Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Juliol»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
          01 02
03 04 05 06 07 08 09
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28 29 30
31            

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: laboral : dones
Per a quan una negociació col•lectiva no sexista?
08 mar 2007
Secretària de la dona de CGT-PV
Jueves 8 de marzo del 2007.

De nou ens trobem davant un 8 de març, recordant a les dones que amb les seves vagues van començar la lluita feminista en el segle XIX. Ha passat més d’un segle i el model social ha canviat significativament en el món occidental, ara les dones no són discriminades per raó de ser-ho, és el que diu la nostra Constitució. Des de fa trenta anys, existeix una declaració jurídica d’igualtat entre homes i dones, i a poc a poc, han anat desapareixent les discriminacions directes en tota la legislació del nostre país.
De nou ens trobem davant un 8 de març, recordant a les dones que amb les seves vagues van començar la lluita feminista en el segle XIX. Ha passat més d’un segle i el model social ha canviat significativament en el món occidental, ara les dones no són discriminades per raó de ser-ho, és el que diu la nostra Constitució. Des de fa trenta anys, existeix una declaració jurídica d’igualtat entre homes i dones, i a poc a poc, han anat desapareixent les discriminacions directes en tota la legislació del nostre país.

Però que això no basta és una conclusió fàcil de deduir a la llum de les contínues mesures, lleis o reglaments que es publiquen cada any per a arribar a la igualtat, no obstant això la realitat segueix sent molt tossuda, i poc és el camí real recorregut en l’àmbit laboral. Així, la dona segueix percebent un 30% menys de salari i, a pesar de tota la difusió que a aquesta dada se li dóna i les declaracions de polítics, empresaris i estadistes de compromís de solució, en els últims 10 anys no ha millorat ni tan sol un punt.

El 80% dels contractes a temps parcial són signats per dones que han de continuar depenent econòmicament de la seva parella o família seguint, de fet sota la tutela dels homes del seu entorn. La taxa d’atur és quatre punts i mig superior entre les dones si atenem a les dades que ens aporta la EPA, però sabem que existeix una gran part de la població femenina que ni tan sols es molesta a buscar ocupació, i no apareix en les estadístiques. Malgrat les lleis de conciliació, d’igualtat, de dependència? les dades segueixen sent descoratjadores: les dones seguim sent discriminades i el nostre treball molt menys valorat que el dels nostres companys.

Totes aquestes lleis instauren una igualtat formal i creen, per a la seua vigilància una costosa infraestructura, que no fa sinó burocratitzar i complicar el procés, deixant sense pressupost els programes de base que pogueren atacar l’arrel del problema.

Encara existeixen nombrosos convenis que exigeixen titulacions cursades majoritàriament per homes per a ocupar llocs que no els precisen ni des de lluny per a impedir així l’accés a les seues empreses a les dones. Continuen existint regulacions laborals amb categories professionals pitjor remunerades per estar ocupades majoritàriament per dones.

Els horaris cada vegada són més extensos i abasten franges que dificulten tenir una vida familiar, i no hi ha acord de conciliació que ho resolga, si el treball és en precari i no tens cap capacitat d’exigir els teus drets, a menys que pugues permetre’t el luxe de ser acomiadada.

I fent una lectura, ni tan sols detallada, sinó ràpida, de molts acords signats pels sindicats, podem trobar-nos que els criteris de promoció en les empreses afavoreixen notablement als homes sobre les dones, sense oblidar que es poden trobar en una classificació de categories tots els termes en masculí, excepte els de secretària i netejadora.

És fàcil per a una empresa signar un conveni políticament correcte que arreplegue fins i tot totes les propostes de conciliació tan de moda, i termina resultant que a penes hi ha dones treballant, o que ocupen els llocs més baixos en l’escalafó professional, i per tant els pitjor remunerats, i que si es treu la mitjana salarial per sexes siga substancialment inferior les de les treballadores que la dels seus companys, i això és discriminació indirecta.

No obstant això, superada l’etapa de la discriminació directa, tot el món sembla sentir-se satisfet, i és difícil trobar algun estudi profund que aborde el problema, i menys escoltar ni una xicoteta al·lusió en els mitjans de comunicació. Per això nosaltres diem: per a quan una negociació col·lectiva no sexista?

*Secretària de la dona de CGT-PV

Article publicat el 8 de març en Levante-EMV

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Per a quan una negociació col•lectiva no sexista?
08 mar 2007
I la secretària de la dona de la CGT de Catalunya? No ha escrit res per a aquest 8 de març?
Re: Per a quan una negociació col•lectiva no sexista?
08 mar 2007
massa feminisme facil, massa soroll, massa rucades pseudoprogressites politicament correctes...
No ens extranyem que les coses en vagin malament
Re: Per a quan una negociació col•lectiva no sexista?
09 mar 2007
menos feminismo y más antisexismo!

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more