les decisions que afecten els presos polítics. Es va trobar a Bapaume (el seu lloc d'empresonament) sola davant d'una càmera (recordem que pateix seqüeles de dos accidents vasculars cerebrals), espectadora forçosa d'una nova paròdia de justícia. A 150 kms. d'allà, el seu advocat l'ajudava davant del jutge Bernard Lugan, a París. Impossible per a la detinguda d'entrevistar-se a soles amb el seu advocat defensor, com en les compareixences habituals.
El 24 d'octubre, la seva petició de suspensió de pena per raons mèdiques va ser rebutjada per aquest tribunal d'aplicació de penes de París "encarregat de les infraccions terroristes".
Georges Cipriani, Nathalie Ménigon i Jean-Marc Rouillan compareixeran aviat davant d'aquest tribunal per a noves peticions de llibertat condicional.
Régis Schleicher, que pensava sortir ràpidament, acaba de veure com li han notificat que no podrà presentar cap petició de llibertat condicional abans del 2009, és a dir, vint-i-cinc anys després de la seva detenció! La raó invocada: una temptativa d'evasió, el 2003, per la qual ha estat condemnat recentment a cinc anys de presó (acarnissament amb els que ja es tenen...). Aquesta jurisdicció especial li prohibeix demanar cap petició de llibertat condicional fins que no hagi complert la meitat de la pena... comptant a partir de la data de la condemna! Això no és pas la regla en la matèria: en el procediment "normal", es compta el temps de la pena des del començament de l'empresonament. Per tant aquí, per defecte (donat que mai ha abandonat la presó), el temps de la pena hauria de començar a computar el dia dels fets (2003).
Darrera d’aquests rebuigs sistemàtics per alliberar-los està la qüestió incessant del seu penediment. Mentre no reneguin, no sortiran i romandran fora de la societat. Aquest és el missatge d'aquestes diferents jurisdiccions. L'estat vol fer-los pagar el seu compromís polític.
--------
http://www.llibertatsebas.info/ |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Jurisdiccions especials... fins el final!
|
|
per a |
30 mar 2007
|
Jurisdiccions especials... fins el final!
Des del 23 de gener del 2006 noves disposicions regeixen el tractament de les peticions de llibertat condicional dels camarades d'Action Directe (vegeu el text "El tractament d'excepció..."). Un article de la llei promulgada en aquesta data institueix en efecte una nova jurisdicció especial, sota pretext de lluitar contra el terrorisme.
Quanta creativitat en les lleis d'excepció (o en les excepcions de la llei...) des de la seva detenció! Mesures especials per a llur detenció preventiva, condicions particulars aplicades des de llur detenció -inclosa la preventiva-, creació de tribunals extraordinaris (compostos només de magistrats) per a llurs processos... i ara, una estructura centralitzada, creada especialment per tal d'examinar llurs demandes de llibertat condicional.
En la seva guerra contra els presos polÃtics, l'estat francès utilitzarà fins el final jurisdiccions especials. La noció de "terrorisme" permet una veritable inflació de disposicions penals que van sempre més lluny amb la instal·lació de jurisdiccions especials i lliberticides, sense que faci falta parlar de l'arsenal posat per la Unió Europea. No són només els Estats Units els que fan desaparèixer progressivament les darreres garanties susceptibles d'oposar-se a tot el poder de l'estat.
El gener del 2006 es va promulgar la "llei relativa a la lluita contra el terrorisme que inclou disposicions diverses relatives a la seguretat i als controls fronterers". entre les decisions aplicables als militants revolucionaris empresonats, l'article 14 tracta les peticions de llibertat condicional. Aquest article indica:
"Per derogació de les disposicions de l'article 712-10 [del codi de procediment penal], només li competeix al jutge l'aplicació de les penes del tribunal de gran instà ncia de ParÃs, el tribunal de l'aplicació de penes de ParÃs i la cambra de l'aplicació de penes del tribunal d'apel·lacions de ParÃs per prendre les decisions respecte les persones condemnades per una infracció inclosa en el camp d'aplicació de l'article 706-16, qualsevol que sigui el lloc de detenció o de residència del condemnat.
"Aquestes decisions es prenen després de l'avÃs del jutge de l'aplicació de les penes competent, en aplicació de l'article 712-10.
"Per a l'exercici de llurs atribucions, els magistrats de les jurisdiccions mencionades en el primer parà graf es poden desplaçar per tot el territori nacional, sense perjudici de l'aplicació de les disposicions de l'article 706-71 sobre la utilització dels mitjans de telecomunicacions."
Aquest article indica clarament que es tracta d'una disposició particular presa per a una única categoria de presos i que, a partir d'ara, totes les decisions són centralitzades a ParÃs. Això afecta tant Georges Cipriani, Nathalie Ménigon, Jean-Marc Rouillan com Régis Schleicher (abans d'això, eren les jurisdiccions d'on depenia llur lloc de detenció les que eren competents).
Si aquesta llei ha donat lloc a algunes mobilitzacions (respecte la vigilà ncia dels accessos a internet i de les comunicacions electròniques, per exemple), aquest article no ha cridat especialment l'atenció. I és que afecta un nombre molt petit de presos i que, per fer-la passar, s'agita el drap vermell del "terrorisme" (s'entén a més "internacional") i també que, de tota manera, la presó encara mobilitza massa poc.
I no obstant, és la darrera anella d'una cadena espantosa. Aquell qui cobreix les disposicions especials. Aquell que, posant entre les mans d'una jurisdicció particular la possibilitat que existeix normalment per a cada pres d'obtenir l'alliberament, és potser la més terrible: permet el manteniment de la detenció "ad vitam aeternam".
És aquest procediment el que ha inaugurat el passat 2 d'octubre el militant basc Filipe Bidart, empresonat des de fa quasi dinou anys. La seva petició de llibertat condicional fou rebutjada el 17 d'octubre, malgrat els informes favorables del director de la presó de Clairvaux, del procurador del tribunal de Troyes i del jutge d'aplicació de les penes de Troyes. Efectivament acomplia totes les condicions per beneficiar-se (treball, domicili, indemnització de les vÃctimes.). Com ha afirmat el seu advocat, que va denunciar aquesta decisió polÃtica disfressada d'arguments jurÃdics: "L'estat vol fer-li pagar el seu compromÃs polÃtic".
Sabem bé que tota posta en llibertat -sobretot per als presos polÃtics- és excepcional i arbitrà ria pels quatre costats: les xifres, a França, revelen com és de discrecional aquestes postes en llibertat. A cada compareixença per a una petició de llibertat condicional, l’estat, per mitjà dels seus tribunals, exigeix explÃcitament dels militants revolucionaris a la presó que es “penedeixinâ€?. Inclús si totes les altres condicions s’acompleixen, només aquest criteri és el determinant. És per les seves idees, per tant, que els segueixen tenint a la presó.
Locals o no, les jurisdiccions han estat sempre clarament a les ordres del poder. Però, si la prà ctica és coneguda, la institucionalització d’aquesta prà ctica és, al contrari, encara més greu. Avui és l’estat, mitjançant aquesta jurisdicció parisina, és a dir, d’un jutge d’aplicació de les penes “antiterroristaâ€? amb seu a ParÃs, qui prendrà les decisions. És això el que s’inscriu a la llei! |
|
Jurisdiccions especials...fins el final!
|
|
per a |
30 mar 2007
|
Des del 23 de gener del 2006 noves disposicions regeixen el tractament de les peticions de llibertat condicional dels camarades d'Action Directe (vegeu el text "El tractament d'excepció..."). Un article de la llei promulgada en aquesta data institueix en efecte una nova jurisdicció especial, sota pretext de lluitar contra el terrorisme.
Quanta creativitat en les lleis d'excepció (o en les excepcions de la llei...) des de la seva detenció! Mesures especials per a llur detenció preventiva, condicions particulars aplicades des de llur detenció -inclosa la preventiva-, creació de tribunals extraordinaris (compostos només de magistrats) per a llurs processos... i ara, una estructura centralitzada, creada especialment per tal d'examinar llurs demandes de llibertat condicional.
En la seva guerra contra els presos polÃtics, l'estat francès utilitzarà fins el final jurisdiccions especials. La noció de "terrorisme" permet una veritable inflació de disposicions penals que van sempre més lluny amb la instal·lació de jurisdiccions especials i lliberticides, sense que faci falta parlar de l'arsenal posat per la Unió Europea. No són només els Estats Units els que fan desaparèixer progressivament les darreres garanties susceptibles d'oposar-se a tot el poder de l'estat.
El gener del 2006 es va promulgar la "llei relativa a la lluita contra el terrorisme que inclou disposicions diverses relatives a la seguretat i als controls fronterers". entre les decisions aplicables als militants revolucionaris empresonats, l'article 14 tracta les peticions de llibertat condicional. Aquest article indica:
"Per derogació de les disposicions de l'article 712-10 [del codi de procediment penal], només li competeix al jutge l'aplicació de les penes del tribunal de gran instà ncia de ParÃs, el tribunal de l'aplicació de penes de ParÃs i la cambra de l'aplicació de penes del tribunal d'apel·lacions de ParÃs per prendre les decisions respecte les persones condemnades per una infracció inclosa en el camp d'aplicació de l'article 706-16, qualsevol que sigui el lloc de detenció o de residència del condemnat.
"Aquestes decisions es prenen després de l'avÃs del jutge de l'aplicació de les penes competent, en aplicació de l'article 712-10.
"Per a l'exercici de llurs atribucions, els magistrats de les jurisdiccions mencionades en el primer parà graf es poden desplaçar per tot el territori nacional, sense perjudici de l'aplicació de les disposicions de l'article 706-71 sobre la utilització dels mitjans de telecomunicacions."
Aquest article indica clarament que es tracta d'una disposició particular presa per a una única categoria de presos i que, a partir d'ara, totes les decisions són centralitzades a ParÃs. Això afecta tant Georges Cipriani, Nathalie Ménigon, Jean-Marc Rouillan com Régis Schleicher (abans d'això, eren les jurisdiccions d'on depenia llur lloc de detenció les que eren competents).
Si aquesta llei ha donat lloc a algunes mobilitzacions (respecte la vigilà ncia dels accessos a internet i de les comunicacions electròniques, per exemple), aquest article no ha cridat especialment l'atenció. I és que afecta un nombre molt petit de presos i que, per fer-la passar, s'agita el drap vermell del "terrorisme" (s'entén a més "internacional") i també que, de tota manera, la presó encara mobilitza massa poc.
I no obstant, és la darrera anella d'una cadena espantosa. Aquell qui cobreix les disposicions especials. Aquell que, posant entre les mans d'una jurisdicció particular la possibilitat que existeix normalment per a cada pres d'obtenir l'alliberament, és potser la més terrible: permet el manteniment de la detenció "ad vitam aeternam".
És aquest procediment el que ha inaugurat el passat 2 d'octubre el militant basc Filipe Bidart, empresonat des de fa quasi dinou anys. La seva petició de llibertat condicional fou rebutjada el 17 d'octubre, malgrat els informes favorables del director de la presó de Clairvaux, del procurador del tribunal de Troyes i del jutge d'aplicació de les penes de Troyes. Efectivament acomplia totes les condicions per beneficiar-se (treball, domicili, indemnització de les vÃctimes.). Com ha afirmat el seu advocat, que va denunciar aquesta decisió polÃtica disfressada d'arguments jurÃdics: "L'estat vol fer-li pagar el seu compromÃs polÃtic".
Sabem bé que tota posta en llibertat -sobretot per als presos polÃtics- és excepcional i arbitrà ria pels quatre costats: les xifres, a França, revelen com és de discrecional aquestes postes en llibertat. A cada compareixença per a una petició de llibertat condicional, l’estat, per mitjà dels seus tribunals, exigeix explÃcitament dels militants revolucionaris a la presó que es “penedeixinâ€?. Inclús si totes les altres condicions s’acompleixen, només aquest criteri és el determinant. És per les seves idees, per tant, que els segueixen tenint a la presó.
Locals o no, les jurisdiccions han estat sempre clarament a les ordres del poder. Però, si la prà ctica és coneguda, la institucionalització d’aquesta prà ctica és, al contrari, encara més greu. Avui és l’estat, mitjançant aquesta jurisdicció parisina, és a dir, d’un jutge d’aplicació de les penes “antiterroristaâ€? amb seu a ParÃs, qui prendrà les decisions. És això el que s’inscriu a la llei! |
Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more
|
