Als anys 60, en ple cor d'Àfrica, una nova espècie animal va ser introduïda al llac Victòria a manera d'experiment científic. L'espècie en qüestió, la perca del Nil, va resultar ser un voraç depredador que va arrasar amb totes les espècies autòctones del llac. El peix es va reproduir ràpidament i es va convertir en un producte d'exportació mundial. Enormes avions de càrrega aterren diàriament per a recollir carregaments de pesca, dipositant a canvi armes i munició destinades a les innombrables guerres que assolen la part central del continent. El malson de Darwin, documental dirigit per Hubert Sauper, mostra les terribles conseqüències de la explotació de la perca al llac Victòria, un exemple més de com la globalització serveix d’excusa al primer món per espoliar els recursos naturals dels països més pobres i empobrir-los més en el procés. Parlem primer de les conseqüències ecològiques de l’aparició de la perca del Nil al llac. Aquesta espècie, on els exemplars fan de mitjana uns 50 cms de llarg, ha exterminat la gran majoria d’espècies autòctones, algunes de les quals s’alimentaven de les algues del fons i eren fonamentals per controlar-ne la proliferació. Les algues s’extenen sense control i el fons es desertitza de vida animal degut a la falta d’oxigen i la salut de l’aigua del llac se’n ressent. La escassetat de biodiversitat porta a la perca de vegades a menjar exemplars de la seva mateixa espècie per poder sobreviure. Els biòlegs i estudiosos dels ecosistemes no dubten en qualificar la situació de catastròfica des d’un punt de vista mediambiental. Però l’aparició d’aquesta nova espècie ha portat més conseqüències. Als països que banya el llac (Tanzània, Kenya i Uganda) va començar a florèixer al voltant del llac una indústria privada de processat i comercialització de filets de perca, destinats exclusivament a la exportació cap a mercats estrangers. L’any 1970 el volum de peix capturat d’altres espècies pujava a 100.000 tones, vint anys després el volum de perca capturada arribava fins a les 325.000 tones. La floreixent indústria pesquera feu que molta gent deixés les seves anteriors feines i es fessin pescadors per nodrir les noves plantes de processat de peix. Però el filet resultant surt massa car per a que la població local el pugui comprar, de manera que els filets s’empaqueten i s’exporten a Europa i Japó, mentre que la població local malviu alimentant-se de les restes de caps i espines que es traslladen a les afores i s’acumulen a l’aire lliure, on molts són devorats pels cucs i l’ambient de putrefacció de l’aire és tal que afecta la salut dels qui hi treballen. L’increment de pescadors i també la dels pilots dels avions que s’enduen la càrrega porta a moltes dones a prostituir-se com a únic mitjà per poder garantir-se uns ingressos mínimament acceptables. El sida es cobra la vida de desenes de persones cada mes en totes les poblacions, i els nens desatinguts campen al seu aire per les ciutats, drogant-se a base d’esnifar cola i barallant-se per poder-se endur a la boca quelcom per menjar. Per acabar-ho d’adobar els viatges dels avions serveixen també per dur altres carregaments al país, que en molts casos són armes que serveixen per mantenir vius els conflictes bèl.lics que assoten països del centre d’àfrica, com Congo, Ruanda i d’altres. El malson de Darwin mostra el conflicte entrevistant a tots els personatges implicats en tot aquest entramat: prostitutes, pilots, nens del carrer, pescadors, el director d’una de les plantes processadores de peix, etc. El seu testimoni, format per respostes sinceres, altres de no tant sinceres, evasives i silencis, ens mostren quines són les conseqüències de la globalització més salvatge, aquella que espolia els recursos naturals d’una nació sense que el nivell de vida de la seva població es vegi incrementat (o empitjorat, com és el cas que ens ocupa). Un atracament disfressat de negoci que hauria de fer enrogir de vergonya a tots els que se’n aprofiten i se’n enriqueixen directament. És, en definitiva, una prova més de que el nivell de vida i riquesa de que gaudim al primer món és gràcies moltes vegades a la pobresa endèmica que assota els països més pobres. Un documental molt recomanable, dur en les seves imatges, però necessari per poder denunciar aquest tipus d’injustícies, que de mica en mica i a la llarga ens estan portant a tots cap al desastre. Alguns enllaços, per més informació: http://www.terra.org/articulos/art01230.html
http://www.miradas.net/2005/n40/criticas/07_darwin.html
http://www.loquesomos.org/candilejas/nuestrocine/lapesadilladedarwin.htm
http://www.cine5x.com/pelicula/critica/960/Diego_Salgado/critica_de_la_pesadilla_de_darwin.html |
