|
|
|
Notícies :: altres temes |
|
Deixem d'amagar la llengua o no ens quedarà llengua a defensar
|
|
per Llibertat.cat
Correu-e: correu ARROBA llibertat.cat (no verificat!) |
06 feb 2007
|
|
El davantal |
La polèmica desfermada arran de la imposició de les tres hores d'espanyol a l'ensenyament primari permet extreure'n unes quantes reflexions. En primer lloc, poc mesos després d'aprovar-se un estatut que va ser venut pels seus promotors com una gran passa endavant, ens trobem amb un episodi que palesa que qualsevol decret del govern de l'Estat de torn té més pes que qualsevol article de qualsevol estatut. La ratera dels estatuts és precisament aquesta: les "comunidades autónomas" no tenen sobirania sinó només competències ("exclusives", compartides o executives), que en darrer terme sempre poden obviades per l'Estat. I això només ha començat, perquè quan s'arribi al tema del finançament...
En segon lloc, amb aquesta imposició l'Estat mostra que els temes identitaris no són secundaris en la seva agenda. Ans al contrari, constantment la seva maquinària està en funcionament per reforçar la identitat espanyola, ja sia amb gestos de caire simbòlic com el que ara ens ocupa, ja sia impedint seleccions esportives diferents de l'espanyola, ja sia mitjançant infrastructures que creen i recreen la identitat espanyola (per exemple, legislació sobre mitjans audiovisuals privats). És a dir, governi qui governi i preocupi poc o molt la gent, l'Estat no renunciarà mai a al seu paper actiu en la formació d'aquesta identitat.
En tercer lloc, l'episodi ens mostra les misèries i els (auto)límits del tripartit i, en general, de l'autonomisme. Així, d'una banda, com calia esperar, al tàndem format pel PSOE i per la seva marca blanca, ICV, li ha faltat temps per proposar un decret que aplicarà la nova normativa. I, d'altra banda, ERC, a través de la vice-presidència de la Generalitat d'amunt ha manifestat el seu acatament a la normativa estatal, tot evitant de manifestar públicament el seu descontentament. Com es pot veure, l'estratègia del patriotisme social comença a donar els seus primers fruits...
Finalment, veient com l'Estat no renuncia mai a fer política lingüística amb tots els mitjans al seu abast, seria bo que alguns independentistes deixessin proposar bajanades com la despolitització (sic) de la llengua(catalana). Ara més que mai cal polititzar la llengua i reforçar, per tant, el seu paper com a signe d'identitat, ja que només d'aquesta manera serà possible de desplegar una política lingüística que contraresti la de l'Estat i prengui la iniciativa. Comptat i debatut, la suposada despolitització de la llengua catalana només serviria per accelerar el procés de substitució lingüística del català per l'espanyol (o francès). |
Mira també:
http://www.llibertat.cat
|
This work is in the public domain |
