Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Anàlisi :: @rtivisme : pobles i cultures vs poder i estats
Un nou combat dels tuaregs
25 mar 2007
Per JACQUES DENIS
"La música és l'arma del futur!" L'eslògan del nigerià Fela mai no ha estat tant d'actualitat. Tres discs, que destaquen per ser composats per tres exrebels tuaregs que han abandonat els seus Kalaixnikovs per agafar la guitarra, en són una bona prova. A principis dels anys 1990, els seus autors participaven en la lluita autonomista dels tuaregs contra els govern de Mali i Nigèria.

Tinariwen és un grup nascut durant els anys 1980 als camps d'entrenament de Muammar Gadafi. Els seus membres hi aprenen a jugar amb guitarres elèctriques, construïdes a partir de bidons... "El nostre objectiu era senzill: alliberar-nos. Per això, ens calia formar-nos culturalment i equipar-nos. La música servia per transmetre un missatge, per sensibilitzar l'opinió pública tuareg." Al capdavant, el carismàtic Ibrahim Ag Alhabib, nascut a Kidal, al nord de Mali, marcat a perpetuïtat per la repressió de 1963 a l'Adrar dels Ifoghas: "El foc crema des de fa massa temps / En el nostre son perdut / Pels animals cremats i tots els vells assassinats / A les portes de Kidal cal reunir-nos / I barallar-nos / Tan forts com sigueu / Cremareu en el vostre foc."

Tinariwen s'ha convertit en portaveu de tota una generació, la dels ishumars, alteració de la paraula "aturats" en berber, que designa aquests joves empesos per les grans sequedats a abandonar les zones de pastura ancestrals per buscar feina a les ciutats algerianes. Formaran el gruixut dels batallons que prendran les armes el 1990. Després vindrà la pau, el 1992 a Bamako i el 1995 a Niamey.

Ãs en aquesta època que Tinariwen grava un casset a Abidjan. "El començament de la nostra carrera d'artistes. Els acords signats, era temps reinserció." Quinze anys i tres discs més tard, els Tinariwen sedueixen el món sencer amb la seva barreja detonant que evoca un blues ronc i rural. Els exrebels han desat els seus Kalaixnikovs, però no han oblidat res. "El nostre missatge revolucionari és clar: la millora de les condicions de vida, la salut per a tothom, l'accés a l'educació i a la informació perquè el poble se solidaritzi amb els reptes del món, començant pel perill de la pèrdua dâidentitat en un món de globalització". El seu nou àlbum es titula "Aman Iman", que es pot traduir per "L'aigua és la vida"[1].

Toumast, "el poble" en tamasheq, és un altre grup encapçalat per Moussa Ag Keyna, nascut el 1972 en un campament, "en algun lloc entre Níger i Mali", també enrolat a Líbia el 1987. Greument ferit el 1993, el jove militant fou atès a França on escollí fer-se músic. "El meu fusell es va convertir aleshores en la meva guitarra! Apunta molt millor." Onze anys més tard, treu un àlbum titulat "Ishumar"[2], "perquè el problema econòmic continua existint". I afegeix, lúcid, que "els que han signat la pau no han d'oblidar les seves promeses. El meu poble espera sempre que el desert floreixi!"

Pel que fa a l'àlbum Desert Rebel[3], reuneix músics de l'escena "alternativa" francesa al voltant d'Abdallah Oumbadougou, company de Tinariwen i "gran oblidat des dels acords de pau", segons Farid Merabet, coproductor d'aquest CD etiquetat dâ"equitatiu". El músic, "digne cosí de Farka Touré", semblava esperar aquesta col·laboració. "A través de la història d'Abdallah es tracta de remuntar el fil d'aquesta històriaâ?, explica Merabet sense oblidar les zones més opaques, com les ràtzies que portaven al sud els tuaregs, ni obviar la referència a la situació actual. Lluny dâestar resolt, el problema tuareg va de la mà dels problemes climàtics que aquest mateix poble pateix".


[1] Tinariwen, "Aman Iman" (Emma/AZ/Universal) 2007. http://tinariwen.artistes.universalmusic.fr
[2] Toumast, "Ishumar" (Kraked/Village Vert/Wagram), 2006. www.toumast.com/
[3] Desert Rebel (Culture & Résistance/L'Autre Distribution), 2006. www.desertrebel.com
Sindicat