|
|
|
Notícies :: altres temes |
|
El creixent descrèdit de la justícia
|
|
per eugeni
Correu-e: sans@gmail.com (no verificat!)
Telèfon: 606599255 |
21 feb 2007
|
Molt bones
Aclaridor article on els hi haguí , de l'en teoria amic desconegut , Josep Maria Terricabras , publicat en el periòdic de Catalunya i que reprodueixo integre a continuació
El millor les preguntes del final , que encara que es podrien donar per contestades o de fàcil resposta. Em sembla obvi , que no les tenim excessiva o suficientment presents
Ànim
PS: Un altre article , que certifica la manipulació o confusió , a la qual ens sotmeten els mitjans de comunicació , és aquest http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacioPK=46&idioma=CAT&idno . Article que parla , de la necessitat que sent algú , de blindar ( fer difícil o impossible la modificació ) la Constitució Espanyola. Quan sembla evident , que aquesta ja ho esta , de blindada |
El creixent descrèdit de la justícia
Josep Maria Terricabras
Catedràtic de Filosofia.
El soroll mediàtic de casos espectaculars de terrorisme sovint deixa a l'ombra altres decisions judicials absolutament incomprensibles. Em referiré a dues de molt recents.
Primera: després de quatre llarguíssims anys de reclusió, cinc membres de l'anomenada operació Dixan han estat condemnats per l'Audiència Nacional a 13 anys de presó cadascun. La sentència és incomprensible per diverses raons. Van ser detinguts per primer cop com a preparatiu de la guerra de l'Iraq: Collin Powell els va esmentar a l'ONU. Al cap de molt temps, veient que no hi havia raó d'acusar-los, se'ls va deixar anar.
Després van tornar a ser detinguts, acusats de fabricació i tinença d'explosius. Però la sentència d'aquests dies els declara innocents en aquest punt. En canvi, els condemna per pertinença a banda armada. Amb tot, és clar que ni el tribunal que dicta la pena no s'ho pot creure. De fet, un d'ells, condemnat també a 13 anys, treballa i viu des de fa molts mesos tranquil.lament, prop de Banyoles, amb la seva dona i la seva filla. ¿Com pot el tribunal mantenir en llibertat un perillosíssim terrorista? El tribunal no pot creure que ho sigui. Però el condemna a 13 anys.
Segona: la detenció incomprensible de Núria Pòrtulas, de Sarrià de Ter. Inicialment, se la va acusar de pertinença a banda armada i de tinença d'explosius. Ben ridícula devia ser l'acusació quan, després d'aplicar-li la legislació antiterrorista i de declarar davant el jutge també de l'Audiència Nacional, aquest li va retirar els dos càrrecs. Sorprenentment, però, la va fer empresonar per "connexió amb grups violents anarquistes italians". Una altra ridiculesa, perquè la gran connexió és l'amistat de la Núria amb un xicot italià que és anarquista i al qual s'acusa d'haver comès un acte violent (en concret, cremar un vagó de tren). ¿Quin és, doncs, de fet, el delicte de la Núria? Ser amiga d'un anarquista.
¿I algú s'estranya del descrèdit de la justícia? ¿I algú s'estranya que els policies i jutges no siguin vistos com una protecció, sinó com una amenaça? |
This work is in the public domain |
