Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Juliol»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
          01 02
03 04 05 06 07 08 09
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28 29 30
31            

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Anàlisi :: pobles i cultures vs poder i estats
Marxisme i negociació. Esbós de resposta a Agustí Colomines
15 feb 2007
Per l'Albert Botran
El dilluns 5 de febrer, la secció Diàleg del diari Avui incloïa l'article quinzenal de l'historiador Agustí Colomines, titulat "Preparats per negociar?". Si unes setmanes abans plantejà la seva proposta per fer de CiU la "casa comuna del catalanisme", el tema que tractà en aquest article fou el del procés de pau al País Basc.

El destacat de l'article contenia el nucli argumentador de Colomines: "els 45 anys de lluita armada d'ETA tenen més a veure amb la fascinació que els seus militants sentien i senten per la boina revolucionària del Che que no pas pel trabuc del general carlí Zumalacárregui". Colomines explicava com, a parer seu, fou "l'esquerranisme revolucionari dels anys seixanta" la causa de fenòmens de violència política com l'IRA, ETA i, també, "la macabra experiència catalana dels anys 80", referint-se a Terra Lliure. L'argument es desenvolupava una mica més i l'autor establia una proporció inversa entre la capacitat de negociació i diàleg i l'adscripció ideològica al marxisme. Així, la dificultat que la pau arreli al País Basc s'explica per aquesta persistència dels elements ideològics marxistes que, contràriament, ja van deixar enrera els dirigents del republicanisme irlandès.

Les conclusions de Colomines són, al meu parer, errònies. Les seves conviccions anticomunistes el porten a donar una visió del fenomen històric d'ETA molt esbiaixada. Si bé és cert que el marxisme tingué un pes determinant en l'esdevenir d'ETA i d'altres organitzacions armades europees de la segona meitat del segle XX, no és menys cert que:

1) La utilització de la violència per a objectius polítics no fou una exclusivitat dels moviments d'esquerra comunista. El moviment sionista, per exemple, comptà amb diverses organitzacions armades i practicà sabotatges, segrestos, assassinats i accions "terroristes" com l'atemptat contra l'hotel King David el 22 de juliol de 1946, que provocà 91 morts.

2) L'aportació d'organitzacions i pensadors marxistes a la lluita per la llibertat i la igualtat és una constant en la història: la lluita obrera per condicions de vida dignes, la lluita contra la primera guerra mundial, la lluita contra el feixisme,... No es podria fer una història de la lluita per la llibertat ignorant els sindicats obrers, Rosa Luxemburg i Lenin o els voluntaris de les Brigades Internacionals.

3) Centrant-nos en els anys seixanta del segle XX, el marxisme oferí una explicació a les situacions d'injustícia i opressió que es produïen arreu del món, especialment a les colònies, i per això molts moviments d'alliberament nacional esdevingueren comunistes. Que del marxisme se'n derivessin interpretacions quasi-religioses i actituds fanàtiques és un fenomen perifèric. El que sí podem comprovar avui és com la repressió que patiren els moviments d'inspiració marxista ha obert el camí a unes altres explicacions de la injustícia i de la lluita que sí que es basen en certeses immutables: el fanatisme religiós.

4) Per contra, el marxisme és un mètode de pensament materialista i crític que permet que les propostes polítiques que se'n deriven vagin d'acord amb l'evolució de la història. Del marxisme se n'han fet múltiples interpretacions. Les més dogmàtiques i totalitzadores es corresponen a un període històric determinat, l'època d'entreguerres i la guerra freda. Però tan anacrònic és mantenir aquests dogmes marxistes com mantenir els dogmes antimarxistes que consideren que una forma de pensar (el mètode marxista) es tradueix en unes actituds polítiques invariables en el temps i l'espai.

5) L'esquerra abertzale continua considerant-se socialista i això no és un obstacle per a l'evolució dels seus plantejaments i per al seu compromís amb la pau. És precisament l'esquerra abertzale qui més propostes noves ofereix a la societat basca, des del text d'Anoeta (en el que es plantejava la qüestió de la mesa de partits) fins a la darrera proposta d'unificar les autonomies basca i navarresa. Colomines elogia el Sinn Féin per la capacitat de crítica i de canvi dels seus líders. Però aquest fenomen també el podem trobar entre els líders abertzales, i al llibre-entrevista d'Arnado Otegi (Demà, Euskal Herria) em remeto. Ben al contrari dels sectors del constitucionalisme espanyol, aquests sí aferrats al dogma de la unitat de l'Estat i la immutabilitat de la Constitució espanyola.

Considerar la ideologia marxista com a causa de conflicte és llegir la història del revés. És a partir d'un conflicte social o polític que els sectors en lluita s'apropen al marxisme. El que és evident és que el marxisme distingeix entre opressors i oprimits, i en el cas del País Basc això ha volgut dir que l'independentisme basc mantingués una lluita contra l'Estat, que no és un marc de discussió, participació i neutralitat on es poden plantejar tots els projectes, sinó que més aviat és un agent actiu contra els pobles que en formen part.

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Marxisme i negociació. Esbós de resposta a Agustí Colomines
16 feb 2007
Posa la font, ep!

www.llibertat.cat
Re: Marxisme i negociació. Esbós de resposta a Agustí Colomines
17 feb 2007
Euskadi Ta Askatasuna (ETA) ha decidit d'aturar permanentment l'activitat armada a partir del 24 de març de 2006. L'objectiu d'aquesta decisió d'ETA és d'impulsar el procés democràtic necessari a Euskal Herria. A Euskal Herria, cal construir-hi un marc democràtic, que reconegui els nostres drets, de cara al futur i que faci possibles totes les opcions polítiques. Al final d'aquest procés, els ciutadans bascos hauran de tenir el dret de decidir el propi futur. Als estats espanyol i francès, els correspon de respectar, sense la més mínima limitació, la decisió de debat democràtic que adopti Euskal Herria. Hauran de respectar la decisió que els bascos adoptem sobre el nostre futur. Fem una crida perquè tots els agents actuïn amb la mateixa responsabilitat amb què ETA ha actuat a l'hora de fer el pas que ha fet. A les autoritats d'Espanya i de França, els fem una crida perquè ofereixin una resposta positiva a la nova situació i abandonin les actituds repressives. En general, fem una crida als ciutadans bascos perquè s'impliquin en el procés i perquè lluitin pels drets del nostre poble. És la voluntat i el desig d'ETA portar aquest procés fins a la fi i recuperar un veritable escenari democràtic, superant un conflicte que ha durat molts anys i construint una pau basada en la justícia. Confirmem el compromís de continuar, en el futur, fent més passos d'acord amb la voluntat expressada. La resolució del conflicte avui i aquí és possible. És el desig i la voluntat d'ETA.

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more