Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: dones
Per bruixa i metzinera. La cacera de bruixes a Catalunya
13 feb 2007
La història de la cacera de bruixes constitueix un tema dâuna gran modernitat historiogràfica, vinculat a corrents actuals com la història de les mentalitats i de la cultura popular, la història de les dones, la microhistòria o la història com a narrativa. Dâaltra banda, lâexistència de la cacera de bruixes a Catalunya és un fet àmpliament ignorat, fins i tot entre el públic coneixedor de la nostra història.
Ãs per aquests motius que, ara fa dos anys, el Museu dâHistòria de Catalunya (MHC) va decidir incorporar aquesta temàtica al seu programa dâexposicions temporals per a lâany 2007, tot emmarcant-la dins del cicle dâexposicions de gran format anomenat âCròniques per a un mil·lenniâ?. Concretament, la mostra sâinaugurarà el proper 25 de febrer de 2007 i romandrà oberta al públic fins a finals del mes de maig, ocupant la totalitat dels 1000 m2 de què disposa la sala dâexposicions temporals del MHC.





PER BRUIXA I METZINERA.
LA CACERA DE BRUIXES A CATALUNYA

Lâorganització dâaquest projecte ha constituït un gran repte per al museu fonamentalment per lâexistència de dos esculls inicials: dâuna banda, la migradesa de la recerca sobre el tema al nostre país i, alhora, pel fet que aquesta recerca no ha desbordat més que en comptades ocasions el marc de la història local; de lâaltra, perquè la major part del material potencialment exposable que sâha pogut localitzar està integrat per llibres i documents dâèpoca, lligats a processos i sentències per bruixeria. Un material de gran valor històric però, sovint, de reduït atractiu museogràfic per als visitants no especialitzats.

La superació dâaquests esculls ha estat possible gràcies a lâintens i rigorós treball i a la creativitat i esperit innovador de lâequip que ha elaborat el guió i el projecte museogràfic de la mostra, integrat pels comissaris doctors Agustí Alcoberro i Josefina Roma, la coordinadora tècnica i conservadora del MHC Marina Miquel, els historiadors documentalistes Ramon Sarobe, Joan Salvadó i Ãngels Casanovas i el responsable de la posada en escena de la mostra, el dissenyador i escenògraf Ignasi Cristià.

Tot ells han treballat estretament per tal dâaconseguir els quatre grans objectius que es planteja lâexposició. En primer lloc, explicar de la manera més entenedora possible i per a un ample ventall de públics potencials el fenomen de la cacera de bruixes, que tant a Catalunya com a la resta dâEuropa es visqué, amb cronologies i intensitats variables, entre els segles XV i XVII, tot fent un èmfasi especial en els esdeveniments del nostre país durant les dues primeres dècades dâaquest últim segle. En segon lloc, suggerir diverses hipòtesis explicatives dâaquest trist, cruel i vergonyós episodi de la història catalana i europea, amb lâobjectiu que esdevingui un element de reflexió sobre les conseqüències de la intolerància. En tercer lloc, per posar a lâabast dels visitants nombrosos objectes i documents conservats a museus, col·leccions privades i arxius del nostre país relacionades amb temàtica de lâexposició. Finalment, a lâhora de decidir lâestratègia museogràfica de la mostra, el repte plantejat ha estat el de dissenyar una âposada en escenaâ? que embolcalli els visitants dins dâuna atmosfera particular i suggerent, apel·lant als seus sentits i emocions.

Per tal dâaconseguir els objectius suara esmentats, lâexposició sâha estructurat en un espai dâintroducció i cinc grans àmbits temàtics que configuren lâitinerari conceptual i museogràfic de la mostra. Al seu torn, alguns dâaquests àmbits integren dâaltres subàmbits o espais temàtics més petits. El conjunt, però, configura una trama narrativa molt marcada, una història tràgica que es desvetlla el visitant a mesura que aquest avança dins lâespai expositiu.

La introducció presenta una selecció de gravats originals del cèlebre pintor Francisco de Goya en els quals aborda el tema de la bruixeria i de la superstició popular tot proposant una de les preguntes essencials que planteja lâexposició: han existit mai les bruixes?

El primer àmbit, titulat âLa màgia en el món medievalâ?, explica les diverses realitats que a lâedat mitjana sâaplegaven sota el nom genèric de âmàgiaâ?. Lâàmbit fa un èmfasi especial en dos temes: dâuna banda, el rol de les fetilleres i sanadores que, entre dâaltres objectius, vol fer palesa la dificultat de posar límits clars entre la màgia, la religió i la ciència; de lâaltra, lâevolució del pensament i el posicionament tradicional de lâesglésia catòlica en relació a la màgia i la fetilleria en el transcurs dels últims segles medievals.

El segon àmbit, titulat âLa invenció de la bruixaâ?, aborda el procés de construcció de lâestereotip de la bruixa diabòlica, especialment a partir dels segles XIV i XV, tot fent palesa la responsabilitat i rol central en aquest afer de determinats teòlegs i inquisidors dâarreu dâEuropa i, alhora, la progressiva difusió dâaquest estereotip arreu del continent i, en especial, a Catalunya. En relació a aquestos eixos temàtics, i entre dâaltres objectes i documents rellevants, sâexposen un exemplar del âMalleus maleficarumâ? escrit en 1486 -sens dubte un dels més cèlebres tractats inquisitorials publicats arreu dâEuropa- i lâoriginal de les âOrdinacions de les Valls dâÃneuâ? (1424), que conté la referència més antiga feta a Catalunya sobre la suposada existència de bruixes satàniques.

En el tercer àmbit, titulat âLes bruixes vistes pels seus perseguidorsâ?, es presenta el procés de âconversióâ? a la bruixeria, com eren els suposats sàbats o aquelarres en que bruixes i bruixots es reunien per adorar el diable, o quines eren les malvestats i crims que amb més freqüència seâls imputaven (sempre des de lâòptica i el discurs dels inquisidors i de tots aquells que les perseguien). Per tal dâil·lustrar-ho, lâàmbit recull alguns dels objectes i documents amb més rellevància artística de la mostra, entre ells dos manuscrits del segle XV cedits per la Biblioteca Reial de Brussel·les i la Biblioteca Nacional de França de París que contenen les primeres representacions conegudes dâun sàbat o reunió de bruixes.

Lâàmbit quart, titulat âLa gran caceraâ?, constitueix lâespai central de la mostra i, al seu torn, sâestructura en quatre àmbits més petits dedicats a la cacera de bruixes a Europa, la Inquisició espanyola i el cèlebres processos de Zugarramurdi (País Basc), la cacera a Catalunya, els processos i sentències, el perfil de les víctimes i la fi de la cacera. Ãs aquí on es concentra una acurada selecció de documentació dâarreu de Catalunya sobre la persecució contra les bruixes a començaments del segle XVII, que dóna una idea clara i precisa de la seva intensitat, abast territorial i virulència.

Finalment, lâàmbit cinquè de la mostra, titulat âLa bruixa en la tradició popularâ?, posa de relleu la pervivència de les pràctiques i les creences sobre bruixeria en el camp de la cultura popular i tradicional catalana, especialment en el món pagès del segle XIX i començaments del XX. El visitant podrà descobrir alguns dels amulets i talismans que tradicionalment sâutilitzaven contra les bruixes i els seus maleficis i, alhora, escoltar una selecció de contes tradicionals sobre la bruixeria recollits per folkloristes com Cels Gomis o Joan Amades.


En definitiva, lâexposició aborda el fenomen de la bruixeria i la seva repressió a Catalunya, tot inserint-lo en un marc històric més ampli, que té en compte els aspectes socials, polítics, econòmics, religiosos i culturals de lâèpoca, sense els quals no es podria entendre. A més, en la mesura del possible, la mostra intenta donar el protagonisme a les víctimes anònimes de la persecució, mostrant la forta càrrega de misogínia que sâamaga darrera dâella. Finalment, es trenca també un tòpic molt arrelat: el del protagonisme de la Inquisició i, més en general, de lâesglésia en aquesta persecució ja que, contràriament a lâopinió popular, van ser sobretot eclesiàstics els que van encapçalar les protestes contra la cacera de bruixes.

Però per a tots aquells que hi hem treballat, el valor i la pertinència dâaquesta mostra està sobretot condicionada pel seu posicionament i enfocament moral. En aquest sentit, cal esmentar que lâexposició vehicula i subratlla dues idees-força: dâuna banda, la tolerància envers els diferents, els estranys, els heterodoxos i lâoposició a qualsevol forma de fanatisme; de lâaltra, la no mitificació de la superstició, entesa com a camí alternatiu al pensament racional -i, ben a la inversa, lâexplicació racional (i, doncs, històrica) dâaquells fets-.




Jusèp Boya i Busquets
Cap dâexposicions del MHC


Marina Miquel i Vives
Conservadora del MHC i coordinadora de lâexposició

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Per bruixa i metzinera. La cacera de bruixes a Catalunya
13 feb 2007
diuen que les religions que perden les guerres passen a la categoria de supersticions. Això va ser el que va passar amb els cultes romans (també dits grecs) i els anteriors a la romanització quan va triomfar el cristianisme.

la persecució i el martiri que van patir els cristians, s'el van cobrar amb interessos quan van agafar el poder a Roma. Tota mena d'assassinats, amb crucifixions incloses, es van cometre per tal d'exterminar el paganisme, o, si voleu, la superstició.

l'església va ser la culpable de la creació i criminalització de "la bruixeria", però va ser la societat civil la que les va perseguir i fins i tot inventar quan no les trobava per tal de justificar les seves pors.

mort per mort, s'ha demostrat que la religió és la pitjor enemiga de l'èsser humà.
Sindicat