|
|
|
Notícies :: criminalització i repressió |
|
Empresonats d'Action Directe: una història oblidada?
|
|
|
per - |
10 feb 2007
|
|
Georges Cipriani, Nathalie Ménigon i Jean-Marc Rouillan han acabat des del febrer del 2005 la pena de seguretat de 18 anys que acompanyava la seva condemna a presó a perpetuïtat. Régis Schleicher, per la seva part, la va acabar el 1999. Poden per tant demanar la llibertat condicional. A data d'avui, totes les seves peticions han estat rebutjades. |
Vint anys d'empresonament molt especial
Actualment, Georges Cipriani, Nathalie Ménigon, Jean-Marc Rouillan i Régis Schleicher estan encara detinguts per fets que van tenir lloc fa vint anys. La seva camarada Joëlle Aubron només va ser alliberada per raons mèdiques perquè la seva mort, esdevinguda l'1 de març del 2006, era segura.
Inscrita en la línea dels moviments revolucionaris dels anys 1970, la seva organització va reivindicar nombroses accions anticapitalistes i antiimperialistes. I és dins d'aquest marc que aquests militants van actuar.
Régis Schleicher va ser detingut el març del 1984 i condemnat per complicitat en els fets del carrer Trudaine, mentre que altres inculpats en el mateix cas són avui en llibertat, després d'haver purgat llur pena. Joëlle Aubron, Georges Cipriani, Nathalie Ménigon i Jean-Marc Rouillan van ser detinguts el febrer del 1987 i condemnats a cadena perpètua per un tribunal compost únicament per magistrats (sense jurat popular). La llei de 1986, anomenada antiterrorista, va crear aquesta jurisdicció especial.
Tots han conegut condicions d'empresonament particularment difícils:
- molts anys d'aïllament total,
- correus censurats, bloquejats regularment, comunicació amb l'exterior obstaculitzada,
- permisos de visita lliurats a comptagota i, durant anys, limitats només a la família
Es tractava d'aïllar-los, d'abstraure'ls de tot context social, de bloquejar al màxim els seus lligams amb l'exterior. Cada espai conquerit ho va ser per la lluita (especialment moltes vagues de fam, molt llargues...).
L'abril del 2004, Joëlle Aubron està malalta. Amb un tumor al cervell, és hospitalitzada i operada sense que la seva família la pugui veure. És emmanillada permanentment al seu llit de l'hospital. Davant la gravetat de la seva malaltia va poder finalment, el juny del 2004, beneficiar-se d'una suspensió de pena per raons mèdiques (llei Kouchner del 4 de març del 2002). Però malgrat això encara pateix un règim particular: entre els beneficiaris d'aquesta llei, és la primera a qui se li prohibeix qualsevol desplaçament fora del seu departament de residència, fins a la seva hospitalització en un centre mèdic allunyat que ha d'ésser negociat... Per tant, mobilitat restringida i forta vigilància. El gener del 2006, el ministre de justícia declara: "Quan escolto que antics terroristes no penedits fan les seves compres als mercats, quan estaven, diguem-ne, condemnats a mort... [à l'article de la mort] se'm fa insuportable. Els malalts, inclús afectats per una malaltia greu però que no estan a "un pas de la mort", no s'han de beneficiar d'aquesta llei." Joëlle Aubron mor l'1 de març del 2006...
Víctima durant el seu empresonament de dos accidents vasculars cerebrals, Nathalie Ménigon no ha tingut mai de les cures requerides pel seu estat de salut i pateix seqüeles serioses (problemes d'equilibri, de motricitat, pèrdues de memòria). Té risc de recaiguda i el seu pronòstic vital està compromès. Se li hauria d'aplicar, per tant, la llei Kouchner. No obstant, les seves tres peticions han estat rebutjades. El juny del 2005, durant la seva compareixença davant d'una comissió, els magistrats han posat en dubte la seva capacitat per treballar en vista de la seva salut precària... No prou malalta per obtenir un alliberament per raons mèdiques, però massa malalta per respondre a les exigències d'una llibertat condicional.
Georges Cipriani, per la seva part, ha estat moltes vegades en el servei psiquiàtric penitenciari al llarg del seu empresonament. Els períodes d'aïllament massa llargs l'han debilitat psíquicament. No obstant, continua a la presó.
Georges Cipriani, Nathalie Ménigon i Jean-Marc Rouillan han acabat des del febrer del 2005 la pena de seguretat de 18 anys que acompanyava la seva condemna a presó a perpetuïtat. Régis Schleicher, per la seva part, la va acabar el 1999. Poden per tant demanar la llibertat condicional. A data d'avui, totes les seves peticions han estat rebutjades.
LLIBERTAT PER ALS EMPRESSONATS D'ACTION DIRECTE! |
Mira també:
http://www.llibertatsebas.info
http://www.action-directe.net
|
This work is in the public domain |
|
Re: Empresonats d'Action Directe: una història oblidada?
|
|
per Kender |
13 feb 2007
|
|
M'agardaria saber per quins crims se'ls va culpar i què feien els d'action directe, és per curiositat, no ànims de tocar la fava. |
|
Re: Empresonats d'Action Directe: una història oblidada?
|
|
per o |
14 feb 2007
|
feien atacas contra el capital,expropiacions, accions armades, els que actualmmmt estan a la presó estan acusats de haver executat al director de la renault que va acomiadar a mes de 20.000 traballadors i a un militar responsable del comerç de armes de frança amb israel i els u$a.
Pots trobar info a
http://nlpf.samizdat.net
http://www.action-directe.net
http://www.llibertatsebas.info |
