|
|
|
|
|
Notícies :: criminalització i repressió : amèrica llatina |
|
Conclusions i recomanacions preliminars sobre el conflicte de oaxaca. Comissió Civil Internacional d'Observació pels Drets Humans (CCIODH)
|
|
|
per CCIODH |
21 gen 2007
|
|
CONCLUSIONS I RECOMANACIONS PRELIMINARS SOBRE EL CONFLICTE SOCIAL DE OAXACA DE LA COMISSIÓ CIVIL INTERNACIONAL D'OBSERVACIÓ PELS DRETS HUMANS (CCIODH) |
COMISSIÓ CIVIL INTERNACIONAL D'OBSERVACIÓ PELS DRETS HUMANS
Cinquena visita pels successos de Oaxaca
Ciutat de Mèxic, dissabte 20 de gener de 2007
I.- CONCLUSIONS
La Comissió Civil Internacional d'Observació dels Drets Humans sobre la base de la seva investigació considera provat;
RESPECTE A MORTS I DESAPARICIONS
1.- La Comissió considera que els fets ocorreguts a Oaxaca són un graó més d'una estratègia jurÃdica, policÃaca i militar, amb components psicosocials i comunitaris l'objectiu últim dels quals és assolir el control i l’esporuguiment de la població civil en zones on es desenvolupen processos d'organització ciutadana o moviments de carà cter social no partidista.
2.- El balanç de morts documentats per la CCIODH apunta provisionalment una xifra total de 23 persones identificades. La ProcuradurÃa General de Justicia del Estado reconeix 11 casos i la Comissió Nacional dels Drets Humans 20 en el seu informe preliminar. A més la CCIODH té constà ncia de la mort d'altres persones no identificades.
3.- Existeixen sospites fundades de l'existència de persones desaparegudes. Una de les majors dificultats per a investigar i esclarir aquestes desaparicions és la falta de denúncies presentades.
4.- Les morts i desaparicions es produeixen en moments en els quals es detecta una pujada del nivell de violència i enfrontaments que respon a la posada en marxa d'operatius dissenyats a aquest efecte. En aquests operatius es constata la participació i coordinació de diferents autors materials i intel•lectuals. Serveixin d'exemple els nombrosos testimonis que constaten que el dia 27 d'octubre de 2006 va tenir lloc un operatiu coordinat que va produir fets de gravetat en el municipi de Santa MarÃa Coyotepec i en altres llocs de manera correlativa en el temps.
5.- Els homicidis s'han produït a la ciutat de Oaxaca i a les comunitats, on es constata un increment significatiu de la violència i de la presència militar, aixà com atacs en contra de civils, la seva immensa majoria pertanyent a diferents grups indÃgenes.
RESPECTE A LES VULNERACIONS LEGALS.
6.- Els poders públics no han garantit el ple exercici de la llibertat d'expressió, pensament, associació, reunió, participació polÃtica, lliure circulació i manifestació. S'ha impedit mitjançant l'ús de la força fÃsica i la coacció l'exercici d'aquests drets fonamentals, desallotjant violentament “plantonesâ€? i marxes pacÃfiques, impedint el ple exercici de la funció dels representants comunals legalment triats, agredint a periodistes i fustigant a mitjans de comunicació.
7.- El dret a l'educació ha estat i és vulnerat per diverses causes: la falta de recursos materials i humans, especialment en zones rurals, aixà com la prolongació del conflicte per la falta de dià leg en la resolució del mateix. Cap de les parts en conflicte va establir mesures alternatives durant l'aturada magisterial per tal d’assegurar el dret a l'educació dels nens i les nenes. Segueixen existint nombroses situacions irregulars en quant a adscripcions, comissions de servei, presa d'escoles i volta a les aules.
8.- S'han violat els drets d’atur sindical, llibertat d'expressió sindical i llibertat de cà tedra del magisteri. La Secció 22 del SNTE, representada a l’Asamblea Popular de los Pueblos de Oaxaca, ha estat el col•lectiu social més fort i cruelment afectat pel conflicte, sofrint danys materials, fustigació, amenaces, agressions, morts i desaparicions en un nombre significatiu.
9.- Les accions repressives s'han exercit de forma indiscriminada contra la població civil: homes, dones, nens i ancians, utilitzant gasos lacrimògens, gas pebre, aigua amb quÃmics, armes de mitjà i alt calibre, vehicles i helicòpters militars. En aquestes accions han participat cossos policÃacs federals, estatals, municipals i grups d’elit, fins i tot amb intervenció d'efectius militars en tasques logÃstiques i de coordinació. Grups de persones no uniformades amb armes d'alt calibre han perpetrat segrests, detencions il•legals, escorcolls i trets, en alguns casos utilitzant vehicles policÃacs i amb la participació de funcionaris públics.
10.- Les forces policÃaques estatals i federals han efectuat detencions arbitrà ries i il•legals, de forma recurrent i en ocasions massives, contra la població civil. Algunes detencions també han estat perpetrades per civils que, utilitzant la força, van posar a la disposició dels cossos policÃacs, amb el beneplà cit d'aquests, a les persones detingudes. Les detencions es van efectuar amb violència fÃsica i psÃquica desproporcionada, de vegades mitjançant segrest. S'han perpetrat agressions sexuals contra els detinguts, dones i homes.
11.- No s'han respectat els drets dels detinguts: no se'ls han notificat els delictes que se'ls imputaven ni els drets que els assistien, van ser incomunicats, no se'ls va notificar la seva detenció a persones de la seva confiança o familiars i no s'han respectat els terminis legals de posada a disposició davant l'autoritat competent.
12.- S'han utilitzat espais il•legals com llocs de detenció, que en molts casos no reunien les condicions mÃnimes de seguretat i salubritat: bases militars, edificis de govern, cases de seguretat.
13.- En els trasllats s'han vulnerat els drets de manera especialment greu, s’han realitzant tortures fÃsiques (tocs elèctrics, cops, ferides, cremades, etc.) i psÃquiques. La CCIODH té indicis fonamentats de violacions a homes i dones, segons testimonis i quadres clÃnics. En els trasllats han participat cossos policÃacs, en ocasions efectius militars, i grups de persones no uniformades i armades que custodiaven als detinguts fins els penals.
14.- En les detencions i trasllats va intervenir l’anomenada "fiscalia mòbil", segons consta en actuacions judicials. Aquest òrgan està mancat de tota cobertura legal, la seva actuació no és transparent ni està subjecta a cap control.
15.- No es va garantir el dret de defensa dels detinguts i processats: ni assistència d'un advocat de confiança, ni comunicació amb l'advocat, ni condicions d’intimitat en les entrevistes, ni assistència d'intèrprets en les diligències a les persones indÃgenes.
16.- Els advocats han trobat múltiples obstacles en l'accés als expedients judicials dels seus defensats, en l'aportació de proves de descarrega, a l'accés a les audiències públiques i en l'exercici de les seves funcions, sent objecte, en alguns casos, d'amenaces i vexacions per part dels funcionaris públics.
17.- Gran part dels detinguts van ser assistits per advocats d'ofici que depenen orgà nicament de l'Executiu, i que van actuar sota consigna, avalant totes les il•legalitats en els processos.
18.- S'ha vulnerat el dret al degut procés i el principi de seguretat jurÃdica a tots els detinguts: les irregularitats afecten els òrgans competents de conèixer el procés, els terminis i formalitats de les notificacions establertes en la legislació vigent i a les fiances; els certificats mèdics no han reflectit l'abast real de les lesions ni la seva causa; existeix una falta d'informació pel que fa als mitjans d'impugnació de les resolucions. Tots aquests elements provoquen situacions de privació il•legal de llibertat, incomunicació i indefensió dels afectats.
19.- Els empresonaments en penals estatals i federals es van produir sense la preceptiva documentació: comunicació informativa i acte de formal presó; no es va informar als detinguts sobre la possibilitat de ser posats en llibertat sota fiança, en uns casos, i l'establiment de fiances manifestament desproporcionades pels cà rrecs imputats en d'altres. Les condicions d'habitabilitat, higiene, salubritat i alimentació que es van trobar en les visites a alguns penals vulneren els mÃnims establerts en la legislació interna, aixà com els tractats internacionals en la matèria subscrits per Mèxic.
20.- Es donen casos de persones recloses en penals federals que han estat tractades de forma vexatòria i degradant. S'han produït amenaces i s'han infligit maltractaments fÃsics i psicològics per part dels custodis.
21.- Hi ha persones que han estat recloses en penals de mitja i alta seguretat tot i tenir la condició de presos preventius i sense que existeixi estudi o certificat de cap mena que justifiqui la perillositat dels reus i la conseqüent adopció de tal mesura.
22.- Hi ha menors d'edat que han estat detinguts amb ús indegut de la força i han estat traslladats en quatre casos a penals d'adults. Tres d'ells van anar al penal de mitja seguretat de Nayarit -on l'edat penal és de 18 anys- vulnerant-se els convenis, tractats i acords internacionals de protecció dels drets humans de la infà ncia. Existeix una inseguretat jurÃdica respecte a la situació dels menors a partir de l'entrada en vigor l’1 de gener de 2007 de la Llei de JustÃcia per a Adolescents.
23.- Els representants del Ministeri Públic no han impulsat d'ofici cap procediment penal contra representants d'institucions públiques, malgrat el coneixement de fets constitutius de delictes perseguibles per aquest organisme.
24.- Alguns processos iniciats a instà ncia dels afectats, a pesar d'haver aportat proves, es troben paralitzats sense causa justificada. Segons testimonis amb coneixement de causa, aquesta falta d'impuls processal obeeix a ordres directes de l'Executiu Estatal.
25.- La Comisión Nacional de Derechos Humanos y la Comisión Estatal de Derechos Humanos, que poden actuar a petició de part o d'ofici, han tingut una intervenció tèbia i insuficient, a pesar d'haver constatat les vulneracions anteriorment ressenyades, de les quals han tingut constà ncia directa (per les seves visites a penals) o indirecta (per les denúncies i peticions de particulars i organitzacions civils). EspecÃficament, quant a la Comisión Estatal de Derechos Humanos, hem rebut alguns testimonis que refereixen que en el moment de les detencions, en les quals es van produir greus situacions de tortures, van requerir la seva presència però aquesta no va intervenir.
RESPECTE A LES AFECTACIONS PSICOSOCIALS I SANITÀRIES.
26.- Les violacions als drets humans han tingut alts impactes fÃsics, emocionals i psicològics deixant severs danys a les persones, a les famÃlies i a la comunitat. Les seqüeles psicosocials derivades del conflicte, no desapareixen totalment i es reflecteixen en la vida quotidiana de persones, famÃlies i poblacions.
27.- S'han detectat efectes i sÃmptomes caracterÃstics de trastorns d'estrès postraumà tic i de trauma social. Els més assenyalats són: reviure permanentment els esdeveniments traumà tics, despertar bruscament a les nits, terror nocturn, por a determinats sorolls i sons, por a la solitud, reactivitat psicològica a estÃmuls interns i/o externs, sentiment de hipervigilà ncia i mania persecutòria. Hi ha una percepció d’aleatorietat i injustÃcia, d'indefensió, de pèrdua del control sobre la situació i sobre la pròpia vida. Constatem la dificultat de verbalitzar el que els ha succeït.
28.- L'atenció mèdica prestada ha estat tardana i insuficient. Hi ha sospites més que fundades per a afirmar que membres de cossos policÃacs han entrat en hospitals per a aprehendre ferits. L'actuació de la Creu Roja de Oaxaca ha estat qüestionada precisament per aquest motiu.
29.- Existeix una falta de suport i seguiment psicològic per als afectats i els seus familiars. Cal destacar l'impacte psicològic en les persones que han sofert o estan en condicions d'internament, per les caracterÃstiques del mateix, associat a la falta d'atenció mèdica i de respecte a garanties bà siques. Especialment preocupant resulta també la situació dels menors que han estat detinguts i traslladats a penals d'adults
30.- Observem un impacte important de l'estratègia psicosocial de generació de por que té conseqüències importants: el fet de no denunciar i l'increment de la desconfiança cap a les persones i institucions, fomentat a més per l'existència d'assenyalaments i acusacions, campanyes d'odi, la incitació a la violència i els obstacles jurÃdics existents.
31.- La unitat i vida familiar s'han vist afectades per les noves circumstà ncies: disgregació de famÃlies (per diferències ideològiques i polÃtiques, desplaçament de domicili o lloc de treball i separacions forçoses), fustigació i amenaces, canvi d'aparença, reorganització familiar. Existeix un impacte econòmic en les persones afectades pel conflicte i els seus familiars: pèrdua d'ocupació, estigmatització social i laboral, desplaçaments per a les visites als penals i per a les citacions judicials. A tot això cal afegir el cost dels danys materials soferts.
32.-.S'ha arribat a una clara polarització de la societat que deteriora i trenca el teixit social.
33- Per altra banda, vam observar que col•lectiva i individualment existeix, malgrat l'estratègia implementada, un nivell de solidaritat alt, que permet tenir una forta capacitat de recuperació i d'enfortiment important. Existeixen elements de dignitat, en situacions que han de ser considerades extremes per la seva virulència i gravetat, tant en les persones que participen socialment com en el conjunt dels ciutadans.
34.- A nivell social constatem el greu deteriorament i la desconfiança que la gent té en les institucions, el que està posant en greu perill les vies de participació democrà tica. Donat l'alt grau de violència social imperant és possible que l'estratègia de control social empleat acabi generant reaccions de major intensitat i violència. Aquesta desconfiança en les institucions i la impunitat amb la qual actuen en els fets descrits en aquest informe, dificulten el dià leg de les parts en conflicte.
RESPECTE ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ.
35.- En el conflicte ha estat significativa la presa de diversos mitjans de comunicació com resposta al setge informatiu i pel descontentament de la població. Els mitjans independents han guanyat un espai nou i alguns mitjans comunitaris han guanyat independència. Per aquestes raons han estat i segueixen sent blanc d'atacs i de repressió selectiva.
36.- Els periodistes i treballadors dels mitjans de comunicació han estat vÃctimes d'atacs indiscriminats. A partir de la mort de Bradley Will molts han descrit condicions de treball semblants a situacions de guerra.
37.- Existeixen poques denúncies presentades davant les autoritats. La CCIODH té indicis que algunes direccions de mitjans van incitar als seus reporters a callar tant els greuges propis soferts com algunes situacions de les quals han estat testimonis.
38.- Les investigacions dels homicidis del periodista nord-americà Bradley Will i del periodista oaxaqueny Raúl Marcial Pérez no han registrat avanços. Les circumstà ncies de l'homicidi segueixen sense clarificar-se i pateixen de totes les irregularitats pericials i processals referides en l'anterior apartat de vulneracions legals.
RESPECTE A FUSTIGACIÓ I AMENACES A DEFENSORS DE DRETS HUMANS
39.- Les organitzacions de Drets Humans no governamentals i els seus integrants han estat vÃctimes d'atacs selectius, fustigació, amenaces, agressions, campanyes difamatòries, de menyspreu i d'acusacions en contra, causant una criminalització de les seves accions, que ha obligat a molts d'ells a prendre mesures per a protegir la seva integritat fÃsica i els seus mitjans de treball, veient-se afectat amb això la realització del mateix.
RESPECTE A DONES.
40.- La Comissió ha documentat diverses i nombroses agressions verbals, fÃsiques i sexuals (violacions, talls de cabells, cops, obligació de despullar-se, "sentadillas", etc.) cap a les dones per la seva condició de gènere. Les conseqüències han estat especialment greus perquè han implicat, en casos documentats, danys fÃsics, psicològics i socials com, per exemple, avortaments traumà tics.
RESPECTE A LES PERSONES I POBLES INDÃ?GENES
41.- No s'ha garantit l'assistència d'intèrprets en les diligències policÃacs i judicials ni s'ha aplicat la Ley de Defensa de los Pueblos y Comunidades IndÃgenas. La CCIODH constata que molts dels detinguts i presos indÃgenes, aixà com els seus familiars, han testificat haver estat objecte de discriminació ètnica per part de funcionaris públics: negació de la comunicació en el penal de Nayarit per desconeixement de la seva llengua, insults i tractes vexatoris per no parlar bé l'espanyol.
42.- A les regions de Valles Centrales, Mixteca, Istmo, Sierra Sur i Costa i a la zona Triqui s'ha constatat un increment de la presència de cossos militars, grups de civils armats i pistolers, en alguns casos d’escamots per cacics i presidents municipals, que agredeixen, assassinen, segresten, fustiguen i amenacen de mort a la població (inclosos nens i dones), provocant desplaçaments en algunes comunitats amb la conseqüent fractura social i disgregació familiar.
II.- RECOMANACIONS
En funció de les anteriors conclusions, la CCIODH recomana:
1.- Atendre a les causes originals d'aquest conflicte, les arrels del qual es troben en problemes estructurals de pobresa, caciquisme, desigual accés als recursos, falta de mitjans per a l'educació i la salut, no respecte a la memòria històrica i a la identitat indÃgena, vulneració dels procediments democrà tics i falta de respecte a l'accés real a canals de participació, creant condicions que assoleixin reparar les violacions de Drets Humans i restaurar la convivència en aquesta societat tan polaritzada.
2.- Per a garantir la separació de poders, la transparència en l'actuació dels servidors públics i el ple respecte als Drets Humans en Oaxaca, és necessari dissenyar i implementar una reforma profunda de les institucions de l'Estat. Ja que es tracta d'una reforma que totes les parts sense excepció accepten com necessà ria, hauria d'iniciar-se el procés amb promptitud d'acord amb els principis democrà tics de dià leg i participació per a evitar que es desencadeni de nou la violència latent i que es manifestin de forma conflictiva les demandes socials.
3.- Per a restablir l'Estat de Dret, cal garantir sense dilació la investigació dels il•lÃcits comesos, especialment en els casos més greus (morts, desaparicions, tortures i agressions sexuals); la revisió de la situació jurÃdica de les persones alliberades sota caució; la resolució dels processos penals iniciats, especialment quan es manca de fonament probatori; aixà com la reparació econòmica, moral i social a les vÃctimes.
4.- Revisar la situació jurÃdica de totes les persones empresonades i procedir a l'immediat alliberament tant d'aquelles que ho estan per motius estrictament polÃtics com en els casos en els quals la seva implicació no té fonament probatori algun i/o en els quals la gravetat dels fets no justifiqui la privació de llibertat.
5.- Per a recuperar la confiança de la societat civil en les institucions públiques, i impedir la impunitat els seus representants han de: reconèixer públicament les vulneracions comeses, depurar les responsabilitats pertinents sense escudar-se en mútues atribucions de competències i complir estrictament, d'ara endavant, amb els Convenis Internacionals ratificats per Mèxic.
6.- Procedir al desarmament, controlar la possessió i utilització il•legal d'armes, impedir l'actuació de grups de persones no uniformades armades i la coordinació d'aquests amb els Cossos i Forces de Seguretat.
7.- Impulsar els mecanismes necessaris per a la reconstrucció de l'equilibri social a través de mesures de reparació dels danys individuals i col•lectius ocasionats. Aquestes mesures han de ser consensuades pels mateixos afectats i incloure la reparació moral, emocional, del dany comunitari, econòmica, legal, social i històrica.
8.- Restablir l'ordre per mitjà del dià leg i no a través de l'ús de la força publica.
9.- Aplicar programes d'acompanyament terapèutic especialitzat per a qui han sofert diferents tipus d'agressions i tortures, tant fÃsiques com psicològiques amb especial atenció a les vÃctimes d'agressions sexuals i violacions, tant a dones com a homes.
10.- Oferir una especial atenció a tots els menors que han sofert agressions, detencions, tortures, trasllats i internaments.
11.- Fem una crida a les organitzacions locals, nacionals i internacionals que cooperin en el seguiment psicològic i l'atenció mèdica i professional dels afectats, de forma consensuada amb les organitzacions locals.
12.- Prendre les mesures necessà ries, efectives i adequades per a garantir la independència de tots els mitjans de comunicació i equiparar l'accés i la difusió de la informació entre els mitjans comercials i els mitjans independents i comunitaris.
13.- Garantir la integritat fÃsica i psicològica dels professionals dels mitjans de comunicació en l'exercici de la seva tasca en el terreny.
14.- Prendre les mesures necessà ries, efectives i adequades, per a garantir que els defensors de Drets Humans puguin realitzar lliurament les seves activitats, afavorint la seva protecció i el respecte de les seves llibertats fonamentals, garantint la seva seguretat i la seva integritat fÃsica i psicològica en l'exercici de la seva ocupació.
15.- Atendre a les demandes dels pobles indÃgenes, evitant tota discriminació i respectant els seus drets polÃtics, econòmics, socials i culturals. Garantir el respecte i l'aplicació de les lleis que afecten a les comunitats indÃgenes i afavorir el desenvolupament de polÃtiques d'inclusió d'aquestes a través de mecanismes de participació i defensa adequats a les seves formes d'organització, govern i usos i costums.
16.- Instar a l'actuació decidida de les Fiscalies Especials existents per a la protecció efectiva dels drets de col•lectius especialment vulnerables, com són: periodistes, comunitats indÃgenes, dones i menors.
17.- Destriar totes les responsabilitats polÃtiques i persones en els fets referits en aquestes conclusions i recomanacions. A nivell estatal, vam assenyalar la importà ncia d'investigar l'actuació de la ProcuradurÃa General de Justicia del Estado, aixà com de la SecretarÃa de Protección Ciudadana i de la SecretarÃa General de Gobierno, el que implica investigar l'actuació del govern estatal en el seu conjunt. A nivell federal, és necessari investigar les actuacions de la PolicÃa Federal Preventiva, la SecretarÃa de Seguridad Pública i la ProcuradurÃa General de la República.
18.- Donar continuïtat de moment a la tasca d'observació internacional del respecte als Drets Humans a Oaxaca en la qual s'impliquin institucions i organismes independents i imparcials que puguin garantir la llibertat de moviment, la protecció per a la denúncia de les vulneracions, l'assistència deguda a les persones afectades i la justa reparació de totes les vulneracions descrites. En aquest sentit, vam recomanar al govern mexicà que insti especialment la presència de l'Oficina de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans a Oaxaca.
Ciutat de Mèxic, dissabte 20 de gener de 2007.
DADES QUANTITATIVES RELATIUS A LA V VISITA DE LA CCIODH
A dia 20 de gener de 2006, la CCIODH ha realitzat un total de 420 entrevistes relatives al conflicte social oaxaqueny, tant a la ciutat com a diferents regions de l'Estat, algunes de les quals estan encara en procés de sistematització i processament de la informació, per la qual cosa les dades que presentem a continuació tenen un carà cter provisional.
La comissió ha visitat a 50 persones preses, algunes de les quals han estat posades en llibertat posteriorment, entre elles, el Sr. Erick Sosa Villavicencio al penal d’alta seguretat de Matamoros. A més d'aquesta presó, s'han visitat els reclusoris de Miahuatlán, Tlacolula, Cuicatlán, Cosolapa, Ixcotel, Zaachila i Etla, sumant un total de 8 penals d'alta, mitjana i baixa seguretat. S'han visitat aixà mateix diverses regions (9) de l'Estat de Oaxaca: San Blas Atempa, Putla, Candelaria, Tlaxiaco, San Juan Copala, Huajuapan, San Francico Caxonos, Guelatao i Zaachila.
A més de les diverses persones que de manera individual s'han acostat a donar el seu testimoni a aquesta comissió, hem realitzat entrevistes amb diversos actors, la relació esquemà tica dels quals oferim a continuació:
Institucionals (14)
- Subsecretario de gobernación: Lic. Abraham González
- SecretarÃa de Seguridad Pública
- Comisión Nacional de Derechos Humanos: 4ª visitador, visitadores en Oaxaca
- Delegació de UE: Lic. Arturo Gutiérrez
- Alt Comissionat de la ONU: Amérigo Incalcaterra y Ana Gallart
- ICOMOS, Patrimoni Cultural de la UNESCO: Lic. Javier Villalobos
- SubsecretarÃa de Derechos Humanos de Oaxaca: Rosario Villalobos Rueda
- SecretarÃa de Protección Ciudadana: Lino Celaya
- Comisión Estatal de Derechos Humanos: Jaime Mario Pérez Jiménez
- Corporación Oaxaqueña de Radio y Televisión: Lic. Mercedes Rojas
- Rector de la Universidad Autónoma Benito Juárez de Oax: Lic. Fco. MartÃnez Neri
- Cònsol de França a Mèxic: Didier Goujaud
- Cònsol Honorari de França a Oaxaca: Lic. Sergio A. Hernández Salcedo
- Ambaixada dels Estats Units de Amèrica
Àmbit Magisterial (5)
- FiscalÃa Especial para Asuntos Magisteriales: Lic. Mayolo Coronel
- Instituto Estatal de Educación Pública de Oaxaca: Lic. Samael Hernández
- Comisión JurÃdica de la Sección 22
- Secretario General de la Sección XXII: Lic. Enrique Rueda
- Comisión Magisterial de Derechos Humanos (Comadh)
- Testimonis de mestres: mes de 60 mestres de diferents regions
Àmbit JurÃdic (11)
- Fiscal Especial para Delitos contra Periodistas
- Fiscal Especial para Delitos contra la Mujer
- ProcuradurÃa General de la República: unidad para la promoción y defensa de los Derechos Humanos
- ProcuradurÃa General de Justicia del Estado de Oaxaca: Proc. Rosa Lizbeth Caña Cadeza
- ProcuradurÃa de Defensa del IndÃgena: Lic. Jacobo López Sánchez
- Delegación de la PGR en Oaxaca: Javier Davalo Molina
- Barra Mexicana, Colegio de Abogados de Oaxaca: Lic. Edna Franco
- Bufet jurÃdico popular: Lic. Israel Ochoa
- Equipo jurÃdico de la APPO
- Unión de Juristas de México
- Estamento Autónomo de Defensores Sociales
Àmbit Sanitari (5)
- Hospital Civil: Director Dr. Felipe Gama
- Hospital d’Especialitats: Dr. Rafael Aragón
- Crez Roja delegació Oaxaca: Sra. Beatriz Quintanar
- Metgessa de Tlacolula: Dra. Aidé Osorio GarcÃa
- Brigades mediques de la APPO
+ Personal sanitari que han donat el seu testimoni
Àmbit Religiós (3)
- Cofraternidad de Pastores Evangélicos de Oaxaca (COPAEO)
- Arquidiócesis de Oaxaca y Antequera:
- Comisión de Justicia y Paz, arxidiòcesi de Oaxaca y Antequera
Organitzacions de Drets Humans (9)
- Amnistia Internacional
- Red Oaxaqueña de Derechos Humanos
- Limeddh
- Comité Cerezo
- PRODH
- Serapaz
- Comité de Liberación 25 de noviembre
- Transcend
- Yaskin
Organitzacions socials
- APPO
- Colectivo Diversidad Sexual
- Frente de Organizaciones por el Rescate de Oaxaca
- FPR
- Instituto Naturaleza y Sociedad
- Sociedad Civil, artistes, intel•lectuals, ecologistes
- Red de Organizaciones Civiles
- Consejo Ciudadano Oaxaqueño para el Progreso, A.C.
- Educa
- Asociación civil Binigulazaa
- Grupo Solidario La Venta
- CODEP
- Partido Comunista
- Asociación de Padres de Familia de Oaxaca
- Comerciants del Centre Històric
- Sindicato de Trabajadores de la Universidad Benito Juárez de Oaxaca
- UJRM
Col•lectivitat IndÃgena (6)
- Recuperación creativa de la lengua zapoteca
- Frente Único en Defensa IndÃgena
- CIPO
- CEDHAPI: Centro de Derechos Humanos y AsesorÃa a Pueblos IndÃgenas
- MULTI (Regió Triqui)
- Foro IndÃgena de los Pueblos de Oaxaca
Mitjans de comunicació (9)
Diari Noticias
Diari El Imparcial
Diari El Universal
Diari Excélsior
Radio Calenda
Radio Universidad
Radio Plantón
Proceso
+ Periodistes independents (4 |
Mira també:
http://cciodh.pangea.org/quinta/070120_inf_conclusiones_recomendaciones_cas.shtml
http://cciodh.pangea.org
|
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Informe sobre los sucesos en Oaxaca CCIODH
|
|
per Cancuc |
21 gen 2007
|
20 de enero de 2007. La Quinta Comisión Internacional de Observación por los Derechos Humanos (CCIODH) ha publicado el informe sobre los sucesos en Oaxaca, en el cual concluye y realiza recomendaciones preliminares respecto a muertes y desapariciones, vulneraciones legales, afectaciones psicosociales y sanitarias, medios de comunicación, hostigamientos y amenazas a defensores de derechos humanos, mujeres y pueblos indígenas.
De acuerdo a su investigación la CCIODH considera probado que los hechos ocurridos en Oaxaca son un eslabón de una estrategia jurídica, policíaca y militar, con componentes psicosociales y comunitarios cuyo objetivo último es lograr el control y amedrentamiento de la población civil en zonas donde se desarrollan procesos de organización ciudadana o movimientos de carácter social no partidista.
La Comisión Civil recomienda que el gobierno mexicano inste la presencia en Oaxaca de la Oficina del Alto Comisionado de las Naciones Unidas para los Derechos Humanos para dar seguimiento a todas la vulneraciones descritas en el informe.
Referencias:
Informe sobre los sucesos en Oaxaca CCIODH
Conclusiones y recomendaciones preliminares de la Quinta Comisión Civil Internacional de Observación por los Derechos Humanos
http://cciodh.pangea.org/quinta/070120_inf_conclusiones_recomendaciones_
Indiscriminada represión en Oaxaca, señalan observadores internacionales, Juan Balboa, La Jornada.
En Oaxaca se aplicó una estrategia jurídica, policiaca y militar cuyo objetivo último es lograr el control y amedrentamiento de la población civil en zonas donde se desarrollan procesos de organización ciudadana o movimientos de carácter social no partidista, considera la Comisión Civil Internacional de Observación de los Derechos Humanos (CCIODH)...
http://www.jornada.unam.mx/2007/01/21/index.php?section=politica&article
El informe sobre Oaxaca comentarios de Carlos Monsiváis. La Jornada.
Al documento muy importante sobre los sucesos de Oaxaca, cuya difusión hoy se inicia, sólo añado unos cuantos comentarios que a mí por lo menos me resultan útiles. En la defensa de los derechos humanos nadie es extranjero, y es una desmesura chovinista dividir en extranjeros o nacionales a quienes, en cualquier lugar del mundo, examinan con objetividad las violaciones gravísimas a los derechos humanos...
http://www.jornada.unam.mx/2007/01/21/index.php?section=politica&article
Alto a la violación de derechos humanos en Oaxaca. Editorial/La Jornada
En la actualidad nuestro país preside la Comisión de Derechos Humanos de la ONU, un cargo que debería comprometer a las autoridades a fomentar con mayor ahínco el respeto de las garantías individuales en toda la nación. Como señaló Sidiki Kaba, presidente de la Federación Internacional de Derechos Humanos, "México debe mostrar que sus compromisos en esta materia no son retórica, sino una realidad". Lamentablemente, los rezagos registrados en el rubro a lo largo y ancho del territorio nacional indican que esa congruencia está muy lejos de ser un hecho. El informe preliminar sobre el conflicto en Oaxaca elaborado por la Comisión Civil Internacional de Observación por los Derechos Humanos (CCIODH), ilustra con total crudeza y precisión lo que ha ocurrido en esa entidad, escenario de innumerables irregularidades y abusos cometidos en las semanas recientes contra activistas y la población en general...
http://www.jornada.unam.mx/2007/01/21/index.php?section=opinion&article=
El informe de la CCIODH prueba "la política represiva y fascista" de Ulises Ruiz: APPO. Oaxaca
El informe preliminar de la Comisión Civil Internacional de Observación de Derechos Humanos (CCIODH) sobre el conflicto oaxaqueño prueba "la política represiva y fascista" de Ulises Ruiz Ortiz contra la sociedad, afirmó el vocero de la Asamblea Popular de los Pueblos de Oaxaca (APPO), Florentino López Martínez. "Eso siempre lo habíamos denunciado; el tirano (Ruiz Ortiz) pretende acallar con sangre la demanda de nuestro pueblo", señaló.
http://www.jornada.unam.mx/2007/01/20/index.php?section=politica&article
Video de la entrevista a la CCIODH en CNN
http://cciodh.pangea.org/quinta/070119_entre_cnn.shtml |
|
|
