Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: altres temes
Una de almogávares. PATENTE DE CORSO
28 mar 2007
http://www.capitanalatriste.com/escritor.html?s=patentescorso/pc_29may05
PATENTE DE CORSO
Una de almogávares

ARTURO PÉREZ-REVERTE | El Semanal | 29 de mayo de 2005

En capitanalatriste.com reproducimos las columnas publicadas por Arturo Pérez-Reverte en "El Semanal". En el nuevo número de la revista comenta: "De ellos no se acuerda casi nadie. Eran políticamente incorrectos".

De ese centenario se ha hablado poco, pues nadie puede hacerse fotos a su costa. Hace setecientos años justos, además de salvar el imperio bizantino del avance turco, los almogávares arrasaron Grecia. Fue un episodio sólo comparable a la conquista de América por bandas de aventureros sin nada que perder salvo el pellejo –que se cotizaba a la baja– y con todo por ganar si salían vivos. Pero en esta España donde los libros escolares no los determina la memoria, sino el pesebre donde trinca tanto sinvergüenza periférico y central, esas historias han sido eliminadas, o manipuladas en beneficio de los golfos que organizan el negocio en plazos de cuatro años: los que van de una urna a otra. El resto importa un carajo. De los almogávares, como de lo demás, no se acuerda casi nadie. Eran políticamente incorrectos.

Madrugando el siglo XIV, el emperador de Bizancio pidió ayuda para frenar el avance de los turcos, y la corona de Aragón envió sus temibles Compañías Catalanas. Lo hizo para quitárselas de encima. Estaban integradas por almogávares: mercenarios endurecidos en las guerras de la Reconquista y en el sur de Italia. Sus oficiales, de mayoría catalana, eran también aragoneses, navarros, valencianos y mallorquines. En cuanto a la tropa, el núcleo principal procedía de las montañas de Aragón y Cataluña; pero las relaciones mencionan apellidos de Granada, Navarra, Asturias y Galicia. Feroces y rápidos, armados con equipo ligero, combatían a pie en orden abierto, con extrema crueldad, y entraban en combate bajo la señera cuatribarrada de Aragón. Sus gritos de guerra eran Aragón, Aragón, y el terrible, legendario, Desperta, ferro.

La historia es larga, tremenda, difícil de resumir. Seis mil quinientos almogávares recién desembarcados en Grecia destrozaron a fuerzas turcas muy superiores, matando en la primera batalla a trece mil enemigos, sin dejar con vida –eran tiempos ajenos al talante, al buen rollito y al diálogo entre civilizaciones– a ningún varón mayor de diez años. En la segunda vuelta, de veinte mil turcos sólo escaparon mil quinientos. Y, tras escaramuzas menores, en una tercera escabechina los almogávares se cepillaron a dieciocho mil más. Eran letales como guadañas. Además, entre batalla y batalla –españoles a fin de cuentas– pasaban el rato apuñalándose entre sí por disputas internas, o despachando a terceros en plan chulito, como los tres mil genoveses a los que por un quítame allá esas pajas acuchillaron en Constantinopla, durante una especie de botellón que terminó como el rosario de la aurora.

A esas alturas, claro, el emperador Andrónico II se preguntaba, con los huevos por corbata, si había hecho bien contratando a semejantes bestias. Así que su hijo Miguel invitó a cenar a Roger de Flor, que era el jefe, y a los postres hizo que mercenarios alanos los degollaran a él y a un centenar largo de oficiales. Fue el 4 de abril de 1305. Después de aquello los griegos creyeron que la tropa almogávar, sin jefes, pediría cuartel. Pero eso era desconocer al personal. Cuando apareció el inmenso ejército bizantino para someterlos, aquellos matarifes oyeron misa y comulgaron. Luego gritaron: Desperta ferro, Aragón, Aragón, y se lanzaron contra el enemigo, pasándose por la piedra a veintiséis mil bizantinos en un abrir y cerrar de ojos. Lo cuenta Ramón Muntaner, que estuvo allí: no se alzaba mano para herir que no diera en carne.

No quedó sólo en eso. Enterados los almogávares de que nueve mil mercenarios alanos –los que aliñaron a Roger de Flor– volvían a su tierra licenciados y con familia, les salieron al paso, hicieron picadillo a ocho mil setecientos y se quedaron con sus mujeres. Después, durante una larga temporada y pese a estar rodeados de enemigos, se pasearon por Grecia saqueando y arrasando, por la patilla, cuanto se les puso por delante. Fue la famosa venganza catalana. Y cuando no quedó nada por robar o quemar, fundaron los ducados de Atenas y Neopatría: estados catalano-aragoneses leales al rey de Aragón, que aguantaron durante tres generaciones hasta que con el tiempo, el sedentarismo y el confort, se fueron amariconando –hijo caballero, nieto pordiosero– y quedaron engullidos, como el resto de Grecia, por la creciente marea turca que había de culminar con la caída de Constantinopla.

Y ésa, colorín colorado, es la historia de los almogávares. Admitan que es una buena historia. Vive Dios.

http://www.capitanalatriste.com/escritor.html?s=patentescorso/pc_29may05

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Una de almogávares. PATENTE DE CORSO
28 mar 2007
Els almogavars no podien ser espanyols, doncs espanya és un invent de fa sols 200 anys, que és el temps que fa que els espanyolets tenen bandera pròpia; Els catalans tenim una bandera de fa més de 1000 anys, enarbolada pels almogavars i molts d'altres.
Re: Una de almogávares. PATENTE DE CORSO
28 mar 2007
camarada català perdona qe digui però els almogavers eren principalment de serres aragoneses, pastors de per exemple la serra d'Albarracín! Però van lluitar per l'ascarosa corona catalanoaragonesa... i va passar el que va passar...

salut!
Re: Una de almogávares. PATENTE DE CORSO
28 mar 2007
Una mica de rigor:
Els almogàversd eren mercenaris i com a tals de tot arreu. El gruix el formaven catalans i també aragonesos però en menys mesura doncs la població aragonesa també era menor que la catalana.
Re: Una de almogávares. PATENTE DE CORSO
28 mar 2007
que gran és aquest article, gràcies per qui l'ha penjat.
Re: Una de almogávares. PATENTE DE CORSO
29 mar 2007
Si, si, per uns aragonesos, per d'altres catalans, totes dues amb lògica perque lluitaven per ells, per Reverter espanyols, encara que ni existís ja ho eren, com Don pelayo i Viriato i inclús els d'Atapuerca es veu. Cadascú li adscriu la nacionalitat que més li fa el pes a ell. La veritat és que eren mercenaris que lluitaven per la corona catalano-aragonesa, com podien fer-ho per qualsevol que paguès més, però en aquell moment eren aquests la potència.

Eren sobretot d'aquí però també molts "d'allà" i la curiositat és que entre aquests hi havia també moltíssims musulmans, curiosa paradoxa pels que ens venen exèrcits purs de cristians. De fet el nom d'almogavers ve del terme mugawara que vol dir en àrab alguna cosa així com incursió militar, amb caracter destructiu, els seus caps eren també denominats amb terminologia àrab i de fet entre els cognoms que esmenta hi havien uns quants també d'aquestes zones. Realment curiòs que el símbol de la cristiandat o totes les històries que se'ns han venut d'uns mercenaris mitificats quasi pares de la pàtria, no siguin més que mercenaris com els de qualsevol banda disposats a matar per quatre duros, eren altres temps i el que molts historiadors no volen entendre en el seu paradigma de separació entre cristians i islàmics és aquesta barreja que a l'igual que es reproduia als almogavers es reproduia a la societat. Alguns es pensen que a l'època medieval lluitaven pel que nosaltres creiem o tenien la mentalitat que nosaltres tenim. Quant ens queda d'aprendre de la història i explicar-la d'una forma objectiva i sense tanta estupidesa anacrònica i tanta llegenda inconsistent.
Re: Una de almogávares. PATENTE DE CORSO
29 mar 2007
el reverte que digui el que volgui, els almogavars, eran cataloparlants, et podia ser musulma, critia, ros o negre, el que et feia almogavar era el parlar catala, ahon va neixar la catribarrada el reverter es dira que al arago, per minteix, els almogavars triaban als seus jefes els mateixos i el deponioan tambe els mateixos, anavam a peu i sentian un profund odi per els cavallers, eran homas de marca, de frontera de aquet terreny que no es de ningui, on la anarkia es posible, com es el fundament de catalunya, terra de marca, en cuant que eran mercenaris si que ho eran, pero sempre portaban la cuatribarrrada, i la seva organitzacio era horizontal, pues depenia la seva vida que era de guerrilla continua, totes las conquestas catalanas o si volgeu aragonesa, o catalano aragonesas, la infateria almogavar era de vital importancia, els feia imprescindibles, ul almogavar ni era un siervo ni un soldat, era un guerrer lliure que es unia amb altres i la seva unio era parlar el catala, jo no vec salvam las distancias molte difrencia dels anarkistes que van derrotar al exercit al 36.
Re: Una de almogávares. PATENTE DE CORSO
29 mar 2007
de fet arran de les "conquestes" a nom de qui fossin, els almogavers van ser tan sanguinaris que a Grecia hi ha un antic insult: catalani. O sigui que tampoc és per estar-ne orgullós exactament. Però sempre és bo fer memòria entre tots així no s'oblida. La veritat és que el text digui el que digui està força ben escrit.
Sindicato Sindicat