Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Gener»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
          01 02
03 04 05 06 07 08 09
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28 29 30
31            

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: ecologia
Clima: Els aprenents de bruixots del Banc Mundial i del FMI
06 mar 2007
A finals d’octubre del 2006, Nicholas Stern, conseller econòmic del govern britànic va enviar al Primer ministre Tony Blair un informe de 500 pàgines sobre els efectes del canvi climàtic en curs i els mitjans per a combatre’l. En el seu informe, Nicholas Stern afirma: «El canvi climàtic deteriorarà les condicions elementals de vida de la població de tot el planeta –accés a l’aigua, producció d’aliments, salut i medi ambient». De manera implícita, el diagnòstic contingut a l’informe constitueix una condemna de les polítiques aplicades pel FMI i el Banc Mundial, del que Nicholas Stern va ser economista en cap. El present article confronta l’informe Stern amb les posicions adoptades pels principals dirigents del Banc Mundial, del FMI i del govern de Washington, al llarg dels últims quinze anys. També reprèn l’informe que el Banc Mundial va consagrar en el 2006 a les catàstrofes naturals. El Banc Mundial va publicar un anàlisi que contradiu el que havia afirmat fins llavors. Intenta, com a discurs, limitar la crisi de credibilitat que l’afecta però sense abandonar en absolut la seva orientació a favor de tot al mercat i la seva adhesió al model productivista destructor dels éssers humans i el medi ambient. Pel que fa a l’informe Stern, si bé conté judicis molt interessants, ni tan sols aconsegueix esbossar una alternativa al model productivista i a la busca frenètica del creixement.


per Éric Toussaint, CADTM
http://www.cadtm.org
Canvi de posicions dels dirigents del Banc Mundial


En tant que nombroses veus criden lâatenció des de començaments dels anys â70 sobre els perills dâun creixement sense límits i del consegüent esgotament dels recursos naturals, els dirigents del Banc Mundial i del FMI afirmaven fins fa poc que no hi havia cap perill per a la Terra.

Lawrence Summers, economista en cap i vice-president del Banc des de 1991 a 1996 i a continuació secretari dâEstat del Tresor durant la presidència de William Clinton, declarava en 1991: âNo hi ha (â¦) límits a la capacitat dâabsorció del planeta capaç de bloquejar-nos en un futur previsible. El risc dâun apocalipsi a causa dâun escalfament global o a qualsevol altra causa és inexistent. La idea que el món corre cap a la seva perdició és profundament falsa. També és un profund error pensar que hauríem dâimposar límits al creixement a causa dels límits naturals; és a més una idea el cost social de la qual seria sorprenent si alguna vegada sâarribés a aplicarâ?.

En una carta dirigida al setmanari britànic The Economist, publicada el 30 de maig de 1992, escrivia que segons el seu parer, i fins i tot prenent lâescenari més pessimista: «Esgrimir lâespectre dels nostres néts empobrits si no enfrontem els problemes globals del medi ambient és pura demagògia». Afegia: «Lâargument segons el qual les nostres obligacions morals respecte les generacions futures exigeixen un tractament especial de les inversions mediambientals és estúpid».

Les postures adoptades per Lawrence Summers van causar un veritable clamor dâindignació a lâèpoca i, cinc anys més tard, en 1997, Nicholas Stern (futur economista principal del Banc) ho va escriure en el llibre auspiciat pel Banc per descriure el seu primer mig segle dâexistència: âEl compromís del Banc en el domini del medi ambient ha estat posat en dubte per algunes persones després de la publicació, a finals de 1991, per la revista The Economist dâextractes dâuna nota de servei intern escrita per Lawrence Summers, aleshores economista en cap. La nota de servei intern suggeria la possibilitat que els temes de medi ambient fossin sobreestimats pel que fa als països en desenvolupament; aquests països podrien reduir els seus costos marginals comerciant o tolerant substàncies contaminants».

En completa oposició amb les tranquil·litzadores declaracions de Lawrence Summers, citades més amunt, predient que el escalfament global no reduiria el creixement més que un 0,1% per any en el curs dels dos pròxims segles, Nicholas Stern afirma en 2006: «Lâinforme estima que si no actuem, els costos i els riscos del canvi climàtic en conjunt representaran lâequivalent dâuna pèrdua dâalmenys el 5% del PNB mundial cada any, actualment i per sempre. Si es pren en consideració un ventall més ampli dels riscos i dels impactes, les estimacions de les pèrdues podrien arribar fins al 20 % del PNB o mésâ?. Ãs una desmentida aspra però tardana de les afirmacions de Lawrence Summers.

Les afirmacions del tipus de les de Lawrence Summers no constitueixen un fenomen aïllat: reflecteixen la posició dominant del govern de Washington en relació amb les decisions del Banc Mundial i del FMI. Aquestes posicions, que neguen que el model productivista ocasioni greus danys al medi ambient, i que també neguen que un canvi climàtic estigui en curs, han estat expressades per Washington almenys fins fa poc.

Els nombrosos discursos dâAnne Krueger, economista en cap del Banc Mundial durant el mandat de Ronald Reagan i, més tard número dos del FMI des del 2000 al 2006, aporten la prova. En un dâells, pronunciat el 18 de juny del 2003 en ocasió del 7è Fòrum Econòmic Internacional de Sant Petersburg, Anne Krueger declarava: «Prenguem aquesta inquietud immemorial què un creixement ràpid esgotarà els recursos de combustible i que si això es produeix, el creixement tindrà una parada neta. Les reserves de petroli són més importants avui que en 1950. En aquella època, sâestimava que les reserves mundials de petroli sâesgotarien en 1970. El pronòstic no es va complir. Avui, les reserves conegudes poden durar 40 anys amb la taxa actual de consum. No hi ha dubte que quan arribem al 2040, la investigació i el desenvolupament hauran tingut nous avanços en la producció i la utilització de lâenergiaâ?.

Aquesta afirmació està en contradicció amb tots els resultats dâinvestigacions sobre les reserves de petroli. Des del començament dels anys â90, el volum de nous jaciments és inferior a la progressió del consum.

Anne Krueger va continuar dient: «Tampoc no ocasionem danys irreparables al medi ambient. Ãs clar que després dâuna fase inicial de degradació el creixement econòmic porta a continuació a una fase de millora. El punt crític, a partir del qual la gent tria invertir en la prevenció de la pol·lució i la neteja de les zones contaminades, se situa al voltant de 5 000 dòlars de Producte Interior Brut (PIB) per habitant».

Aquest últim paràgraf conté dos errors (mentides) manifestos. Primer, els fets demostren que sâhan causat danys irreparables al medi ambient. Segon, no és cert que després dâ âuna fase inicial de degradacióâ? del medi ambient, âel creixement econòmic porta a continuació a una fase de milloraâ?. Els països més industrialitzats han superat fa temps els 5000 dòlars de PIB per habitant (El PIB per habitant depassa els 20000 dòlars en els països dâAmèrica del Nord, Europa Occidental, Japó, Austràlia i Nova Zelanda) i no obstant, la majoria dâells continuen amb una política que implica un augment de la pol·lució.

Va caldre esperar les conseqüències de lâhuracà Katrina dâagost del 2005 perquè la Casa Blanca comencés, amb desgana, a reconèixer lâevidència.

El CADTM, així com altres moviments, no ha esperat una catàstrofe com la que va colpejar Nova Orleans per retraure al Banc Mundial i al FMI les polítiques que han afavorit el canvi climàtic i que han debilitat la capacitat dels països en desenvolupament per fer front a les calamitats naturals. El CADTM va denunciar la promoció feta pel Banc Mundial i el FMI de polítiques que afavoreixen la desforestació i el desenvolupament de megaproyectos energètics destructors del medi ambient.

De la mateixa manera, va demanar al Banc Mundial abandonar el suport als projectes destructors de les proteccions naturals de les costes com ara els manglars que amorteixen els efectes de tipus sisme submarí (tsunami). El CADTM ha exigit igualment que el Banc Mundial suspengui els seus préstecs en el sector de les indústries extractives. Finalment el CADTM ha criticat la decisió presa per la Conferència de Rio de 1992 de confiar al Banc Mundial la gestió dâun fons mundial de protecció al medi ambient. Això porta sens dubte a confiar a la guineu la cura de les gallines.

El canvi de direcció iniciat pel Banc.
Sense la menor autocrítica, el Banc Mundial va publicar a lâabril del 2006 un informe consagrat a les catàstrofes naturals. El seu autor, Ronald Parker, escriu: «Hi ha un augment de les catàstrofes relacionades a la degradació del medi ambient de banda a banda de tot el planeta».

En tant que la quantitat de terratrèmols roman quasi constant, la quantitat i lâamplitud de les catàstrofes naturals relacionades al clima estan en fort augment: dâuna mitjana anual de 100 en 1975, van passar a més de 400 lâany 2005. El Banc reconeix que lâescalfament global, la desforestació i lâerosió del sòl han augmentat la vulnerabilitat de regions senceres. El Banc estima que els països en desenvolupament van patir danys de al menys 30.000 milions de dòlars per any. Com ho declara Lester Brown, director de lâEarth Policy Institute: «Aquest informe ressalta que, encara que continuem qualificant les catàstrofes com ânaturalsâ?, elles són a vegades clarament dâorigen humà».





Lâinforme de Nicholas Stern sobre lâescalfament global


Nicholas Stern és ben clar: els països menys industrialitzats, encara que menys responsables de lâescalfament global, seran els més afectats: «Tots els països seran afectats. Els més vulnerables âels països i poblacions més pobresâ patiran més i més aviat, encara que hagin contribuït molt menys al canvi climàtic». Agrega, en completa contradicció amb la filosofia dels partidaris de la mundialització neoliberal, que: âEl canvi climàtic és el fracàs més gran del mercat que el món hagi conegut i interactua amb les altres imperfeccions del mercatâ?.

Dit això, Nicholas Stern no proposa en absolut alternatives al model productivista i al mercat capitalista. Al contrari, el seu informe té com a objecte fer sonar les campanes dâalarma a fi que fons suficients siguin consagrats a les despeses de reconversió industrial i de protecció del medi ambient, de tal manera que permetin la continuació dâaquest creixement cec. Afirma que la humanitat pot ser al mateix temps âverdâ? i âpro-creixementâ? (âGreen and growthâ?).

Explica que el mercat de la protecció del medi ambient oferirà un nou nínxol de mercat al sector privat per obtenir beneficis. I per coronar tot això, explica que atès que els PED contaminen menys que els països industrialitzats, patint al mateix temps més els efectes de lâescalfament global, podran vendre als països rics drets per continuar contaminant. Amb els guanys provinents de la venda dels drets, podran finançar la reparació dels danys patits per la seva població.






Conclusió


Una vegada més, els partidaris del model productivista dominant han començat per negar lâexistència dâun problema crucial, en aquest cas el dels danys mediambientals i de lâ escalfament global, i han continuat promovent amb força polítiques que agreujarien la situació. Més tard, quan la situació es va tornar insostenible, van llançar la primícia en els mitjans internacionals publicant un informe sobre el tema, intentant atorgar crèdit a la idea que les institucions internacionals i els governs dels països més industrialitzats han pres consciència dâaquest greu problema, de fet voluntàriament ocultat durant decennis. En definitiva, els defensors del sistema actual fan creure que el sistema està en condicions dâaportar una solució al problema del qual és la causa fonamental, permetent així la seva pròpia perpetuació. Ãs urgent comprendre que lâúnica solució justa i duradora passa justament pel qüestionament dâaquest sistema capitalista productivista, estructuralment generador de danys mediambientals i de desigualtats galopants.

This work is in the public domain

Comentaris

Clima: Els aprenents de bruixots del Banc Mundial i del FMI
06 mar 2007
El capitalisme no és un sistema moral, és un sistema econòmic. No postula teories ètiques, només proposa un sistema monetari. Amb l'ecologisme pasarà igual que amb la guerra de l'Irak, el primer negoci va ser la destrucció i el segón està sent la reconstrucció. Amb el planeta passa el mateix. Es tracta del que Ellul anomena "mirada tècnica" del món que és aquella que entén el món com un "tot disponible". On abans el negoci era el creixement econòmic a costa de cosificar el planeta, ara el negoci està en reconstruir-lo, però sense deixar de cosificar-lo. La qüestió està en continuar fent diners, abans amb la destrucció, ara amb l'ecologisme. On el poder abans era devastador del medi, ara en farà bandera. Però el fons continua sent el mateix.

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more