|
|
|
Notícies :: xarxa i llibertat : dones |
|
El premi Turing per primera vegada a una dona: Frances Allen
|
|
|
per repufw |
22 feb 2007
|
|
Per primera vegada una dona rep el premi amb més prestigi dins del món de la informàtica. El premi Turing deu el seu nom a Alan Turing, un dels desxifradors del codi enigma i creador de la coneguda Màquina de Turing. Turing va morir fa poc més de mig segle després d'ésser empresonat sota l'acusació d'homosexualitat. |
|
Font vilaweb:
El reconeixement de l'Associació per al Maquinari Informàtic és conegut com el Premi Nobel de la informàtica
Ja fa quaranta anys que existeix, però enguany és la primera vegada que una dona rep el Premi Turing de l'Associació per al Maquinari Informàtic de Nova York (ACM), que es coneix com el Premi Nobel de la informàtica a causa del prestigi internacional que té. La premiada és una investigadora veterana de l'empresa IBM, Frances Allen, que amb setanta-cinc anys s'endú els cent mil dòlars del guardó.
Frances Allen
Allen rep el reconeixement per la seva tasca en la optimització de compiladors, programes que tradueixen les ordres d'un llenguatge de programació a un altre de diferent. Són eines necessàries per convertir els llenguatges de programació en les sèries de 0 i 1 del codi binari amb què funcionen els ordinadors. La premiada va entrar a treballar a l'empresa IBM el 1957 on, segons ella, va tenir la sort de treballar en un gran projecte amb bons ordinadors rere l'altre, fins i tot va fer programari per a l'Agència de Seguretat Nacional dels EUA (NSA). Es va retirar el 2002 però va continuar activa en diversos programes per encoratjar les dones a estudiar informàtica.
El Premi Turing
Des del 1966, el Premi Turing ha servit per destacar avenços en camps com la intel·ligència artificial, la criptologia o els sistemes operatius i es dóna en honor a Alan Mathison Turing, un matemàtic britànic que és considerat el pare de la informàtica moderna i que va treballar pels serveis d'intel·ligència britànics a la segona guerra mundial. Una de les seves principals aportacions va ser la màquina de Turing, però també va aconseguir trencar el codi de la màquina de xifratge alemanya Enigma, fet que va ser decisiu per permetre la victòria dels aliats a la batalla de l'Atlàntic. Tot això però, no va evitar que el servei d'intel·ligència britànic el detingués el 1952 acusat de ser homosexual; a causa d'això, es va suïcidar a la presó el 1954. |
This work is in the public domain |
