|
|
|
Notícies :: altres temes |
|
Ryszard Kapuscinski
|
|
|
per Ryszard Kapuscinski |
24 gen 2007
|
|
Extrets del llibre ‘Viatges amb Heròdot’ d’en Ryszard Kapuscinski, mort el 23 de gener del 2007. |
“Veig que m’ha succeït el mateix que als rotlles que s’enganxen a causa del desús: cal desenrotllar la memòria i ventilar, de tant en tant, tot el que hi és desat.� (Sèneca).
“Tot record és actualitat� (Novalis).
“Europa encara no existeix, tan sols és un mite, el nom d’una noia bonica, filla d’Agenor, el rei dels fenicis, segrestada per Zeus, que, transformat en brau daurat, se la va endur a Creta i allà la va posseir.�
“Amb cada llibre que llegeixo faig un viatge nou a l’�ndia, recordo els llocs on vaig ser o descobreixo capes més profundes, facetes noves i sentits inesperats de les coses que estava convençut de conèixer bé. Aquests viatges imaginaris tenen molt més dimensions que el que vaig fer en realitat. I, alhora, m’adono que els viatges reals es poden prolongar, repetir i multiplicar a través de la lectura de llibres, l’estudi de mapes i la contemplació d’imatges i fotografies. I que l’avantatge d’aquests periples iconogrà fics és que ens permeten d’aturar-nos en qualsevol punt i mirar les coses amb tranquil·litat o retrocedir a la imatge anterior, cosa que no tenim ni temps ni mitjans per fer durant un viatge de debò.�
“Perquè la Gran Muralla, un mur gegant, un mur fortalesa que s’estén al llarg de milers de quilòmetres per muntanyes desertes i ermassos, un mur objecte d’orgull i, com ja he dit, una de les meravelles del món, és alhora la prova de la feblesa i de l’aberració de l’home, d’un error imperdonable de la història, de la impossibilitat d’entesa entre els pobles d’aquesta regió del planeta, de la seva incapacitat de convocar una taula rodona per decidir entre tots com es podrien aprofitar per al bé comú les reserves d’energia humana i d’enginy que s’hi havia acumulat.
(...)
Però la muralla no és només una defensa, perquè si bé és veritat que ens protegeix del que ve de fora, també ens permet de controlar el que hi passa a dins. Totes les muralles tenen escletxes, portes i poternes. N’hi ha prou de vigilar-les per controlar i interrogar els que hi entren i en surten, per comprovar la validesa dels seus passis, per apuntar-ne els noms, recordar-ne els rostres, observar-ne i enregistrar-ne el comportament. Aixà doncs, una muralla és alhora un escut i una ratera, un baluard i una gà bia.
El pitjor ròssec de l’existència d’una muralla és que crea un home defensor de la muralla, engendra una mentalitat escindida que divideix el món en un d’Ãnfim i malvat, és a dir, l’exterior, i un de suprem i bo, és a dir, l’interior. Per acabar-ho d’adobar, no és necessari que el defensor sigui a prop de la muralla en el sentit fÃsic. Si en porta dintre seu la imatge i respecta les normes que la lògica de la muralla imposa, pot ser-ne ben lluny.â€?
“Quant als trauses, que en tots les altres aspectes observen els mateixos costums que la resta dels tracis, obren de la manera següent pel que fa a qui neix i a qui mor: els parents seuen al voltant de qui neix i se’n planyen, perquè un cop nascut li pertoca sofrir tots els mals, i fan recompte de tots els patiments humans; en canvi, amb qui mor es mostren enjogassats i el soterren complaguts, en la idea que ja s’ha allunyat de tots els mals i es troba en absoluta felicitat.� (‘Història’, Heròdot).
“Si s’haguessin posat uns pantalons curts i una samarreta, potser haurien estat dos nois simpà tics que m’haurien saludat amb cortesia i, quan els hagués demanat que m’indiquessin el camÃ, me l’haurien ensenyat de bon grat. Però l’uniforme i l’armament els havia canviat la naturalesa, el carà cter i l’actitud davant de la vida. I encara acomplia una funció addicional: feia difÃcil, si no impossible, el simple contacte humà . Jo ja no tenia al davant unes persones normals, com tothom, sinó uns extraterrestres. Els nous marcians.â€?
“Només hi havia persones i el que es comunicaven durant els contactes directes, de viva veu. Per existir, l’home necessitava percebre la presència del proïsme, l’havia de veure i sentir. No existia cap altra forma de comunicació i, per tant, no hi havia cap altra manera de viure. La cultura de transmissió oral apropava la gent. L’home sabia que l’altre no només l’ajudaria a aconseguir aliments i el defensaria de l’enemic, sinó que també era imprescindible per explicar-li el món i guiar-lo pels seus laberints.�
“L’home que creu que ja ho ha vist tot i que res no és capaç d’estranyar-lo ha perdut la part més bella de la seva à nima: el plaer de viure.�
“Perquè no existeix la història real en el sentit estricte del terme. La història és sempre allò que hom relata, exposa, creu i fa creure que ha passat.� |
This work is in the public domain |
|
Re: Ryszard Kapuscinski
|
|
per Redado |
24 gen 2007
|
|
Tendrías que publicar algún estracto de "Imperio" también... |
