Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Juliol»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
01 02 03 04 05 06 07
08 09 10 11 12 13 14
15 16 17 18 19 20 21
22 23 24 25 26 27 28
29 30 31        

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Envia per correu-e aquest* Article
Anàlisi :: antifeixisme
Referèndum sobre la continuïtat de la monarquia? No, gracies: volem un Procés Constituent!
27 mar 2007
El proper referèndum que celebrem hauria de servir per ratificar el text d’una nova Constitució, que fós una veritable Carta Magna —no atorgada—, un retorn a la democràcia, perduda cap a l’any 1939. Ja n’hi ha prou de reformes continuistes! Ruptura Democràtica! Contra la tirania i l’arbitrarietat! L’oligarca preguntarà “En voleu més??, i nosaltres respondrem: “Volem canviar el Món de base!?. Ara, el poble té la paraula.
referendum-republica-o-monarquia.jpg
De la mateixa manera que alguns dels incendis més grans han tingut el seu origen en una petita espurna, els ciutadans conscients de la nostra classe som a temps d’impedir que se’ns instal•li una mentida en l’ideari republicà. En contra de l’opinió dels que diuen que convé realitzar un referèndum sobre la continuïtat d’En Juan Carlos com més aviat millor, us convido a una reflexió més pausada, a propòsit de les consideracions que tot seguit em proposo exposar:


NO CONVÉ

La primera raó per la qual afirmo que ens hauríem d’oposar a la idea de celebrar un referèndum per decidir sobre la continuïtat del monarquisme, és que ara mateix no és el pas moment més encertat, no convé, no som a punt encara. No és pas derrotisme, és sentit comú. I no és que jo sigui un defensor d’una falsa estratègia dilatòria, però no voldría pas que la precipitació ens fes caure en un altre perany posat per els que tenen por de perdre tantes coses si tornés una veritable democracia.

Dic que no convé, perquè penso que l’opinió pública no es troba en condicions d’afrontar aquesta qüestió. No som en condicions d’emetre un consentiment lliure i informat. El problema no és només l’absència de formació previa, el més greu és que encara arrastrem els efectes de la macro-operació de propaganda i embrutiment intel•lectual a la què se’ns ha estat sotmetent durant les set dècades precedents.

Propaganda i embrutiment intel·lectual

La propaganda es va encarregar en primer terme de silenciar qualsevol forma de coneixement que resultés incòmoda al poder establert —per les armes —. Aquesta tasca tan vergonyosa es va dur a terme des dels púlpits i a les aules; des les esquadres d’afusellament, fins als grups de treball forçat; des de nombroses redaccions, fins a l’elecció dels quiosquers; des de la política de recursos humans, fins als més sòrdids delators de barri... Per corregir aquesta situació caldrà assumir la necessitat de fer un gran esforç en matèria de pedagogia democràtica, perquè com deia el propi Voltaire: “no es pot pas desitjar allò que no es coneix?. Avui dia hi ha universitaris no tenen ni la més remota idea del que és una circumscripció electoral; gairabé cap recorda si més no l’estructura de la Carta Atorgada l’any 1978; expressions com ara Habæs Corpus continuen sense resultar familiars; pocs saben què vol dir una ‘llista tancada’ i perquè això converteix Espanya en un femer... el mateix ho podem dir de conceptes com ara ‘democràcia directa’, o fins hi tot ‘separació de poders’. Hi ha catalans joves que encara confonen ‘ateisme’ i ‘laïcisme’.

I en el terreny de l’embrutiment intel•lectual el panorama no sembla gaire més encoratjador: avui, en Carles diria que el veritable opi del poble és amorf i divers: ja no només la religió omple de nuvols les indefenses ments dels infants de la classe obrera... el Capital ha descobert noves formes de lleure i entreteniment: l’afició per conèixer detalls sòrdids sobre la vida privada de celebritats d’usar i tirar; la cosa aquesta del futbol —no l’arribo a descriure, perdó—, els mitjans de comunicació de masses —la gent continua comprant diaris que fa més de tres anys que toquen afers que tothom sap que son mentides inqüestionables—, el consumisme irracional que ens porta més enllà del ‘què diràn’ fins al punt de que arribem a ‘ver veure allò que no és’ fins hi tot a nosaltres mateixo... és trist dir-ho, però el fet es que la gent no està preparada ni per a respondre a un simple “Vostè desitja ésser lliure??.

Neollenguatje

També cal que pensem en les conseqüències del neollenguatje: aquesta ditxosa mania de fer-nos aprendre un significat per a les paraules, i una vegada fixada la idea original, alterar maliciosament la seva accepció. Algun dia ningú entendrà aquest article, però el cas és que l’any 2007 la ciutadania continuava creient que En Juan Carlos ens va fer lliures; que l’Estat Democràtic i de Dret —existent abans del cop militar— era una cosa terrible, una espècie d’infern de mort i destrucció; ens havien fet creure, que els comunistes desitgen el mal per tothom, que els ateus són assassins, que els Germans Maçons conspiren contra la Humanitat, que els immigrants són responsables de l’augment del preu de l’habitatge i dels índexs de criminalitat, que la dreta afavoreix el proletari...

No convé preguntar ara si volem o no mantenir el rei, no pas ara. La pregunta ens l’haurem de fer, però caldrà incloure més coses: haurà de servir per ratificar el final de la preeminència militar, feudal i arbitrària sobre el poder civil, pacífic i democràtic. El proper referèndum no serà pas una senzilla qüestió de ‘rei o no rei’, sino ‘democracia o no democracia’, es a dir, serà tot un procés constituent, o serà una altre enganyifa.


NO ÉS JUST

En efecte, la possibilitat de legitimar l’il•legítim no sería pas justa. El cert és que no s’hauria d’haver d’argumentar gaire, perquè la mateixa paraula ho diu: monarquia. Com pot ser just que decidim renunciar a decidir? I a mé a més, per sempre! Que potser hem perdut el seny?

Pronunciar-nos sobre la continuïtat d’un règim monàrquic, com qualsevol altra forma de govern despòtic, tirànic o dictatorial, seria l’equivalent polític a plantejar-nos la possibilitat d’un suïcidi.

Cap militar no ha de ser per sobre del poder civil

Una de les prerrogatives que defineixen la potestat d’un Estat modern, és el control sobre el monopoli de la violència oficial —la direcció de les Forces Armades—. Ja coneixem els subterfugis verbals dels qui en temps de pau volen fer com si l’afer no fos pas important, però la veritat és que a l’apartat ‘h’, de l’article 62, de la Carta Atorgada l’any 1978, hi diu que el monarca exerceix el “comandament suprem de les Forces Armades?. És necessari qüestionar-se si una cosa així pot ésserjusta? És just que un militar vitalici i hereditari, designat per un criminal de guerra —i no un càrrec electe— ens prengui el càrrec de “comandant suprem de les Forces Armades??


NO ÉS ÈTIC

L’efecte d’aquesta consulta durarà molts anys, potser tants com l’esperança de vida del candidat a succeir el rei d’ara, i és precisament això el que resta tot valor ètic del referèndum, perque tothom pot entendre que no és ètic decidir en nom d’altres, i d’altres serien, sens dubte, els que durant molts anys haurien de conviure amb la presència d’un subjecte estrany al procés democràtic, just a dalt de tot de l’estructura dels poders públics de l’Estat.

No seria ètic decidir avui per totes aquestes generacions que encara han de vindre, igual que tampoc no ho va ser acceptar el continuisme dictatorial després de produir-se la mort del genocida del Ferrol. Llavors, els professionals de la política van claudicar per una barreja de por i cobdícia... cobdícia que segueix intacta, però l’estament militar de l’any 2007 no té els mateixos índexs de fanatisme feixista que tenía l’any 1978. La demostració de tot això, la tenim en el passat i en el present: On son avui la major part dels qui van votar la Carta Atorgada l’any 1978? On era aleshores l’electorat actual? Per això, l’any 2007 o és pas l’any 1978, i per això, no és ètic parlar de tornar a ratificar l’arbitrarietat. Volem més dèspotes i dictadors? La pregunta ofèn!


NO ÉS ACTUAL

Té sentit pronunciar-nos avui sobre una cosa del passat? Un monarca és un autòcrata, el paradigma de tot allò que compromet l’esperit de la democràcia. El monarquisme no té res a veure amb un Estat Democràtic i de Dret. Tampoc no té cabuda dins del procés de construcció de la futura Unió Europea... no és compatible ni amb la pròpia Declaració Universal dels Drets Humans. Tothom neix lliure i igual. Si us plau Som al Segle XXI. No seria lògic, doncs, realitzar una consulta popular sobre una cosa que no és actual.

El monarquisme no és, no mereix, no pot ésser en el debat. És un anacronisme, una reminiscència d’un passat llunyà, un passat que ens fa vergonya, un passat que als ulls de l’Historia ens posa al mateix lloc dels casos més greus de nacions governades per assassins.

No hi ha repressió que aconsegueixi evitar que tota la Humanitat sàpiga, a través dels llibres d’Història, que les persones treballadores de la península Ibèrica van haver de sofrir durant segles sotmeses a la voluntat d’unes quantes famílies d’estrangers, incultes, avars, sociópates, endogámics i pessims estadistes, que reiteradament es van mostrar disposats a col•laborar amb militars assassins, amb tal de mantenir els seus privilegis més enllà de qualsevol mena de justificació, mitjançant el sistemàtic recurs a la repressió de la seva pròpia ciutadania. Prova d’això són els desigs d’amnèsia de cert partit polític —conscient de la seva ignominiosa procedència—, o la circumstància que hi hagi lleis que prohibeixin la llibertat d’expressar informació veraç, com la continguda en aquest paràgraf.

Aquest és el nostre passat, i no el podem pas canviar. Però nosaltres, el Poble, hem de ser els protagonistes del nostre propi futur, a través de la recuperació del control del nostre present. Exigim actualitat, no podem acceptar que ens preguntin si volem continuar sent súbdits del becari d’un dictador, perquè tot això correspon al passat. Ara, la nostra societat necessita una veritable Constitució democràtica, i aquesta ha de sorgir d’un procés constituent obert, participatiu, consensuat i respectuós amb els Drets Humans i Polítics, individuals i col•lectius que assisteixen les persones i els pobles que habitem en aquesta part de la península Ibèrica que no és Portugal.


NO ÉS COHERENT

Per què hem de fer un referèndum sobre una cosa que no és compatible amb la Declaració Universal dels Drets Humans? Estudiem el text de la pròpia Carta Atorgada ‘any 1978... no és coherent, ni amb ella mateixa. No és coherent parlar d’Igualtat en el primer article, i dos renglons més enllà introduir la figura d’un cap d’estat militar, vitalici i hereditari. No pot pas ser això.

No és coherent dir que els poders emanen del poble, i alhora, fer que el màxim militar no estigui subjecte a elecció. No és coherent. No té sentit. És un fals argument, explícit, per escrit: una mentida manifesta. La qüestió és: cal preguntar si hem de mantenir una ‘institució’ cosa com aquesta?


NO ÉS DEMOCRÀTIC

Molt lligat a l’apartat anterior: no és democràtic legislar sobre l’arbitrarietat. Pretendre elevar la barbàrie a l’estatus de Llei, suposa un descrèdit de la resta de l’ordenament jurídic. Plantejar-nos un referèndum sobre l’absència de democràcia? Si us plau! És acceptable votar sobre la renúncia permanent a votar? Podem decidir no tornar a decidir? No parlem sobre la resposta a aquesta pregunta, sinó sobre la conveniència de formular-la.

Acceptar-ho voldría dir tornar a fer el joc del fals reformisme... No! Amb setanta anys d’efecte, ja n’hi ha prou per a un sol cop d’Estat. Ara ens cal una ruptura democràtica completa, sincera i transparent. Necessitem democràcia. Necessitem un Estat Democràtic i de Dret.

La idea mateixa de celebrar un referèndum sobre la continuïtat del monarquisme és un insult a la raó, ja que en una veritable democràcia, aquesta mena de referèndum rep el nom d’eleccions, i es produeixen una vegada cada quatre o cinc anys.

Podeu imaginar uns comicis presidencials “per sempre?. Us sembla raonable? Bé, doncs d’això mateix estem parlant: votar no tornar a votar. Escollir per sempre, després d’una campanya electoral de setanta anys de mort, por, silenci i mentides.


NO ÉS INDONI

Vet-ho-aquí una ficció tal, en la que la Humanitat encara no hagués descobert la Democràcia... en aquest cas, potser el monarquisme seria una bona forma de govern. Dins d’aquesta fantasia: la pregunta obligada seria: la persona que porta la corona es la més encertada per desenvolupar aquesta funció? Diguem-ho d’una altra manera: et sembla oportú que qui ocupa el tron d’Espanya, sigui la mateixa persona que cobria les baixes per malaltia del vell general traïdor? És veritablement En Juan Carlos, després d’haver presidit en nombroses ocasions el ‘Consell de Ministres’ del dictador Francisco Franco, la persona més adecuada per encapçalar les Forces Armades d’un Estat Democràtic i de Dret?

Fa temps que vaig llegir que el monarquisme té quelcom a veure amb conceptes com ara l’honor i la dignitat. Bé, quina dignitat rau a ser còmplice d’un dictador? Vegeu sinó com va actuar el Poble Greg davant d’idèntica situació i per les mateixes causes.


NO ESTÀ BÉ

No, un referèndum sobre el monarquisme no està bé. El que seria encertat per a una societat avançada, que encara no disposes d’un Estat Democràtic i de Dret, seria obrir un Procés Constituent, i restablir la normalitat institucional com més aviat millor, comptant amb la participació de tots els agents socials, partits, acadèmics, assessors internacionals i altres formes d’encarrilar la participació ciutadana.


CONCLUSIONS

Ara mateix, plantejar-nos la possibilitat de fer un referèndum sobre la continuïtat del monarquisme no sembla convenient: no seria just, ni ètic, ni acord amb els temps, seria coherent, ni idoni, no estaria bé, i sobretot, no seria gens democràtic.

Per tot això, us convido a dir: referèndum sobre la monarquia? No gràcies: procés constituent!

Salut i República!
Mira també:
http://madrid.indymedia.org/newswire/display/2906/index.php

This work licensed under a
Creative Commons license

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more

CNT Girona