Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: especulació i okupació
Sopador presentació de l'Observatori de Gràcia
26 gen 2007
Presentació de l'observatori de Gràcia i del manifest intergeneracional.
Hi haurà menú vegeta (sopa carbassa i coca d’escalivada), i carnívor (escudella i pollastre a la catalana).
Cartellsopador.jpg
Presentació de l'observatori de Gràcia i del manifest intergeneracional.
Hi haurà menú vegeta (sopa carbassa i coca dâescalivada), i carnívor (escudella i pollastre a la catalana).
A la Kasa de la Muntanya, Av. Sant Josep de la muntanya, 33 (metro Lesseps) a les 21 hores.

1R MANIFEST INTER-GENERACIONAL

Les persones sota signants som veïnes i veïns de totes les edats, col·lectius i entitats de la Vila de Gràcia que patim en la nostra quotidianitat un model de ciutat que fomenta les desigualtats, imposat pels poders econòmics i facilitat per les administracions públiques. La Barcelona del disseny, guapa, neta i civica té com a objectiu la transformació de la ciutat i de la seva gent en una mercaderia més.

Gràcia és una peça més d'aquest trencaclosques del model âMarca Barcelonaâ?. Ãs preocupant l'elitització progressiva que s'està patint al barri, especialment en els darrers anys: manca d'espais públics i d'ús social, desaparició de petits comerços i tallers artesanals...., i la pujada desmesurada del preu de l'habitatge, que ens aboca directament a la desarticulació del teixit social i a la precarització de les nostres vides. Per aquest motiu, el nostre principal objectiu és acabar amb la violència immobiliària i urbanística a Gràcia, per violar-se sistemàticament un dret fonamental i bàsic: l'accés a un habitatge digne, un bé de primera necessitat .

Aquest procés va lligat a un control de l'espai públic per part de l'Administració, que està convertint el carrer que és de tots, en un espai de ningú. S'accentuen cada cop més les desigualtats per accedir a un habitatge digne, alhora que l'espai públic és regulat amb l'objectiu d'encobrir aquestes desigualtats.

Per plantar cara aquesta situació i aconseguir un canvi creiem necessari:

⢠Visibilitzar que aquestes problemàtiques no són ni individuals ni dâuna generació determinada. La dificultat per accedir o mantenir un habitatge afecta a col.lectius diversos, i de totes les edats, i el punt comú és la inseguretat material que genera aquesta dificultat.
⢠Crear eines per enfortir el teixit social, i proposar, donar suport i portar a terme solucions per trascendir col.lectivament al model imposat.

DENUNCIEM:

⢠Que a Gràcia es discrimina i s'expulsa als veïns i veïnes:

A la gent gran, amb unes pensions que en molts casos estan per sota del llindar de pobresa, i veient que cada any el seu poder adquisitiu es veu sensiblement minvat, el que fa que no puguin ni tants sols cobrir les necessitats mes vitals. Un 25 % de la població del barri és major de 64 anys, i una part important d'aquest sector són dones, viuen soles i amb rendes antigues, convertint-se en les principals víctimes de la violència inmobiliària.
A les families, que han de viure hipotecades de per vida i cada cop els és més dificil arribar a finals de mes; hi ha qui gasta més del 50% dels salaris en el pagament de l'hipoteca. A això se li ha de sumar la manca d'escoles bresol públiques i altres equipaments públics bàsics.
A la gent jove que cada cop més els resulta impossible trobar un habitatge digne; els contractes laborals es precaritzen any rera any augmentant l'abisme entre el preu dels pisos i els salaris.

Un cas d'assetjament exemplificatiu és Verdi 28, on hi havia una part de la finca en règim de lloguer d'usufructe (dret a l'ús de la propietat en vida). La immobiliària MEST 28 2003 SL va comprar l'edifici sense incloure dit usufructe. Va aconseguir que els baixos de la finca, llogats pel Bar-Restaurant Ca l'Agustí des de feia més de 20 anys, s'abandonessin sota les amenaces d'un augment del lloguer superior al 100%. El llogater d'un dels pisos de la finca, de 73 anys i que hi vivia des de feia més de 30 anys, va patir tot tipus de mesures intimidatòries (tall dels subministres d'aigua i llum, inhabilitació dels intèrfons, instal.lació de cadenats als contadors per evitar-ne reparacions...) amb la finalitat de que abandonés el pis. Un grup de joves del barri van decidir llogar els altres pisos en usufructe, i iniciar un procés legal contra la immobiliària. El cas es va guanyar en favor dels llogaters, però la immobiliària només va haver de pagar una multa irrisòria de 360 ⬠per deixar als veïns sense cap tipus de subministrament bàsic durant 9 setmanes. Per altra banda, les despeses que van haver de sufragar els llogaters per a la seva defensa van sumar més de 500 â¬. Els pisos de la finca que pertanyen a la immobilìaria continuen abandonats des de fa més de 3 anys. Tot aquest procés ha succeït davant la passivitat del Districte, que va afirmar que "l'especulació no constitueix cap delicte".

⢠Que els bancs, immobiliàries i promotores dâhabitatge són els principals generadors i responsables de l'especulació i la violència immobiliària que patim al barri:

Des del 1997 fins a lâactualitat els preus dels habitatges han augmentat més del 150%, mentre que els ingressos només ho han fet un 34,5%; el preu per metre quadrat supera els 3500 euros. Les hipoteques augmenten els beneficis de les immobiliàries i els bancs. Els bancs s'han convertit en el refugi dâinversions fugides de les inestables borses, buscant rendiment a curt termini sense cap mena de risc, i afavorint la mal anomenada bombolla immobiliària. La millora de les condicions dels crèdits hipotecaris amb el descens del tipus dâinterès i lâampliació dels terminis dâamortització animaven a la població a hipotecar-se de per vida per la compra de lâhabitatge. Ara bé, lâendeutament mitjà de les llars va passar del 45% al 1990 a més del 60% al 2004. Ara amb la pujada del tipus d'interès la situació s'agreuja encara més, deixant a una important part de la gent del barri abocada a la precarietat.

Hi ha més de 70 oficines immobiliàries instal·lades al barri i any rera any augmenta el nombre de solars i de cases tapiades que poc a poc es van transformant en cases dâalt estànding.

Tot i que els grans beneficiaris dâaquesta situació siguin la banca i les immobiliàries, amagant-se sota aquest aixopluc hi ha molts propietaris de pisos i dâimmobles que al seu nivell tenen la seva responsabilitat, abusant dels lloguers o mantenint els seus habitatges tancats. Els càlculs de la majoria d'analistes coincideixen en que el preu de l'habitatge està entre un 50% i un 150% per sobre del seu valor real. L'argument de la bombolla immobiliària es basa en afirmar que els preus de l'habitatge són els adequats, perquè sorgeixen de l'elevada demanda que hi ha per comprar/llogar una vivenda, en relació amb la reduïda oferta de cases buides. Això és mentida: per exemple, a Gràcia entre un 10 i un 15% dels pisos estan desocupats, únicament amb finalitats especulatives. I un percentatge similar es dóna a la resta de la ciutat.

⢠Que els governs en cada un dels nivells (estatal, català, Barcelona i Gràcia) que amb les seves lleis i la passivitat política estan afavorint i consentint aquesta situació

Aquesta realitat que ara ja ens ofega, ve de lluny i entre les mesures polítiques que lâhan potenciat cal destacar: el conegut com a Decret Boyer del 1985, amb la supressió de la pròrroga forçosa dels contractes de lloguer; la Llei d'Arrendaments Urbans del 1994 (LAU), amb la implantació dels contractes de 5anys i la limitació dels supòsits de subrogació; o les deduccions fiscals per la compra dâhabitatges. Les dues primeres possibiliten especular al màxim amb lâhabitatge de lloguer, la tercera anima a la població cap a la compra de lâhabitatge i per tant a lâendeutament. A partir dâaquestes lleis la pressió dels lloguers a lâeconomia familiar ha arribat a límits insostenibles, deixant en la incertesa al llogater davant augments continuats que desborden els salaris i només es regeixen per les regles del mercat capitalista. El preu mitjà dâun pis de lloguer ha pujat de 355 euros lâany 1999 a 800 euros lâany 2006, superant (lloguer o hipoteca) el 50% de la majoria dels salaris.

Els PERI's (Plans Especials de Reforma Interior) s'han convertit en un instrument de lucre d'empreses mixtes formades per l'Ajuntament o la Generalitat juntament amb grans corporacions privades, que amb l'argument de portar a terme reformes i millores pels barris, executen transformacions que tenen per l'únic objectiu la producció de beneficis privats. Per exemple, en el cas del PERI de Santa Ãgata, només es destinaran aproximadament 50 m² per una plaça, deixant la resta de l'àrea per a usos exclusivament privats.

A Gràcia no sâhan construït pisos de protecció oficial en els últims 4 anys i es segueixen perdent espais dâús social. La política dâhabitatge i dâurbanisme del Districte segueix la dinàmica general de lâAjuntament de Barcelona facilitant i en molts casos promovent lâactivitat de les empreses privades. El cas de La Violeta és paradigmàtic, doncs el Districte va permetre que una immobiliària holandesa comprés l'espai d'us social, i cedint a la pressió dels veïns i veïnes el va recuperar, però pagant un preu molt alt: permutar lâespai per un dels darrers solars que el Patronat de l'Habitatge tenia al barri, i requalificar-lo per ampliar-ne l'edificabilitat.

VOLEM:


1. Lâelaboració per part del Consell de Districte dâun Pla dâHabitatge que contingui un programa de construcció d'habitatge públic i plantegi mesures de control del sòl.

2. Que el Districte es personifiqui com acusació particular en tots els casos d'assetjament immobiliari, assumint totes les despeses de les denúncies.

3. Que el Districte realitzi una Moratòria dels PERI's fins que no s'hagi elaborat un estudi d'impacte social i ambiental d'aquests, de manera que dites reformes no es realitzin en benefici d'interessos privats, i d'esquenes al barri.

4. Que el Districte reguli el preu dels lloguers, i que exerceixi un control sobre les immobiliàries en la tasació dels preus dels habitatges, per evitar que l'únic criteri sobre dits preus sigui el del lliure mercat. Exigim un cens de tots els habitatges buits de Gràcia, i alhora que es portin a terme mesures que penalitzin als propietaris d'aquests habitatges, per així, evitar finalitats especulatives.

5. Que el Districte garanteixi i faciliti, al ric teixit associatiu de la Vila, lâaccés a un local digne i adient a les seves activitats. I que ajudi a totes aquelles entitats que a causa de la pressió immobiliària es veuen forçades a desaparèixer o tenen dificultats per desenvolupar la seva activitat amb normalitat.

6. Que el Districte es posicioni en favor de l'aplicació immediata de La Carta de Mesures per aturar la Violència Immobiliària i Urbanística (document adjunt), com un replantejament político-jurídic de la situació actual. Que el Districte dugui a terme les mesures pràctiques necessàries per a l'execució exhaustiva dels 5 punts exposats, i si sâescau, que pressioni a l'Ajuntament de Barcelona mitjançant els canals que consideri oportuns, amb la intenció de pal.liar els efectes de la violència immobiliària i urbanística.


Sol.licitem un Ple Extraordinari, on es tracti exclusivament la problemàtica exposada en aquest manifest, i lâaplicació dels 6 punts citats anteriorment.

This work is in the public domain
Sindicat