Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Comentari :: altres temes
Mites sobre la Transició
24 feb 2007
Des de fa uns 30 anys, l’opinió que els grups i les persones d’extrema esquerra expressen sobre la Transició podria condensar-se així: la Transició va ser perjudicial, i encara ens condiciona avui, perquè els partits de l’esquerra parlamentària van pactar indegudament.

Sempre he cregut que es tractava d’un judici superficial, injust i interessat. Però la cosa que sempre m’ha sobtat més és l’oblit de, almenys, un parell de fets que, al meu entendre, van ser decisius.

S’oblida, no sé si conscientement o inconscientment, que al desembre de 1976 hi va haver un referèndum sobre «un projecte de transició» no pas prou bo, que els partits de l’esquerra parlamentària (és a dir, que després seria parlamentària) van demanar insistentment a la gent una abstenció general, per poder exigir un altre model, i que la població va votar massivament i afirmativament.

Llavors es va haver de pactar, com es va poder, sobre la base d’allò que la població havia aprovat massivament i democràticament. O no? O és que s’havia d’imposar una altra cosa per la força? Hauria estat bé, això?

S’oblida que el consens de la Transició es va trencar amb l’Estatut dels Treballadors, en què el bloc UCD-PSOE-UGT va imposar una versió reduïda, amb l’oposició del bloc PCE-PSUC-CCOO.

Sorprèn en gran manera que sempre que es parla de la Transició es fa referència, sense fallar, als Pactes de la Moncloa. I en canvi mai no s’esmenta l’E dels T. És oblit involuntari? Caldria dir que els P de la M van tenir una transcendència temporal limitada, mentre que l’E dels T encara ens condiciona fortament.

Mai no he entès la simplificació amb què es tracta aquest tema, i mai no he entès aquests oblits.

Antoni Ferret

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Mites sobre la Transició
25 feb 2007
Es va trencar quin consens?
El que el bloc PCE-PSUC-CCOO discrepés en alguna cosa no contradiu lo principal: el seu acord amb la monarquia capitalista que va eixir de la constitució del 78.
Re: Mites sobre la Transició
25 feb 2007
A mi em sorpren que un suposat Partit Comunista sigui capaç d'acceptar una monarquia, una bandera i un himne feixistes, precisament contra els quals portava 70 anys lluitant (almenys les seves bases)
També em sorprén que hi hagi gent que no sigui capaç de veure que votar sota pressió militar, sota por de "es que sino els militars..tal..." "millor aixó que seguir amb la dictadura..." es tot menys democratica.
La gent va votar condicionada per la por a que fessin els poders factics, jo no dic que sino haguessin votat tal o tal altre cosa, no sóc pas adiví. Però esta clar que a L'Estat Espanyol, amb el pes que te l'exercit en tot aquella votació va ser tot menys democratica.

Solució? haver votat sobre la base d'una legalitat republicana restablerta (manllevada pels feixistes), votar sobre les garanties que decidis el que decidis la població l'exerit no es mouria. Això es pel que haurien d'haver lluitat qualsevol força d'esquerra que fos minimament coherent amb les seves idees
Re: Mites sobre la Transició
26 feb 2007
Si el sentit del teu missatge, Antoni Ferret, és de recalcar que la transició sí que va portar avenços polítics significatius respecte la dictadura, cosa que normalment no es diu en les anàlisis crítiques amb aquest període, aleshores tens part de raó: és obvi que les llibertats assolides, encara que no completes, així com d'altres conquestes, són prou significatives com perquè sigui necessari esmentar-les.

Però tampoc es pot oblidar allò que normalment s'oblida o s'amaga, especialment des de els partits i dirigents que comandaven opcions rupturistes i després van renunciar o claudicar.

Com un company ja ha esmentat l'acceptació - absolutament gratuïta i innecessària - de la bandera monàrquica, de la monarquia i de la constitució espanyola - em limitaré a dir que es recorden més els Pactes de la Moncloa que l'Estatut dels treballadors perquè fou a través dels pactes que el PCE el PSUCi CCOO aturaren les lluites obreres - amb la consigna "fer vaga és posar obstacles a la democràcia"- amb la vana esperança de sortir reforçats com a opció d'ordre i així optar a guanyar les eleccions generals a l'estil del PCI i per sobre del PSOE.

I a fe que el PCE i sobretot el PSUC pagà cara aquesta acceptació acrítica de la reforma amb la seva divisió i grupuscalització: de mig milió de vots a les primeres eleccions, a 150000 a les següents

I d'aquell partit de lluita, a aquesta coalició ICV-EUiA que comanda la conselleria d'interior i aplica la legislació antiterrorista. Antoni, no sé com no us canseu d'empassar merda.
Re: Mites sobre la Transició
26 feb 2007
Si el sentit del teu missatge, Antoni Ferret, és de recalcar que la transició sí que va portar avenços polítics significatius respecte la dictadura, cosa que normalment no es diu en les anàlisis crítiques amb aquest període, aleshores tens part de raó: és obvi que les llibertats assolides, encara que no completes, així com d'altres conquestes, són prou significatives com perquè sigui necessari esmentar-les.

Però tampoc es pot oblidar allò que normalment s'oblida o s'amaga, especialment des de els partits i dirigents que comandaven opcions rupturistes i després van renunciar o claudicar.

Com un company ja ha esmentat l'acceptació - absolutament gratuïta i innecessària - de la bandera monàrquica, de la monarquia i de la constitució espanyola - em limitaré a dir que es recorden més els Pactes de la Moncloa que l'Estatut dels treballadors perquè fou a través dels pactes que el PCE el PSUCi CCOO aturaren les lluites obreres - amb la consigna "fer vaga és posar obstacles a la democràcia"- amb la vana esperança de sortir reforçats com a opció d'ordre i així optar a guanyar les eleccions generals a l'estil del PCI i per sobre del PSOE.

I a fe que el PCE i sobretot el PSUC pagà cara aquesta acceptació acrítica de la reforma amb la seva divisió i grupuscalització: de mig milió de vots a les primeres eleccions, a 150000 a les següents

I d'aquell partit de lluita, a aquesta coalició ICV-EUiA que comanda la conselleria d'interior i aplica la legislació antiterrorista. Antoni, no sé com no us canseu d'empassar merda.
Re: Mites sobre la Transició
26 feb 2007
Que la Constitución dista de ser perfecta y contiene ambigüedades peligrosas lo sabemos todos. Pero pese a ello ha tenido efectos en su conjunto excelentes. Ha sido elaborada por consenso y no por rodillo como la republicana, ha permitido una alternancia no traumática en el poder y una convivencia espinosa, pero aceptable y pacífica en lo esencial. A este panorama sólo se oponen dos excepciones, una grave y otra sólo alarmante: Vascongadas y Cataluña.

En la primera región, la democracia, en rigor, no existe. La mitad de la población se halla acosada por la agresividad nacionalista, que ha sabido combinar el asesinato con la maniobra legal, el hostigamiento a los disidentes con la vulneración hipócrita de la ley, la protección a los asesinos con el desprecio a las víctimas, la manipulación de los niños y jóvenes con las apariencias de moderación… En cuanto a Cataluña, los nacionalistas ejercen una auténtica discriminación, por el momento aceptada casi en silencio, sobre una mitad de la población que no comparte sus presupuestos; una opresión difusa, con mucha menos violencia que en Vasconia, pero no menos efectiva.

Pues bien, son los responsables de esas situaciones quienes, con descaro y cinismo increíbles, pretenden reformar la ley fundamental, y, naturalmente, hacerlo en un sentido que les permita reforzar todavía su opresión sobre los no nacionalistas. ¿Cómo se les da cancha y se habla de reformas, en lugar de recordarles a unos y otros la realidad que han construido en sus regiones? Por supuesto, la Constitución puede reformarse pero, si acaso, en el sentido contrario al propuesto por ellos, es decir, para garantizar una mayor libertad y pluralidad. El problema no es la reforma, sino la democracia, ¡una vez más!, planteado, con una mezcla de perversión del lenguaje y de chantaje apenas disimulado, por quienes intentan restringirla o abolirla.

Tengo la impresión de que las autonomías han funcionado pasablemente, con muchos aspectos negativos, aunque más positivos, pero ya va siendo hora de hablar menos por impresiones y más a partir de conocimientos claros. Un cuarto de siglo es tiempo suficiente para hacer un balance de cómo ha afectado el estado autonómico a la libertad, la diversidad, la prosperidad y el pluralismo de los españoles, y enfocar las correcciones precisas. Ese estudio y balance debiera acometerse por quienes puedan hacerlo, a fin de plantear el problema sobre un suelo sólido. Nos ayudaría mucho para hacer frente a los manejos balcanizantes de los enemigos de la libertad.
Re: Mites sobre la Transició
26 feb 2007
va dir : "Nos ayudaría mucho para hacer frente a los manejos balcanizantes de los enemigos de la libertad"

el que ajudaria més, és que el PP (Aznar, Fraga o Rajoy) condemdessin la dictadura franquista de 40 anys.

Si no condemnen una dictadura, el que diguin els aznaristes i els espanyolistes de tots els estils no té cap credibilitat democràtica ni progressista
Re: Mites sobre la Transició
26 feb 2007
Noi: "los enemigos de la libertad" són els que es neguen a publicar les balances fiscals de les comunitats autonòmes i l'Estat; són els que neguen el dret de decidir a as "nacionalidades"; són els que empresonen les idees i prohibeixen manifestacions mentre s'omplen la boca de "libertad" y de "balcanización". els demaneu que es quedin.
No enganyeu a ningú, ciutadans, vosaltres sou els amics de la guàrdia civil que els demaneu que es quedin. Nosaltres el que volem és que se'n vagin. I vosaltres amb ells.
Re: Mites sobre la Transició
28 feb 2007
L'any 1978 es va aprovar la Constitució espanyola i el 1979 l'Estatut de Sau. A partir dâaquell mateix moment va començar un procés, per part dels poders fàctics, dissenyat per anestesiar i adormir la societat catalana amb el pretext que havíem recuperat la democràcia i ja tot estava fet.
Les lluites entre els partits politics catalans, el desprestigi de la política adobat per la dreta espanyolista i el discurs del centre-esquerra han fet la resta. Han dut el país a un estat de somnolència i anestèsia del qual ens costa despertar. Ãs aquell símptoma que tenim quan ens despertem després dâuna operació quirúrgica i tenim aquell estat somnolent i la nostra memòria està desorientada.

El desprestigi de la política és flagrant, i a més a més, lâespanyolisme retroalimenta aquest discurs. Escolteu, si no, el Sr. Piqué quan parla malament dels polítics catalans, com si els del PP no fossin polítics. Amb això el PP i els seus satelits ciutadans engeguen el ventilador i vinga a empastifar a cop de sensacionalisme i premsa groga Què.

Dâaltra banda, lâesquerra espanyola amable ha articulat el discurs del bon verí, el del ji ji ji, ja ja ja i tot va bé. Amb això desactiven consciència social i articulen un discurs basat en lâinfantilisme més antidemocràtic (deixem-los governar, que el Psoe faci el que vulqui!!!! faltaria més!), tots recordem el famós espot publicitari âvale más pajaru en manoâ?. Utilitzen el cinisme tot comunicant que el nostre país a Espanya tñe amics i un govern amic, el de Zp. De fet, és la síndrome dâEstolcolm que moltes vegades a les víctimes seâls pot dur fins a una situació ridícula i grotesca amb somriures falsos i copets a lâesquena, com la de sentir empatia del teu segrestador. A qui beneficia aquest clima? fàcil eh.

A més a més, a la societat catalana sâha instaurat una norma no escrita, en la qual cal no entrar mai en temes culturals i simbòlics.
La resposta típica d'"això és política, i la política és pels politics" fa que arribi a la conclusió que als polítics els falta valentia perquè no tenen un poble al darrere, perquè el poble, per por i per somnolència, se nâha desentès. Aquesta actitud també lâapliquem per tal de no trencar la cohesió social. Com si a Catalunya no haguessin classes socials ni lluita de classes, i viquessim tots en la societat comunista sense classes i sense estats.

doncs a treballar-hi tots
Sindicat