|
|
|
Notícies :: un altre món és aquí |
|
Eleccions als sis comtats
|
|
per Llibertat.cat
Correu-e: correu ARROBA llibertat.cat (no verificat!) |
08 mar 2007
|
|
El nou govern ha d’entrar en funcionament el 26 de març |
7.03.07 Les eleccions a la cambra legislativa dels Sis Comtats del nord d’Irlanda sota sobirania del Regne Unit s’emmarquen en el procés de retorn a l’autogovern dissenyat en l’Acord de Sant Andreu signat el passat mes d’octubre. Aquest acord compta amb el suport explícit del Primer Ministre del Regne Unit, Tony Blair i el Taoiseach irlandès, Bertie Ahern. Igualment, des de l’altra banda de l’Atlàntic, l’administració Bush el valora positivament, com també ho fa Brussel.les, és a dir, la Unió Europea.
Com es pot veure, doncs, no ens trobem davant un esdeveniment domèstic o local, ans tot al contrari. La comunitat internacional s’hi ha implicat de valent. I el que és més important, el paper del govern de la república d’Irlanda és cada cop més decisiu en el dia a dia de la política, però també de l’economia d’aquests territoris encara sota la sobirania del Regne Unit. Sense cap mena de dubte, aquest escenari es pot explicar en gran mesura per l’enorme canvi que en els darrers quinze anys ha experimentat l’economia i la societat en aquest estat, fins al punt que se’l coneix com el Tigre Celta, a causa del creixement econòmic, la presència de grans empreses nordamericanes de l’economia informacional, i fins i tot, l’augment de la immigració procedent sobretot dels països de l’Europa de l’Est (Polònia, estats bàltics), fet revolucionari, atès que històricament, l’illa ha estat terra d’emigració per raons socials, econòmiques i polítiques, com és prou conegut.
Aquest creixement a la banda sud de la frontera, ha tingut òbviament conseqüències immediates a la banda nord. Molts dels residents del nord, han trobat feina en empreses del sud i això ha beneficiat sobretot a la comunitat republicana, tradicionalment la més pobra i marginada. De fet, fins i tot sectors unionistes han començat a veure amb bons ulls l’increment de les relacions econòmiques amb els papistes, fet que igualment es pot qualificar d’històric.
Les eleccions del dia 7, es presenten com l’oportunitat de reactivar l’autogovern en aquests territoris, després de la seva suspensió el 2002. Segons l’Acord de Sant Andreu, el 26 de març, com a data màxima, ha d’haver-se escollit un govern format per membres dels diferents partits amb representació a la cambra legislativa. Ès el que s’anomena, un govern compartit entre polítics unionistes i republicans. Sembla clar que el primer ministre serà el líder del partit que obtindrà més escons, mentre que el segon partit se li reserva el càrrec de vice-primer ministre. La resta de ministeris es repartirà en funció de la correlació de forces parlamentàries que sorgeixin d’aquestes eleccions.
A hores d’ara sembla clar que Ian Paisley, el veterà líder del Democratic Unionist Party (DUP), serà el nou Primer Ministre, mentre que el dirigent del Sinn Féin (SF), Martin McGuinness, serà el vice-primer ministre. Això no obstant, caldrà esperar a conèixer el resultat de l’escrutini per saber la configuració definitiva del govern.
La cambra legislativa la composen 108 escons. Les enquestes assenyalen que el DUP obtindria el 25% dels vots i el SF el 22%. La resta de forces polítiques que poden obtenir representació són l’Ulster Unionist Party (UUP), el Partit Socialdemòcrata i Liberal (SDLP), republicà, i finalment, l’Alliance, una formació formada per polítics procedents de les dues comunitats. En general, aquests quatre partits accepten les regles del joc establertes a l’Acord de Sant Andreu. Això no obstant, a banda i banda, hi ha formacions extraparlamentàries que també es presenten a les eleccions fent bandera de la seva oposició a l’esmentat acord. Això no obstant, les possibilitats d’aconseguir algun escó per cap d’elles és bastant remota. En el cas republicà, destaca el partit Sinn Féin Republicà (SFR), que denuncia la rendició del líder del SF, Gerry Adams, davant de les autoritats de Londres, sobretot arran de l’acceptació per part d’aquest partit de la legitimitat del Servei de Policia d’Irlanda del Nord (PSNI), successor de l’odiat RUC, cos policial majoritàriament protestant i repressor durant molts anys del moviment republicà. Per la seva banda, Ian Paisley ha de fer front tant a veus contràries a l’entesa amb els republicans procedents de l’interior del seu propi partit, com a la competència que representa l’United Kingdom Unionist Party (UKUP), fermament oposat a pactar amb els terroristes Adams i McGuinness. Un cop es coneguin els resultats definitius, en tornarem a parlar.
Josep Sort |
Mira també:
http://llibertat.cat
|
This work is in the public domain |
