Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: especulació i okupació
Cercavila anti especulatiu al Clot-Camp de l'Arpa
per new kids on the clot	12 mar 2007
El dissabte passat un cercavila va recorrer els carrers del barri del Clot Camp de l'Arpa denunciant l'especulació i recolzant l'okupació d'espais abandonats.
Cercavila anti especulatiu     Al matí del dissabte 10 de març una petita cercavila va recórrer els carrers del barri del Clot-Camp de l'Arpa contra l'especulació i per la okupació en un ambient molt festiu. La marxa va sortir a les 12h del parc del Clot. Els manifestants es van anar parant a les immobiliàries convidant-los a anar-se del barri de manera simbòlica però efectiva i davant totes les kases okupades que van ser desallotjades al llarg dels anys i que romanen com solars buits o tapiades, sense cap tipus d'ús.     Es van penjar diverses pancartes denunciant l'especulació urbanística en cada solar on parava la cercavila. La marxa va tenir una bona acollida per part dels/les passants/es, algunxs atrevint-se a mostrar la seva simpatia cap als/les manifestants/es.     La marxa va finalitzar en un solar de meridiana on s'organitzo una calçotada a la que van acudir unes 80 persones... i quatre furgos dels UPAS. Després de per a un poc de tensió i jugar amb les normes imposades pels urbans es va aconseguir fer la calçotada. Aqui ve la octavilla que va ser distribuïda al llarg del recorregut LA VIVENDA ET TREU LA SON? NO ÉS D´EXTRANYAR... Barcelona, ciutat cosmopolita, centre històric de confluència de cultures, diversitat, un guirigai de gent diferent en constant moviment... o ciutat sorollosa, contaminada, cara, represiva, amb carències d´equipaments, espais verds, carrils bici... L´una és la que se´ns ven, la BCN de les campanyes de l´ajuntament, la "marca" Barcelona, la que atreu inversions i estimula els negocis; l´altra, la realitat quotidiana de la majoria dels seus habitants, multiforme i diversa, però marcada inevitablement per les polítiques institucionals i subjecta a les lleis de l´economia de lliure mercat. Dit d´una altra manera, això és un campi qui pugui, o més aviat un compri qui pugui i qui no pugui que es foti. Les polítiques neoliberals portades a terme per l´estat espanyol en l´últim quart del segle XX ens han deixat als ciutadans "de a pie" pràcticament en pilotes, l´estat del benestar trontolla, més d´un i una ha descobert la diferència entre viure i sobreviure...     Els preus dels pisos estàn pels núvols, i els dels lloguers no es queden curts. Les famílies s´endeuten i els joves es veuen obligats a buscar pis cada vegada més lluny, creant noves perifèries. Com hem arribat a una situació així? QUÈ VA PASSAREL 1992, A MÉS DE LES OLIMPIADES?     Doncs que el preu del sòl edificable no ha fet més que pujar, ves. Allà van uns retalls per a fer-nos en una idea “A comienzo de la década de los noventa se ha producido la trasferencia completa de competencias a las Comunidades Autónomas en materia de suelo y urbanismo, y dentro de éstas, con una potestad de decisión casi absoluta, a los Ayuntamientos, en materia de planeamiento urbanísticos, todo ello de forma simultánea con la publicación de una nueva Ley del Suelo en 1992. Paralelamente a estas transferencias, la posición del Estado en materia de gestión y regulación del suelo, iba relegándose hasta quedar enteramente al margen de toda decisión relevante, ello a pesar de los variados intentos del gobierno de reconducir una situación que ya se iba haciendo grave en la segunda mitad de la década, con la promulgación de normas que fueron parcialmente derogadas por el Tribunal Constitucional tras sendos recursos de las Comunidades Autónomas." ver http://injef.com "...tal es el retrato robot de la Ley del Suelo de 1990 y su texto refundido de 1992, que tras ser declarada inconstitucional en la mayoría de sus apartados, fue adoptada por varias autonomías como norma propia por la vía de urgencia y que ha servido de base y modelo en la totalidad de las legislaciones autonómicas hasta hoy."     El que està clar ès que alguna cosa va passar, quelcom que posaria els fonaments de la actual situació del mercat de l´habitatge. Preguntes com, quants mesos he de treballar per pagar-me un metre quadrat a la zona metropolitana de Barcelona? S´inventaràn els bancs algún tipus nou d´hipoteca que es traspassarà de generació en generació? Ha pactat la Mari Pau Huguet amb el diable per a aconseguir l´eterna joventut? assalten les ments inquietes. Les respostes són a tot arreu, només cal indagar... DE COM ES CONSTRUEIX PEL PUR "PLAER" DE GUANYAR DINERS Vivim en una obra permanent. Els carrers s´aixequen repetides vegades per fer-hi no se sap quines instal.lacions; que si l´AVE, la línia nova del metro, la remodel.lació de tal o de qual. No només aixó. Als barris, es fa fora a la gent gran de les seves cases per tal d´enderrocar-les i construir-ne de noves, tot sovint de mala qualitat i dubtosa estètica. Una vivenda ès una inversió molt profitosa, no hi ha dubte, els marges de benefici sòn prou grans. "(...) en Barcelona el coste de la construccion representa el 19,9% (...) (Datos de la consultora R. de Acuña y Asociados) lo que permite descartar sin ninguna reserva, mano de obra y materiales como causa del espectacular encarecimiento de la vivienda, lo que despeja el camino definitivamente para centrar esta búsqueda en el marco regulador del suelo." Així doncs, sembla que criteris com "necessitat d´habitatge" no existeixen pels inversors, constructores i polítics de torn. " En España hay ahora menos personas por vivienda que en otros paises europeos, y aún así, se siguen construyendo mas viviendas de las que se construyen en Francia y Alemania juntas, paises que triplican nuestra población y con un índice de crecimiento demográfico superior al nuestro." El 2002 es va iniciar la construcció de 574.029 noves vivendes. Des de 1992, l´ oferta de vivenda a Espanya s´ha multiplicat per 2.5. Es diu aviat. A més, pel que sembla, Espanya s´ha convertit en "El Dorado" del construbisness. Inversors extrangers es disputen part del pastís, agravant si és possible encara més la situació.     I per finalitzar aquest breu anàlisis, uns quants retalls més que revel.ladors... "España ha ingresado en el "top ten" de los países con mayor número de millonarios. El crecimiento experimentado por el mercado inmobiliario nacional en la última década aparece como una de las razones esenciales para explicar la acumulación de grandes fortunas. Así, el bien de inversión más popular de los últimos años coloca a España entre los líderes mundiales en el singular escalafón de las rentas más acaudaladas." www.tucasapress.com/reportaje "Finalmente los bancos tienen incentivos perversos: cuando los precios suben tienen incentivo a prestar lo más posible y cuando bajan detienen los préstamos, lo que amplifica tanto los booms como las depresiones. " "Una de las consecuencias más importantes, aunque poco resaltadas, de un aumento rápido de los precios de la vivienda es el aumento de la oferta y, por tanto, una excesiva concentración de recursos económicos en un sector, la construcción, que tiene un nivel de productividad muy bajo. " "La revista The Economist (2003) calculaba una sobrevaloración especulativa de la viviendas españolas en un 52%." www.econ.upf.edu/~montalvo/vivienda/Mercado Ens pixen a sobre i la premsa diu que plou, l´estat neoliberal va quedant relegat poc a poc a les funcions de gendarme i de recaptador d´impostos. Els capitals flueixen lliurement i van quedant en mans d´una minoria d´opulents, l´economia és la nova doctrina social, un dogma amb el que hem de carregar amb la suposada excusa de que no s´ha inventat res millor. Ja. però... UNA CASA NO ÉS QUALSEVOL COSA Coses: donar regalar vendre intercambiar i mas utilitzar gastar oblidar-se´n cansar-se´n i+... Residir-hi menjar donar a llum dormir recer aixopluc protecció Cases: Habitar-hi deixar rebut conversar convidar independència intimitat Viure-hi ser follar morir descansar i molt més...     Així doncs, perquè ha d´estar subjecta quelcom tant important com la vivenda a les lleis d´un capritxós mercat sense sentiments, beneficiari d´uns pocs, habitants del planeta dels cotxes cars, camps de golf i saunes de cinc estrelles, que poc se´ls en fot el que passi més enllà dels seus guettos de jardins vigilats?     L´okupació neix com una opció vital per a joves, famílies i col.lectius, amb necessitat d´espais que no estiguin subjectes a les lleis del mercat, ja sigui per supervivència o com a eina de lluita política i transformació social. Perquè, si ja tinguèssim casa, aleshores què ens faltaria? amics fills? decidir respecte amor autonomia ofici cultura ... diversió temps sentir-nos algú ... aprenentatge i menys coses, no tantes coses inútils que produeix la resta del món per a que uns pocs ens deprimim pensant que no podem tenirles totes, que el veí en té més i de millors. QUE SE´N VAGIN TOTS!! Autogestió de la vida en col.lectiu, col.lectivitat sense falta d´intimitat, però; gestió dels recursos i de l´entorn per part dels que hi viuen, associació sense dominació, canviar les relacions socials i amb l´entorn natural, superar les desigualtats. Demanem la lluna, però en aquests temps en què se suposa que la història ha arribat a la seva fi, qualsevol altra cosa seria de bojos! Contra l´especulació, el poder i la tirania del capital, seguirem preokupant... 1 desallotjament 1000 okupacions !!! Assamblea d´okupes del Clot-Camp de l´Arpa març 2007
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more