Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Octubre»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
01 02 03 04 05 06 07
08 09 10 11 12 13 14
15 16 17 18 19 20 21
22 23 24 25 26 27 28
29 30 31        

Accions per a Avui
19:00

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: globalització neoliberal : guerra
L'estratègia de la tensió: el terrorisme no reivindicat de l'OTAN
23 gen 2007
Daniele Ganser, professor d'història contemporània a la universitat de Bâle i president de l'ASPO-Suïssa, ha publicat un llibre de referència sobre «Els Exèrcits secrets de l'OTAN». Segons aquest, els Estats Units han organitzat a Europa Occidental durant 50 anys atemptats que han atribuït falsament a l'esquerra i a l'extrema esquerra per desacreditar-los als ulls dels electors. Aquesta estratègia perdura avui per suscitar la por a l'islam i justificar guerres pel petroli.


http://www.voltairenet.org/IMG/jpg/gladio400.jpg




ENTREVISTA

de

Silvia Cattori :

La seva obra dedicada als exèrcits secrets de l'Otan [1], s'entesta a explicar que l'estratègia de la tensió [2] i els terrorismes de bandera falsa [3] impliquen grans perills. Ens ensenya com l'Otan, durant la Guerra Freda -en coordinació amb els serveis d'informació dels països europeus occidentals i el Pentàgon- s'ha servit d'exèrcits secrets, ha reclutat espies en els mitjans d'extrema dreta, i ha organitzat actes terroristes que s'atribuïen a l'extrema esquerra. Assabentant-se d'això, hom es pot interrogar sobre el que pot passar avui a les nostres esquenes.



Daniele Ganser :


És molt important comprendre el que l'estratègia de la tensió representa realment i com ha funcionat durant aquest període. Això ens pot ajudar a il·luminar el present i a veure millor que aquesta mesura està sempre en acció. Poca gent sap el que aquesta expressió "estratègia de la tensió" vol dir. És molt important parlar-ne, d'explicar-ho. És una tàctica que consisteix a cometre ells mateixos atemptats criminals i a atribuir-los a algú altre. Pel terme tensió hom es refereix a la tensió emocional, al que crea un sentiment de por. Pel terme estratègia, hom es refereix al que alimenta la por de la gent enfront d'un grup determinat. Aquestes estructures secretes de l'Otan havien estat equipades, finançades, en coordinació amb el MI6 (els serveis secrets britànics), i entrenades per la CIA, en coordinació amb el MI6 (els serveis secrets britànics), per combatre les forces armades de la Unió soviètica en cas de guerra, però també, segons les informacions de què disposem avui, per a cometre atemptats terroristes en diversos països [4]. És així com, des dels anys 70, els serveis secrets italians han utilitzat aquests exèrcits secrets per fomentar atemptats terroristes amb l'objectiu de provocar la por dins de la població i, llavors, d'acusar els comunistes de ser-ne els autors. Era el període en què el Partit comunista tenia un poder legislatiu important al Parlament. L'estratègia de la tensió havia de servir per desacreditar-lo, debilitar-lo, per impedir-li accedir a l'executiu.



Silvia Cattori :

Assabentar-se del que això vol dir és una cosa. Però continua sent difícil de creure que els nostres governs hagin pogut deixar l'Otan, els serveis d'informació europeus occidentals i la CIA actuar així per tal d'amenaçar la seguretat dels seus propis ciutadans!



Daniele Ganser :

L'Otan era al cor d'aquesta xarxa clandestina vinculada al terror ; el Clandestine Planning Committee (CPC) i l'Allied Clandestine Committee (ACC) eren substructures clandestines de l'Aliança atlàntica, que avui estan clarament identificades. Però mantenint que això està comprovat, és sempre difícil saber qui feia què. No hi ha documents per provar qui manava, qui organitzava l'estratègia de la tensió, com la Otan, els serveis d'informació de l´Europa Occidental, la CIA, el MI6, i els terroristes reclutats en els mitjans d'extrema dreta, es distribuïen els papers. L'única certesa que tenim és que hi havia, dins d'aquestes estructures clandestines, elements que han utilitzat l'estratègia de la tensió. Els terroristes d'extrema dreta han explicat en les seves posicions que eren els serveis secrets i l'Otan els qui els havien sostingut en aquesta guerra clandestina. Però quan es demanen explicacions a membres de la CIA o de l Otan -el que han fet durant diversos anys- ells es limiten a dir que potser ha pogut haver alguns elements criminals que han escapat al seu control.



Silvia Cattori :

Aquests exèrcits secrets eren actius a tots els països de l´Europa occidental ?


Daniel Ganser :

Per les meves investigacions, he aportat la prova que aquests exèrcits secrets existien, no només a Itàlia, sinó a tota Europa Occidental : a França, a Bèlgica, a Holanda, a Noruega, a Dinamarca, a Suècia, a Finlàndia, a Turquia, a Espanya, a Portugal, a Àustria, a Suïssa, a Grècia, a Luxemburg, a Alemanya. S'havia pensat en principi que hi havia una estructura de guerrilla única i que, per tant, aquests exèrcits secrets participaven tots de l'estratègia de la tensió, és a dir, d´atemptats terroristes. Ara bé, és important de saber que aquests exèrcits secrets no tenen tots participació en atemptats. I de comprendre el que els diferenciava ja que tenien dues activitats diferents. El que avui apareix clarament és que aquestes estructures clandestines de l'Otan, de manera comuna dites Reraguarda [5], eren concebudes, en un principi, per actuar com una guerrilla en cas d'ocupació d'Europa Occidental per la Unió soviètica. Els Estats Units deien que aquestes xarxes de guerrilla eren necessàries per superar la manca de preparació en la qual els països envaïts per Alemanya s'havien trobat llavors.

Molts països que han conegut l'ocupació alemanya, com Noruega, volien treure les lliçons de la seva incapacitat a resistir a l'ocupant i se´ls va dir, que en cas de nova ocupació, havien d´estar millor preparats, disposar d'una altra opció i poder comptar amb un exèrcit secret en cas que l'exèrcit clàssic fos derrotat. Hi havia, dins d'aquests exèrcits secrets, gent nonrada, patriotes sincers, que volien defensar únicament el seu país en cas d'ocupació.


Silvia Cattori :

Si comprenc bé, aquests Reraguarda dels quals l'objectiu inicial era preparar-se en cas d'una invasió soviètica, han estat desviats d'aquest objectiu per a combatre l'esquerra. Des de llavors, és dificil de comprendre per què no han investigat abans els partits d'esquerra, denunciat aquestes derives ?


Daniele Ganser :

Si es pren el cas d'Itàlia, apareix que, cada vegada que el Partit comunista ha interpel·lat el govern per obtenir explicacions sobre l'exèrcit secret que operava en aquest país sota el nom de codi Gladio [6], mai no hi ha hagut resposta amb el pretext de secret d'Estat. No és fins al 1990 que Giulio Andreotti [7] ha reconegut l'existència de Gladio i les seves relacions directes amb l'Otan, la CIA i el MI6 [8]. És en aquesta època també que el jutge Felice Casson ha pogut provar que el veritable autor de l'atemptat de Peteano el 1972, que sacsejà llavors Itàlia, i que havia estat atribuït fins al moment a militants d'extrema esquerra, era Vincenzo Vinciguerra, emparentat a Ordine Nuovo, un grup d'extrema dreta. Vinciguerra ha reconegut haver comès l'atemptat de Peteano amb l'ajuda dels serveis secrets italians. Vinciguerra ha parlat igualment de l'existència d'aquest exèrcit secret Gladio. I ha explicat que, durant la Guerra Freda, aquests atemptats clandestins havien causat la mort de dones i de nens [9]. Ha afirmat igualment que aquest exèrcit secret controlat per l'Otan, tenia ramificacions arreu d´Europa. Quan aquesta informació va sortir, va haver una crisi política a Itàlia, i és gràcies a les investigacions del jutge Felice Casson que s'ha tingut coneixement dels exèrcits secrets de l'Otan.

A Alemanya, quan els socialistes de l´SPD es varen assabentar, en 1990, que existia al seu país -com en tots els altres països europeus- un exèrcit secret, i que aquesta estructura estava vinculada als serveis secrets alemanys, varen cridar a l'escàndol i varen acusar el partit demòcrata-cristià (CDU). Aquest partit reaccionà dient : si ens acusa, direm al públic que, vostè també, amb Willy Brandt, s´havia remullat en aquesta conspiració. Allò coincidia amb les primeres eleccions de l'Alemanya reunificada, que el SPD esperava guanyar. Els dirigents del SPD van comprendre que no era un bon assumpte electoral ; finalment van deixar entendre que aquests exèrcits secrets eren justificats.

Al Parlament europeu, al novembre de 1990, algunes veus es van elevar per a dir que no es podia tolerar l'existència d'exèrcits clandestins, ni tampoc deixar sense explicació actes de terror l'origen real del qual calia investigar. El Parlament europeu va protestar per escrit a l'Otan i al president George Bush sènior. Però res no ha sigut fet.

Només a Itàlia, a Suïssa i a Bèlgica, és on s´han fet compromesses investigacions públiques. De tota la resta, els tres únics països que han posat una mica d'ordre en aquest assumpte i que han publicat una relació sobre els seus exèrcits secrets.




Silvia Cattori :

Què passa avui ? Aquests exèrcits clandestins estarien sempre actius ? Hi hauria estructures nacionals secretes que escapen al control dels Estats ?


Daniele Ganser :

Per a un historiador, és difícil respondre a aquesta pregunta. No es disposa d'una relació oficial país per país. A les meves obres, analitzo fets que puc provar.

En el que concerneix a Itàlia, hi ha una relació que suggereix que l'exèrcit secret Gladio ha estat suprimit. Sobre l'existència de l'exèrcit secret P 26 a Suïssa, hi ha hagut igualment una relació del Parlament, el novembre de 1990. És a dir, aquests exèrcits clandestins, que havien emmagatzemat explosius en amagatalls arreu de Suïssa, han estat dissolts.

Però, als altres països, no s'ha fet res. A França, mentre que el president François Mitterrand havia afirmat que tot això pertanyia al passat, un va assabentar-se llavors que aquestes estructures secretes eren sempre al seu lloc quan Giulio Andreotti va deixar entendre que el president francès mentia : «Diu que els exèrcits secrets ja no existeixen ; ara bé, en el moment de la reunió secreta de la tardor de 1990, vostè també, els francesos éreu presents ; no digui que allò ja no existeix». Mitterrand va estar prou enfadat amb Andreotti ja que, després d'aquesta revelació, va haver de rectificar la seva declaració. Més tard l'antic cap dels serveis secrets francesos, l'almirall Pierre Lacoste, ha confirmat que aquests exèrcits secrets existien també a França, i que França havia tingut també implicacions en atemptats terroristes [10].

És per tant difícil dir si tot allò és passat. I fins i tot si les estructures Gladio han estat dissoltes, realment se'n poden haver creat moltes notícies, tot continuant servint-se d'aquesta tècnica de l'estratègia de la tensió i del terrorisme de bandera falsa.



Silvia Cattori :

Es pot pensar que, després de l'esfondrament de l'URSS, els Estats Units i l'Otan han continuat desenvolupant l'estratègia de la tensio i la bandera falsa sobre altres fronts ?


Daniele Ganser :

Les meves investigacions s'han concentrat en el període de la Guerra Freda a Europa. Però se sap que hi ha hagut en un altre lloc terrorisme de bandera falsa on la responsabilitat dels Estats ha estat provada. Exemple : els atemptats, el 1953, a l'Iran, en principi atribuïts a comunistes iranians. Ara bé, s'ha demostrat que la CIA i el MI6 s'havien servit d'agents provocadors per orquestrar la caiguda del govern Mohammed Mossadegh, això en el marc de la guerra per al control del petroli. Altre exemple : els atemptats, el 1954, a Egipte, que s'havien atribuït en principi als musulmans. Ha estat comprovat que, en el que s'ha anomenat assumpte Lavon [11], són els agents del Mossad els que foren els autors. Aquí, Israel tractava d´aconseguir que les tropes britàniques no marxessin d'Egipte, que s´hi quedessin per tal d´assegurar la protecció d'Israel. Així, tenim exemples històrics que ensenyen que l'estratègia de la tensió i la falsa bandera han estat utilitzades pels EUA, la Gran Bretanya i Israel. Ens cal encara continuar les investigacions en aquests àmbits, ja que, en la seva història, altres països han utilitzat igualment la mateixa estratègia.




Silvia Cattori :

Aquestes estructures clandestines de l´Otan, creades després de la Segona Guerra mundial, sota l´impuls dels Estats Units, per dotar els països europeus d'una guerrilla capaç de resistir a una invasió soviètica, no han servit finalment més que per dur a terme operacions criminals contra ciutadans europeus ? Tot porta a pensar que els Estats Units apuntaven a tota una altra cosa!


Daniele Ganser :

Teniu raó d'aixecar aquesta qüestió. Els Estats Units estaven interessats pel control polític. Aquest control polític és un element essencial de l'estratègia de Washington i de Londres. El general Geraldo Serravalle, cap del Gladio, la xarxa italiana de Reraguarda, en dóna un exemple en el seu llibre. Aquest explica que els Estats Units no estaven interessats en la preparació d'aquesta guérilla en cas d´invasió soviètica ja que el que interessava els agents de la CIA, que assistien als exercicis d´entrenament de l´exèrcit secret que dirigia, era assegurar que aquest exèrcit funcionés per a controlar les accions dels militants comunistes. El seu temor era l´arribada dels comunistes al poder en països com Grècia, Itàlia, França. És doncs a això al que havia de servir l'estratègia de la tensió : a orientar i a influir la política de certs països de l´Europa Occidental.



Silvia Cattori :

Heu parlat de l´element emocional com factor important en l'estratègia de la tensió. Donat que el terror, del qual l´origen resta amagat, incert, la por que provoca, serveix per manipular l´opinió. No en tenim avui algun cas amb els mateixos precedents? Ahir, s'atiava la por del comunisme, avui no s´atia pas la por de l´islam ?


Daniele Ganser :

Sí, hi ha una línia paral·lela molt neta. En el moment dels preparatius de guerra contra l´Irak, es va dir que Saddam Hussein posseïa armes biologiques, que hi havia un enllaç entre l´Irak i els atemptats de l´11 de setembre, o que hi havia un enllaç entre l´Irak i els terroristes d´AlQaeda. Però tot allò no era cert. Per aquestes mentides, es volia fer creure al món que els musulmans volien propagar el terrorisme per tot arreu, que aquesta guerra era necessària per combatre el terror. Ara bé, la veritable raó de la guerra és el control dels recursos energètics. Un fet de la geologia, les riqueses en gasos i en petroli es concentren en els països musulmans. Aquell qui se'ls vol acaparar, ha d'emmascarar-se darrere d'aquest gènere de manipulacions. No pot pas dir-se que n´hi ha molt més de petroli perquè el màxim de la producció global, el « peak oil » [12] sobrevindrà probablement abans del 2020 i que cal doncs anar a prendre el petroli a l´IraK, perquè la gent diria que no cal matar nens pel petroli. I tenen raó. No se´ls pot dir que, al Mar Caspi hi ha reserves enormes i que es vol crear un oleoducte cap a l´Oceà Indic però que, com no pot passar-se per l´Iran al sud, ni passar per Rússia al nord, cal passar pel Turkménistan i l´Afganistan, i doncs, cal controlar aquests països. És el perquè es qualifica els musulmans de « terroristes ». Aquestes són mentides grosses, però si les repeteix mil vegades, que els musulmans són « terroristes », la gent acabarà per creure-ho i per dir-se que aquestes guerres antimusulmanes són útils ; i per oblidar que hi ha moltes formes de terrorisme, que la violència no és forçosament una especialitat musulmana.



Silvia Cattori :

En suma, aquestes estructures clandestines han pogut ser dissoltes, però l'estratègia de la tensió ha pogut continuar ?


Daniele Ganser :

És exacte. Es pot haver dissolt les estructures, i haver-ne format de noves. És important d´explicar com, en l'estratègia de la tensió, la tàctica i la manipulació funcionen. Tot això no és pas legal. Però, pels Estats, és més fàcil manipular gent que dir-los que es busca posar la mà sobre el petroli d´un altre. Tanmateix, tots els atemptats no deriven en l'estratègia de la tensió. Però és difícil de saber quins són els atemptats manipulats. Fins i tot aquells que saben quin nombre d´atemptats han sigut manipulats per Estats per a desacreditar un enemic polític, poden xocar-se amb un obstacle psicològic. Després de cada atemptat, la gent té por, està confusa. És molt difícil de fer-se a la idea que l'estratègia de la tensió, l'estratègia del terrorisme de bandera falsa, és una realitat. És més simple d´acceptar la manipulació i de dir-se : « Des de fa trenta anys em tinc per informat i no he sentit parlar mai d'aquests exèrcits criminals. Els musulmans ens ataquen, és per això que se'ls combat ».


Silvia Cattori :

Des del 2001, la Unió europea ha instaurat mesures anti-terroristes. Ha aparegut a continuació que aquestes mesures han permès a la CIA segrestar gent, transportar-les a llocs secrets per a torturar-les. Els Estats europeus no han esdevingut un poc hostatges de la seva submissió als Estats Units ?


Daniele Ganser :

Els Estats europeus han tingut una actitud prou feble en consideració dels Estats Units després dels atemptats de l´11 de setembre de 2001. Després d'haver afirmat que les presons secretes eren il.lgals, han deixat fer. La mateixa cosa amb els presoners de Guantanamo. Algunes veus s'han elevat a Europa per dir : « No pot pas privar-se els presoners de la defensa d´un advocat ». Quan la senyora Angela Merkel ha evocat aquesta qüestió, els Estats Units han deixat sentir clarament que l´Alemanya estava una mica implicada a IraK, que els seus serveis secrets havien contribuït a preparar aquesta guerra, per tant, que havien de callar.


Silvia Cattori :

En aquest context, on hi ha encara moltes zones d´ombra, quina seguretat pot aportar l´Otan als pobles que és considera que ha de protegir si permet als serveis secrets manipular ?


Daniele Ganser :

Pel que fa als atemptats terroristes manipulats pels exèrcits secrets de la xarxa Gladio durant la Guerra freda, és important poder determinar amb claredat quina és l´implicació real de l´Otan allà dins, de saber que ha passat realment. Es tractava d´actes aïllats o d´actes organitzats secretament per l´Otan ? Fins a dia d´avui, l´Otan ha refusat parlar de l'estratègia de la tensió i del terrorisme durant la Guerra freda, l´Otan refusa tota qüestió en relació amb Gladio.

Avui, se serveix de l´Otan com d´un exèrcit ofensiu, mentre que aquesta organització no ha estat creada per jugar aquest paper. Activada en aquest sentit, el 12 de setembre de 2001, immediatament després dels atemptats de Nova York. Els dirigents de l´Otan afirmen que la raó de la seva participació a la guerra contra els Afgans és de combatre el terrorisme. Ara bé, l´Otan corria el risc de perdre aquesta guerra. Hi haurà, llavors, una gran crisi, debats, la qual permetrà saber si l´Otan porta, com aquesta afirma, una guerra contra el terrorisme, o si es es troba en una situació anàloga a aquella que s'ha conegut durant la Guerra freda, amb l´exèrcit secret Gladio, on hi havia un enllaç amb el terror. Els anys a venir diran si l´Otan ha anat a fora de la missió per la qual ha estat fundada : defensar els països europeus i els Estats Units en casos d´invasió soviètica, esdeveniment que no s´ha produït mai. L´Otan no ha estat fundada pas per a prendre el petroli o el gas dels països musulmans.





Silvia Cattori

Es podria encara comprendre que Israel, que té interessos a ampliar els conflictes en els països àrabs i musulmans, encoratja els Estats Units en aquest sentit. Però no es veu quin pot ser l´interès dels Estats europeus a comprometre tropes en guerres decidides pel Pentàgon, com a Afganistan ?


Daniele Ganser :

Penso que Europa està confusa. Els Estats Units són en una posició de força, i els Europeus tenen tendència a pensar que la millor cosa és la de col.laborar amb el més fort. Però caldria reflexionar un poc més. Els parlamentaris europeus cedeixen fàcilment a la pressió dels Estats Units que reclamen sempre més tropes sobre tal o tal front. Però els països europeus cedeixen, però se sotmeten, i cada vegada més es trobaran confrontats a problemes sempre més grans. A Afganistan, els Alemanys i els Britànics estan sota el commandement de l´exèrcit americà. Estratègicament, aquesta no és una posició interessant per a aquests països. Ara, els Estats Units han demanat als Alemanys comprometre els seus soldats igualment al sud de l´Afganistan, en les zones on la batalla és més ruda. Si els Alemanys accepten, arrisquen fer-se massacrar per aquestes forces afganes que rebutgen la presència de tot ocupant. Alemanya hauria de demanar-se seriosament si no hauria de retirar els seus 3000 soldats d´Afganistan. Però, pels Alemanys, desobeir les ordres dels Estats Units, dels quals són una mica vassalls, no és un pas difícil a fer.


Silvia Cattori :

Què saben les autoritats que ens governen avui de l'estratègia de la tensió ? Poden deixar fer als provocadors de guerres i fomentar els colps d´Estat, segrestar i torturar gent sense reaccionar? Tenen encara els mitjans d´impedir aquestes activitats criminals ?


Daniele Ganser :

No sé. Com a historiador, observo, prenc nota. Com a conseller polític, dic sempre que no cal cedir a les manipulacions que pretenen suscitar la por i fer creure que els « terroristes » són sempre els musulmans ; dic que es tracta d´una lluita pel control dels recursos energètics ; que cal trobar mitjans pera sobreviure a la penuria energètica sense anaral camí de la militarització. No es pot resoldre els problemes d'aquesta manera ; s´agreugen.


Silvia Cattori :

Quan s'observa la dimonització dels Àrabs i dels musulmans a partir del conflicte israelià-palestí, es diu que allò no té res a veure amb el petroli.


Daniele Ganser :

Sí, en aquest cas sí. Però, en la perspectiva dels Estats Units, es tracta més aviat d´una lluita per a prendre el control de les reserves energètiques d'aquest bloc euro-asiàtic que se situa en aquesta « elipse estratègica » que va de l´Azerbaïdjan passant pel Turkménistan i el Kazakhstan, fins a l´Aràbia Saudita, l´IraK, Kuwait i el Golf Pèrsic. És precisament allà, en aquesta regió on es desenrotlla aquesta pretesa guerra « contra el terrorisme », on es concentren les més importants reserves en petroli i en gas. Al meu parer, no es tracta d´altra cosa que d´un envit geostratègic a l´interior del qual la Unió europea no pot ser més que perdedora. Perquè, si els Estats Units prenen el control d'aquests recursos, i la crisi energètica s´agreuja, els diran : « voleu el gas, voleu el petroli, molt bé, a canvi es vol això i allò ». Els Estats Units no donaran gratuitement el petroli i el gas als països europeus. No gaire gent sap que al « peak oil », el màxim de la producció, ja s´ha arribat a la Mar del Nord i que, en conseqüència, la producció de petroli a Europa - la producció deNoruega i de la Gran Bretanya - està en decreixement.

El dia que la gent sàpiga que aquestes guerres « contra el terrorisme » estan manipulades, i que aquestes acusacions contra els musulmans són, en part, de la propaganda, es sorprendran. Els Estats europeus hauran de despertar-se i comprendre finalment com l'estratègia de la tensió funciona. I hauran d´aprendre també a dir no als Estats Units. A més a més, als Estats Units també, hi ha molta gent que no volen aquesta militarització de les relacions internacionals.



Silvia Cattori :

Heu fet també investigacions sobre els atemptats de l´11 de setembre de 2001 i heu cosignat un llibre [13] amb d´altres intel·lectuals que es preocupen d´incohrències i de contradiccions en la versió oficial d'aquests esdeveniments així com en la cloenda de la comissió d´investigació mandatada pel senyor Bush ? No temeu haver acusat de « teoria conspiracionista » ?


Daniele Ganser :

Els meus estudiants i d´altra gent sempre m´han demanat : si aquesta « guerra contra el terrorisme » concerneix veritablement al petroli i al gas, els atemptats de l´11 de setembre han estat manipulats també ? O és aquesta una coincidència, que els musulmans d´Ossama bin Laden hagin colpejat exactament al moment on els països occidentals començaven a comprendre que una crisi del petroli s´anunciava? Doncs, he començat a interessar-me pel que havia estat escrit sobre l´11 de setembre i a estudiar igualment l'informe oficial que ha estat presentat en juny 2004. Quan estàs submergit en aquest assumpte, es percep d´entrada que hi ha un gran debat planetari al voltant del que s´ha succeït realment l´11 de setembre de 2001. L´informació que tenim no és molt precisa. El que es planteja dins d´aquest informe de 600 pàgines és que la tercera torre que es va esfondrar aquest dia allà, no està ni mencionada. La comissió parla de l´esfondrament de dues torres, les « Torres Bessones ». Que hi ha llavors de la tercera torre, de 170 metres d´alçada, que va esfondrar-se ; la torre anomenada WTC 7. Es parla d´un petit incendi en el seu cas. He parlat amb professors que coneixen prou l'estructura dels edificis ; diuen que un petit incendi no pot destruir una estructura d´una dimensió pareguda. L´història oficial sobre l´11 de setembre, la cloenda de la comissió, no són creïbles. Aquesta absència de claredat posa els investigadors en una situació molt difícil. La confusió regna igualment sobre el que va passar al Pentàgon realment. Sobre les fotos que tenim és difícil veure un avió. No es veu com un avió hauria caigut allà damunt.


Silvia Cattori :

El Parlament de Veneçuela ha demanat als Estats Units aportar més explicacions per aclarir l´origen d'aquests atemptats. No hauria de ser l´exemple a seguir ?


Daniele Ganser :

Hi han moltes incerteses sobre l´11 de setembre. Els parlamentaris, els univesitaris, els ciutadans poden demanar comptes sobre que és el que realment ha passat. Pensa que és important continuar preguntant-se. Aquest és un esdeveniment que cap persona no pot oblidar ; cadascú es recorda d´on es trobava en aquest moment précis. És increïble que, cinc anys més tard, ningú no hagi arribat a veure-hi clar.


Silvia Cattori

Es diria que tot passa com si tots els cossos constituïts no volen posar en qüestió la versió oficial. S'haurien deixat manipular per la desinformació organitzada per estrategues de la tensió i de la bandera falsa ?


Daniele Ganser :

Una persona és manipulable si té por ; por de perdre el seu treball, por de perdre el respecte de la gent que s'estima. No es pot sortir d'aquesta espiral de violència i de terror si hom es deixa guanyar per la por. És normal tenir por, però cal parlar obertament d'aquesta por i de les manipulacions que la generen. Cap persona no pot escapar a les seves conseqüències. És tant més greu com els responsables polítics actuen sovint sota l´efecte d'aquesta por. Cal trobar la força de dir : « Sí tinc por de saber que aquestes mentides fan patir gent ; sí tinc por de pensar que de petroli no hi ha gaire més ; sí tinc por de pensar que aquest terrorisme del qual es parla és la conseqüència de manipulacions, però no vaig a deixar-me intimidar ».


Silvia Cattori :

Fins a quin punt països com Suïssa participen, en aquest moment, d'aquesta estratègia de la tensió ?


Daniele Ganser

Penso que no hi ha estratègia de la tensió a Suïssa. Aquest país no coneix atemptats terroristes. Però, el que és cert, a Suïssa com en uns altres llocs, és que les polítiques que espanten els Estats Units, la seva posició de força, tenen tendència a repetir-se : aquests són bons amics, no tenim interès a batre´ns amb ells.


Silvia Cattori :

Aquesta manera de pensar i de cobrir les mentides que deriven de l'estratègia de la tensió, no impica una complicitat amb els crims que genera? Començant pels periodistes i els partits polítics ?


Daniele Ganser :

Penso, personalment, que tothom - periodistes, univesitaris, polítics - han de reflexionar sobre les implicacions de l´estratègia de la tensió i el terrorisme de falsa bandera. Som, és veritat, en presència de fenòmens que escapen a tot enteniment. És per això, cada colp que hi ha atemptats terroristes, que cal interrogar-se i buscar comprendre allò que el recobreix. Aquest serà el dia que s'admetrà oficialment que els atemptats de falsa bandera són una realitat, que es podrà establir una llista de les falses banderes que han tingut lloc en la història i posar-se d´acord sobre que caldria fer. La investigació de la pau és el tema que m´interessa. És important d´obrir el debat sobre l'estratègia de la tensió i de prendre consciència que es tracta d´un fenomen ben real. Donat el llarg temps que no han acceptat reconèixer la seva existència, no pot actuar-se. És per això que és important explicar el que l'estratègia de la tensió significa realment. I, una vegada que s'ha comprès, de no deixar-se guanyar per la por i l'odi contra un grup. Cal dir-se que no és únicament un país qui està implicat allà dins ; que aquests no són només els Estats Units, Itàlia, Israel o els Iranians, però que es produeix per tot arreu, tot i que certs països hi participen de manera més intensa que d´altres. Cal comprendre, sense acusar aquest país o aquesta persona. La por i l'odi no ajuden a avançar però paralitzen el debat. Veig moltes acusacions contra les Estats Units, contra Israel, contra la Gran Bretanya, o alternativement, contra Iran, Síria. Però la investigació sobre la pau ens ensenya que no cal deslliurar-nos a acusacions basades en el dogmatisme, i que no cal ni odi ni por ; que el més important és explicar. I aquesta comprensió serà benefica per a tots nosaltres.


Silvia Cattori :

Perquè el vostre llibre dedicat als exèrcits secrets de l´Otan, publicat en anglès, traduït en italià, en turc, en eslovè i aviat en grec no està publicat en francès ?


Daniele Ganser :

No he trobat encara editor a França. Si un editor està interessat a publicar el meu llibre de bon grat que l´hauria traduït al francès. .



Silvia Cattori Periodista suissa.
>>>

This work is in the public domain

Comentaris

Re: L'estratègia de la tensió: el terrorisme no reivindicat de l'OTAN
23 gen 2007
[1] Nato´s secret Armies : Terrorism in Western Europe per Daniele Gabnser, prefaci de John Prados. Frank Cass éd., 2005. ISBN 07146850032005 [2] Després de l´atemptat de Piazza Fontana a Milà l'any 1969 que l´expressió estratègia de la tensió ha estat escoltada per primer colp. [3] False flag operations (operacions de falses banderes) és l´expressió utilitzada per designar accions terroristes, ordenades secretament per governs o per organitzacions, i que es fan aparèixer com portades per uns altres. [4] « Reraguarda : les xarxes d´ingerència americanes » per Thierry Meyssan, Xarxa Voltaire, 20 d'agost 2001. [5] Stay behind (que vol dir : quedar darrere en cas d´invasió soviètica) és el nom donat a les estructures clandestines entrenades per portar una guerra de guerrilles. [6] Gladio designa la unitat dels exèrcits secrets europeus que eren sota la direcció de la CIA. [7] President del Consell de ministres, membre de la democràcia cristiana. [8] « Informe Andreotti sobre l´Operació Gladio » document del 26 de febrer de 1991, Biblioteca de la Xarxa Voltaire. [9] « 1980 : carnatge a Bolonya, 85 morts », Xarxa Voltaire, 12 de març 2004 [10] « França autoritza l´acció dels serveis U.S.A sobre el seu territori » per Thierry Meyssan, Xarxa Voltaire, 8 de març 2004. [11] Agita Lavon, del nom del ministre de la Defensa israelià qui ha hagut de démissionner quan el Mossad ha estat démasqué com havent-hi remullat en aquests actes criminals [12] Veure : « Olors de petroli a la Casa-Blanca », Xarxa Voltaire, 14 de desembre 2001. « Les ombres de l'informe Cheney » per Arthur Lepic, 30 de març 2004. « El desplaçament del poder petrolier » per Arthur Lepic, 10 de maig 2004.« Dick Cheney, el pic petrolier i el compte final » per Kjell Aleklett, 9 de març 2005. « L´adaptació econòmica a la refracció del petroli » per Thierry Meyssan, 9 de juny 2005. [13] 9/11 American Imperi : Intellectual speaks out, sota la direcció de David Ray Griffin, Oliva Branch Press, 2006
Re: L'estratègia de la tensió: el terrorisme no reivindicat de l'OTAN
05 feb 2007
Madrid 2004, el ejercicio del terror

http://www.kaosenlared.net/noticia.php?id_noticia=20543

11-M, todos estan mintiendo

http://www.kaosenlared.net/noticia.php?id_noticia=16447

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more

CNT Girona