Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: corrupció i poder : criminalització i repressió : pobles i cultures vs poder i estats
Noticies sobre oleguer
09 feb 2007
AGENCIA EFE
ERC y Els Verds dan apoyo al futbolista del Barcelona Oleguer y denuncian una ola de «catalanofobia»


Redacción HL | Viernes, 9 de febrero de 2007 a las 18:39
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), así como sus juventudes, y Els Verds-Esquerra Ecologista, manifestaron este viernes su apoyo al futbolista del FC Barcelona Oleguer Presas, en relación a la polémica que ha suscitado un artículo, y las declaraciones en la misma dirección que lo escrito utilizando las instalaciones del club deportivo, del jugador sobre el etarra Iñaki De Juana, y denunciaron que es «víctima» de una ola de «catalanofobia».

En estos términos juzgaron la decisión adoptada por la empresa de ropa deportiva Kelme de rescindir de manera unilateral el contrato de patrocinio de Oleguer con la marca, que tenía vigencia hasta el año 2008. La portavoz de ERC, Marina Llansana, considera que la actuación de Kelme «es un ataque contra la libertad de expresión».

Llansana también manifestó que Oleguer es «víctima de una campaña de manipulación y difamación a la que ya nos tienen acostumbrados ciertos poderes mediáticos, políticos y empresariales del Estado español que obtienen beneficio de atizar la catalanofobia». También las juventudes de ERC dieron su apoyo al futbolista catalán.

Por su parte, el portavoz de Els Verds, Antoni García, también acusó a Kelme de «no respetar la libertad de expresión» y señaló que Oleguer «es una nueva víctima de una ola de catalanofobia que promueve la derecha española excluyente». Además, elogió que esté «comprometido» con movimientos sociales, alternativos y catalanistas.

Fernández Díaz (PP) pide más responsabilidad al jugador del Barcelona

El presidente del PP en el Ayuntamiento de Barcelona, Alberto Fernández Díaz, sin embargo, reclamó al jugador del FC Barcelona más responsabilidad por sus declaraciones sobre el etarra Iñaki de Juana Chaos, en huelga de hambre, ya que como futbolista de un club representa a «Cataluña y también muchos sentimientos».

En una entrevista a Catalunya Ràdio, el líder popular consideró que el jugador «se ha equivocado». «Mientras sea jugador debería ser más responsable. Otra cosa es que cuando se retire del fútbol tome las decisiones que deba tomar, en función de su posición ideológica», puntualizó Fernández Díaz.

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Noticies sobre oleguer
09 feb 2007
quin feixista el fernández díaz, la gent amb opinions que no li agraden, s'ha de dedicar 'a jugar a futbol' i callar

aquesta merda d'estat cada dia fot més fàstic i és més insuportable

i el que compta: I�KI SEGUEIX A LA PRESÓ PER DOS ARTICLES D'OPINIÓ

AQUESTA ÉS LA DEMOCRÀCIA ESPANYOLA: UNA MENTIDA
Oleguer y Kelme
09 feb 2007
El número de telefóno de las oficinas de Kelme es:
96 665 79 00 El fax es: 96 665 79 32 y 96 666 79 30 El e-mail es: kelme ARROBA ubilibet.com Si quieres contarles algo, el Servicio de Atencion al Cliente gustosamente os atendera.
Contra más gente llame mejor para todos.

Pasa los tels. a la peña y que cada uno nos cuente su opinión
Re: Noticies sobre oleguer
10 feb 2007
(Comunicat remès pel setmanari 'Directa'.)



LA BONA FE | LA BUENA FE | FEDE ONA

Davant l'atac contra a la llibertat d'expressió, opinió i pensament suscitatas per la publicació de l'article 'La bona fe', del nostre col·laborador Oleguer Presas trametrem íntegrament el text del mateix. Com la voluntat és anular el missatger i silenciar el missatge es sol·licita i permet la reproducció total en els mitjans i suports que es considerin oportuns. Tot mostrant la nostra absoluta solidaritat (...)

Davant l'atac contra a la llibertat d'expressió, opinió i pensament suscitatas per la publicació de l'article 'La bona fe', del nostre col·laborador Oleguer Presas trametrem íntegrament el text del mateix. Com la voluntat és anular el missatger i silenciar el missatge es permet la reproducció total en els mitjans i suports que es considerin oportuns. (....)Tot mostrant la nostra absoluta solidaritat i suport al nostre col·laborador davant el maccartisme inquistorial d'una llarga llista de cacera de bruixes (Chao, Muguruza, Rubianes, Bassi) on Oleguer és la darrera incorporació.

Contra la llei del silenci, per la Llibertat d'Expressió.

Setmanari Directa, 9 de febrer de 2007



CATALÀ | CASTELLÀ | EUSKERA

LA BONA FE | Oleguer Presas

De Juana Chaos s’ha passat els últims 20 anys a la presó. Reduïda pels beneficis penitenciaris que contemplava l’anterior legislació vigent, s’havia computat i establert una condemna de 18 anys pels crims que va cometre. Tot i així, segueix en presó preventiva pendent de la resolució definitiva del procediment obert pel contingut de dos articles publicats al diari Gara. El Tribunal de l’Audiència Nacional espanyola considera que en aquests articles d’opinió, De Juana Chaos ha comès els delictes d’amenaces terroristes i l’ha condemnat a 12 anys i mig més de presó. Com a protesta per aquesta decisió, De Juana Chaos ha decidit declarar-se en vaga de fam i portar-la fins a les últimes conseqüències.

L’Estat de dret -com tantes vegades ens repeteixen com si es tractés d’una campanya publicitària- no contempla la pena de mort ni la cadena perpètua. De la mateixa manera segueix prohibint l’eutanàsia. Em guiaré per la bona fe i suposaré que l’Estat de dret no ha deixat de confiar en les seves lleis i segueix sense voler aplicar la cadena perpètua o la pena de mort. Guiat per la mateixa bona fe consideraré que els motius polítics no fan que l’eutanàsia sigui legal. Suposaré, també mogut per la bona fe, que el contingut dels articles que ha publicat De Juana Chaos és prou explícit i clar com per mantenir a la presó a una persona en risc de morir. M’agradaria pensar que a l’Estat de dret hi ha llibertat d’expressió i que en aquest cas, així com el d’Egunkaria o el de l’actor Pepe Rubianes per citar-ne alguns, hi ha indicis suficients com per processar els responsables -en cas contrari, tothom ja hauria llençat el crit al cel, com és de costum, quan es donen episodis de falta de llibertat d’expressió lluny d’aquestes contrades, posem per cas al Marroc, a Cuba o a Turquia-. La bona fe m'impulsa a pensar que a l'Estat de dret la justícia és igual per tothom, que no influeixen les pressions polítiques i que realment existeix la independència judicial; que les declaracions del ministre de justícia López Aguilar en les que afirmava que “el Gobierno construirà nuevas imputaciones para evitar dichas excarcelaciones� referint-se al cas de De Juana Chaos no han influït en la sentència judicial.

Algú deia: Fets, no paraules. Doncs en David Fernàndez en el seu llibre Cròniques del 6 i altres retalls de la claveguera policial, ens informa dels següents fets: l’exgeneral de la Guàrdia Civil i membre destacat dels horrors d’Intxaurrondo, Enrique Rodríguez Galindo, fou condemnat a 75 anys de presó per l’assassinat de Lasa i Zabala i tan sols en va complir poc més de quatre al•legant problemes de salut. Julen Elorriaga també va ser excarcerat per motius de salut; condemnat a gairebé 80 anys de presó pels
mateixos fets només ha complert un 3% de la condemna. De la Rosa, després d’estafar a tota España, gràcies a una depressió pot gaudir d’un generós règim de tercer grau. Rafael Vera, després de ser condemnat a 10 anys de presó pel segrest de Segundo Marey reivindicat pels GAL, només va passar 8 mesos reclòs per aquella causa... En David, en el seu llibre, parla bàsicament de tortures i torturadors, de com la justícia mostra diferents graus de severitat en funció de l’acusat, de com funciona la maquinària informativa per criminalitzar determinades dissidències, de com la policia
crea les proves necessàries per imputar aquells que interessa políticament, de com el govern no vol escoltar els informes del Relator Especial per a la Qüestió de la Tortura de les Nacions Unides o d’organismes com Amnistia Internacional en què asseguren que en aquest Estat de dret es tortura.

Però també resulta, ara, que la pròpia fiscalia de l’Audiència Nacional demana l’arxiu del cas Egunkaria; no hi ha proves. Resulta que el novembre de 2004 el Tribunal d’Estrasburg condemna l’Estat espanyol per “no investigar� les tortures denunciades, 12 anys abans, per 17 independentistes catalans; calia callar les veus discordants durant els Jocs Olímpics.
Resulta també que, el novembre de 2005, Zapatero indulta quatre policies locals de Vigo inhabilitats i condemnats en ferm a 2 i 4 anys de presó per apallissar, insultar i vexar el ciutadà senegalès Mamadou Kane. I resulta que Aznar havia fet el mateix el desembre de 2000: 14 agents condemnats per tortures indultats; un d’ells, reincident.

I resulta que... Estic fet un embolic. Massa sovint aquest Estat de dret té parts fosques que em fan dubtar. Tot això fa pudor a hipocresia. I tanta hipocresia fa que a un se li esgoti la bona fe.



CASTELLANO

LA BUENA FE | Oleguer PRESAS

De Juana Chaos ha pasado los últimos 20 años en la cárcel. Reducida por los beneficios penitenciarios que contemplaba la anterior legislación vigente, se había computado y establecido una condena de 18 años por los crímenes que cometió. Aún así, sigue en prisión preventiva pendiente de la resolución definitiva del procedimiento abierto por el contenido de dos artículos publicados en el periódico Gara. El Tribunal de la Audiencia Nacional española considera que en estos artículos de opinión, De Juana Chaos ha cometido un delito de amenazas terroristas y le ha condenado a 12 años y medio de reclusión. Como protesta por esta decisión, De Juana Chaos ha decidido declararse en huelga de hambre y llevarla hasta las últimas consecuencias.

El Estado de derecho –como nos repiten tantas veces como si de una campaña publicitaria se tratase - no contempla la pena de muerte ni la cadena perpetua. De la misma manera sigue prohibiendo la eutanasia. Me guiaré por la buena fe y supondré que el Estado de derecho no ha dejado de confiar en sus propias leyes y sigue sin querer aplicar la cadena perpetua o la pena de muerte. Guiado por la misma buena fe consideraré que los motivos políticos no permiten que la eutanasia sea legal. Supondré, también movido por la buena fe, que el contenido de los artículos que ha publicado De Juana Chaos es suficientemente explícito y claro como para mantener en la cárcel a una persona con riesgo de morir. Me gustaría pensar que en el Estado de derecho hay libertad de expresión y que, en el presente caso, así como en el caso Egunkaria o en el del actor Pepe Rubianes -por citar sólo algunos-, hay indicios suficientes como para procesar a los responsables. En caso contrario, todo el mundo ya habría puesto el grito en el cielo, como es costumbre cuando se dan episodios de falta de libertad de expresión lejos de estos lares, pongamos por caso Marruecos, Cuba o Turquía. La buena fe me impulsa a pensar que en el Estado de derecho la justicia es igual para todos, que no influyen las presiones políticas y que realmente existe la independencia judicial; que las declaraciones del ministro de justicia López Aguilar en las que afirmaba, refiriéndose al caso De Juana Chaos, que “el Gobierno construirá nuevas imputaciones para evitar dichas excarcelaciones� no han influido para nada en la sentencia judicial.

Alguien decía: hechos, no palabras. Pues David Fernàndez en su libro Cróniques del 6 i altres retalls de la claveguera policial, nos informa de los siguientes hechos: el exgeneral de la Guardia Civil y responsable destacado de los horrores de Intxaurrondo, Enrique Rodríguez Galindo, fue condenado a 75 años de cárcel por el asesinato de Lasa y Zabala y tan sólo cumplió poco más de cuatro alegando problemas de salud. Julen Elorriaga también fue excarcelado por motivos de salud; condenado a casi 80 años de cárcel por los mismos hechos sólo ha cumplido un 3% de la condena. De la Rosa, después de estafar a toda España, gracias a una depresión, puede gozar de un generoso régimen de tercer grado en su casa. Rafael Vera, después de ser condenado a 10 años de cárcel por el secuestro de Segundo Marey, reivindicado por los GAL, sólo pasó 8 meses recluido por esa causa... David, en su libro, habla básicamente de torturas y torturadores; de como la justicia muestra diferentes grados de severidad en función del acusado; de como funciona la maquinaria informativa para criminalizar determinadas disidencias; de como la policía crea las pruebas necesarias para imputar a aquellos que les interesa políticamente; de como el gobierno no quiere ni oír hablar de los informes del Relator Especial para la Cuestión de la Tortura de Naciones Unidas o de organismos como Amnistía Internacional, donde aseguran que en este Estado de derecho se tortura.

Pero ahora resulta, además, que la propia fiscalía de la Audiencia Nacional pide el archivo del caso Egunkaria; no hay pruebas, alegan. Resulta que en noviembre de 2004 el Tribunal de Estrasburgo condena al Estado español por “no investigar� las torturas denunciadas, 12 años atrás, por 17 independentistas catalanes: era necesario callar las voces discordantes durante los Juegos Olímpicos. Y resulta también que, en noviembre de 2005, Zapatero indulta a cuatro policías locales de Vigo inhabilitados y condenados en sentencia firme a 2 y 4 años de cárcel por apalizar, insultar y vejar al ciudadano senegalés Mamadou Kane. De la misma manera que resulta que Aznar había hecho lo propio en diciembre del 2000: 14 agentes condenados por torturas eran indultados; uno de ellos, reincidente. Y resulta que...

Que estoy hecho un lío. Demasiado a menudo este Estado de derecho tiene zonas oscuras que me hacen dudar. Todo esto huele a hipocresía. Y tanta hipocresía provoca que a uno se le agote la buena fe.

Oleguer Presas es futbolista | Este artículo se publico el miércoles pasado en ‘Directa’ y ‘Berria’


EUSKERA

FEDE ONA

Oleguer Presos | Futbol jokalaria

De Juana Chaosek kartzelan eman ditu azken 20 urteak. Indarrean zegoen legediak eskaintzen zituen onurak tarteko, 18 urteko kartzela zigorra ezarri zioten, egindako krimenengatik. Hala eta guztiz ere, preso dute oraindik behin-behinean, Gara egunkarian argitaratutako bi iritzi artikulurengatik hasitako prozedura noiz erabakiko zain. Espainiako Auzitegi Nazionalaren iritziz, terrorismo mehatxua egin du De Juana Chaosek, eta 12 urte eta erdiko kartzela zigorra ezarri dio horregatik. Erabaki horren aurka protestatzeko, gose greba egitea erabaki du De Juana Chaosek, horren azken ondorioetaraino.

Zuzenbide estatuan -behin eta berriz aipatzen digute hori, publizitate kanpaina balitz bezala- ez dago heriotza zigorrik edota bizitza guztikorik. Eta eutanasia ere debekatua dago. Fede onez ariko naiz, eta zuzenbide estatuak bere legeetan sinesten duela pentsatuko dut; ez duela bizi guztiko zigorra edo heriotza zigorra aplikatzen. Fede onez, berriz ere, De Juana Chaosek argitaratutako artikuluen edukia guztiz esplizitua dela pentsatuko dut, hiltzeko arriskuan dagoen pertsona bat kartzelan edukitzeko beste. Zuzenbide estatuan adierazpen askatasuna dagoela pentsatu nahiko nuke, eta auzi honetan, Egunkaria auzian edo Pepe Rubianes aktorearen auzian -batzuk aipatzearren- erantzuleak auzipetzeko besteko zantzu daudela. Bestela, aleluia jo izango zuketen denek, horixe egiten baitute hemendik kanpo adierazpen askatasuna urratzen denean, Marokon, Kuban edo Turkian besteak beste. Zuzenbide estatua guztiontzat berdina dela pentsarazten dit fede onak; presio politikoek ez dutela inolako eraginik, eta botere judiziala independentea dela benetan; Lopez Aguilar Justizia ministroaren adierazpenek ez dutela inolako eraginik izan epaian- «Gobernuak beste hainbat inputazio egingo ditu aske gera ez dadin», esan zuen De Juana Chaosen auziari dagokionez-.

«Hitzak ez, ekintzak», esan zuen norbaitek, eta honako gertakari hauen berri ematen digu David Fernandezek Cróniques del 6 i altres retallas de la claveguera policial liburuan: Guardia Zibileko jeneral eta Intxaurrondoko kuarteleko basakerien erantzule izandako Enrique Rodriguez Galindori 75 urteko kartzela zigorra ezarri zioten Lasa eta Zabala hiltzegatik, baina horren laurdena baino ez zuen bete, osasun arazoak argudiatuta. Osasun arazoengatik utzi zuten aske Julen Elgorriaga ere; 80 urteko zigorra bete behar zuen gertakari haiengatik, baina zigorraren bakarrik bete du. Espainia osoari iruzur egin eta gero, etxean dago De la Rosa, depresioa duela argudiatu eta hirugarren gradua ezarri baitiote. Rafael Verak, berriz, 8 hilabete bakarrik egin zituen kartzelan, Segundo Marey bahitzeagatik -GALek hartu zuen hori bere gain - 10 urteko kartzela zigorra ezarri bazioten ere. Batez ere torturaz eta torturatzaileez mintzo da David bere liburuan; eta hainbat disidentzia kriminalizatzeko, informazio erabiltzeko moduaz; horrekin batera dio Poliziak berak ezartzen dituela politikoki interesatzen zaien haiek kriminalizatzeko behar diren frogak, eta Gobernuak ez duela hitzik ere entzun nahi NBEko torturaren aurkako ikuskari bereziaren edo erakundeen txostenez -AI Amnesty Internationalek egindakoez besteak beste-. Izan ere, zuzenbide estatuan torturatu egiten dela diote horiek.

Gainera, Egunkaria auzia artxibatzeko eskatu du Auzitegi Nazionaleko Fiskaltzak berak orain; diotenez, ez dago frogarik. 2004an, berriz, zigortu egin zuen Estrasburgoko Auzitegiak Espainia, 17 independentista katalanek 12 urte lehenago salatutako torturak «ez ikertzeagatik»: bat ez zetozen ahotsak isildu egin behar ziren Olinpiar Jokoetan. Eta 2005eko azaroan, Mamadou Kane senegaldarra jipoitu, iraindu eta laidoztatzeagatik desgaitu eta zigortutako Vigoko lau tokiko polizia salbuetsi zituen Zapaterok -2 eta 4 urteko kartzela zigorra zuten. Aznarrek ere beste horrenbeste egin zuen 2000. urtean: torturatzeagatik zigortutako 14 polizia salbuetsi zituen; lehendik ere zigorra jasotakoa zen horietako bat. Eta...

Tira, saltsa ikaragarria dut buruan. Eremu ilun ugari ditu zuzenbide estatu honek, eta zalantzan jartzen naute. Hipokrisia usaina dario honi guztiari. Eta hipokrisia honekin guztiarekin amaitu egiten da fede ona.
Re: Noticies sobre oleguer
10 feb 2007
Ara solament faltaba manifestacions per una persona que ingressa a la seva comta corrent 500 kilos l'any, i que dona rodas de prensa, amb l'anunci de La Coca-Cola i La Caixa al darrer.
Som un pais de pacotilla
Re: Noticies sobre oleguer
10 feb 2007
Oleguer. EFE BARCELONA

L'empresa de material esportiu Munich té previst fer una oferta de patrocini al jugador barcelonista Oleguer Presas, dies després que l'empresa Kelme decidís retirar-li el patrocini després de la publicació d'un article en què reflexionava sobre l'estat de Dret i el cas de De Juana.

L'empresa, situada a Capellades (Barcelona), presentarà dilluns que ve una oferta a Oleguer Presas, segons el cap de Divisió de Moda, Xavier Berneda. "No (presentem una oferta) només perquè siguem una empresa catalana, sinó per interès comercial. Tenim una dotzena de jugadors de Primera (Athletic, Nàstic i Celta, principalment) i Oleguer ens interessa", va assegurar Verneda.

El directiu de la marca ha explicat que coneix Oleguer des que aquest jugava al Gramenet i que llavors ja va intentar fitxar-lo, però no va poder fer-ho perquè el jugador "estava ocupat". En tot cas, Berneda va deixar clar que "ara ens té per a tot el que necessiti".

Kelme, sorpresa

Per la seva banda, la firma alacantina Kelme ha dit que es veia sorpresa per la dimensió que ha adquirit la seva decisió de prescindir del jugador --"no pensàvem que podria tenir tanta transcendència", va admetre Pepe Quiles, un dels seus fundadors--, però va defensar la seva llibertat per prescindir de la imatge d'Oleguer.

"No volem que algú que vesteix i calça Kelme exposi opcions polítiques o enfrontaments polítics", va explicar l'empresari, justificant la seva mesura. "Volem esportistes que facin comentaris al voltant de l'esport, no permetem que parli d'altres coses que no siguin esport. El contratem i li paguem per a això", va concloure Quiles.
Re: Noticies sobre oleguer
12 feb 2007
Anem de bona fe, totes i tots amb Oleguer
Re: Noticies sobre oleguer
12 feb 2007
Jo k porto molts anys fent de formigueta pels moviments socials i kuan li vaig dir al meu jefe 4 coses ben dites i hem va fer fora, pk ningú va venir a mostra-me el seu suport i fer-li alguna cosa llevat de 4 amiguets meus?????

Jo yb sóc un represaliat i vull un moviment d'adhesió a mi, com el manu chao i l'oleguer i tots aksts.

La diferència radika en k si el meu jefe m'haguès estat pagant 25000 x comptes de 1000 € al mes hauríem fet algo????

i'like to be a popstar!!!!!!!!!!

Yujuuuuuuuuu!!!!!

Per a adhesions al moviemnt VIVA YO sotasigneu si us plau
Re: Noticies sobre oleguer
12 feb 2007
1000 euros?, quin privilegiat!
Sindicat Terrassa