|
|
|
|
|
Anàlisi :: antifeixisme |
|
Referèndum sobre la continuïtat de la monarquia? No, gracies: volem un Procés Constituent!
|
|
per Jaume d'Urgell
Correu-e: jaume ARROBA durgell.cat (no verificat!) |
27 mar 2007
|
|
El proper referèndum que celebrem hauria de servir per ratificar el text d’una nova Constitució, que fós una veritable Carta Magna —no atorgada—, un retorn a la democrà cia, perduda cap a l’any 1939. Ja n’hi ha prou de reformes continuistes! Ruptura Democrà tica! Contra la tirania i l’arbitrarietat! L’oligarca preguntarà “En voleu més?�, i nosaltres respondrem: “Volem canviar el Món de base!�. Ara, el poble té la paraula. |
|
De la mateixa manera que alguns dels incendis més grans han tingut el seu origen en una petita espurna, els ciutadans conscients de la nostra classe som a temps d’impedir que se’ns instal•li una mentida en l’ideari republicà . En contra de l’opinió dels que diuen que convé realitzar un referèndum sobre la continuïtat d’En Juan Carlos com més aviat millor, us convido a una reflexió més pausada, a propòsit de les consideracions que tot seguit em proposo exposar:
NO CONVÉ
La primera raó per la qual afirmo que ens haurÃem d’oposar a la idea de celebrar un referèndum per decidir sobre la continuïtat del monarquisme, és que ara mateix no és el pas moment més encertat, no convé, no som a punt encara. No és pas derrotisme, és sentit comú. I no és que jo sigui un defensor d’una falsa estratègia dilatòria, però no voldrÃa pas que la precipitació ens fes caure en un altre perany posat per els que tenen por de perdre tantes coses si tornés una veritable democracia.
Dic que no convé, perquè penso que l’opinió pública no es troba en condicions d’afrontar aquesta qüestió. No som en condicions d’emetre un consentiment lliure i informat. El problema no és només l’absència de formació previa, el més greu és que encara arrastrem els efectes de la macro-operació de propaganda i embrutiment intel•lectual a la què se’ns ha estat sotmetent durant les set dècades precedents.
Propaganda i embrutiment intel·lectual
La propaganda es va encarregar en primer terme de silenciar qualsevol forma de coneixement que resultés incòmoda al poder establert —per les armes —. Aquesta tasca tan vergonyosa es va dur a terme des dels púlpits i a les aules; des les esquadres d’afusellament, fins als grups de treball forçat; des de nombroses redaccions, fins a l’elecció dels quiosquers; des de la polÃtica de recursos humans, fins als més sòrdids delators de barri... Per corregir aquesta situació caldrà assumir la necessitat de fer un gran esforç en matèria de pedagogia democrà tica, perquè com deia el propi Voltaire: “no es pot pas desitjar allò que no es coneixâ€?. Avui dia hi ha universitaris no tenen ni la més remota idea del que és una circumscripció electoral; gairabé cap recorda si més no l’estructura de la Carta Atorgada l’any 1978; expressions com ara Habæs Corpus continuen sense resultar familiars; pocs saben què vol dir una ‘llista tancada’ i perquè això converteix Espanya en un femer... el mateix ho podem dir de conceptes com ara ‘democrà cia directa’, o fins hi tot ‘separació de poders’. Hi ha catalans joves que encara confonen ‘ateisme’ i ‘laïcisme’.
I en el terreny de l’embrutiment intel•lectual el panorama no sembla gaire més encoratjador: avui, en Carles diria que el veritable opi del poble és amorf i divers: ja no només la religió omple de nuvols les indefenses ments dels infants de la classe obrera... el Capital ha descobert noves formes de lleure i entreteniment: l’afició per conèixer detalls sòrdids sobre la vida privada de celebritats d’usar i tirar; la cosa aquesta del futbol —no l’arribo a descriure, perdó—, els mitjans de comunicació de masses —la gent continua comprant diaris que fa més de tres anys que toquen afers que tothom sap que son mentides inqüestionables—, el consumisme irracional que ens porta més enllà del ‘què dirà n’ fins al punt de que arribem a ‘ver veure allò que no és’ fins hi tot a nosaltres mateixo... és trist dir-ho, però el fet es que la gent no està preparada ni per a respondre a un simple “Vostè desitja ésser lliure?�.
Neollenguatje
També cal que pensem en les conseqüències del neollenguatje: aquesta ditxosa mania de fer-nos aprendre un significat per a les paraules, i una vegada fixada la idea original, alterar maliciosament la seva accepció. Algun dia ningú entendrà aquest article, però el cas és que l’any 2007 la ciutadania continuava creient que En Juan Carlos ens va fer lliures; que l’Estat Democrà tic i de Dret —existent abans del cop militar— era una cosa terrible, una espècie d’infern de mort i destrucció; ens havien fet creure, que els comunistes desitgen el mal per tothom, que els ateus són assassins, que els Germans Maçons conspiren contra la Humanitat, que els immigrants són responsables de l’augment del preu de l’habitatge i dels Ãndexs de criminalitat, que la dreta afavoreix el proletari...
No convé preguntar ara si volem o no mantenir el rei, no pas ara. La pregunta ens l’haurem de fer, però caldrà incloure més coses: haurà de servir per ratificar el final de la preeminència militar, feudal i arbitrà ria sobre el poder civil, pacÃfic i democrà tic. El proper referèndum no serà pas una senzilla qüestió de ‘rei o no rei’, sino ‘democracia o no democracia’, es a dir, serà tot un procés constituent, o serà una altre enganyifa.
NO ÉS JUST
En efecte, la possibilitat de legitimar l’il•legÃtim no serÃa pas justa. El cert és que no s’hauria d’haver d’argumentar gaire, perquè la mateixa paraula ho diu: monarquia. Com pot ser just que decidim renunciar a decidir? I a mé a més, per sempre! Que potser hem perdut el seny?
Pronunciar-nos sobre la continuïtat d’un règim monà rquic, com qualsevol altra forma de govern despòtic, tirà nic o dictatorial, seria l’equivalent polÃtic a plantejar-nos la possibilitat d’un suïcidi.
Cap militar no ha de ser per sobre del poder civil
Una de les prerrogatives que defineixen la potestat d’un Estat modern, és el control sobre el monopoli de la violència oficial —la direcció de les Forces Armades—. Ja coneixem els subterfugis verbals dels qui en temps de pau volen fer com si l’afer no fos pas important, però la veritat és que a l’apartat ‘h’, de l’article 62, de la Carta Atorgada l’any 1978, hi diu que el monarca exerceix el “comandament suprem de les Forces Armades�. És necessari qüestionar-se si una cosa aixà pot ésserjusta? És just que un militar vitalici i hereditari, designat per un criminal de guerra —i no un cà rrec electe— ens prengui el cà rrec de “comandant suprem de les Forces Armades�?
NO ÉS ÈTIC
L’efecte d’aquesta consulta durarà molts anys, potser tants com l’esperança de vida del candidat a succeir el rei d’ara, i és precisament això el que resta tot valor ètic del referèndum, perque tothom pot entendre que no és ètic decidir en nom d’altres, i d’altres serien, sens dubte, els que durant molts anys haurien de conviure amb la presència d’un subjecte estrany al procés democrà tic, just a dalt de tot de l’estructura dels poders públics de l’Estat.
No seria ètic decidir avui per totes aquestes generacions que encara han de vindre, igual que tampoc no ho va ser acceptar el continuisme dictatorial després de produir-se la mort del genocida del Ferrol. Llavors, els professionals de la polÃtica van claudicar per una barreja de por i cobdÃcia... cobdÃcia que segueix intacta, però l’estament militar de l’any 2007 no té els mateixos Ãndexs de fanatisme feixista que tenÃa l’any 1978. La demostració de tot això, la tenim en el passat i en el present: On son avui la major part dels qui van votar la Carta Atorgada l’any 1978? On era aleshores l’electorat actual? Per això, l’any 2007 o és pas l’any 1978, i per això, no és ètic parlar de tornar a ratificar l’arbitrarietat. Volem més dèspotes i dictadors? La pregunta ofèn!
NO ÉS ACTUAL
Té sentit pronunciar-nos avui sobre una cosa del passat? Un monarca és un autòcrata, el paradigma de tot allò que compromet l’esperit de la democrà cia. El monarquisme no té res a veure amb un Estat Democrà tic i de Dret. Tampoc no té cabuda dins del procés de construcció de la futura Unió Europea... no és compatible ni amb la pròpia Declaració Universal dels Drets Humans. Tothom neix lliure i igual. Si us plau Som al Segle XXI. No seria lògic, doncs, realitzar una consulta popular sobre una cosa que no és actual.
El monarquisme no és, no mereix, no pot ésser en el debat. És un anacronisme, una reminiscència d’un passat llunyà , un passat que ens fa vergonya, un passat que als ulls de l’Historia ens posa al mateix lloc dels casos més greus de nacions governades per assassins.
No hi ha repressió que aconsegueixi evitar que tota la Humanitat sà piga, a través dels llibres d’Història, que les persones treballadores de la penÃnsula Ibèrica van haver de sofrir durant segles sotmeses a la voluntat d’unes quantes famÃlies d’estrangers, incultes, avars, sociópates, endogámics i pessims estadistes, que reiteradament es van mostrar disposats a col•laborar amb militars assassins, amb tal de mantenir els seus privilegis més enllà de qualsevol mena de justificació, mitjançant el sistemà tic recurs a la repressió de la seva pròpia ciutadania. Prova d’això són els desigs d’amnèsia de cert partit polÃtic —conscient de la seva ignominiosa procedència—, o la circumstà ncia que hi hagi lleis que prohibeixin la llibertat d’expressar informació veraç, com la continguda en aquest parà graf.
Aquest és el nostre passat, i no el podem pas canviar. Però nosaltres, el Poble, hem de ser els protagonistes del nostre propi futur, a través de la recuperació del control del nostre present. Exigim actualitat, no podem acceptar que ens preguntin si volem continuar sent súbdits del becari d’un dictador, perquè tot això correspon al passat. Ara, la nostra societat necessita una veritable Constitució democrà tica, i aquesta ha de sorgir d’un procés constituent obert, participatiu, consensuat i respectuós amb els Drets Humans i PolÃtics, individuals i col•lectius que assisteixen les persones i els pobles que habitem en aquesta part de la penÃnsula Ibèrica que no és Portugal.
NO ÉS COHERENT
Per què hem de fer un referèndum sobre una cosa que no és compatible amb la Declaració Universal dels Drets Humans? Estudiem el text de la pròpia Carta Atorgada ‘any 1978... no és coherent, ni amb ella mateixa. No és coherent parlar d’Igualtat en el primer article, i dos renglons més enllà introduir la figura d’un cap d’estat militar, vitalici i hereditari. No pot pas ser això.
No és coherent dir que els poders emanen del poble, i alhora, fer que el mà xim militar no estigui subjecte a elecció. No és coherent. No té sentit. És un fals argument, explÃcit, per escrit: una mentida manifesta. La qüestió és: cal preguntar si hem de mantenir una ‘institució’ cosa com aquesta?
NO ÉS DEMOCRÀTIC
Molt lligat a l’apartat anterior: no és democrà tic legislar sobre l’arbitrarietat. Pretendre elevar la barbà rie a l’estatus de Llei, suposa un descrèdit de la resta de l’ordenament jurÃdic. Plantejar-nos un referèndum sobre l’absència de democrà cia? Si us plau! És acceptable votar sobre la renúncia permanent a votar? Podem decidir no tornar a decidir? No parlem sobre la resposta a aquesta pregunta, sinó sobre la conveniència de formular-la.
Acceptar-ho voldrÃa dir tornar a fer el joc del fals reformisme... No! Amb setanta anys d’efecte, ja n’hi ha prou per a un sol cop d’Estat. Ara ens cal una ruptura democrà tica completa, sincera i transparent. Necessitem democrà cia. Necessitem un Estat Democrà tic i de Dret.
La idea mateixa de celebrar un referèndum sobre la continuïtat del monarquisme és un insult a la raó, ja que en una veritable democrà cia, aquesta mena de referèndum rep el nom d’eleccions, i es produeixen una vegada cada quatre o cinc anys.
Podeu imaginar uns comicis presidencials “per sempre�. Us sembla raonable? Bé, doncs d’això mateix estem parlant: votar no tornar a votar. Escollir per sempre, després d’una campanya electoral de setanta anys de mort, por, silenci i mentides.
NO ÉS INDONI
Vet-ho-aquà una ficció tal, en la que la Humanitat encara no hagués descobert la Democrà cia... en aquest cas, potser el monarquisme seria una bona forma de govern. Dins d’aquesta fantasia: la pregunta obligada seria: la persona que porta la corona es la més encertada per desenvolupar aquesta funció? Diguem-ho d’una altra manera: et sembla oportú que qui ocupa el tron d’Espanya, sigui la mateixa persona que cobria les baixes per malaltia del vell general traïdor? És veritablement En Juan Carlos, després d’haver presidit en nombroses ocasions el ‘Consell de Ministres’ del dictador Francisco Franco, la persona més adecuada per encapçalar les Forces Armades d’un Estat Democrà tic i de Dret?
Fa temps que vaig llegir que el monarquisme té quelcom a veure amb conceptes com ara l’honor i la dignitat. Bé, quina dignitat rau a ser còmplice d’un dictador? Vegeu sinó com va actuar el Poble Greg davant d’idèntica situació i per les mateixes causes.
NO ESTÀ BÉ
No, un referèndum sobre el monarquisme no està bé. El que seria encertat per a una societat avançada, que encara no disposes d’un Estat Democrà tic i de Dret, seria obrir un Procés Constituent, i restablir la normalitat institucional com més aviat millor, comptant amb la participació de tots els agents socials, partits, acadèmics, assessors internacionals i altres formes d’encarrilar la participació ciutadana.
CONCLUSIONS
Ara mateix, plantejar-nos la possibilitat de fer un referèndum sobre la continuïtat del monarquisme no sembla convenient: no seria just, ni ètic, ni acord amb els temps, seria coherent, ni idoni, no estaria bé, i sobretot, no seria gens democrà tic.
Per tot això, us convido a dir: referèndum sobre la monarquia? No grà cies: procés constituent!
Salut i República! |
Mira també:
http://madrid.indymedia.org/newswire/display/2906/index.php
|
This work licensed under a
Creative Commons license |
|
|
