|
|
|
Notícies :: un altre món és aquí : criminalització i repressió : pobles i cultures vs poder i estats |
|
Soy un demócrata...
|
|
|
per jabiero |
14 mar 2007
|
 Vídeo de corta duración sobre las contradicciones de unos "demócratas nada nacionalistas y muy del estado de derecho" |
|
Puedes visualizarlo aquí: http://www.youtube.com/watch?v=lWvHoXBdPw8
O descargarlo a tu ordenador pulsando este enlace (En caso de usar Firefox dar click derecho de ratón y "Guardar enlace...". Archivo de 3,4M) |
Mira també:
http://www.conflicto-vasco.com
http://www.kaosenlared.net/seccion.php?id_seccion=26
|
This work is in the public domain |
|
Re: Soy un demócrata...
|
|
per Harto de ver tanta mentira y promesas falsas |
14 mar 2007
|
PP = PSOE y sus subditos.
No permitamos k jueguen con nuestras vidas.
Hay otras alternativas. El reformismo solo lleva hacia un capitalismo i un imperialismo camuflado.
Basta ya de tantas mentiras i promesas falsas. Basta ya de precariedad, de pobreza i riqueza extrema, de desigualdades, de injusticias, racismo, facismo. No a las privatizaciones. Contra este sistema solo nos keda una posiblidad, autorganización internacional obrera.
No permitamos k nos manipulen para el beneficio de unos pokos.
Organizate, lucha, resiste y venceremos |
|
Re: Soy un demócrata...
|
|
per . |
14 mar 2007
|
EL BASQUISME INSUBORNABLE DE TOMBANT DE SEGLE.
Des d'Alsasua, Vitòria, Mondragón, Bilbao, Pamplona i Sant Sebastià, 726 bascos en dejuni, entre el 27 de desembre i el 2 de gener, han acomiadat el mil-leni. El motiu? El respecte que proclama la Constitució Espanyola pels presos. Entre ells, en especial, el seu trasllat a centres penitenciaris de Navarra o el País Basc segons el seu origen. I la llibertat per aquells que han acomplert tres quartes parts de la condemna o que traginen una malaltia incurable. L'ampolla d'aigua mineral, l'únic suport dels dejunadors, s'ha convertit en un dels símbols pacífics de la lluita de l'esquerra independentista basca.
Dies abans, precisament la tarda de Nadal, la ciutat de Pamplona aplegava, entremig de fred i pluja, una manifestació de 2000 persones per les mateixes raons humanitàries, que es repetiria el darrer dia de l'any, amb grans desplegaments policials encerclant el gruix d'un acte autoritzat. "Aquí no ha canviat res. Estem com ara fa 30 anys", em deia indignada una cambrera de Tafalla.
La basca és una mena de lluita de desgast. I, per tant, no abandonar les trinxeres és cabdal per no afluixar ni un mil·límetre. Així com ser contundents a l'hora de manifestar els desacords quan la política espanyola no els permet avançar vers la seva sobirania.
La fi del 1999 també ha estat esgarrifosa per en Josetxo Arizkuren, un pamplonès d'ETA, que fa setmanes que va iniciar una vaga de fam en una presó parisenca. Arizkuren vol evitar com sigui el seu lliurament a la policia espanyola. La seva precària salut ha obligat les autoritats franceses a ingressar-lo en un hospital: pateix inflamacions en el fetge i una grip ha estat a punt d'endur-se'l. Com la majoria de vaguistes, encara que aconsegueixi refer la seva vida, sempre arrossegarà seqüeles en la vista i l'oïda.
Paral·lelament, els ecologistes han iniciat tota mena d'accions per aturar la creació del projecte navarrès d'un pantà a Itoiz; ha nascut un grup d'opinió a favor de la creació de les seleccions nacionals basques; hi ha subscripcions populars per comprar testimonialment les pedres de futures Ikastoles (escoles d'immersió en èuscar) i cercar voluntaris per construir-les; el Fòrum de Lizarra-Garazi i l'Assembla de Municipis d'Euskal Herria es perfilen com el motor d'un país que batega amb la força dels que acaben aconseguint allò que es proposen.
Una periodista d'Euskaldunon Egunkaria, un diari editat íntegrament en èuscar, em parlava d'una solidaritat desbordant de la ciutadania basca quan es tracta de donar un nou impuls a la seva identitat: "Quan ens proposem una determinada fita cultural, s'organitza una gran festa o activitat per tal de recaptar els fons necessaris per fer-la realitat". I jo mateix vaig poder descobrir a Pamplona, en una avinguda cèntrica, l'existència d'una botiga de roba pensada per ajudar a finançar el manteniment de les ikastoles de la conca de Iruñerria.
La insensibilitat i l'individualisme de la societat catalana i d'occident, en termes generals, no és ni molt menys aplicable entre destacats sectors del poble basc. El dolor els agermana i la tenacitat els converteix en uns europeus irreductibles. I aquesta és la gran sort dels bascos: creuen en un futur lliure per al segle XXI. |
