|
|
|
Notícies :: ecologia |
|
Futur negre pel turisme blanc
|
|
|
per pirineus |
21 feb 2007
|
|
Les conseqüències encara incertes del canvi climàtic afectaran el negoci de l’esquí. Malgrat els informes que alerten de la insostenibilitat del sector, la planificació governamental advoca per l’ampliació de dominis esquiables i l’augment de les ajudes públiques. |
Arnau Urgell i Vidal
http://fabrica.cat/?template=interior&categoria=18&id_article=304
La coincidència d’un hivern tan suau amb la presentació a ParÃs del quart informe del Grup d’Experts Intergovernamental sobre el Canvi Climà tic (IPCC) han posat més que mai sobre la taula la qüestió del canvi climà tic. En el nostre paÃs, més enllà de les notÃcies de desequilibris en els cicles de vida de plantes i animals ha estat notÃcia la manca de neu a les comarques del Pirineu i les dificultats de les estacions d’esquà per tenir obertes les seves instal·lacions. No es pot afirmar que el temps que s’ha viscut enguany sigui una conseqüència directa de l’escalfament global però de ben segur, que en les properes dècades serà un fet habitual.
Les conseqüències sobre el turisme blanc
Malgrat la incertesa i la complexitat del fenomen, és molt probable que un sector econòmic tan important als Països Catalans com el turisme en resulti afectat. No en va, el Consell Assessor pel Desenvolupament Sostenible (CADS) –organisme consultiu en matèria ambiental i que depèn de la conselleria de la Vicepresidència de la Generalitat de Catalunya– en el seu Informe sobre el canvi climà tic a Catalunya (2005) va dedicar un capÃtol als impactes sobre el sector.
Respecte a les conseqüències en el negoci de la neu considera que amb l’ajut dels canons l’esquà es podria mantenir només per sobre de la cota dels 2.000 metres, fet que obligaria a abandonar part de les instal·lacions actuals. En el cas del Principat tan sols Boà Taüll té totes les seves instal·lacions per sobre d’aquesta altitud. En les instal·lacions nord-catalanes la cota mÃnima seria menor grà cies a la seva orientació septentrional.
Tot i aixÃ, els canons de neu no són una solució infal·lible; a banda del consum hÃdric (veure L’apunt) requereixen temperatures entre 0 i -4 ºC segons si el rang d’humitat varia entre el 0 i el 100% respectivament.
En un altre informe publicat el 2004 pel CADS, Avaluació de la sostenibilitat del turisme de l’Alt Pirineu i Aran es recollia un estudi realitzat per part del Centre Nacional de Recerca Meteorològica (CNRM) de l’Estat francès sobre la disminució de la innivació. En la hipòtesi d’un augment de temperatura d’1,8 ºC (alternativa moderada ja que segons l’informe de 2005 al Principat la temperatura podria augmentar fins a un mà xim de 6,3 ºC el 2100) els dies amb neu natural a la cota de 1.500 m passaria al Pirineu gironà de 70 a 39, al lleidatà de 78 a 48, a Andorra de 83 a 55, de 89 a 55 a l’Alta Cerdanya i al Capcir i de 75 a 44 a les comarques del Vallespir i el Conflent. Malgrat que en el Principat la cota mitjana de les estacions és de 1.800 m, aquest informe permet albirar la tendència general d’una reducció molt notable de la neu natural a l’escenari 2050.
La planificació del sector
A nivell econòmic la situació actual tampoc és gens favorable. De manera contundent s’expressa en l’informe del CADS de 2004: “L’explotació comercial del domini esquiable estrictu sensu –pistes i remuntadors– no és rendible econòmicament. El negoci de l’esquà rau en l’impacte indirecte i induït de l’activitat, fonamentalment la construcció de segona residència i els serveis turÃstics i comercials associats. A causa de la baixa o nul·la rendibilitat de les estacions d’esquà es compromet la viabilitat a mig o llarg termini del sectorâ€?. En aquest sentit es recorda que estacions com Llessuà o la Tuca van tancar, la Molina i Núria són públiques i altres com Espot o Port Ainé han hagut de ser tutelades a causa de la seva fallida.
Amb tot aquest escenari des del govern de la Generalitat es va aprovar el denominat Pla director de les estacions de muntanya. El Pla no aborda la situació insostenible del sector ja que atribueix les dificultats del sector tan sols a “l’elevada estacionalitat de les activitats, la fragmentació empresarial i les dificultats de retenir la demanda internaâ€?. Per impulsar el sector es planeja fomentar la consolidació d’operadors turÃstics, dotar un marc regulador clar, clarificar espais i usos de les estacions i ordenar i enfortir els ajuts públicsâ€?. En aquest sentit es compromet a aportar més de 71 milions d’euros tan en subvencions com en crèdits.
A diferència de l’informe del CADS de 2005 proposa que les futures ampliacions siguin per sobre de la cota 1.800 i no 2.000, al·lega que el “El procés de canvi climà tic aconsella no destinar molts recursos en les cotes 1.500 a 1.800 m, ja que molt possiblement hi haurà un retrocés significatiu de la neu en els propers 50 anysâ€?. És molt sorprenent que en tot el document del Pla –consultable al web del Departament de PolÃtica Territorial de la Generalitat– només es faci una referència al concepte “canvi climà ticâ€? tenint en compte les implicacions que tindrà pel sector.
Aixà mateix el pla pren una lògica absolutament expansionista. Per la Val d’Aran, preveu estudiar la reobertura de la Tuca i la seva possible connexió amb Vaquèira i el Pallars; a l’Alta Ribagorça l’ampliació de Boà Taüll i la connexió amb la futura estació de la Vall Fosca al Pallars Jussà . També es preveu a la Cerdanya l’ampliació de la Masella, la unió de les estacions d’Aransa i Lles i l’estudi de la seva connexió amb Andorra i a l’Alt Urgell l’ampliació de Sant Joan de l’Erm.
Mesures immediates
La manca de neu al llarg de les darreres setmanes ha estat portada de diaris i de telenotÃcies. S’han fet públic diverses lÃnies d’ajudes. Al sud dels Pirineus, el conseller de PolÃtica Territorial, Joaquim Nadal, va anunciar que obria la lÃnia de crèdit de 40 milions d’euros per a dotacions hoteleres prevista al Pla director. Els empresaris de la neu per la seva banda, han demanat que les ajudes s’ampliïn immediatament entre altres a la renovació de canons de neu. Per altra banda, a la Catalunya Nord les estacions han aconseguit que l’Estat francès les compensi i que pagui l’atur parcial aplicat a una part del personal contractat.
-----
La neu artificial
Al nostre paÃs, es considera que una temporada de neu ha de durar un mÃnim de 100 dies per rendibilitzar l’obertura de l’estació. Cada vegada més, l’única manera d’assolir aquest lÃmit és cobrir un major percentatge d’instal·lacions amb els canons de neu artificial. En aquest sentit el Pla director preveu subvencions de fins a 8 milions d’euros per instal·lar nous canons i renovar-ne d’antics per intentar aconseguir temporades d’entre 120 i 140 jornades. Aquestes instal·lacions, a banda de la contaminació acústica generen uns impactes molt elevats en consum energètic i especialment d’aigua.
Sovint, s’ha alertat que diverses estacions capten de manera il·legal aigua per al funcionament dels canons. Enguany el col·lectiu ecologista IPCENA ha denunciat l’estació Vaquèira-Beret a la Fiscalia de Lleida per delicte ambiental. Consideren que s’han excedit en la captació al Clot der Us i que l’ha arribat a buidar totalment en dues ocasions. Per aquest motiu exigeixen a la Confederació Hidrogrà fica de l’Ebre (CHE) que els retiri la concessió. La mateixa Confederació acaba de multar amb 6.000 euros a l’estació aranesa per unes obres il·legals a la riba de la Garona de Ruda amb l’objectiu de captar-hi aigua. Segons IPCENA no només han fet les obres sinó que han començat a prendre aigua de la llera, l’entitat exigeix una sanció econòmica més severa ja que considera que l’estació incompleix de manera reiterada la legislació.
D’altra banda Vaquèira ha rebut un nou revés ja que se li ha denegat una nova concessió per suplir la manca d’aigua en aquest cas als llacs de Bacivé, al terme municipal de l’Alt Àneu. Aquest fet ha indignat el Conselh Generau d’Aran que recorrerà la decisió de l’Agència Catalana de l’Aigua i de la CHE malgrat que el llac està fora de la Val d’Aran.
La denúncia a Vaquèira, ha obligat l’ACA a iniciar una ronda d’inspeccions a diverses estacions com Boà Taüll, Portainé o Port del Comte fet que ha molestat profundament el sector.
Més informació:
http://www.gencat.cat/cads/
http://www.gencat.cat/ptop/
www.ipcena.org |
Mira també:
http://fabrica.cat
|
This work is in the public domain |
|
Re: Futur negre pel turisme blanc
|
|
per skiador |
22 feb 2007
|
Se de primera mà que a l'estació d'esqui de la Molina, utilitzen un component quimic que barrejat amb l'aigua, baixa el seu punt de fusió, per tal que la neu llençada pels canons aguanti una mica més. Tot plegat subvencionat per la Generalitat.
Com sempre, tot esta centrat en el consum, en l'oci convertit en negoci. |
