|
|
|
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats |
|
[IRELAND] Commemoració de la massacre del Bloody Sunday a Derry
|
|
|
per Free Derry |
28 gen 2007
|
|
|
|
|
|
COMMEMORACIÓ DE LA MASSACRE DEL BLOODY SUNDAY
Què va ser el Bloody Sunday?
El diumenge 30 de gener de 1972, una manifestació recorria els carrers del Bogside (barri catòlic de la ciutat de Derry, Irlanda del Nord). Els manifestants, aproximadament 20.000, reclamaven drets civils per a la població. Entre les seves principals demandes es trobaven la d’acabar amb l’internament de ciutadans republicans sense que aquests haguessin tingut judici previ (mesura presa a Irlanda del Nord des de 1971 fins a 1975), aixà com l´aturada de la militarització creixent dels carrers dels barris catòlics i la fà del Gerrymandering, sistema electoral vigent aleshores a Irlanda del Nord que era clarament desigual per la comunitat catòlica, afavorint escandalosament el vot protestant.
S’havia prohibit el dret a manifestació i/o protesta pública, aixà que aquesta marxa suposava un no-reconeixement dels dictats de Londres. La marxa va ser un èxit en quan a participació. Aquella protesta però, no serà recordada per les seves reivindicacions ni pel número de persones que hi và ren participar. El cos de paracaigudistes de l’exèrcit brità nic (capitanejats per Michael Jackson, jubilat l’any passat com a un dels més alts cà rrecs de l’exèrcit brità nic) va reprimir la manifestació amb una enorme brutalitat, emprant no només material “antiavalots�, sino també disparant foc real. El resultat d’aquella sagnant repressió es va saldar amb la mort de 14 civils.
Cap membre dels cossos de “seguretat� de l´imperi brità nic ha estat condemnat o sancionat per aquella matança, sent fins i tot alguns d´ells ascendits en la jerarquia militar, com és el cas del que va ser capità de la unitat que va obrir foc.
La commemoració
Durant aquests dies, un any més, s´han programat a diversos indrets d´Irlanda i Escòcia, alguns actes en record d´aquells fets. A la ciutat de Derry, durant tota la setmana s´han produït tot un conjunt de xerrades, passis de vÃdeo, exposicions i debats, a més d´una representació teatral, que han precedit a la gran marxa que anualment recorre els carrers del Bogside.
Un any més, milers de persones han recorregut els carrers del Bogside tot recordant la massacre i reivindicant la independència d´Irlanda. La marxa ha transcorregut tranquil•la i sense incidents. L´única presència policial ha estat la d´un helicòpter que en tot moment ha estat sobrevolant la zona. La manifestació ha acabat a un dels llocs més emblemà tics de Derry, el Free Derry Corner, on s´ha procedit a guardar un minut de silenci en memòria de les vÃctimes i s´han produït diversos parlaments. Cal assenyalar, que al centre de la ciutat han aparegut uns quants furgons d´antiavalots de la policia, que al ser vistos han començat a rebre l´impacte de pedres i ampolles. Els enfrontaments han continuat durant uns instants pels carrers del centre i el barri del Bogside. Encara desconeixem si s´han produït detencions.
Destaca el fort carà cter internacionalista de bona part dels actes, posant en relleu que les barbaritats comeses per l’exèrcit brità nic, no només són patides pels ciutadans irlandesos, sino també pels habitants d’indrets com l’Iraq o l´Afganistan, aixà com la gent de Palestina i el LÃban per part de l’exèrcit israelià , al qual certes empresses brità niques (Entre elles Raytheon, ubicada a Derry) proporcionen material bèl•lic i logÃstic. |
This work is in the public domain |
