|
|
|
Notícies :: antifeixisme |
|
Beatificacions inconvenients
|
|
|
per (penjat per) Antoni Ferret |
19 feb 2007
|
|
|
UNES BEATIFICACIONS QUE QUEDARAN MARCADES PER SILENCIS INEXCUSABLES
Sembla que l'episcopat espanyol té previst d'aquí al 2008 promoure nous beats a paletades. En aquesta cursa per veure qui posa més mèrits sobre la taula també s'hi apunta la jerarquia de l'Església catalana. Fa l'efecte que l'Església, davant el dinamisme secularitzador de la societat espanyola i per descomptat també de la catalana, llença la tovallola a fer cap mena d'esforç renovador i opta pel camí del
victimisme. Fa temps que el cardenal Rouco i altres bisbes van proclamant que la situació que es viu a l'Estat espanyol, i concretament la persecució a l'Església que ells s'entesten a veure en cada iniciativa del Govern, és similar a la que es va viure durant els anys 30 del segle passat. És una llàstima que els bisbes catalans
li facin el joc promovent aquestes causes de beatificació de persones assassinades durant aquells dramàtics moments.
Ningú no nega el patiment de tantes i tantes persones catòliques, eclesiàstics i seglars, que van ser víctimes de la bogeria, el fanatisme i l'exaltació, de la mateixa manera que tantes altres persones ho van ser d'altra mena d'extremismes. La follia dels assassinats de persones vinculades a l'Església va durar uns mesos,
l'assassinat de persones per pensar de manera diferent dels qui van guanyar la guerra va durar anys.
Sembla que ha arribat el moment de treure el vel de la transició i recuperar la memòria històrica. Això és saludable, és un exercici que pot ajudar a les generacions futures, sempre que es faci de manera honesta i justa, sense sectarismes. De víctimes n'hi van haver-hi en tots els bàndols, de botxins també.
La voluntat de l'Església perquè es reconegui com a víctimes tantes persones catòliques que van morir a mans de la irracionalitat, no serà creïble, ni m'atreveixo a dir que honesta, si no va acompanyada d'un reconeixement explícit dels errors de l'Església, ja no només en aquells anys, sinó després, durant la repressió de la postguerra, i també abans, durant els diferents règims dictatorials del segle
XIX. L'Església ha patit, i molt, però també l'Església a portat patiment a moltes persones al llarg d'una bona part dels dos darrers segles de la història espanyola, i Catalunya, la gent del país, n'ha estat una víctima especialment castigada.
Tampoc no queda clar que, pel sol fet d'haver estat assassinades, aquestes persones per qui ara es demana la beatificació, ja siguin mereixedores d'aquest reconeixement eclesial. Un sant, amb totes les seves graduacions, és una persona que l'Església posa com a exemple de vida, i amb tot el respecte per les víctimes, i tot el rebuig pels seus assassinats, no em sembla que en molts casos aquesta condició es doni.
L'Església té un paper importantíssim en aquest procés de recuperació de la memòria històrica, però cal que actuï amb rectitud, honestament, sense fer trampa. Primer demanar perdó, després condemnar la violència i el fanatisme de tots els bàndols, i la il•legalitat del cop d'Estat, i finalment oferir les seves víctimes a favor de la reconciliació, del perdó i de la concòrdia.
Potser seria més positiu si en lloc de reconèixer víctimes, o si es vol al mateix temps, també es reconeguin tantes persones que portades pel seu compromís cristià varen estar en tot moment al costat de les víctimes, les de tots els bàndols, i les que ben aviat es van organitzar per recuperar les llibertats i ajudar als represaliats, també els que van treballar per recuperar la cultura i la llengua. El
seu testimoni i sacrifici, sovint anònim, no ha mai estat prou reconegut. |
This work is in the public domain |
|
Re: Beatificacions inconvenients
|
|
per lo carraco |
19 feb 2007
|
|
els ateus catalans es tenen ben guanyat el cel, els que no siguin catalans a lo millor poden anar a tot arreu |
