Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Anàlisi :: criminalització i repressió : pobles i cultures vs poder i estats
Sobre el sumari 18/98
per Tito	08 mar 2007
Article extret del diari ‘Cultura Obrera’ número 15, Gener-Febrer 2007, Mallorca.
No estic d’acord amb el que dius, però lluitaré fins al final per a que ho pugues expressar. Voltaire 18/98. Aquest és el número del sumari, iniciat per Garzón amb l’argument “tota dissidència és ETA�, que pretén empresonar tota una sèrie de gent, dels àmbits polític, social o cultural, que els informes policíacs assenyalen com a portadors d’un mateix principi ideològic segons el qual Euskal Herria existeix com a poble i té el dret a decidir com a tal, i per tant col•laboradors d’ETA. En aquest sumari cap tot: des del tancament de mitjans de comunicació (Egin i Egin Irratia) fins a la criminalització de fundacions antimilitaristes (Fundación Joxemi Zumalabe), passant per la il•legalització d’organitzacions que treballen per la construcció nacional (Ekin) o associacions europees d’informació i solidaritat (Xaki); i és que quan la tesi de que “tot és ETA� triomfa doncs ningú no estem deslliurats de perill. I amb l’excusa d’ETA el que s’està fent és dur endavant una brutal repressió contra tot allò que actua pensant que aquest món pot ser diferent: el macroprocés 18/98 és doncs un procés al servei d’una estratègia política. Amb aquest macrojudici polític l’Estat vol castigar unes determinades idees, uns determinats modes de comportar-se, organitzar-se, associar-se i desobeir; i no fets concrets d’individus concrets, violant així el principi bàsic del dret penal segons el qual la responsabilitat penal és personal i subjectiva. Posem per exemple el diari Egin. Aquest popular diari conegut en el seu temps com “la veu dels sense veu� va ser assaltat i tancat un dia d’agost per dos-cents agents armats. No es varen detenir només determinades persones, sinó que es va clausurar tot un diari privant del seu dret a la informació a milers de lectors. Si qualcú d’Egin havia presumptament fet un delicte, el que s’havia d’haver fet és anar contra eixa persona concreta i no contra tot un diari. L’objectiu de fons però, era silenciar una veu dissident i molesta, com va quedar clar amb les declaracions, en el judici, de l’administrador judicial de l’Egin, que va reconèixer que deixaren, a propòsit, que les instal•lacions del diari es deterioraren irremeiablement. Un altre cas paradigmàtic d’aquest judici polític és el de la Fundación Joxemi Zumalabe. Aquesta és una organització que pretén obrir camins de rebel•lia no violents, massius i populars mitjançant la desobediència civil, i deixar així sense alternatives la confrontació violenta. A qui desobeeix però, se l’ha de castigar, i per això Garzón els acusa de difondre ponències d’ETA en unes jornades sobre desobediència civil: de res va servir que l’endemà mateix de les detencions isqueren els autors d’aquestes ponències assumint la seua autoria i desmuntant així la tesi de Garzón. Sabino Ormazabal, membre de la fundació acusat de col•laborar amb ETA, escrivia des de la presó de Soto del Real: “Yo estoy convencido que en la desobediencia civil no violenta se puede encontrar una salida para todas aquellas personas que creen que la sociedad vasca tiene el derecho a expresar su palabra y ser protagonista de su futuro sin ningún tipo de interferencias. (...) Inténtese su práctica con seriedad en el conflicto vasco desterrando la lucha armada y violenta y dando protagonismo a la palabra. Si pensar así es delito, seguiré en la cárcel�. El 21 de novembre passat es varen complir els primers dotze mesos d’aquest judici polític a l’Audiència Nacional de Madrid. En aquest any de judici s’ha vist i sentit de tot: l’afirmació de la presidenta del tribunal, Angela Murillo, de que no li interessen les resolucions del Tribunal d’Estrasburg; l’eliminació de les mínimes garanties processals amb, per posar un exemple, la desaparició de documents demanats per la defensa; o el “¡Siéntese! ¡Cállese!� de Murillo quan un dels encausats va intentar dirigir-se al guàrdia civil al que identificà com un dels seus torturadors, i és que, desgraciadament, aquest judici tampoc es queda lluny de l’ombra de la tortura: alguns dels acusats han denunciat que patiren terribles tortures durant el període d’incomunicació. Els processats no es varen quedar callats però, i els perits de la Guardia Civil varen haver d’escoltar com eren acomiadats al crit de “torturadors!�. I és que entre els encausats d’aquest judici polític, ha nascut una gran solidaritat i han decidit no quedar-se callats ni submisos davant el tribunal que els vol condemnar: així els membres del tribunal han hagut de veure com els acusats lluïen samarretes contra la tortura o samarretes titllant el judici de kafkià el dia que declararen els membres de la Fundación Joxemi Zumalabe. La solidaritat ha traspassat però els murs de l’Audiència Nacional. 18/98+. Aquest és el nom de la iniciativa que va sorgir per defensar els drets civils i polítics dels processats en aquest sumari però també en d’altres. No es tracta doncs de la defensa de la ideologia dels encausats, cosa impossible ja que en tenen de diferents, sinó de la defensa dels seus drets socials i polítics. La plataforma 18/98+ denuncia doncs que, amb el sumari 18/98, aquestos drets humans fonamentals, com ara la llibertat d’expressió, reunió, associació, la llibertat ideològica i el dret a la dissidència, han estat vulnerats. Es tracta doncs que els acusats, però també tothom, puguen defendre mitjançant els drets polítics i socials la seua ideologia particular, ens agrade aquesta o no. Mariano Ferrer ho explicava així en un dels nombrosos actes de la plataforma 18/98+: “No defendemos la impunidad de nadie, pero tampoco estamos dispuestos a dejar vía libre a la persecución penal de actividades sociales y políticas legítimas como si fueran delitos terroristas por atribuírseles una sintonía ideológica, además no probada, con ETA. (...) Creemos en la pluralidad como riqueza de esta sociedad y no creemos que la superioridad ética se demuestre suprimiendo la libertad ajena, sino más bien defendiendo los derechos civiles y políticos de quienes pueden no pensar como nosotros. (...) Defendemos esos derechos en tanto que se ejerzan en el respeto a la libertad y los derechos de todas las personas, tanto de quienes estáis aquí como de quienes aquí no vendrían nunca�. Així aquesta plataforma 18/98+ es caracteritza per la seua diversitat, ja que no tots els que en formen part tenen la mateixa manera de pensar ni les mateixes sensibilitats polítiques o socials. Coincideixen però en el dret a defensar eixes diferents sensibilitats i en denunciar el trepig que han sofert aquestos darrers anys els drets i la llibertat de la ciutadania basca. La solidaritat amb els processats l’han expressada, en innumerables ocasions, sota diverses formes: mobilitzacions, actes públics, rodes de premsa, xerrades, col•loquis, taules rodones i iniciatives de tot tipus a Euskal Herria, però també han passat per Catalunya, el País Valencià o Madrid. La guinda la va posar Fermín Muguruza el passat onze de novembre quan va omplir, amb milers d’assistents, el concert de solidaritat. La solidaritat però no va acabar eixe dia de música i festa sinó que ara mateix continua, entre altres coses, amb la campanya “J’accuse� d’autoinculpacions. Podeu trobar més informació en: www.18-98plus.org Tito
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more