|
|
Notícies :: corrupció i poder |
[Setmanari Directa] LA BONA FE | per Oleguer Presas
|
|
per passió directa |
07 feb 2007
|
[Setmanari Directa]
LA BONA FE | Oleguer Presas
De Juana Chaos s’ha passat els últims 20 anys a la presó. Reduïda pels beneficis penitenciaris que contemplava l’anterior legislació vigent, s’havia computat i establert una condemna de 18 anys pels crims que va cometre. Tot i així, segueix en presó preventiva pendent de la resolució definitiva del procediment obert pel contingut de dos articles publicats al diari Gara. El Tribunal de l’Audiència Nacional espanyola considera que en aquests articles d’opinió, De Juana Chaos ha comès els delictes d’amenaces terroristes i l’ha condemnat a 12 anys i mig més de presó. Com a protesta per aquesta decisió, De Juana Chaos ha decidit declarar-se en vaga de fam i portar-la fins a les últimes conseqüències |
L’Estat de dret -com tantes vegades ens repeteixen com si es tractés d’una campanya publicità ria- no contempla la pena de mort ni la cadena perpètua. De la mateixa manera segueix prohibint l’eutanà sia. Em guiaré per la bona fe i suposaré que l’Estat de dret no ha deixat de confiar en les seves lleis i segueix sense voler aplicar la cadena perpètua o la pena de mort. Guiat per la mateixa bona fe consideraré que els motius polÃtics no fan que l’eutanà sia sigui legal. Suposaré, també mogut per la bona fe, que el contingut dels articles que ha publicat De Juana Chaos és prou explÃcit i clar com per mantenir a la presó a una persona en risc de morir. M’agradaria pensar que a l’Estat de dret hi ha llibertat d’expressió i que en aquest cas, aixà com el d’Egunkaria o el de l’actor Pepe Rubianes per citar-ne alguns, hi ha indicis suficients com per processar els responsables -en cas contrari, tothom ja hauria llençat el crit al cel, com és de costum, quan es donen episodis de falta de llibertat d’expressió lluny d’aquestes contrades, posem per cas al Marroc, a Cuba o a Turquia-. La bona fe m'impulsa a pensar que a l'Estat de dret la justÃcia és igual per tothom, que no influeixen les pressions polÃtiques i que realment existeix la independència judicial; que les declaracions del ministre de justÃcia López Aguilar en les que afirmava que “el Gobierno construirà nuevas imputaciones para evitar dichas excarcelacionesâ€? referint-se al cas de De Juana Chaos no han influït en la sentència judicial.
Algú deia: Fets, no paraules. Doncs en David Fernà ndez en el seu llibre Cròniques del 6 i altres retalls de la claveguera policial, ens informa dels següents fets: l’exgeneral de la Guà rdia Civil i membre destacat dels horrors d’Intxaurrondo, Enrique RodrÃguez Galindo, fou condemnat a 75 anys de presó per l’assassinat de Lasa i Zabala i tan sols en va complir poc més de quatre al·legant problemes de salut. Julen Elorriaga també va ser excarcerat per motius de salut; condemnat a gairebé 80 anys de presó pels mateixos fets només ha complert un 3% de la condemna. De la Rosa, després d’estafar a tota España, grà cies a una depressió pot gaudir d’un generós règim de tercer grau. Rafael Vera, després de ser condemnat a 10 anys de presó pel segrest de Segundo Marey reivindicat pels GAL, només va passar 8 mesos reclòs per aquella causa... En David, en el seu llibre, parla bà sicament de tortures i torturadors, de com la justÃcia mostra diferents graus de severitat en funció de l’acusat, de com funciona la maquinà ria informativa per criminalitzar determinades dissidències, de com la policia crea les proves necessà ries per imputar aquells que interessa polÃticament, de com el govern no vol escoltar els informes del Relator Especial per a la Qüestió de la Tortura de les Nacions Unides o d’organismes com Amnistia Internacional en què asseguren que en aquest Estat de dret es tortura.
Però també resulta, ara, que la pròpia fiscalia de l’Audiència Nacional demana l’arxiu del cas Egunkaria; no hi ha proves. Resulta que el novembre de 2004 el Tribunal d’Estrasburg condemna l’Estat espanyol per “no investigarâ€? les tortures denunciades, 12 anys abans, per 17 independentistes catalans; calia callar les veus discordants durant els Jocs OlÃmpics. Resulta també que, el novembre de 2005, Zapatero indulta quatre policies locals de Vigo inhabilitats i condemnats en ferm a 2 i 4 anys de presó per apallissar, insultar i vexar el ciutadà senegalès Mamadou Kane. I resulta que Aznar havia fet el mateix el desembre de 2000: 14 agents condemnats per tortures indultats; un d’ells, reincident.
I resulta que... Estic fet un embolic. Massa sovint aquest Estat de dret té parts fosques que em fan dubtar. Tot això fa pudor a hipocresia. I tanta hipocresia fa que a un se li esgoti la bona fe.
Oleguer Presas | Consell d Redacció d'Ordint la Trama |Setmanari ‘Directa’ dels moviments socials
Aquest article també es publica avui en euskera al diari ‘Berria’ i en format electrònic a ‘Vilaweb’
www.setmanaridirecta.info |
Mira també:
http://www.vilaweb.cat http://www.berria.info |
This work is in the public domain |
Comentaris
Re: [Setmanari Directa] LA BONA FE | per Oleguer Presas
|
per Joel Oleguer! |
07 feb 2007
|
Correspondencias /El Picha
El concurso para ganar el cielo, a cuento de José Ignacio de Juana, sigue abierto. Un histórico follonero de Sabadell que últimamente se dedica a chutar pelotas de cuero, desconfÃa del Estado de Derecho desde la sala de prensa del Camp Nou. Los del estadio de Palermo han manifestado, también, idéntica desconfianza. Salvando distancias, Oleguer Presas Renom no está perseguido por la policÃa. Su toque de balón, su pollo en el bar Bemba de Sabadell (año 2003), su libro (Camà d’Itaca), y la precisión editorial de mamá Mercè Renom (FEM CAMÃ? CAP A ITACA SL), están causando admiración entre las instituciones y la prensa local (catalanÃsimo pleonasmo). Habemos futbolista intelectual. Recordando los orÃgenes del pujolismo, aquel Jordi Pujol y sus secuaces de Banca Catalana, con Esteve Renom, tÃo de Oleguer Presas Renom, reubicado hoy en el Banco de Sabadell donde mantiene todos los cargos en la cacharrerÃa de los Rubiralta (CELSA, antaño en Banca Catalana). El tÃo quiso conmemorar a Otegi desde Tribuna Barcelona, y su sobrino lo hace ahora con de Juana. Curiosidades de la pasta nacionalista y los nuevos looks de la familia. |
Re: [Setmanari Directa] LA BONA FE | per Oleguer Presas
|
per i? |
07 feb 2007
|
esteu ben preocupats, no? es nota pel que escrius i com escrius Joel. Mira, et seré clar, els meus pares van venir de Jaén a Barberà i fa molt de temps que són mileuristes, un treballant de metal·lúrgic i una altra al tèxtil, jo ni arribo a 900 euros al mes, i estic orgullós de tenir com amic en "lo" personal i company en "lo" col·lectiu a l'Oleguer, i el que escrius, sigui cert o fals, no té res a veure amb les nostres vides quotidianes, així que continua investigant mentre nosaltres al Vallès seguim caminant.
salut! |
Re: [Setmanari Directa] LA BONA FE | per Oleguer Presas
|
per a més a més |
07 feb 2007
|
jo afegiria als "Albertos" condemants pel TS a 3 anys i 4 mesos, atenció: al 2003!!! encara ni han entrat a la presó.
http://www.losgenoveses.net/Opinion/Los%20dossieres/losalbertosintocable
http://www.elmundo.es/elmundo/2003/03/14/economia/1047645989.html |
Re: [Setmanari Directa] LA BONA FE | per Oleguer Presas
|
per joel |
07 feb 2007
|
D'acord, hi ha forats negres a l'estat de dret i els 12 anys de condemna són una burrada. Però sembla que l'objectiu de l'article sigui transformar qui defensa les seves idees matant a inocents amb uns màrtirs. Presas parla de "criminalitzar determinades dissidències". De Juana hi ha pensat solito a criminalitzar-se: ho ha fet enviant a l'altre barri 25 persones. O potser Presas pensa que això és compatible amb l'estat de dret?
Per cert, ha dit alguna cosa Presas del fet que el seu president es company de negocis amb un patró de la Fundación Francisco Franco, Alejandro Ecxhebarría? |
Re: [Setmanari Directa] LA BONA FE | per Oleguer Presas
|
per per a joel |
08 feb 2007
|
Mira tio, tu si saps tantes coses un a de dos, o tens molt d temps lliure per investigar a la gent o és k precisament la teva feina és unvestigar la gent, és a dir, ets un putu intoxicador d la policia!!!
i et recordo k l´Iñaki d Juana ja ha complert 18 anys més 2, o sigui 20, pel k suposadament va fer, amb la kual cosa tot el k està passat ara mateix és fruit de conspiracions polítiques k res tenen a veure amb "nuestro estado de derecho" k sigui dit d passada, se´l poden fotre on els hi càpiga ja k cada dia kuan em llevo el primer k faig és cagar-me en"su estado de derecho" k més k res és un "estado de derechas"!!
PUTA ESPANYA!!! K KEDI BEN CLAR!!! |
Re: [Setmanari Directa] LA BONA FE | per Oleguer Presas
|
per x |
08 feb 2007
|
ahir a TVE2 per la nit va haver-hi un debat (intel-ligent) amb una exintengrant del CGPJ, el president de l´asso. de magistrats, una advocada observadora del procés a "l´entorn d´eta", l´exfiscal en cap anticorrupció, un sociòleg i una advocada de l´ass. de víctimes de terrorisme de catalunya i tots excepte un (l´advocada de l´ass de vívtimes) van coindicir en què:
- no es podien considerar amenaces les 2 cartes d´iñaki de juana chaos.
- Que el TS en una sentència contra l´etarra Parot va, inexplicablement, canviar tota la jurisprudència que s´havia aplicat fins a les hores: que s´aplicava la llei que en principi resutaria més beneficiosa pel pres.
- Que era una barbaritat que s´acusés al lehendakari de "sedició" -perquè aquest és el motiu de la querella de l´AVT o el foro de ermua- per haver-se reunit amb Otegi.
- Que fa temps el govern espanyol va signar un tractat internacional on impedeix alimentar per la força als presos de la vaga de fam.
- Que s´està intentant reintroduir el delicte "d´opinió", propi del franquisme.
- Que incomprensiblement, ja va ser arxivada per l´audiència nacional una querella contra de chaos per aquestes mateixes 2 cartes, fa temps, per no constituir cap delicte. I ara per què, sí que ho és?.
- Que el govern va intentar que brusseles il-legalitzés batasuna, i Brusseles els hi va dir que "com l´havien d´il-legalitzar si era legal a l´estat espanyol?", per això el govern i la majoria d epartits polítics creen una llei específica per il-legalitzar batasuna. Ara s´entén el perquè declaren terrorista a qualsevol que faci tuf d´abertzale o parli euskara en la intimitat.
- que no s´expliquen que fa un jutge que va ser càrrec del movimiento al TC.
- que no s´entén si no és per qüestions polítiques que el al país basc estiguin sent investigats per denúncies, en molts casos, ridícules de l´ultradreta: el lehendakari, la mesa del parlament basc, l´expresident dle parlament basc...
- les paraules del ministre aguilar on deia que si calia es faria una nova llei perquè de chaos no sortís de la presó.
...
I ja veureu com deixen l´estatut al TC... Encara més retallat.
"No querías caldo?, pues toma 2 tazas!" |
Re: [Setmanari Directa] LA BONA FE | per Oleguer Presas
|
per O.A.-ETXEARTE. Barcelona |
08 feb 2007
|
Josep-Lluís Carod Rovira, conseller de la Vicepresidència, va advertir ahir que si el Tribunal Constitucional determina que «l'Estatut no cap a la Constitució», l'única «via» que queda és la independència. En una conferència al Palau de la Generalitat, i coincidint amb el fet que José Montilla era de viatge oficial a Brussel·les, Carod va reprendre el seu discurs més sobiranista. Va defensar que si, després que l'aposta d'Estatut «federal» del 30 de setembre no prosperés, ara el text «disminuït» que es va aprovar en referèndum torna a ser retallat, l'única alternativa que queda és la «sobiranista». «Quant de temps més hauran d'estar els nostres interessos pendents d'un vot d'un magistrat en un tribunal situat a 600 quilòmetres de distància, on es decideix sobre el nostre present i s'hipoteca el nostre futur?»
Amb el títol d' El patriotisme social, motor de construcció nacional , Carod va reivindicar que les arrels del catalanisme van néixer en els moviments progressistes i populars, i no dins la burgesia i el conservadorisme. Va renegar del fet que durant dècades s'hagi volgut fer creure que les polítiques socials eren «incompatibles» amb les de construcció nacional. Carod considera que les polítiques socials i l'impuls nacional són «el mateix», i per això l'aposta d'ERC per aquest govern. Llengua, cultura i benestar, tot junt, enllaçant amb el «patriotisme social» d'Enric Prat de la Riba i Jordi Pujol. Tot i això, va opinar, pel que fa a CiU, que cap partit pot pretendre apoderar-se en exclusiva del catalanisme.
El també ahir president de la Generalitat en funcions va sentenciar, a més, que «no podem estar sotmesos» a la «fragilitat permanent» que provoca «la resistència absoluta al canvi» de Madrid. Va defensar que «sense el blindatge legal adequat, a la Constitució i a l'Estatut», la «indefensió» de Catalunya serà «constant». I és que Carod va carregar sense embuts contra el centralisme, que va qualificar d'«inútil» i perjudicial per als «interessos de tots». Al seu criteri, el nacionalisme espanyol és «impermeable» i fa «una expressió formal exagerada de la simbologia i del llenguatge». En canvi, la nació catalana està permanentment «en construcció».
Carod també va apuntar cap «als sectors espanyolistes, de dretes i d'esquerres». Els va acusar de silenciar «interessadament» que el dèficit fiscal de Catalunya perjudica els ciutadans, perquè només podran tenir una política «progressista» si el país disposa d'«un bon nivell d'autogovern i un bon finançament». El vicepresident va parlar en nom de l'executiu davant d'un auditori ple de gom a gom. Hi havia dirigents d'ERC, socialistes i ecosocialistes. |
|
|