Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: altres temes
Acta de la reunión de Izquierda Hundida
19 feb 2007
Crónica (que no acta) del desarrollo de la reunión.


Todo el ambiente de la Permanente Federal está marcado por el desarrollo del conflicto interno en la Federación de Madrid, aunque existe demasiada prevención

para abordar el tema abiertamente y todo se remite a las negociaciones que están teniendo lugar . Estas negociaciones empezaron con muy mal pie pues Manólo Cámara y JJ Nuet, cedieron al chantaje del sector de IU-CM liderado por Angel Pérez . Un acuerdo, que se elaboró a espaldas de todos los demás, para salvar lo que más le importa a Angel Pérez: mantenerse de candidato a la alcaldía de Madrid designado contra la opinión de la militancia de Madrid y de 17 de las 21 asambleas que componen IU Madrid ciudad.

Por esta razón se convocó una reunión de la Comisión Permanente para el jueves día 1 de febrero. Pero al trascender âel acuerdoâ? generó una gran oposición y malestar, y el Consejo Político de Madrid Ciudad por unanimidad emitió un comunicado (que se puede leer en IUmps), rechazando tanto el contenido del âpreacuerdoâ? como el método seguido por Cámara y Nuet, recordándoles que la dirección federal también esta sometida a las resoluciones de los órganos federales, en concreto a las de la Comisión Federal de Garantías Democráticas y la de la Presidencia Ejecutiva Federal.

Esto llevó a desconvocar la reunión de la Comisión Permanente Federal de IU, prevista para el día 1, formar una Comisión negociadora trilateral ( Permanente Federal, el sector de IU-CM que apoya a A. Pérez y los recurrentes amparados por la CF de GD ), y así aplazar la reunión de la Permanente al día 5 de febrero, fecha en la que, por fin se celebró.



Con una presencia en torno a los 30 miembros se reunió la Comisión Permanente Federal a las 5h.pm del lunes día 5 de febrero.

Aunque se habló algo del tema de la campaña electoral y su preparación (por parte de Ramón Luque), todos estábamos pendientes del conflicto de candidaturas municipales en Madrid, y, desgraciadamente, en lugar de presentarse un informe detallado de la marcha de las conversaciones para saber el grado de cumplimiento de las resoluciones federales sólo se habló de buenas intenciones y generalidades, y se pidió que no se abriese la discusión sobre el tema en la reunión de la Permanente. Hubo un sector que no estaba de acuerdo y pedimos la palabra para abordar la situación de Madrid. Eso propició algunas otras intervenciones sobre el tema, pero hubo silencios muy significativos. Nadie del sector de IUCM que apoya a Pérez habló y los dirigentes del PCE que aun no han mostrado su apoyo publico a la candidatura de Virginia Diaz ni preguntaron, ni intervinieron, ni cuestionaron. Otros miembros de l organo Permanente de IU continuaron sin pronunciarse.



En su exposición inicial, Ramón Luque, dijo que había habido una reunión âmuy positivaâ?, que se iba a celebrar otra, y que agradecía que no trascendiesen âlas posturas encontradasâ? a la opinión pública.

Manolo Cámara añadió que había âuna aceptación inequívoca de los acuerdos federales por parte de la dirección regional de Madridâ?(sic), âhoy se me han entregado los censos de Madridâ?. Ni él, ni Luque, ni Nuet dijeron ni una sola palabra de la actividad desarrollada por Manolo Cámara y JJ Nuet que habían intentado ningunear a los recurrentes y a la organización de Madrid ciudad, alcanzando un supuesto acuerdo en términos que, entendemos, violan las resoluciones federales, dando la impresión de actuar claramente como parte en este conflicto. Para muchos de nosotros desde ese momento estos compañeros no median para un acuerdo que aplique la resolución de la Comisión Federal de Garantías sino que median para alcanzar un acuerdo que favorezca la continuidad de la candidatura de Pérez al Ayuntamiento de Madrid.

Así lo expreso Alberto Arregui, en su intervención, en la que dijo que un acuerdo sólo puede basarse en las resoluciones federales y por tanto en la aceptación de que A. Pérez no es candidato y que el ámbito de decisión de la elección de la candidatura al Ayuntamiento de Madrid, corresponde en exclusiva a la militancia de Madrid ciudad, siendo competencia estatutaria del C. Politico Regional la RATIFICACION o no de dicha candidatura, al igual que se hace respecto al resto de localidades de la región..

Dirigiéndose por sus nombres a quienes se habían abstenido en la Presidencia Federal o no habían votado, y que estaban en la sala (Alcaraz, Ginés, Susana López, Matas, etc) les dijo que ahora la posición ya no era sobre la Comisión Federal de Garantías Democráticas, sino acerca de si âapoyáis la democracia interna o el caciquismo en Madrid, y estoy seguro de que apoyaréis la democracia internaâ?. ( En ese momento Ginés gritó: â¿Y vamos a hablar de Salamanca?â?, y Arregui replicó: â¡También de Salamanca!â?)

Además pidió que en una próxima Permanente se incluya la discusión del proceso relativo a Euskadi ya que se están tomando iniciativas que no pasan por los órganos y también la postura de IU para que la democracia entre de una vez en el Poder Judicial tan ajeno al control democrático.

Willy Meyer mantuvo un tono de alabanza hacia Pérez ( la âdirección de Madridâ? decía él) al que ya respaldó en la pasada Presidencia Federal, cuando invocó una ruptura de IU Federal. Llegó a decir que âhay que felicitar el proceso, tanto por la disposición de la dirección de Madrid como por la ponderación de quienes intervinieron del Federalâ?. Añadió que no se podía intervenir Madrid desde el Federal poniendo un ejemplo poco afortunado: âA nadie se nos ocurrió intervenir Ezker Batua por las diferencias con el Plan Ibarretxeâ?. Añadió que âya sabemos, aunque no se ha dicho aquí (sic), los términos del acuerdo, y espero que se cierre en la reunión de hoy y pasemos a hacer campañaâ?. Esta actitud contemporizadora y en consecuencia su apoyo a que Ã?ngel Pérez encabece la lista de Madrid usurpando ese derecho a la militancia, olía a alta cocina federal de cara a la próxima Asamblea Federal.

Fran Pérez, primero hizo una importante propuesta política: que IU tome la iniciativa y lance el guante al PSOE de convocar una manifestación en el aniversario del 11 M, con una doble consigna âcontra el terrorismo y contra las guerrasâ?, para que la izquierda tome la iniciativa en la calle.

Respecto a Madrid dijo que no le valía âel decir que todo va bien y que no se informeâ?.

âPara mi, añadió, la situación de Madrid es un desastreâ?. Dijo ser partidario de una salida política pero que âtendría que tener engarce estatutario y en ningún caso puede ser un cambalacheâ?.

Montserrat Muñoz, además de hablar sobre el reto que supone la incorporación al censo electoral de los ciudadanos rumanos y los manejos que al respecto hace la derecha, comentó que le alegraba que W Meyer quisiera un acuerdo en Madrid, pero que âdonde tiene que gustar ese acuerdo es en Madridâ?.

Enrique de Santiago, después de hacer una referencia a la situación del poder judicial y explicar que âse trata de un tema que atañe a la vida cotidiana de los ciudadanos y debemos abordarloâ?, pasó a tratar el tema de Madrid, afirmando que âdebemos felicitarnos porque se haya pasado de la insumisión al acatamiento, de la descalificación pública de los órganos federales a aceptar su legitimidadâ?, para añadir que no sabía a qué se referían al hablar de âbases de acuerdoâ?, que parecía que se da por supuesto que tenemos una información de la que carecemos, y que las únicas bases de un acuerdo, por supuesto polictico, son las establecidas en las resoluciones: âEl respeto a la voluntad de la militancia, el respeto a los estatutos y el respeto a los órganos federales tanto a la CFGD como al Consejo Político de Madrid Ciudadâ?. En lo que parecia una clara alusión a Ã?ngel Pérez terminó diciendo que âpor encima de los intereses personales hay que poner a la organizaciónâ?.

Miguel Gómez, después de pedir que el tema republicano âsea transversal en la campaña electoralâ?, se centró en Madrid. Dijo; â el problema se centraba en Madrid ciudad, llega Rosa Aguilar y propone el âacuerdo en el candidato regionalâ?. âEs kafkiano, añadió, que la solución a Madrid ciudad sea la dimisión de Gordoâ?. âHabéis pasado una línea roja de forma negligente, planteando la violación de la resolución de la CFGD, que no es para negociarla sino para llevarla a la práctica. Yo estaré en contra de cualquier acuerdo que no respete la decisión de la militanciaâ?, y terminó diciendo que los que estaban ahora de acuerdo âsiempre habéis estado de acuerdo, de lo que se trata es de alcanzar un acuerdo con quienes no lo estabaisâ?.

Francesc Matas, después de algunos comentarios de la campaña electoral e insistir en la consigna âsiempre a la izquierdaâ?, se refirió a Madrid diciendo que afecta a todo el Estado, y ,sin pronunciarse sobre el fondo, afirmó que âlo fundamental es un acuerdo político que no rompa la organizaciónâ?, pareciendo culpar a todas las partes del riesgo de ruptura, cuando todos sabemos que los únicos que han amenazado con la ruptura han sido los defensores de la candidatura de A. Pérez, y añadió que âel acuerdo debe respetar la democracia interna y ser respetuoso con la dirección regional de Madrid y la dirección federalâ?.

Ginés Fernández, contrariamente a lo que parecía haber anunciado no habló de Salamanca, ni tampoco de Madrid sino que dedicó su intervención, principalmente a hacer reproches a Arregui: âAquí, se interviene para que luego salga en el resumen de IUmpsâ? y después de decir que âalgunos han tenido una experiencia sexual, han perdido la virginidadâ?, espetó: â¡Arregui, no me vas a dar lecciones en el respeto a los derechos democráticos, ni me vas a dar lecciones en el respeto a los estatutos!â?. Y como colofón: âLo importante es comenzar la campaña electoralâ?.



Joan Ribó, también hizo referencia a la necesidad de abordar en las municipales los problemas que la gente busca resolver. Y después insistió en que los acuerdos de Madrid deben respetar los derechos democráticos: âLo primero que se vigila es que los censos sean transparentes, eso se exige en cualquier proceso electoral. Primero es el Fuero y después el huevoâ?.

Cerró la discusión, interviniendo de nuevo, Ramón Luque, afirmando que en la negociación âno contó el primer documento ( el elaborado por Pérez-Cámara-Nuet), trabajamos con voluntad política de acuerdo. En segundo lugar se da la aceptación expresa de la dirección federal por parte de IU-CM, y la necesidad de aceptar las resoluciones de la CFGD, y el establecimiento de una comisión mixta para los censos e intentar la elaboración de candidaturas unitarias en el ámbito de la Comunidad de Madrid y de Madrid ciudad, y en caso de no lograrlo seguir las indicaciones de las resoluciones federalesâ?.

Según su criterio âse dan buenas condicionesâ?, y añadió que también en el programa existen un posible acercamiento. Resumió el objetivo de la negociación en cuatro puntos:

- Cómo aplicar la resolución de la CFGD ya que IU debe abrir un nuevo proceso, y si es compatible ese proceso con el acuerdo político.

- Las listas al parlamento y al ayuntamiento de Madrid

- Una comisión mixta para abordar los conflictos en los pueblos (9 pueblos, con mas de 500.000 habitantes en total) y el calendario.

- Todo ello debe llevarse a una reunión de la Presidencia Federal y del Consejo Político Federal y tener el refrendo de los órganos y de la militancia.

Por tanto, concluyó: âno es un acto de fe, sino de confianza en IUâ?.

Así pues, pendientes de lo que se avanza en las negociaciones (reuniones fijadas para ese mismo día lunes, el martes y el miércoles) y de una nueva convocatoria de la Permanente, se trató el punto de Varios y se levantó la reunión.

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Acta de la reunión de Izquierda Hundida
19 feb 2007
Aquest Nuet és un paràsit del PCC i EUiA... dels mosso, vaja.
Anguita torna ja!
Re: Acta de la reunión de Izquierda Hundida
19 feb 2007
Manuel Tagüeña y Carmen Parga todavía se ríen de esta peña :-)
Re: Acta de la reunión de Izquierda Hundida
19 feb 2007
Me cansé de incharme a chopet de mala calidad y me pasé al PSOE por el caviar!!!!
Re: Acta de la reunión de Izquierda Hundida
19 feb 2007
i ami que m'importa, ja podeu escindir-vos en mil partits, canviar de nom, de bandera (ja ho vareu fer), dedicar-vos a guanyar diners i portar cotxes cars... aneu a la merda que jo i suposo que no soc l'unic, n'estic fart de vosaltres i del vostre satel.lit groc
Re: Acta de la reunión de Izquierda Hundida
19 feb 2007
¡ANGUITA VUELVE! ¡VUELVE A KASA POR NAVIDAD!

¡LLAMAZARES VETE AL PSOE, Y DEJA DE AMARILLAR EL PCE!
Re: Acta de la reunión de Izquierda Hundida
19 feb 2007
NI PCE, NI IU, NI PSUC, NI ERC, NI PSOE, NI LLAMAZARES, NI ANGUITAS NI ZP, I MÉS MERDA GROGA PSEUDOESQUERRANA...

VISCA EL PCE(r) RECONSTITÜIT! VISCA L'AUTÈNTIC COMUNISME! VISQUIN ELS _ _ _ _ _!
Re: Acta de la reunión de Izquierda Hundida
19 feb 2007
Aquest paio d'aquí d'alt fa referència als GRAPO amb les cinc barres, no???
Re: Què li passa a ’Izquierda Unida’? Els conflictes interns es multipliquen en Iu
19 feb 2007
Impugnacions de llistes electorals, denúncies dâirregularitats i xocs entre diferents sectors se succeeixen en IU. Tot això a tres mesos de les eleccions. DIAGONAL parla amb representants dâalguns dels corrents que configuren actualment aquesta formació política. A tots els vam fer unes mateixes preguntes. Què ocorre en Esquerra Unida? Cap a on va IU?

En el seu moment de menor representació parlamentària i municipal, Esquerra Unida encara les pròximes eleccions del 27 de maig sacsejada per fortes divisions internes. Mentre altres partits porten setmanes traient als carrers anuncis amb propaganda electoral, a Madrid les discrepàncies entre diferents sectors dâIU han portat que, al tancament dâaquest número, la coalició encara no compti amb candidats per a la ciutat ni la Comunitat. A Extremadura i Astúries sâhan produït denúncies dâirregularitats. I rèpliques dâaquests conflictes es repeteixen amb menor intensitat en diferents ciutats. Per a alguns, aquestes situacions es deuen que Esquerra Unida compta amb mecanismes de participació més democràtics que la resta de partits, que facilita que sâairegi les desavinences. Altres sectors, al contrari, denuncien que és lâabsència de democràcia interna la que propicia aquestes crisis.

Tanmateix, més enllà de les baralles entre bastidors i dels pactes entre les diferents famílies, com a teló de fons es troba el debat sobre el rumb polític a seguir per Esquerra Unida. Sobre això no falten les hipòtesis. Des dâun partit ecosocialista amb el referent dels partits verds europeus a una refundació del projecte que suposi una tornada als seus orígens o un Partit Comunista (PCE) en solitari. Davant dâaquest debat, DIAGONAL parla amb representants dâalguns dels corrents que configuren actualment aquesta formació política...



Cap a on va Esquerra Unida?
Miguel �ngel de Lucas / redacció Diagonal [1]

A tres mesos de les pròximes eleccions autonòmiques i municipals, Esquerra Unida encara la cita en un moment de baixa representació i fortes divisions internes. Xocs que han portat que, al tancament dâaquesta edició, IU no compti amb candidats per a la Comunitat i la ciutat de Madrid. A Astúries i Extremadura també sâhan denunciat irregularitats. I altres disputes es produeixen en desenes de localitats. Què succeeix en IU? DIAGONAL parla amb membres dels seus diferents sectors perquè expressin la seva versió.

Corren temps difícils per a Esquerra Unida. En deu anys, els resultats electorals van en línia descendent. De 3.490 regidors el 1995 van passar a 2.198 el 2003. En les eleccions generals, des de 1996 els votants dâIU sâhan reduït a més de la meitat. El seu nombre dâescons, degut en part al sistema electoral dâhont, és avui quatre vegades menor. Del rècord de 21 diputats, el seu grup parlamentari el componen avui només cinc, dels quals, a més, dos pertanyen a Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV), aliat amb IU però no subordinat a la coalició.

Per a les pròximes eleccions de maig, les perspectives dâIU disten de ser molt més esperançadores. Nascuda el 1986 després de la unió de bona part dels partits integrats a la Plataforma Cívica per la sortida dâEspanya de lâOTAN, en els últims tres anys les esquerdes dins dâIU semblen haver-se aprofundit. Així va ocórrer en la seva VIII Assemblea Federal, celebrada el desembre de 2004. Gaspar Llamazares va resultar reelegit com a coordinador general, però compta amb menys de la meitat de vots, obtinguts en un controvertit procés dâelecció en el qual no van faltar crits de âtrampaâ i esbroncs quan es van llegir els resultats a causa de la participació dels coordinadors regionals després dâuna esmena aprovada a última hora. Malgrat la victòria, Llamazares no va quedar enfortit. A la seva direcció sâoposa a prop de la meitat de lâorganització, la línia clàssica del Partit Comunista (on també es donen divisions) i sectors minoritaris que reclamen allunyar-se de la moderació actual i els pactes amb el PSOE.

En els últims mesos lâelaboració de llistes ha fet més visibles les discrepàncies. No escassegen les denúncies dâirregularitats. En algunes ciutats i comunitats encara no sâhan decidit els candidats. I encara que hi ha afiliats dâIU que confien en un lleu repunt i insisteixen que les diferències es noten més a causa dâuna major democràcia en el seu funcionament intern, altres veus no oculten el seu malestar i expressen la necessitat de refundar un altre projecte amb una identitat política pròpia. Parlem amb representants dâalgunes dâaquestes actituds i els plantegem les mateixes preguntes. Què ocorre en IU? Quin futur es pot esperar dâaquesta formació? Esperem oferir elements de judici per fer-se un criteri sobre això.

Diferents horitzons dâunes famílies en conflicte
Membres de la comissió federal, dels sectors del PCE, de CUT i EUIA donen les seves visions sobre la coalició.

1. Què està ocorrent en Esquerra Unida?

2. Sâhan comès errors? Sâha sabut articular un discurs diferenciat del PSOE?

3. Quins passos sâha de donar a partir dâara?

FÃLIX TAVERNA Membre de la Comissió Permanent Federal dâEsquerra Unida.

Una cosa són les tripes dâEsquerra Unida. I una altra són les propostes de la formació. En aquest sentit sóc optimista. Perquè les últimes enquestes sí que donen tendència a un repunt de la nostra formació política. El desencontre intern està en un moment àlgid perquè és el moment de presentar candidatures municipals. La diferència dâEsquerra Unida és que es traslladen amb facilitat als mitjans de comunicació, ja que el sistema dâelecció assegura la pluralitat de totes les opcions (...).

Hi ha una majoria important dâIU que va apostar en el seu moment per una oposició constructiva, una oposició col·laboradora del que va ser un nou cicle que va arrabassar el govern a la dreta i que posteriorment sâha situat en una exigència important. Cal tenir en compte que tenim una dreta lâobjectiu de la qual és desestabilitzar les institucions democràtiques.

I veurem el resultat electoral, crec que serà satisfactori perquè els ciutadans han entès que, estant en la necessitat dâarticular una opció a la dreta, hem tingut un pensament propi. El paper dels nostres representants, donada la seva capacitat numèrica, ha estat molt positiu (...). Hi ha un element que és la necessitat dâun relleu generacional. La cultura política dels nostres votants és de sectors joves, alternatius. Hi ha una esquerra alternativa que està emergint. Lâesgotament dels recursos ambientals és un element principal, que ha de ser assumit. I cal considerar nous subjectes com lâantiglobalització (...).

FELIPE ALCARAZ President Executiu del Partit Comunista

Esquerra Unida hauria de tenir un perfil propi. Una cosa és que nosaltres no servim dâajuda al PP, però una altra és que no responguem al PP des del programa dâEsquerra Unida, des del nostre propi perfil. Lâaltra idea és que IU no pot funcionar com un partit clàssic, amb un aparell a dalt i tot molt vertical. No es pot imposar ningú en funció dâun percentatge per anul·lar una de les parts (...).

Des de lâesquerra, la legislatura de Zapatero està acabada. No ha tingut lâimpuls dâesquerres. El model econòmic està basat en lâespeculació, la precarietat i la corrupció. Però no hem tingut perfil propi. Per exemple, els pressuposts els hem votat aquests anys a favor, el que vol dir que votem la política econòmica fonamental de Zapatero (...). Hi ha sectors que estan plantejant tirar endavant caigui qui caigui, que plantegen que és millor una força ecologista, que tingui el seu referent en Iniciativa per Catalunya, deixar enrere el llast de âels vermellsâ.

Però una gran majoria està convençuda que no podem seguir com una espècie de âPSOE bisâ, és que Zapatero ens estima molt, i com continuï així ens matarà a petons. I crec que hi ha una majoria que estem dâacord en això. Però té davant una altra gent que considera que cal renovar-se. Cada vegada que sona la paraula renovar-se en IU porta unit renovar-se amb un gir a la dreta.

ENRIQUE DE SANTIAGO Candidat alternatiu a Llamazares el 2004

El model dâIU dâorganització política que ha vingut aplicant-se en els últims anys està esgotat. I fruit dâaquest esgotament es produeixen contradiccions que donen lloc a conflictivitat interna i en la base dâaquesta conflictivitat sempre apareix el mateix: la dificultat perquè la militància i els moviments socials que haurien de convergir en IU puguin expressar les seves opinions i que aquestes no solament siguin tingudes en compte, sinó que tinguin un pes específic dins de lâorganització. Mentre no se superi aquest estadi de conversió de facto en un partit polític a lâús i no es torni als principis fundacionals de moviment polític i social participatiu i ampli no es podrà sortir de la crisi (...).

Que IU es convertís en força extraparlamentària seria un desastre, perquè significaria el fracàs del projecte, però crec que aquest risc actualment no existeix. Les últimes enquestes donen una pujada de les expectatives de vot de dos o tres punts, i que jo atribueixo a la variació en lâorientació política davant el Govern, en la forma molt més clara de marcar les diferències polítiques; entre altres coses, en lâúltim consell polític federal es va aprovar un informe pel qual IU ja no era lâoposició "influent i exigent", sinó que era una oposició "alternativa i exigent" al Govern (...).

Ãs imprescindible abordar un procés de refundació sobre aquests principis originaris de moviment polític i social obert, participatiu on convergeixin moviments socials, persones organitzades a qualsevol front per transformar la societat, criteris polítics que dâaltra banda ha de veure molt amb la reflexió que hi ha als fòrums socials mundials. El 2006, els FSM analitzaven la dificultat dels moviments socials dâaconseguir les seves reivindicacions en la mesura que no eren capaços dâincorporar el component polític. Aquesta limitació va ser la que va donar lloc fa 20 anys al naixement dâIU, a la necessitat de buscar un espai on convergissin moviments socials i a actuació política.

LLUÃ?S RABELL Rojos/Roges de EUiA

El fons del problema és que sâha anat desdibuixant el projecte independent dâIU i hi ha hagut un procés de subsidiarietat respecte al Govern del PSOE. IU no acaba de trobar el seu espai perquè està en una relació de dependència excessiva i li costa definir i mantenir un perfil propi. Sobre aquesta base política sorgeixen debilitats, crisi, pèrdua dâafiliació, i quan apareixen aquests problemes sorgeixen disputes de caràcter fraccionat i fraticida perquè la base social en la qual se sostenen fins i tot els càrrecs que vertebren lâorganització comencen a estar en perill (...).

Així mateix, sâha donat una deriva dâinstitucionalització de lâorganització, que hem viscut també a Catalunya. Quan sâhan anat assolint certes posicions institucionals, sâha anat perdent peu en els moviments socials i perdent mordent reivindicatiu per caure en una espècie de possibilisme institucional (...).

La posició que hagués hagut de defensar IU és una oposició dâesquerres al Govern, és a dir, davant el PP i les pressions de la dreta, donar-li un suport tècnic parlamentari, però en absolut no donar cobertura a iniciatives legislatives o polítiques que no corresponen a les perspectives i als postulats dâesquerres que defensem (...).

El risc és que aquesta divisió tingui com a conseqüència una pèrdua de vots important, que podria posar en qüestió lâexistència dâun grup parlamentari dâIU. La veritat és que és una amenaça, no sâha de ser catastrofista, i esperem que la raó sâimposi, o almenys lâinstint de conservació, perquè si es perdés el grup parlamentari seria molt difícil mantenir una organització com IU. Probablement sâarribaria a una ruptura, a una desbandada, o sorgirien projectes diferents.

IU hauria de fer una aposta atrevida a molts terrenys, apostar molt més per construir-se sobre la base del conflicte social i apostar pel retorn al seu projecte original. Per exemple, hauria de ser valent en determinades situacions de conflicte polític, com la del País Basc, i apostar per la reobertura del procés de pau. I per lâautodeterminació dels pobles. Al terreny social sâhauria de separar de les polítiques social- liberals del Govern, i apostar per una línia de conflicte social i de defensa molt enèrgica dels drets socials. Sense aquest gir, encara que això li costi una crisi, enfrontaments locals amb els socis socialistes i alguna pèrdua dâalguna posició municipal, IU difícilment no podria corregir el tret. Si això no ocorre, caldrà construir alguna cosa a partir dâaquesta òptica o en aquesta perspectiva.

JUAN M. SÃ?NCHEZ GORDILLO Portaveu Nacional del Col·lectiu dâUnitat dels Treballadors (CUT)

Em sembla que hi ha una anàlisi equivocada de la realitat. La direcció es confon si creï que quanta més moderació més vot. I quan Esquerra Unida es modera tant que sâassembla al PSOE com una gota dâaigua, la gent vota el PSOE. A més, IU ha de ser una força autònoma i independent. Alguns amb tal dâarribar a un ministeri o a una regidoria són capaços de casar-se amb el diable. I així no anem en cap costat (...).

Al final, molts dels dirigents dâIU acabaran fagocitats pel PSOE. I jo crec que el PSOE és lâaltra cara de la dreta, és un partit procapitalista. Està a favor de lâOTAN, del capitalisme, de les privatitzacions, de la banca... Del PSOE cal fugir com de la pesta. Definir la unitat de lâesquerra comptant amb el PSOE és un disbarat total i absolut, perquè el PSOE no és dâesquerres. Una IU que consideri al PSOE part de lâesquerra és lâabraçada de lâós, és la desaparició dâIU.

Fa falta una renovació. Si no hi ha un gir de 180 graus, no el veig cap futur a IU. I home, també caldria canviar la llei electoral. No hi ha dret que amb els vots dâIU tingui els diputats que té, amb aquests vots hauríem de tenir el triple. Però el gran problema és que IU ha de decidir-se a ser dâesquerres. Crec que cal canviar lâactual direcció. El que passa és que tampoc no em sembla una alternativa la posició del PCE. Hi ha dos grups del PCE que es disputen la direcció, però per les seves pràctiques crec que cap dels dos no és la resposta. Cal ser clarament anticapitalista, antisistema, propugnar lâempresa pública, apostar perquè els treballadors puguin accedir als mitjans de producció, la nacionalització de la banca, aconseguir la reforma agrària... La resposta ha de venir de lâantiglobalització, de lâesquerra alternativa, i per elaborar un programa què realment sigui dâesquerres!


--------------------------------------------------------------------------------

Madrid

La direcció regional dâIU es troba dividida en dos blocs. El dâÃngel Pérez, recolzat per dirigents com Gregorio Gordo (60% de suport); i el de lâexdiputada Virgínia Díaz, (40%) amb el suport del sector dâInés Sabanés. El Consell Polític Regional va elegir el 3 de juny a Ãngel Pérez i a Gregorio Gordo com candidats a alcalde i president regional, respectivament. El consell polític de Madrid Ciutat va impugnar la candidatura de Pérez davant de la Comissió Federal de Garanties Democràtiques, ja que la candidata que havia sortit elegida en les primàries va ser Virgínia Díaz, amb 79% dels vots. El 20 de gener, la Comissió va anul·lar lâacord adoptat pel consell, però Pérez no va acatar la decisió. La presidència federal, en suport de la comissió, va imposar com a data límit per complir la resolució el 6 de febrer. El 24 de gener, Gregorio Gordo va posar la seva candidatura a disposició dels seus companys, encara que ningú no lâhavia posat en dubte. El 26 de gener sâanunciava un acord pel qual Inés Sabanés seria la candidata a la presidència de la Comunitat i Ã?ngel Pérez continuaria com candidat a lâalcaldia, però lâendemà Sabanés desmentia lâacord. Al tancament dâaquesta edició no hi havia solució. A això se suma la crisi per lâanul·lació, per part de la Comissió de Garanties regional, de les candidatures aprovades pel Consell Polític Regional el desembre, que afecta 48 llistes municipals.


--------------------------------------------------------------------------------

Salamanca

IU no compta amb representació a la ciutat ni a la província de Salamanca, però la seva crisi allà ha suposat un senyal dâalarma per a la formació. Al llarg de 2006, el PCE va protestar diverses vegades davant de la direcció regional dâEsquerra Unida-Castella Lleó (IUCyL) perquè es permetés lâafiliació de 31 persones, entre ells, exregidors dâIU, estudiants, joves treballadors i militants històrics, fins i tot excombatents republicans, als quals segons el PCE no es va admetre al·legant "no coincidir amb els ideals dâEsquerra Unida" o impagament de quotes. El novembre, lâAssemblea per decidir els òrgans de direcció acabava de forma caòtica. Una trentena de militants a qui sâimpedia votar es va presentar amb pancartes com "nosaltres també som IU". La direcció dâIU Castella i Lleó trucava a les forces de seguretat i la Policia desallotjava aquestes 31 persones. En resposta, el Comitè Provincial del PCE ha recomanat no participar en activitats del consell provincial dâIU.


--------------------------------------------------------------------------------

Astúries

Dos sectors sâenfronten al PC asturià. El majoritari, liderat per Noemí Martín, afí a Gaspar Llamazares. I un sector crític, dirigit per Francisco de Asís Fernández, afí a Francisco Frutos. El novembre, el comitè federal del PCE va anul·lar el VIII Congrés del Partit Comunista dâAstúries (PCA), celebrat el març i del que va sortir elegit Noemí Martín com a secretària general. La resolució federal considera que durant el procés es van produir irregularitats als censos, que les normes no eren democràtiques, que es va excloure al sector crític, que representa al 20% de la militància, i que es va impedir a la minoria defensar els seus documents en nombroses agrupacions. Per tot això, el comitè federal també va anul·lar les conferències precongressuals de quatre localitats i lâelecció de delegats en més de 30 municipis, va obrir expedient de sanció a Noemí Martín i va anunciar la constitució dâuna comissió gestora encarregada de convocar un nou congrés.

A finals de novembre, el comitè nacional del PCA va aprovar una resolució en la qual proposava al PCE aparcar el conflicte fins després de les eleccions, però va denunciar la "ingerència" del PCE i no va acceptar la decisió de celebrar un altre congrés. A més, el PCE ha ordenat el bloqueig dels comptes bancaris del PCA. La crisi segueix en marxa.

Notes
[1] publicat al periòdic Diagonal núm. 48 - 18.02.2007
Sindicat