Els països subratllats són aquells on UNIÓN FENOSA té inversions energètiques segons informacions publicades en la seva pròpia web www.unionFenosa.es conócenos/negocios/internacional
• MARQUES1
Acceso, Ciudadano Ã?rbol, Corporación Unión Fenosa, Creamos Bosques para el Futuro Ciudadano Ã?rbol, Grupo Unión Fenosa, Iberafrica, Iberpacific, Ibersis, Intelectric, Sigir, Socoin, Soluziona, Soluziona Software Factory, Universidad Empresarial Unión Fenosa, Unión Fenosa, Unión Fenosa EnergÃa, Unión Eléctrica Latinoamericana, UEF, Ufacex i U.F. Ecowat
• DIAGRAMA D'ACCIONISTES
Font: Web de la CNMV consultada el 27 d'octubre de 2006
- ACS Actividades de Construcción y Servicios S.A.: 35,188%2
- Caja de Ahorros de Galicia: 9,993%3
- Caixa de Aforros de Vigo, Ourense e Pontevedra (CAIXANOVA): 5,022%
• FILIALS O EMPRESES PARTICIPADES4
Relació de filials en funció del paÃs on té inversions energètiques, i excloent les filials de consultoria i telecomunicacions5 :
- Colòmbia: EPSA Empresa de EnergÃa del PacÃfico S.A., integració (>50%); ELECTROCOSTA Electrificadora de la Costa Atlantica S.A., distribució (70,39%); ELECTROCARIBE Electrificadora del Caribe S.A. E.S.P., distribució (69,31%)
- Costa Rica: LA JOYA, generació (65%), ALMAR, (100%)
- Guatemala: Distribuidora Eléctrica del Caribe S.A., distribució (100%); DEOCSA Distribuidora de Electricidad de Occidente S.A., distribució (85,13%); Distribuidora de Electricidad de Oriente S.A., distribució (85,14%)
- Kenya: NAIROBI SOUTH, generació; FIRST INDEPENDENT POWER OF KENYA LTD., (89,59%); IBERAFRICA POWER LTD., (71,67%)
- Mèxic: HERMOSILLO – Fuerza y EnergÃa de Hermosillo S.A. de C.V., generació (99,99%); NACO NOGALES, generació – Fuerza y EnergÃa de Naco Nogales S.A. de C.V., generació (99,99%); TUXPAN, generació – Fuerza y EnergÃa de Tuxpan S.A. de C.V., generació (99,99%); Unión Fenosa Centrales Mexicanas S.A. de C.V., (99%)
- Moldà via: RE CHISINAU S.A., distribució (93,40%); RE CENTRU S.A., distribució (94,95%); RE SUD S.A., distribució (81,40%)
- Nicaragua: DISNORTE Distribución de Electricidad del Norte S.A., distribució (79,54%); DISSUR Distribución de Electricidad del Sur S.A., distribució (79,54%)
- EDEMET – Empresa Distribuidora de Electricidad Metro Oeste S.A., distribució (51%); EDECHI – Empresa Distribuidora de Electricidad Chiriqui S.A., distribució (51%)
- República Dominicana: PALAMARA, generació (100%); LA VEGA, generació (94%); Distribuidora Dominicana de Electricidad, distribució (74%); GENERADORA PALAMARA-LA VEGA S.A., generació (50%)
• XIFRES SIGNIFICATIVES
Font: Web de Unión FENOSA: www.unionFenosa.es
Unión Fenosa, segons informa a la seva pròpia pà gina web, té com activitats la generació, transport, distribució i comercialització d’electricitat i gas natural i el desenvolupament del negoci de consultoria mitjançant Soluziona (enginyeria projectes energètics, enginyeria civil, arquitectura, manteniment d’instal·lacions, serveis integrals de consultoria i enginyeria en qualitat, seguretat i med ambient, i enginyeria de sistemes de telecomunicacions - TV, rà dio digital i telefonia mòbil de 3a generació).
-
Sector: Energia i aigua / Energia elèctrica6
-
Capital social: 914.037.978,00 Euros7
-
Nombre d'accions: 304.679.3268
-
Resultats econòmic-financers 20059:
-
Resultat de l'exercici: 835,7 milions d'euros
-
Nombre empleats: 10.642
-
Ingressos: 6.075,4 milions d'euros
-
Clients: 8,495 milions de clients
Exercici 2005 (milions d'euros)
Energia Estatal
Energia Internacional
Totals
Ingressos
|
3.686,8
2.237,8
|
6.075,4
Aprovisionaments
|
2.037,8
1.457,1
|
3.358,5
Despeses
|
624,9
339,3
|
1.234,8
Resultat Explotació Brut (EBITDA)
|
1.024,2
441,5
|
1.482,1
Resultat Explotació
|
697,4
284,1
|
924,1
Resultat abans d'impostos
|
|
|
1.090,8
Resultat de l'exercici (net)
|
|
|
835,7
Actualment, estan en operació 9.921 MW de potència en generació elèctrica, amb 69.187 GWh d’energia facturada i es distribueix electricitat a 8,495 milions de clients .
Les inversions energètiques en l'exterior es concentren en tres à rees geogrà fiques: Mèxic, Colòmbia i diversos països de l'à rea de Centre Amèrica a més de Moldà via i Kenya.
En el seu conjunt, l'activitat elèctrica internacional es desenvolupa en nou països. Actualment estan en operació 2.723 MW de potència en generació elèctrica i es distribueix electricitat a 5,035 milions de clients, comptant amb 6.978 empleats.
Font quadre: Informe de resultats Gener-Desembre 2005 de Unión Fenosa
• PUNTS NEGRES
- Electrocosta y Electrocaribe (distribució)10
Impactes: Unión Fenosa sotmet a barris i municipis a talls indiscriminats massius d'energia elèctrica, aplica augments excessius de tarifes que provoquen exclusió social, no dóna servei al 50% de la població a la qual estava inicialment obligada per no poder recuperar la inversió. Des de l'entrada de Unión Fenosa a Colòmbia, més de 27 dirigents socials/sindicals han estat assassinats, mentre es realitzaven protestes per la privatització.
Resistències: Organitzacions populars de base com camperols, juntes de veïns, d'acció comunal, ambientalistes, defensors dels drets humans, estudiants, mares comunità ries, lligues d'usuaris, sindicats, entre uns altres, han articulat una “campanya per la defensa de l'aigua i l'energia�, reclamant que les empreses públiques que en el Carib Colombià estan en mans de Unión Fenosa tornin a les mans de l'Estat.
Causes Judicials: La campanya es planteja portar a Unión Fenosa als tribunals internacionals i demandar-la per violacions dels drets humans.
Un barri considerat “subnormal� de Barranquilla i que la nova regulació elèctrica inclou com a “Zona especial�11
- EPSA: la represa de la Salvajina i el desviament del riu Ovejas en el Vall del Cauca (generació, transmissió i distribució)12
Impactes: El Projecte de desviament del riu Ovejas a l'embassament de La Salvajina (veure foto)13 , figura en el Plan de Expansión Eléctrica 1996-2010 de la empresa EPSA pel Departament del Vall del Cauca. El seu impacte sobre les formes de vida de les comunitats rurals que viuen en la regió i els impactes al medi ambient serien molt greus. L'antiga EPSA va arxivar el projecte al veure que en l'estudi d'impacte ambiental que va realitzar prèviament, concloïa que 18 dels 21 impactes trobats repercutirien negativament sobre la vida de les comunitats situades en l'à rea d'influència del projecte.
Resistències: Es van oposar en 1997 al transvasament del riu Ovejas, i ho continuen fent en l'actualitat, a pesar de la insistència de EPSA – Unión Fenosa, i exigeixen el compliment dels compromisos adquirits l'any 1986. A través d'un important grup de col·lectius (Associacions de Dones, Procés de Comunitats Negres, ACIN, Associació d'afectats per l'embassament de Salvajina, etc.) i recolzats per alguns membres de l'administració pública (alguns alcaldes, regidors, etc.) i ONGs com CENSAT Aigua Viva o Prohibido Olvidar, continuen oposant-se a la proposta de transvasament. Mitjançant el Comitè Interétnico mantenen un pla d'actuació de resistència a la proposta i continuen exigint que s’aturi el projecte i que es compleixin els compromisos de l'any 1986, o en altres paraules, exigeixen el deute ecològic i social adquirida i el no augment del mateix.14
- EPSA: contaminació del rÃu Anchicayá (generació, transmissió i distribució)15
Impactes: Unión Fenosa aboca els sediments de l'embassament El Cidral en el riu Archicayá des de fa dos anys, provocant un impacte ambiental que estaria afectant als recursos fÃsics i biòtics del mateix, i a les comunitats negres assentades a la vora del riu.
Resistències: Les comunitats negres de Taparal i Humané assentades a les ribes del riu (3000 persones).
Causes Judicials: Les esmentades comunitats han demandat davant de la JustÃcia Ordinà ria a la companyia. Des de novembre de 2005, i mentre el jutge competent no pronunciï un edicte definitiu sobre l’assumpte, el Ministerio de Medio Ambiente va ordenar l’apertura d’una investigació sancionadora contra EPSA i li va imposar com a mesura preventiva per la presumpta contaminació, l’entrega d’una substitució alimentà ria de 100 grams de peix diari per persona, a les persones afectades.
- EPSA: sobreexplotació del llac Calima (generació, transmissió i distribució)16
Impactes: EPSA ha estat igualment denunciada per les comunitats i les autoritats locals en relació a la sobreexplotació del Llac Calima que realitza a través de la central elèctrica del mateix nom.
Resistències: Les comunitats i les autoritats locals.
Causes Judicials: Les comunitats, les autoritats locals i la ProcuradorÃa Ambiental denuncien problemes sanitaris pel descens de les aigües del llac i demanen a la Nación que intervengui per a frenar el deteriorament de l’embassament. El Ministerio del Medio Ambiente, Vivienda y Desarrollo Territorial va restringir la utilització de l’aigua del Llac Calima per a la generació hidroelèctrica en temporada d’estiu per la sobreutilització de l’empresa i per que els descensos de nivells d’aigua estaven afectant a les comunitats. És possible que aquesta reacció rà pida es degués a que és una zona de vacances estivals de molts colombians.
- La Joya (projecte de generació)17
Impactes: Central hidrà ulica (50MW) que reutilitza l’aigua de la presa de Cachà per a generar electricitat mitjançant canalitzacions que tenen que travessar una muntanya amb naixents d’aigua que abasteixen a 6 comunitats. Inversió de 77 milions de dòlars. Adjudicada en 2002 a Unión Fenosa, que té el 65% de les accions. Els impactes es comencen a visualitzar el desembre de 2003 només començar les obres. Els naixents que s’ubiquen al costat de la lÃnea de construcció van disminuint el seu cabdal fins a assecar-se i deixen sense aigua a les comunitats.
Resistències: El Comité CÃvico de Tucurrique (aglutina als afectats) recolzat per la Federación Costarricense de Conservación del Medioambiente y alguns diputats, han anat esgotant totes les instà ncies mediambientals i judicials. El Comité s’oposa a un procés ple d’irregularitats, a un estudio mediambiental mal elaborat i al tracte prepotent que han rebut de l’empresa.
Causes Judicials: Fruit de les denúncies judicials, al maig de 2004, Unión Fenosa va haver de suspendre les obres i reiniciar-les tres setmanes després amb l’obligació d’adoptar mesures de mitigació (com instal·lar aqüeductes a les comunitats afectades). L’octubre de 2004 es tornen a aturar les obres. Però aquesta vegada es tornen a endegar de nou el 10 de gener de 2005, després d’una resolució del Jutja, que no es dóna a conèixer als afectats.
- San Marcos (distribució)18
Impactes: L'a aplicación del Pla de Electrificación Rural (*PER) per DEOCSA-Unión Fenosa ha significat la segona major ampliació de cobertura a nivell departamental de tot el paÃs (encara aixÃ, la cobertura total d'habitatges és d'un 46,9%). Tant en San Marcos, com en altres departaments (especialment entre els més pobres, com Quiché o Alta Verapaz), hi ha multitud de queixes entre els usuaris per la carestia de les factures que inclouen interessos de mora i deutes injustificats, malgrat la Tarifa Social (factura trucada o comptador trucat?), juntament amb queixes per la dolenta qualitat en el servei: estimació de consum, apagades, variacions en el voltatge, llunyania de les oficines o tracte poc respectuós en les oficines comercials.
Resistències: Els usuaris donats per la Diòcesi de l'Església Catòlica en San Marcos i la Coordinadora d'Organitzacions Socials de San Marcos (COSSAM), aconsegueixen fer arribar les seves queixes al Parlament Guatemaltec i a la Comissió de l'Energia d'aquest. S'entaulen converses, però al maig de 2002, alguns llogarets i municipis, davant la no subsanació del problema decideixen deixar de pagar les factures. El motiu essencial és la incapacitat per a plantar cara al pagament de la factura quan partim d'una situació d'extrema pobresa, en la qual aquest servei hauria de ser públic i és privat.
Impactes: Soluziona és l'empresa d'enginyeria del Grup Unión Fenosa. Aquesta empresa va ser la primera espanyola a obtenir un contracte relacionat amb la guerra de L'Iraq. El consorci entre CH2Mhill (nord-americà ) i Soluziona es va adjudicar un contracte marc del Cos d'Enginyers de l'Exèrcit d'Estats Units per un import de 1.179 milions d'Euros per a desenvolupar projectes de disseny, construcció, reconstrucció, operació i manteniment d'infraestructures i instal·lacions en Orient Mig, Àfrica i Àsia. Unió Fenosa obté beneficis il·legÃtims aprofitant una guerra que mai va ser aprovada per Nacions Unides.
- Assentaments urbans de Managua (distribució)20
Impactes: Els assentaments urbans es troben en les capitals, formats pels fluxos migratoris de les zones rurals i les vÃctimes de desastres naturals. Unión Fenosa adquireix les distribuïdores de Managua, amb aquests assentaments i amb les xarxes elèctriques que en molts casos han estat pagades per les pròpies comunitats. Quan Unión Fenosa passa a gestionar la distribució, retira aquestes xarxes. Els impactes són l'increment de la tarifa i la desconfiança que genera la falta d'informació sobre el que es cobra en la factura (que inclou deutes) i la pobresa estructural.
Resistències: La retirada de les xarxes, sense indemnització o compensació econòmica alguna per als seus propietaris, va fer que es neguessin a pagar la factura i han acumulat deutes insostenibles. La denúncia principal és el cobrament retroactiu de l'energia no registrada, donant-se factures amb una suma acumulada de fins a sis mesos. Al juliol de 2003, i a l'esclatar el conflicte en el carrer, la Asamblea Nacional va establir com lÃmit per al cobrament l'energia no registrada dels últims tres mesos.
- Talls del subministrament elèctric diaris
Impactes: Durant tot el 2006, s'han donat cada dia talls del subministrament elèctric d'entre 4 i 12 hores, que en alguns casos han afectat a la totalitat de la población nicaragüenca i està generant greus problemes, destacant el caos als hospitals, escoles, cadena alimentà ria i l'abastiment de l'aigua potable, violant drets humans bà sics.
Resistències: A setembre de 2006 es crea la campanya "La Ir-Responsabilitat Social Corporativa d'Unión Penosa. Nicaragua a les fosques". Aquesta campanya està formada per més de 40 organitzacion a nivell internacional que exigeixen a Unión Fenosa que acabi amb aquesta situació, restitueixi a la població i la indemnitzi pels perjudicis provocats i abandoni Nicaragua sense indemnització.
El 28 de setembre de 200621, la Red Nacional de Defensa del Consumidor va presentar una demanda davant de la Cort Superior de JustÃcia de Nicaragua per incompliment del contracte que va signar Unión Fenosa amb el Instituto Nicaragüense de Electricidad (INE). Pels talls de llum, no millorar el servei i l'aplicació d'elevades tarifes. Es demana que es consideri nul el contracte i s'expulsi a la companyia.
El 23 d'agost de 200622 , el Instituto Nicaragüense de Electricidad (INE, ent regulador) denuncia per la via arbitral a Unión Fenosa pels greus incompliments del contracte.
Impactes: La privatització comporta discriminació social per unes tarifes extremadament altes fins i tot en comparació de països d'alt ingrés i un servei que no ha complert els està ndards mÃnims de qualitat. Una de cada 8 persones no té accés a l'electricitat, i les altres 7 se sotmeten a freqüents apagades. El 11 de novembre de 2003 va haver una vaga general sota el reclam de la re-estatalització de Edesur i Edenorte. Unión Fenosa ven les seves accions a l'Estat al novembre de 2003, després que la Superintendencia de Electricidad hagués sol·licitat la intervenció de Edesur i Edenorte per suposada fallida.
Resistències: Distintes onades de protesta en contra de la situació elèctrica del paÃs van produir a la fi de 2002 enfrontaments amb la policia que van deixar diverses vÃctimes mortals. Les protestes més conegudes es van produir en la vaga general del 11 de novembre de 2003 sota el reclam de la re-estatalització de Edesur i Edenorte.
Notes:
(1) Selecció de marques seleccionades de l’informe de SABI. SABI esmenta com a font a marcanet.com per aquesta informació
(2) El passat 29 de setembre de 2005 el grup ACS adquiria a Banco Santander la seva participació del 22% en Unión Fenosa. Posteriorment ACS va incrementar la seva posició fins el 24,5% i amb data 23 de novembre formularen una OPA sobre el 10% de Unión Fenosa, que s’ha materialitzat el 8 de març de 2006, elevant la seva participació fins el 34,506%. Informe de resultats, Gener-Desembre 2005
(3) Durant el 2005 Caixa Galicia incrementà la seva participació del 5,37% al 10,72% (Junta General Extraordinà ria de 4 de gener de 2006). La seva participació actual (febrer 2006) puja al 9,99%. Informe de resultats, Gener-Desembre 2005
(3bis) Dada extreta del diaria EL PAIS el dia 18 d'octubre de 2006 a la pà gina 78
(4) Sabi i www.unionfenosa.es
(5) Els percentatges entre parèntesi indiquen l’Ãndex de participació de Unión Fenosa en les filials, ja sigui de forma directa o indirecta, a través d’altres participades
(6) Pà gina web de la Comisión Nacional del Mercado de Valores www.cnmv.es
(7) IbÃd.
(8) IbÃd.
(9) Dades extretes de l’Informe de resultats, Gener-Desembre 2005
(10) [pà g.63] Ortega, Miquel (c). El Deute Ecològic Espanyol. Impactes ecològics i socials de l’economia espanyola a l’exterior. Muñoz Moya Editores Extremeños. Brenes, 2006.
(11) Fotografia: Javier Sulé
(12) [p à g.10] Sulé, Javier. Unión Fenosa en Colombia. Una estrategia perversa. Observatori del Deute en la Globalització. Barcelona, març de 2006.
(13) FotografÃa: Javier Sulé
(14) Ortega, Miquel; Soler, Juan Pablo; Cañellas Silvia. Unión Fenosa en Colombia. El embalse de Salvajina y el desvÃo del rÃo Ovejas: una deuda ecológica y social que no deja de crecer. Observatori del Deute en la Globalització ; Censat Agua Viva AT Colombia; Universitat Autònoma de Barcelona. Març de 2006
(15) [p à g.31] Sulé, Javier op. cit.
(16) [p à g.31] Sulé, Javier op. cit.
(17) [p à g.61] Ortega, Miquel (c) op. cit.
(18) [p à g.170] Paz, MarÃa José (c). Centroamérica encendida. Transnacionales españolas y reformas en el sector eléctrico. Icà ria Economia. Barcelona, 2005.
(19) [p à g.65] Ortega, Miquel (c) op. cit.
(20) [p à g.158] Paz, MarÃa José (c) op. cit.
(21) Agència AGP. Managua, 15 de novembre de 2006
(22) Red en Defensa del Consumidor de Nicaragua
(23) [p à g.64] Ortega, Miquel (c). op. cit.
Informes i articles recomanats:
El deute ecològic d´Unión Fenosa a Colombia. Salavajina i Rio Ovejas
Recerca realitzada per Miquel Ortega, Juan Pablo Soler i Silvia Cañellas a Colombia on es denuncia el deute ecològic d´Unión Fenosa pel projecte de Salvajina i el RÃo Ovejas
Unión Fenosa a Colombia, un exemple de mala qualitat de servei
Informe realitzat per Miquel Ortega on s´explica, a partir de dades oficials, la mala qualitat de serveis que ofereix Unión Fenosa a Colombia. (11 pp, castellà ). 27/02/06
Informe Unión Fenosa a Centro América i Colòmbia
Informe coordinat per Censat Agua Viva- FoE Colombia. Publicat a l´Abril 2006 per presentar-ho al Tribunal de Viena a les transnacionals
Versió pdf de la fitxa de Unión Fenosa
Unión Fenosa a Colòmbia. Una estratègia socialment irresponsable
Informe de l'ODG sobre Unión Fenosa a Colòmbia estudiant els impactes de les seves estratègies empresarials al paÃs.
Llibre: El deute ecològic espanyol. Miquel Ortega Cerdá (c). Muñoz Moya Editores. Gener 2006.
El llibre explica els principals impactes ecològics i socials de l´economia espanyola als països empobrits.
NotÃcies
Fenosa i Enacal es comprometen: restitueixen energia a pous d´aigua
NotÃcia de El Nuevo Diario de Managua (Nicaragua), 7 de gener de 2007
La Cort Suprema de Nicaragua inicia judici per anular contracte d'Unión Fenosa
Font: Agència AGP. Managua, 15 de noviembre de 2006
La "Red Nacional de Red Nacional de Defensa del Consumidor" (RNDC) va presentar el passat setembre una demanda judicial, demanant l'anul·lació del contracte que té Unión Fenosa a Nicaragua, pel
Denuncia a Unión Fenosa
Atarraya Nacional en Defensa del Agua y la EnergÃa. Colombia. 27 d´Abril.
|
